L'amor, una activitat de renovació. Es pot comprendre l'amor més enllà d'una simple passió?

L'amor és un tema popular i fàcil de comprendre, ja que tots hem estimat. Encara que alguns podrien dir "jo encara no sé què és l'amor, perquè no m'he enamorat", altres amb to de decepció, "l'amor no existeix". No obstant això, en ambdós casos confonen l'amor amb un sol tipus d'amor. És un error molt freqüent que les persones considerin a l'amor com la relació passional i sexual entre dues persones i no ho vegin en un sentit més ampli. En aquest article es pretén actualitzar a aquest presenti la filosofia de l'amor, la qual en l'antiguitat, específicament en la filosofia de Plató, era torxa per il·luminar les senderes de la saviesa. Així, si vostè té esperit de cercador de veritat ja s'haurà preguntat què és l'amor? Per què els grans mestres insten a actuar d'acord a l'amor? Ara, només falta que obri el seu cor i comenci a recordar.

Què és l'amor?

Numeres són les obres, llibres, música, pel·lícules que han parlat sobre l'amor i l'han enfocat des del dolor, el sofriment, el plaer, l'alegria i la felicitat que aquest produeix, resultant una bipolaritat en el seu quefer, això és, una estranya naturalesa oposada al concepte de l'amor. Si ho observem des d'aquesta perspectiva, l'amor seria una mena de moneda amb dues cares oposades, d'una banda plaer, d'altra dolor. No obstant això, l'amor no és exactament d'aquesta manera. Per explicar de què tracta l'amor només cal recordar la filosofia de Plató.

En el diàleg Banquet, Plató desenvolupa la seva teoria de l'amor va plantejar que la societat es equivocat en considerar només un tipus d'amor i en confondre la seva activitat, així, defineix l'amor com un desig de posseir el bé per sempre (205). És fàcil de comprendre, però aquesta definició amaga tant la veritable naturalesa de l'amor com la seva activitat, ja que podem preguntar què és un desig? Per què l'home desitja el bé? Què és un "per sempre?

Què és el desig?

Plató explica que el desig és la manca d'allò que no posseïm. Per exemple, quan tenim gana, estem passant per una manca d'aliment, però hi ha un impuls que ens empeny a cercar què menjar i satisfer aquesta mancança. D'aquesta manera el desig actua en el pla corporal. No obstant això, el desig també es manifesta en el pla de l'ànima: quan l'ànima desitja el poder busca amb ànsies posseir-lo, moltes vegades no li importa el mitjà, sinó només la seva fi; o quan l'ànima desitja la saviesa busca els mitjans més adequats per aconseguir el seu fi. En altres paraules, Plató assenyala que el desig és buit o dolor i un cop satisfet és plaer; també, diferència tres tipus de desitjos, uns seran propis del cos, altres de l'ànima: Els desitjos corporals són apetits de menjar, beus, sexe; els de l'ànima són més complexos ja que alguns són més purs que altres, per exemple, els desitjos de la fama i poder, d'una banda, i els de la saviesa, de l'altra. Però per què volem el bé? Quina és la seva finalitat i com podem assolir-lo?

Quina relació hi ha entre amor i renovació?

D'acord amb el concepte de desig, l'amor vindria a ser una mena de dolor, en tant hi ha una manca per allò que no es posseeix (el bé) i també és plaer en tant s'obté l'objecte de desig. No obstant això, l'amor no desitja qualsevol objecte, sinó el bé. Molts diran que el seu "bé" és posseir riqueses o fama, altres la saviesa, entre altres béns. En qualsevol cas, tenen un objectiu de vida i això és suficient per dir que l'home desitja posseir el bé. I si no estem equivocats, haurem de dir que es desitja el bé, no per un moment, és a dir, ningú vol ser ric per una setmana i després deixar de ser-ho, sinó volem aquest "bé" per sempre.

Desig de la immortalitat

La pregunta fonamental és per qu desitgem posseir el bé per sempre? Ens haurem de preguntar per la causa d'aquest amor. Platn respon: és perquè l'home desitja ser immortal (207-d). Sens dubte aquesta resposta no la esperbamos. Ningú pensés que la ra per la qual desitja la riquesa és per fer-se immortal. No obstant això, no resultar estrany recordar els milions consumits en tan sol tractaments esttics per rejovenir i recuperar la ufanosa d'un nadó, o les terribles atrocitats comeses per artistes per passar a la història.

Maneres de renovació

Ara bé, el simple fet de l'home al retardar la vejes i ser recordat per generacions, és a dir, la constant renovació, ens mostra el desig de la immortalitat. Però aquest desig tamb acta de forma natural, només n'hi ha prou veure com el nostre cos renova el cabell, les os, cmo creixen els ossos, fins té la possibilitat de procrear deixant generacions de s, i és just ah on se situa errneamente a l'amor. L'amor en la seva forma de procreacin és msfcil de veure amb els ulls del cos.

D'una manera ms complex l'amor (desig d'immortalitat, de renovació) acta en l'ànima al poder canviar l'odi per l'amor, la ira per la calma, i a més és capaç de generar noves opinions i coneixements. Aquest acte és bell, perquè permet recordar el parentiu amb el mar, sempre fluint.

A tall de resum, l'amor és desig del bé i la seva activitat, com diu Plató, és la renovació tant del cos, com l'ànima. Si bé el filòsof va considerar a l'amor de l'ànima, és a dir, la saviesa, com l'amor més pur, ja que aquest condueix al coneixement més excels ia la felicitat vertadera, va instar a estimar a tots els éssers bells, ja que tots es troben en un estat de renovació, deixant el nou en lloc del vell, i sent part del tot, estan submergits en aquest món d'amor, cada vegada vivint, cada vegada evolucionant.

misteris Menors

En conclusió, aquests van ser els Misteris Menors deixats per Plató en el diàleg Banquet. És la revelació de la saviesa de l'amor que exhorta a transformar el nostre cos i la nostra ànima en pro de la naturalesa del nostre veritable ésser. N'hi ha que s'han queixat de la poca o gairebé nul·la participació dels "altres" en l'activitat de l'amor platònic. És que la cura de la nostra ànima no és per a la salut del tot? Els Misteris Menors és el desocultament de la veritat de l'home És que l'home podria viure en pau si no reconeix els errors i intenta canviar d'opinió? Si cada ànima no és capaç de renovar les seves opinions i coneixements viuríem en foscor, sent intolerant i iracunds. Si bé vivim en un món que aparenta ser més de foscor que de llum, n'hi ha prou que hi hagi una ànima que renovi els seus coneixements fins a aconseguir la veritable saviesa per a la felicitat de molts.

Segur s'estarà preguntant pels Misteris Majors. Sobre aquests Misteris també va escriure Plató, però s'abordarà en una altra ocasió.

Autor Rosmery Guerrero Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org