L'art perfecte de la creació per Brad Hunter

  • 2014


L'Univers es desdobla. La geometria i la matemàtica són el llenguatge comú en l'art de l'anònim que tot ho regeix.

L'Univers es desdobla a si mateix utilitzant un protocol diví de fractalitat, sota el qual la part és el patró de disseny i, mitjançant la autosimilitud, conforma el tot. La física moderna comença així a reafirmar el que creien genials artistes i científics com Leonardo da Vinci i Aristòtil: que la creació és el "state of art" i que l'ésser humà, en el seu afany d'aconseguir la perfecció divina, busca mitjançant l'art estimular la seva capacitat de creació. Així doncs, segons la classificació aristotèlica, l'art s'aplica a la música, la poesia, la plàstica i també a tota ciència com la medicina, l'arquitectura, l'enginyeria, el disseny industrial, etcètera.

La geometria i la matemàtica són llenguatges comuns a l'art de l'harmonia que regeix tot patró creatiu. El so posseeix un ordre en vuitenes, cada freqüència posseeix un equivalent en color, en geometria i en valors matemàtics. Els patrons universals portadors del llenguatge de la creació divina emergeixen de la geometria sagrada. La ciència, a mesura que avança en el seu estudi i comprensió de la creació, descobreix la genial simplicitat utilitzada per l'artista primer, el Creador. Pràcticament totes les estructures de la creació estan construïdes a partir de preceptes lligats a models geomètrics que es autorreplican. Des de les catedrals gòtiques, passant per les obres renaixentistes, fins i tot la màscara d'or del faraó egipci Tutankamon, es conformen de desdoblaments àurics o escalars que es regeixen pels mateixos patrons universals que va descobrir la Nasa, i que estableix el sistema solar per ordenar a els planetes en les seves respectives òrbites al voltant del Sol.

L'art matemàtic i la repetició Leonardo Fibonacci va ser un famós matemàtic italià nascut en1170 que, observant els patrons de creixement i ordenament en la naturalesa, va descobrir una successió de desdoblament infinita i fractal que responia a seqüències numèriques que imprimien un ritme de creixement ordenat seqüencialment. Tot el creat responia a l'harmonia de la repetició. És a dir que la successió s'inicia amb 1 i 1, ia partir d'aquí cada element és la suma dels dos anteriors (1 + 1 = 2 i 2 + 1 = 3, i així successivament).

Fibonacci també va descobrir que aquesta progressió logarítmica es desdoblava conformant una espiral que va denominar "espiral àuric", el qual va ser utilitzat en totes les obres mestres de l'art renaixentista.

La geometria sagrada es projecta a la vida, la llum, la cosmologia, la geomància, fins als estrats quàntics de l'existència. L'art de la creació es podria entendre com un sistema d'autoreconeixement i replicació de la consciència universal, que seguint patrons geomètrics implosiona per autocontener l'energia i densificarla fins a crear matèria. Va ser el genial Albert Einstein que va afirmar que la matèria no era altra cosa que energia densificada.

Per la seva banda Max Planck, pare de la física quàntica, va completar en anys posteriors les dites d'Einstein dient que devia haver-hi una ment gegant i intel·ligent que mantenia a l'energia densificada per crear matèria. Hermes Trismegist, a l'antic Egipte, va deixar escrit a la Taula d'Esmeralda un principi universal que estableix que "tot és ment" i que per tant, "tot el que existeix és una creació mental".

Jorge Luis Borges, escriptor preferit dels físics quàntics, va disparar una frase genial que assegura que som ni més ni menys que el pensament en la ment d'un gegant.

L'Univers és una obra d'art que amb la seva pròpia observació expandeix la consciència creadora, per això l'observació determina un camí interior o espiritual en el qual l'espectador és remès a un pla essencial, més enllà de les coordenades sensorials i emocionals que van ser generades per l'entorn cultural. Les configuracions dels patrons únics de llum, formes i / o sons universals i comuns de la creació funcionen com portals que, de ser entesos no per la raó sinó per l'esperit, ofereixen un accés a la font de les veritats universals que l'evolució de la consciència ens requereix per entendre i assolir el Creador.

La guia de la creació
Si l'Univers es desdobla a si mateix, podríem dir que nosaltres, com a manifestació de la creació, som coartistas i amb centelleigs infinitesimals de consciència aportem art i creativitat en una obra còsmica que es recrea amb cada nova pinzellada. La creença d'un creador del nostre univers seguint un mapa geomètric va ser compartida per diverses cultures antigues. Plató, influït per les matemàtiques pitagòriques, va assegurar que

Déu es "geometritza" contínuament. Els maies, a Amèrica Central, creien en l'existència d'una consciència universal que podia ser entesa a partir de la matemàtica i els cicles que regeixen l'ordre còsmic. Pitàgores i la seva matemàtica atribuïen a les proporcions harmòniques de la naturalesa, la millor medicina, ja que sintonitzant la naturalesa el cos humà ressonava en el bategar essencial que li va impartir la vida. Els científics actuals creuen en l'existència de registres fractals de transformació i evolució de la matèria, matrius que com llenços d'un quadre són la base mitjançant la qual es desdobla la consciència creadora de l'artista, que crea i recrea el creat a cada instant.

Cada un de nosaltres, com a aprenents d'art, vam començar amb el mamarratxo reflectint les nostres més primitives formes de ser creadors. Arthur Koestler va encunyar el terme holó per descriure una cosa que és simultàniament un tot i una part. Aquest ordre holónico, o estabilitat orgànica estratificada, és la forma en la qual la naturalesa sorgeix i construeix sobre si mateixa a través de l'autoorganització dins de camps dinàmics d'informació o camps mòrfics. Cada un de nosaltres és una espècie de mirall còsmic que projecta en la seva vida els processos de l'univers i en l'intent per comprendre'ls resideix l'espiritualitat.

L'espiritualitat no és altra cosa que una forma d'art creatiu, la força de vida que és la unitat inherent a totes les coses. Som l'artista i el quadre que vam pintar. El repte central d'existir rau en la forma d'art que vam triar per crear les nostres vides. En aquest sentit l'art és el mapa i la memòria que ens encausa en el camí de retrobament amb l'Artista Primer, ja que nosaltres som la seva obra.

Font: http://www.elplanetaurbano.com/

L'art perfecte de la creació per Brad Hunter

Article Següent