L'amic errant. (Narració per recordar el nostre camí en la Veritat i la Vida)

Et lloo, PARE, Senyor del cel i de la terra, perquè vas amagar aquestes coses dels savis i dels entesos, i les vas revelar als nens.

Si, PARE, perquè així et grat. (Mateu, 11, 25-26)

L'AMIC ERRANTE

Va succeir en un mes anomenat Maig, en la seva primera quinzena, en un petit balneari de Xile que porta per nom Mirador Blau, encara que en la quotidianitat tota persona li diu MIRASOL, i que jo ho sento des de fa temps com "L'Altre Planeta", en el qual, quan un arriba, se sent transformat, allunyat de tota civilització, de tot soroll, de tota interferència, lluny del que malsà de la ciutat.

Va rebre el seu nom fa més de 50 anys, ja que està situat a la part alta d'un penya-segat sobre el mar i cal accedir per, avui, sòlides escales de concret que semblen a un cargol.

La seva vista és imponent i des d'allà dalt reps l'impacte d'un immens mar blau que es perd en la lletania, confonent-se en el seu horitzó amb el que anomenem cel, també d'igual color, per això el seu nom primari MIRADOR BLAU i la seva denominació actual, MIRASOL, ja que amb el temps va convertir el seu penya-segat en un observatori de postes de sol que en els seus cicles permanents trasmutó seu nom en honor a l'astre rei, el qual majestuós en cada capvespre es submergeix en les aigües salades pintant de color daurat i deixant després de si l'esperança d'un nou dia.

Aquella tarda vaig baixar a les seves platges blanquejades en espera d'aquest esdevenir, lentament i amb precaució fins a sentir sota els meus peus el suau enfonsament de les seves sorres, que en caminar produïa com un ronc o cruixir que és percebut des dels nostres dies d'infants i al denotar la humitat i l'olor a sal, a la brisa d'aquest mar.

Vaig escollir un seient distant de la ressaca, en una petita roca emergent entre la sorra i vaig esperar; la intenció era romandre un moment abans de posar-se el sol i donar-me l'oportunitat de meditar, pensar, relaxar l'esperit, la ment i en el fons, agrair el desenvolupament dels últims esdeveniments esdevinguts en el personal i en el grupal.

Jo diria que ho vaig aconseguir!

En això estava, admirant al mateix temps tanta bellesa voltant, quan vaig percebre o vaig aconseguir sentir per sobre el murmuri de la brisa marina, unes petjades suaus i compassades després de mi.

A l'tornar-, vaig observar que a la roca propera a la meva, havia pres seient un personatge de tipus juvenil, em va semblar que el seu aspecte denotava relaxament, soltesa, descans, com aquells joves que troten a les ribes de les platges en un afany de energitzar el seu físic, aspirar aire pur i revitalitzant.

Va reforçar en mi aquesta idea, ja que vaig notar sobre el seu cap una mena de caputxó que s'utilitza comunament per a una major exsudació del cos i aconseguir així una desintoxicació del mateix, en aquest procés.

Va respondre a la meva mirada més no va comentar. Davant el seu silenci, el vaig saludar com és comú en la meva des d'un bon temps a la data, que com a política el va realitzar a l'ingressar en tot lloc i amb la intenció sempre d'un millor alternar amb aquell al qual recorro a sol·licitud d'algun servei propi de la meva activitat professional:

- Hola !, li vaig dir; somrient-li.

- Feliç siguis! em va contestar, amb un somriure més àmplia que la meva.

- D'on has vingut ?; li vaig contestar, amb l'ànim de xerrada o d'intercanviar algunes paraules, abans que arribés la posta de sol.

- Sempre vinc a aquest lloc, em va respondre amb calma i sense pressa.

- Puc preguntar-te: Per què vas contestar al meu salutació dient-me "Feliç siguis" ?, li inquerí mirant-més detingudament.

- Perquè ho ets, em va respondre concisament a la meva pregunta.

- I: Què he de considerar jo el de ser benaurat ?, vaig insistir.

- Perquè existeixes, aprecies el que t'envolta, agraeixes el que reps, manifestes els teus sentiments, et lliures, no demanes intercanvis, estimes.

- Sí, això és veritat !, li vaig contestar; i és per això que vaig baixar aquí una estona a meditar com he estat ensenyat i he aconseguit aprendre, practicar i aplicar quan tinc oportunitat, va ser el meu comentari.

- Bé dius, més també he comprovat que encertes en fer consciència de tot el que t'envolta, com per exemple: quan mires aquesta gegantina massa d'aigua que aferrada a la terra, NO s'aixeca en desordre, sinó, roman en ella, complint la seva missió, observes aquestes belles ressaques que per mil·lennis rítmicament marquen compassades seus propis moviments, els intervals són el inhalar i exhalar del seu propi cos en tota la terra circumdant; el so de l'aigua contra les roques habitades i que representa d'alguna manera, si erosió, l'evolució de tot cos físic o mental i en esperit en compliment del Mandat Superior en demostrar que tot ha d'evolucionar, tot i que comenci sent dur com la roca, haurà de llançar la brillantor del poliment sobre si i, si el seu contingut és de color, millor ho reflectirà per aquells a qui necessiten més entendre en el seu propi esdevenir, van ser les seves paraules en resposta.

- He de reconèixer que t'expresses en forma molt bella, com un poeta o un escriptor, ja que he pogut comprovar-ho en aquest sentit per uns quants llibres que he llegit fins ara, li vaig respondre sorprès.

- Sóc escriptor, sóc poeta, sóc investigador de tota existència humana, com tu dius i sóc feliç a això, ha manifestat harmoniosament com pensant o meditant cadascuna de les seves paraules.

- Potser ets d'aquest lloc, li vaig preguntar, On vius? li vaig consultar, Estàs de pas per aquí? vaig insistir.

- Visc en una bella morada, en la qual en mirar l'horitzó com tu dius, puc observar tantes altres habitades en moviment i color, moltes ja ascendits, altres evolucionades, i unes quantes encara endarrerides, em va comentar amb un altre somriure.

Vaig sentir una opressió al denotar que el seu llenguatge ja no era comú, no era habitual al dialogar, vaig tenir llavors rememoranza de textos per mi llegits en què em observa aquesta manera d'expressió, més vaig continuar amb els meus interrogants que vaig sentir en augment interiorment.

- Crec entendre't, vaig expressar Puc consultar-te com vas arribar a aquest lloc ?, De quin lloc véns? aturant a observar les seves reaccions i respostes ara amb una major atenció:

- En veritat, SI m'entens, ja em coneixes de sentides, de textos, de llegendes, de tradicions, a través de religions, de mites, faules i profecies. He arribat a aquest lloc doncs estic en tot lloc, vinc d'allà, d'aquí i d'allà, en raó que em puc manifestar sense distinció de l'espai o temps com tu ho entens ja que AQUESTA ÉS LA MEVA missi i puc retornar en cos o esperit com llamis on és requeridor o sol·licitat, també per a solazarme de tanta bellesa, ja que aquesta vostra casa ho té en abundància, tot i que vosaltres heu causat detriment al qual en el seu projecci us DAAR inevitablement i sense raó, com a conseqüència de l'absència d'AMOR es EXPLAY, ara amb el seu rostre pensatiu

No vaig poder menys que asombrarme del seu relat, ms esforzndome per aconseguir la major concentraci possible davant meu interlocutor va fixar la meva mirada en el seu fsic ms atentament. Va observar llavors que el seu vestit era d'un to blanc com la neu, d'un teixit especial com el lli, el que en principi va considerar pogués ser una vestidura esportiu, el analic com un bell entrellaçat que li arribava fins als seus peus, els quals ocultava sota la sorra. Fixar la meva mirada a les seves mans que en aquest moment col·locava sobre els seus genolls amb lleu moviment, not que les tenia amoratadas com de fred, ms al escudriar amb la meva mirada va comprovar que al centre d'elles estaven cicatritzades d'antigues ferides de talls punxants el que no impeda comprovar la suavitat en les mateixes.

