Taula de continguts amagar gener competència vs compassió 2 la guerra i lluita de poder 3 Què podem fer? 4 hàbits mentals i emocionals sans
quest tema és una de les tantes propostes que s'estan tractant en el que són les Juntes peridiques del Dalai Lama amb experts de tot el món que inclouen científics i investigadors enfocats en el desenvolupament de la ment i el cor de la ment i la salut.
competència vs compasin
La proposta en quest cas és l'anlisi dels processos educatius de l'actualitat en els quals s'educa als nens en la competència la caracterstica primordial és la divisiny no en la compasi n que és inclusi. De fet és la gran diferència entre el JO i el NOSALTRES.
Si recordem una mica, la nostra formacinbsica normalment es concentrava en matèries científiques, algunes activitats culturals, manuals i artístiques, i en casos especials per la naturalesa de l'escola es poda adquirir formació religiosa.
El que actualment es pretén és anar més enllà d'educar en el maneig de les emocions que ja és una gran fita ja que hi ha diversos països en on s'estan aplicant aquestes iniciatives, l'objectiu és encara més gran ... és el educar en la compassió.
la guerra i lluita de poder
En la Història del món podem observar que ha estat marcada per diferents aspectes, però un sempre present per variades raons és el de la Guerra, la lluita de poder, la defensa d'ideologies i negocis corporatius bastant rendibles a nivell econòmic, es diu que el que no aprèn del seu passat està condemnat a repetir-ho, i en aquest cas sens dubte sembla que no hem après i que en aquest procés es perden vides, el patrimoni històric dels països involucrats, es fan a una banda els drets i garanties individuals i el més important l'indispensable respecte a la dignitat humana.
Què podem fer?
Però Què podem fer?, La proposta conceptual és fàcil i possiblement fer-la pròpia i intuïtiva és el complicat, com tot, educar en la compassió inclou en la seva primera etapa l'clarificar el concepte de manera que no s'entengui com lastima, de fet la gran diferència d'una a una altra és que la llàstima és passiva no pretén anar més enllà de l'observació d'una situació desafortunada, la compassió és acció va més enllà de lamentar el que li esdevé a l'altre, és fer tot el que sigui possible per millorar la seva situació, aquesta actitud inclou des de proporcionar el bàsic com és l'aliment, roba, un lloc on viure, fins al ensenyar una filosofia o estil de vida que permeti a la persona substituir el sofriment per la felicitat.
Des d'aquest punt de vista si un petit aprèn que l'altre existeix, que també té vida, necessitats, preocupacions, emocions es pot desenvolupar de manera empàtica amb el seu entorn i emprendre el camí de viure en la pau i solidaritat i no en la competència, l'avarícia i l'egoisme.
hàbits mentals i emocionals sans
És veritat que la mesura requereix d'anar d'un extrem a l'altre de les aproximacions amb les que ens exercim quotidianament, però no és impossible si comprenem que des de la infantesa es poden desenvolupar hàbits sans emocional i mentalment, es poden prevenir malalties que s'estima tenen com a motor el desequilibri en les nostres emocions i l'abús i sacrifici de la nostra salut física en persecució de la riquesa econòmica en un nivell desproporcionat.
Per descomptat, que no es pretén que visquem en la pobresa sense aspirar a viure millor, és només qüestió d'extrems, una vida saludable no requereix de l'excés, de fet es basa en la diligència i equanimitat que permet generar l'espai mental i emocional ideal per al creixement emocional i espiritual.
La compassió obre l'espai de la nostra ment, ens permet anar més enllà de nosaltres mateixos, la competència ens nega l'oportunitat de veure més enllà de nosaltres. La lluita per ser el millor es redueix a l'absurd quan analitzem que aquesta etiqueta o qualificació és només resultat de condicions i circumstàncies i no està d'acord amb la realitat que la ment de cada individu és tan complexa i personal que de manera ulterior no existeixen paràmetres per a competir, simplement desenvolupem les habilitats que ens faciliten i agraden, però la nostra aproximació mai és idèntica a la dels altres, pot ser similar però no igual.
És així que, si creem nens compassius, que estimen, respecten, col·laboren, gaudeixen i entenen que l'altre és tan important com el mateix és molt possible que a llarg termini la història del món canviï de la divisió cap a la inclusió ia la resolució de els conflictes en benefici de tots. No és fàcil però ja és un gran pas que el tema s'estigui discutint en fòrums internacionals importants i que hi hagi cada vegada més institucions compromeses i enfocades a desenvolupar aquest tema.
D'antuvi comencem per canviar encara que sigui a nivell individual el nostre punt de vista de la competència i la defensa del "jo" i el "meu", a la compassió, al "nostre" i el de "tots" ... sense dubte marcarem la diferència, i si bé un puny de sorra no és el mar ja és una cosa que sembra consciència esperant que en qualsevol instant es facin presents les condicions i circumstàncies necessàries per a florir.
Autor: Pilar Vázquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca
