L'art de preguntar a la Radioestèsia

  • 2016

En radioestèsia el 95% dels errors que cometem es deuen a preguntes mal formulades. Sovint ens adonem que el principal problema que tenen les persones que volen iniciar-se en l'art de la radioestèsia és que encara tenen ments "desordenades" i un llenguatge poc precís per qualificar les coses que volen mesurar o testar. Això planteja bastants desafiaments al començament de la nostra pràctica doncs davant la natural inseguretat que podem tenir en abordar una nova modalitat o afició, se li afegeixen les limitacions que puguem experimentar amb les nostres ments al mai haver requerit ser precisos en la formulació de preguntes.

Preguntar és un art poc ensenyat a les nostres societats. De fet, sovint creixem amb una enorme pobresa a l'hora de preguntar. A vegades fins i tot ho fem amb monosil·làbiques expressions, o ho fem insegurs i amb por de preguntar.

Recordem que fins no fa molts anys, alguns països inclòs Espanya, han viscut en dictadures. Un dictador dicta i no vol persones que formulin moltes preguntes per no qüestionar-la seva manera de procedir. Per això, en l'inconscient col·lectiu de moltes persones, la por a preguntar està arrelat tan profundament que ni ho reconeixen.

Països dictadors engendren famílies amb patrons dictadoriales, per mimetismo.Generaciones anteriors a aquesta reconeixeran a casa pares que funcionaven amb el tradicional "jo ordeno i mano", "en aquesta casa es fa el que digui jo", expressions que marcaven una contundent prohibició conscient o inconscient a preguntar, qüestionar, plantejar-nos com podrien ser les coses si les féssim d'una altra manera.

Tristament, aquests patrons generats en països amb dictadures, també han ocultat la presència de la ignorància com la base d'una societat que no preguntava davant el temor de semblar ignorant. Els nostres egos ferits per sentir-nos inferiors a altres nacions, altres col·lectius, altres classes socials ens mantenen enclaustrats en velles maneres de procedir, només per no atrevir-se a preguntar si podríem fer les coses d'una manera millor.

Ego, ignorància i control del poder, estarien a la base d'aquesta dificultat que avui en dia tenen moltes persones a qüestionar-se a si mateixes, les seves vides, els seus patrons o hàbits, les seves eleccions i decisions personals, col·lectives i socials.

Preguntar és a la base de tots els invents i totes les solucions que una societat pot trobar. Una societat que no pregunta és una societat que no evoluciona, que no crea, que no inventa. Una societat que no pregunta és una societat que només pot copiar i crear persones que copien.

Preguntar és a la base del creixement de la Humanitat. Sobretot preguntar "Com podria fer les coses d'una altra manera pel major bé de tots ens portaria de ple a una societat igualitària, amorosa i il·luminada, ja que amb cada resposta que obtinguem a aquesta pregunta formulada en tots els contextos possibles, estaríem obrant canvis estructurals i resolent d'arrel els mals endèmics de les nostres nacions.

Quan practiquem radioestèsia fem molt més que moure el pèndol. Estem movent les forces mateixes de la Creació alhora que organitzem la nostra ment i la nostra consciència perquè actuïn com un làser trepant desafiaments, problemàtiques per tal de trobar la solució.

Una pregunta prèvia a la nostra pràctica radiestésica i que ens ajudarà a mobilitzar el Subconscient en la direcció òptima és repetir periòdicament la pregunta:

-¿Quina és la pregunta correcta per a la resposta més encertada?

La capacitat de preguntar està íntimament connectada amb els chakres del Tercer Ull i la Gola i Coronilla. Principalment es deu a la quantitat d'energia Shen que disposem, com indiquen en Medicina Tradicional Xinesa o la capacitat de generar l'energia suficient per mobilitzar la nostra Consciència i posar-la al servei d'aquesta recerca de respostes. Més que intel·ligència, el que requereix una bona capacitat de formular preguntes és accés a la Saviesa innata que tots tenim oa la qual tots tenim accés.

Créixer com radiestesista és créixer com Ser Humà, sobretot si posem els nostres pèndols, al servei del Major Bé Comú.

Recordem la màxima de Buckminster Fuller qui es va enriquir en diferents projectes aplicant el principi d'actuar sempre afavorint almenys a tres col·lectius:

-La Mare Terra

-Els altres

-Nosaltres mateixos


Bàrbara Meneses

www.baj-pendulos.com

Desar

Desar

Article Següent