(Extracte de la xerrada donada per Miguel Ángel Quiñones el 25 de juny del 2010 al Centre de Llum de Las Rozas, Madrid)
Tots els éssers humans vivim immersos en un món interior anímic propi que és l'escenari en què transcorre tota la nostra vida personal. No és la nostra essència espiritual, però si és el centre des d'on podem conscienciar tothom, on es desenvolupa la nostra vida de sentiments i pensaments, i fins i tot des d'on parteixen els impulsos volitius que ens porten a actuar en el món.
Independentment de les nostres creences, fins i tot negant l'existència de l'ànima, tots vivim, vulguem o no, dins la nostra ànima: sense ella no tindríem consciència, no podríem fer-nos una imatge de nosaltres ni del món (representacions).
A partir del segle XIX es generalitza un tipus de pensament que és el que avui regeix la vida de tot el planeta, basat en la força que tots hem dipositat en una concepció científic-materialista que ens ha estat imposada des de la infància, primer a través de l'adoctrinament del sistema educatiu, i després en tots els processos formatius i culturals. Amb aquesta base de pensament alguns creuen que quan es coneguin tots els processos anatòmic-fisiològics de l'ésser humà, es coneixerà a aquest perfectament, inclòs el seu comportament i essència, (tot està dins del cervell, que és el que pensa, sent i decideix) . I no obstant això tots vivenciem i expressem mitjançant un savi llenguatge, de manera natural: Jo penso, jo sento, jo actuo. No diem: El meu cervell pensa, sent i actua. Perquè jo sóc un jo, una entitat. Jo tinc un cervell, que és el meu, després sóc jo el que pensa, decideix i sent a través del meu cervell, que és meu, que forma part de mi, però que no sóc jo.
Plaer i displaer
Quines són les característiques, que mes pròpiament caracteritzen a l'Ànima Humana, com el nostre centre a través del qual vivim i experimentem tota la nostra vida ?. Què és el que ens mou i dirigeix ?: El plaer i el desplaer, el que ens agrada o desagrada, el benestar i el sofriment, i també les nostres expectatives i temors. Qualsevol cosa que considerem, correcta o incorrecta, es passa pel filtre del plaer o del desplaer que condiciona, i gairebé sempre és el que passa, la seva acceptació o rebuig segons les nostres expectatives i temors.
En general s'experimenta que, al llarg de la vida, el displaer abunda molt més que el plaer, ja que "la vida és una vall de llàgrimes". En la cultura anglo-saxona, sota la influència luterà-calvinista, ha sorgit, de manera mso menys conscient en l'ànima, la pertinença social a un de dos bàndols, i això primer a partir de la religinym s endavant com una aberracin cultural, però acceptada majoritàriament: el dels guanyadors o el dels perdedors. Si formo part del dels guanyadors tinc el dret, perquè m'ho he guanyat, del gaudi de tots els plaers que es m'ofereixin, al contrari dels perdedors que no han fet els mrits suficients, i per tant mereixen el patiment que els dóna la vida. És una manera de vida condicionat pel concepte protestant de la predestinacin.
Expectatives i Temors
Qu opini tenim cada un, per exemple, del concepte mort?. Ens afecta a tots, segons el que cada un pensa conceptualment sobre la mort, independentment que siguem creients, ateus, agnsticos, etc., en com ens afecta aquest fet a la pròpia ànima: amb negaci n, acte-protecci, por Qu espere jo desprs de la mort ?: salvacin, immortalitat, condenacin, extinció de la consciència, etc . és la por i expectativa universal. Els temors generen en la vida rebuig i allunyament de la realitat. Les expectatives, els esforços per aconseguir el plaer i benestar; dirigeixen la voluntat cap a la consecuci dels objectius desitjats. Aquests condicionants mouen la vida de gairebé tot el gènere humà.
Els corrents espirituals realment serioses, a part d'informar de la realitat macrocsmica presenten realitats essencials susceptibles de ser experimentades en cada un de nosaltres, responsables de poder identificar com es manifesten individualment i verificables en la pròpia animidad. Concete a tu mateix és el principi de l'acte-coneixement, sense auto-engaos. En aquest sentit cadascú pot veure els experiències vivencials, els records intensos de plaer o dolor que romanen gravats en l'ànima i reflexionar sobre els entrebancs que poden suposar per a la recerca objectiva de la Veritat, sense condicionaments.
Percepci Sensorial i Conceptes
Tot i que els principis constitutius de l'ésser humà no es manifestin de forma separada, podem estudiar-los separats, al principi, per conèixer-los millor. As els dividim en cos, ànima i esperit.