En aquest moment a l'estar el meu personatge assegut sobre la seva roca, una lleu ressaca ho va assolir, permetent portar amb ella la sorra que cobreixi els peus; contempli en ells els mateixos trets de les seves mans, a més de confirmar que calçava sandàlies, les que humides deixaven al descobert que observa.

Vas ser ferit per alguna cosa o algú ?, interrogu.

As va ser, em va manifestar. Ms això era necessari en el moment i el lloc que 'esdeveniments, vosaltres heu llegit el relat, tergiversat en mso menys, és del vostre coneixement, en veritat conocis la ra de m tasca en aquesta, la vostra estada. Esteu al tant del compliment complet del pla csmico utilitzat en benefici vostre i és un cicle que es pronuncia de la mateixa manera que l'onatge d'aquest mar com llamis, una i altra vegada de per sempre en aquesta i en totes les morades que són de MI PADRE i que també és el teu i de tots els teus és La Llei exprés lentament, toc el capuchn el qual cay sobre les seves espatlles. Llavors em va tocar observar que la seva majestuositat era real, la qual realçava per la posta de sol ja propera, el colorit li va donar una tonalitat daurada al seu cos físic, va deixar veure els seus cabells de tipus TRIGUE o que li ondaven fins a les espatlles, bressolats per la brisa del capvespre, d'ulls tènuement clars i de molta expressió de veritat i amor, la seva pell bronzejada com l'igual dels lugareos, de barba llisa i juvenil, cos Atlètic i fornit i noms es limitava a sonrer.

Vols preguntar ?, em va preguntar.

Em va ser difcil en aquell moment harmonitzar, fava comprovat que davant m estava AQUELL SER SUPERIOR i vaig sentir un lleu mareig que anava en augment, ms bé en vertigen.

Guardeu la calma, va expressar aixecant la seva mà dreta. EQUILIBRAD VOSTRES EMOCIONS, sabeu com feu-ho, t ment ha sempre manés als teus sentits, ordre.

Em vaig sentir calmat i serè davant el seu gest i va aconseguir preguntar:

Qu missatge em lliuressis t en aquest moment ?, expres tmidamente.

Et dir qual, contest.

Seguiu sempre l'exemple de la natura que us envolta;

Compliu la mateixa manera com ho fan aquesta aigua que us transporten d'un lloc a un altre si ho desitgeu, us lliuren aliment, si ho disponis, tempera vostre clima com ho heu comprovat, es transmuta per mitjà dels vostres coneixements en aigua comuna si es les procesis, estan a vostre servei si trabajis a favor d'elles;

- Feu com els rius que creuen tot el litoral proveint d'abundància en tot el seu pas de la flora-fauna, la qual prodiga en abundància segons sigui menester;

- Feu com els boscos que us lliuren els seus fruits, els seus cossos per abric, per habitació, per aixoplugar-;

- Sigueu com la pluja que us lliura les reserves d'aigua dolça per al vostre subsistir;

- Sigueu com el vostre sol que us dóna energia a tots sense distinció;

- No destruïu el vostre entorn, perquè ho feu contra vosaltres mateixos;

- Sigueu bons, en una paraula, no cultivéis res negatiu, ni en els vostres pensaments, ni de paraules ni d'actes, ni tan sols amb la vostra mirada que com dieu: "Són les finestres de l'Ànima".