A través dels sentits el cos fsic informa l'ànima del que passa en el món exterior, del que s'introdueix sensorialment. No obstant això mai entenderamos el que est passant per mitjà de la informació sensorial si no li afegíssim els conceptes corresponents a través del pensar. Les percepcions sensorials s'uneixen als conceptes que immediatament afegim per entendre el món. Les percepcions més els conceptes formen les nostres representacions.
L'ànima necessita imprescindiblement que sorgeixi un concepte immediat a cada percepció, veritable o fals, però útil per comprendre el que es percep en aquest moment concret. El pensar és un reflex o resultat de la nostra activitat espiritual. Ara bé l'esperit només pot comunicar-se amb l'ànima. Però la manifestació de l'Espiritualitat Pura, és a dir sense barreges del pensament intel·lectual racionalista, d'una activitat purament cerebral, sense prejudicis, sense condicionaments educatius, familiars o acadèmics, ni dels costums locals, ni per la pertinença a un estrat social, ni pel sexe, la professió ... etc., etc. .Això només pot donar-se si es compleixen dos requisits: Primer: La plena i tranquil·la consciència en l'ànima. Segon: L'absoluta abnegació en el procés de rebre els conceptes o idees corresponents a les percepcions abans esmentades.
Quan pensem correctament, de forma conscient, quan no es tracta de deixar-nos portar en el pensar per la mera associació automàtica d'idees que constantment ens vénen, l'esperit treballa en l'ànima, en el lliure discurs de les idees reals que corresponen al procés de percepció; la vida de l'ànima és una vida de representacions (superposició al món dels sentits dels conceptes apropiats, en el present, o dels records del passat).
El problema sorgeix per la subjectivitat, per la manifestació en la nostra ànima de el plaer i el desplaer, del que ens agrada o desagrada: l'ànima no espera a comprendre per sentir; el món sensorial exterior es converteix immediatament en un contingut anímic interior que ens produeix plaer o dolor, de manera que l'acció de l'esperit sobre l'ànima es veu condicionada i obstaculitzada. El que vivenciem anímicament amb força, per exemple en una forta discussió, no espera que busquem i posem el concepte apropiat a la situació, sinó que immediatament l'ànima, ferida o agraïda, cega tota la resta del moment present. Amb el pas del temps podem guanyar objectivitat, separant el plaer o desplaer immediat que ens està governant.
La Recerca de la Veritat
Quan es vol establir una relació amb la Veritat hauríem d'aconseguir objectivitat en el pensar pur (correcte i exacte), sense que sigui tenyit de subjectivitat emotiva, sobre el que ens agrada o desagrada. Es tracta de poder fer callar les emocions en determinats moments per modelar en l'ànima una forma de comportament que controli el plaer i el desplaer que alguna cosa ens pugui proporcionar, evitant que la veritat real se'ns oculti. Sabem que en algunes escoles de misteris de l'antiguitat es recorria a una formació prèvia dels deixebles en l'estudi de les matemàtiques, és a dir d'una ciència exacta, lliure de qualsevol tipus de subjectivitat emocional, com a preparació per a estudis esotèrics.
Endormiscament de l'Ànima
En determinades situacions l'ànima pot perdre la seva activitat, encara que segueix romanent unida al cos físic; l'esperit no pot llavors actuar, no funciona el pensar. Un exemple el tenim en els casos d'hipnosi: l'ànima no sent fred, dolor, etc., el jo de la persona hipnotitzada és temporalment desplaçat pel jo de l'hipnotitzador, l'esperit sense ànima roman callat. No podem oblidar que sempre és l'ànima la que sent dolor, plaer, etc., no el cos físic.
Per això després de la mort l'ànima segueix, durant molt de temps fins a la seva dissolució, experimentant sensacions, dolors, etc. que procedeixen de les experiències del cos físic, encara que aquest ja no existeixi. Ens portem el contingut de la nostra ànima, cosa que òbviament desconeixen les persones que se suïciden en un intent d'evadir dels patiments d'aquesta vida.
En les persones normals el contingut de l'ànima està molt condicionat pel que coneixem com a "importància personal", estar convençut i vivenciar des de la pròpia ànima que el més important que passa en el món és el que li passa a un mateix, sentir el pes terrible que hi ha en l'ànima del que li passa. El problema és el contingut de l'ànima. El conjunt de les pròpies experiències poden estar condicionant el funcionament d'aquesta ànima en el present i en el futur, ja que pot desvirtuar els conceptes que l'esperit, a través de la manera de pensar, personal que cadascú tingui, pugui oferir-li.