- No tingueu por de ser positius i collireu el que heu sembrat en les vostres vides;

- Repareu els vostres errors comesos, sabeu com fer-ho;

- Sí heu tacat, netegeu;

- Sí heu ensopegat, lleveu;

- Sí heu mentit, intenteu amb la veritat;

- Sí heu injuriat, ferit, mortificat, vituperat o deshonrat el pròxim, demaneu perdó;

- Apreneu quan heu sostenir un NO PERQUÈ ÉS NO, sostenir quan heu manifestar un SI PERQUÈ ÉS EL SÍ;

- No us extraviéis ja més;

- Considerar els temps en els quals viviu, vegeu les seves característiques, vegeu els senyals, no espereu més;

- No confongueu l'espiritual amb la debilitat;

- Es pot i podeu ser forts sense caure en la maldat;

- Sigueu destres en el pensar per a acudir a qui us necessita, per a això estimeu-vos primer, conoceos interiorment sinó, Com voleu ajudar a netejar la casa de tu proïsme, si tu no coneixes la teva ?;

- Tingueu judici, criteri i discerniment per a tot el que us envolta, la tasca és vasta i dilapidáis vostre temps que és minso la seva existència, apresseu;

- Així com quan us alceu en la lluita pel vostre sosteniment diari, us percatáis a la brevetat que ja us fa fosc en aquest cicle;

- Tot cicle té una alba i un capvespre, començament i fi, un dalt i un baix, penseu, asimiladlo tot;

- El coneixement dona poder, set poderosos en el vostre camí amb positivitat, abraceu tot el bo, el benèfic, el lloable, set auster al demanar, set generosos en el lliurament, no doneu l'impossible, no doneu el que us sobra, lliureu el que tu proïsme necessita, no mireu per costat i costat a preguntar, consulteu amb el vostre interior, aquí tindreu totes les respostes;

- Teniu ja coneixement, se us ha donat l'immens mar que sou en humanitat, vosaltres representeu com tan sols la ressaca i no sou privilegiats, sou donats a un camí ja triat;

- No atesoréis vostres coneixements, no són els vostres, pertanyen a la intel·ligència i amor universal, només sou portadors d'aquest coneixement;

ID EN PAU, AMAD COM JO US AMO.

Dient això, es va aixecar del seu seient petri lentament, va portar la seva mà esquerra al mig del seu pit i la mà dreta aixecada i amb els seus dits oberts, va somriure i poc a poc la seva figura es va fer transparent amb lentitud, tot el que va conformar la seva silueta es va omplir com d'una pols d'or que girava milions de corpuscles que chisporroteaban sense denotar soroll, ja no hi va ser, es difumó.

Em vaig recordar el que va dir el Mestre de Galilea:

"QUI TINGUI ULLS, QUE VEGI"

"QUI TINGUI orelles, QUE ESCOLTI"

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Estem vivint temps terrenals especials, ens preparem per al tancament d'un nou cicle en l'evolució de la Mare terra i de l'Ésser Humà, és per això que les dispensacions i ensenyaments es multipliquen en amor, molts cors i ments s'obren i reben en amor aquestes dispensacions i ensenyaments.

Els éssers de Llum tenen ulls i veuen i tenen orelles i escolten, però també tenen fe i creuen.

Molts prodigis es manifesten i L'Amat Mestre Jesús i els seus Àngels custodis s'acosten molt més als nostres cors, de diferents formes i segons el nostre enteniment, segons el nostre sentir, d'acord amb el nostre temps i amb la respectiva obertura mental i espiritual.

Per a aquells esperits de Llum, d'Ànimes transparents, per a aquells ansiosos de veure i escoltar va ser l'anterior relat.

Rebudes del nostre Estimat MESTRE JESUS, dels nostres Estimats Mestres Ascendits i dels nostres Germans Majors.

Agrupació Metafísica: Grup Foc Violeta -www.grupofuegovioleta.cl

email: - Tots els drets reservats

Permesa la reproducció parcial o total sense treure de context, fent esment a la font.

(Aquest relat es va acabar de transcriure el 02 de juny del 2004, i va ser rebut amb AMOR i en privilegi, de l'Amat MESTRE, Eternament agraïts).