És important poder modelar el que ve de fora, temperant el soroll que no cessa, per poder accedir al contingut de la Veritat, que llavors pot generar grat o desgrat segons concordi amb el que se sent en l'ànima. Altrament, el que ens vingui de veritable ho anem a contraposar amb els desitjos, o amb els judicis sobre experiències prèvies (prejudicis) en els quals ens solem basar i així jutjar si alguna cosa persona o situació és correcte o incorrecte; no ens obrim a la Veritat d'una manera absoluta, sinó que la vam passar pel filtre del que viu en cada un, al que se sent i creu. El que s'ha d'acomodar a la Veritat és l'aspirant per aconseguir-la, i no al contrari. Aquesta situació anòmala és una cosa que ha començat a ocórrer en el segle XX, ja que durant mil·lennis no era així: el que importava a les antigues escoles de misteris era la preservació de la veritat, al marge de la manipulació i usdefruit del poble.
En l'Època del desenvolupament de la Consciència
Som al començament d'una època, coneguda en Antroposofia com l'Ànima Conscient, en la qual multitud d'éssers humans ja hem passat o estem passant per un procés d'individualització (auto-determinació); tots tenim un ego la força s'està incrementant: sentim que som un "jo", una personalitat que cada vegada se sent menys que pertany a un grup racial, territorial, de sang, etc., en ple procés de confrontació amb altres egos i que ha de auto-definir la seva forta personalitat per sobre de tot.
És un procés necessari contra el qual no es pot lluitar, com a requeriment de l'època, en la qual ja no són vàlides les antigues tradicions, els llaços de sang ni els dogmes i doctrines imposades, etc., però que requereix el qual cada " jo "es recondueixi a si mateix: per això cal reconèixer en cada un com es manifesta el procés per poder modular-i així tenir la possibilitat de controlar-lo i dirigir-lo.
Ja hem manifestat que l'Esperit és la part essencial que en cada un pot treballar en l'Ànima, amb la inspiració de conceptes i idees dels mons espirituals, la qual cosa requereix objectivitat perquè els condicionaments del plaer / grat, desplaer / dolor estiguin apagats i tinguem la suficient tranquil·litat anímica. Per poder pensar millor, perquè l'esperit pugui manifestar-se de forma més potent dins de l'ànima, per anar conquerint el sentit de la realitat, és requisit imprescindible individual el aconseguir tranquil·litat, absència d'angoixa, d'estrès i d'aquest estat de nerviosisme permanent que en molts casos condiciona les nostres vides. En paraules de Rudolf Steiner: "Ple d'amor i entrega em dedicaré al que viu en el món espiritual, sense considerar el que em agradi o desagradi, és a dir, sense que el meu jo personal, o el món exterior, interfereixin.
Sentiments i Emocions
És important vivenciar tot això per poder començar a ser els protagonistes de les nostres vides. El pensament, que no ho produeixo jo, sinó que m'ha de arribar amb tota la seva lluminositat i grandesa, sense filtres, necessitar una aptitud oberta i positiva perquè em penetri el ms possible i aix poder elaborar-lo i comprendre la realitat. Aquest pensament, i la voluntat en la qual es manifesta, es té llavors de convertir en un sentiment. La emoció sorgeix llavors com a conseqüència de comprendre una idea: amb el sentiment he individualitzat un pensament comprès, ho he fet mo.
Veiem doncs que els sentiments exacerbats són un problema per al procés de coneixement de la realitat; però els conceptes i idees compresos, tenen el requisit d'implantar meu propi sentiment, individualitzant el pensament. Un pensament, per ms grandiós que sigui, no ser mo si no és sentit individualment, si no pot unir-se amb el meu sentir.
És important diferenciar entre els sentiments que parteixen del món físic, aquells que em produeixen grat o desgrat, i els que es manifesten dins de la meva ànima com a conseqüència de processos actius i individuals de pensament.
El pensament en si, és com un arquetip que flota, alguna cosa virtual. Imaginem, per exemple, el concepte taula, una cosa que flota en l'espai i que s'individualitza en els milions de taules existents. Si comprenc aquest concepte taula, ho puc reproduir de milers de maneres diferents i ho faig servir (taules grans, petites, de pedra, fusta, metall, etc, etc.)
Ja hem vist que els conceptes els tenim preparats per aplicar-los, immediatament als estmuls sensorials que ens vénen de fora, pensaments intel·lectuals i prejudicis davant els quals l'esperit calla. El prejudici fa que sigui innecessària l'activitat espiritual, és til i funciona a la vida normal, sigui de forma correcta o incorrecta. El apropiat sobretot pel que fa a l'estudi seriós de la ciència espiritual serà fer callar els judicis personals per estar receptius als que ens vinguin i es donar ocasi perquè l'esperit (la essència, que no és l'ànima) actey no s'atrofiï per falta d'activitat espiritual individual.
Miguel Angel QUIONES
VIST A: http://www.revistabiosofia.com/index.php?option=com_content&task=view&id=304&Itemid=55
