Norman S. Hankin The Theosophist, agost 1989
Hi ha un aspecte místic de la Teosofia ?.
Si és així, ... Quines parts de la caldera de la veritat que nosaltres anomenem Teosofia encaixen amb aquesta descripció?.
La paraula "mística" està definida en el Orford Diccionari com:
a) fa a la comunicació directa de l'ànima amb Déu; recerca de l'absorció en Déu o l'Infinit; creença en la percepció de les veritats intel·lectualment incomprensibles; espiritualment simbòlic, esotèric, misteriós o inspirador de reverència.
b) El que busca per la contemplació obtenir el coneixement místic.
En les tres proposicions fonamentals de LA DOCTRINA SECRETA i en la literatura teosófica sobre aquests temes, no busquem l'absorció de la individualitat divina de l'home a la totalitat de la vida monádica? No estudiem i tractem de fer arribar a la nostra consciència la 'percepció espiritual de les veritats intel·lectualment incomprensibles' que trobem en diferents graus, el 'espiritualment simbòlic, esotèric, misteriós i inspirador de reverència ?.
Per tant, hi ha un fort element de misticisme a la Teosofia.
En definir el misticisme hem de comprendre clarament el que volem significar per: 'Déu'.
Freqüentment als teòsofs se'ns cita la carta número 10 de LES CARTES DELS mahatmas:
"Ni la nostra filosofia, ni nosaltres mateixos creiem en Déu, i menys que res en un Déu el nom necessita d'una" I "majúscula. Inicial d'Ell." (Carta a Hume).
Però en la mateixa carta llegim:
Pot llamársenos panteistes, ... (agnòstics, MAI) ... Si la gent està desitjosa d'acceptar i de considera com DÉU a la nostra VIDA UNA, immutable i inconscient en la seva eternitat, poden fer-ho així i d'aquesta manera seguiran amb un terme desencertat més gegantí.
Hi ha una reflexió molt profunda a LA DOCTRINA SECRETA sobre aquesta qüestió, però pot resumir-se en paraules d'HPB
"No és l'U, desconegut, Déu sempre present en la Naturalesa, o la Naturalesa en Abscondito el que es rebutja sinó el Déu del dogma humà i el seu 'Paraula' humanitzada."
TEOSOFÍA MÍSTICA
Com investigadors de la Veritat podem equiparar la Teosofia mística amb el misticisme de la filosofia perenne assenyalada per Happold en el seu llibre Misticisme.
"Generalitzant, el misticisme té la seva font en el que és la matèria bruta de tota religió i és també la inspiració de moltes de les filosofies, la poesia, l'art i la música. És una consciència d'alguna cosa Invisible per sobre i més enllà de tot el que va ser. al místic desenvolupat, aquesta consciència està present d'una manera intensa i altament especialitzada.
L'element místic entra en les formes corrents d'experiència religiosa quan els sentiments religiosos sobrepassen el seu contingut racional, és a dir, quan els elements ocults, no racionals, inconscients, predominen i determinen la vida emocional i l'actitud intel·lectual.
En el veritable místic hi ha una extensió de la consciència normal, un alliberament de poders latents i una ampliació de visió, de manera que aspectes de la veritat que estan per investigar per part de l'intel·lecte racional, se li revelen.
Tant pel sentiment com pel pensament, el místic percep una immanència del temporal a l'etern i de l'etern en el temporal.
En el místic religiós hi ha una experiència directa de la Presència de Déu.
Tot i que el no pugui ser capaç de descriure-ho en paraules, encara que no pugui ser capaç de demostrar lògicament la seva validesa, per al místic seva experiència és total i absolutament vàlida i està envoltada d'una certesa ... Tot i que la primera reacció del lector sigui d'escepticisme estic totalment satisfet.
No obstant això, fins i tot en aquesta primera etapa voldria demanar-li que es fes a si mateix aquestes preguntes:
Quina és la naturalesa de la Realitat, d'allò que en definitiva és? ...
Fins on se'ns arriba, ... el que sabem o el que creiem saber depèn del que som capaços de veure d'ella amb la nostra limitadíssima línia de percepció? ... ..
¿No podria ser una possibilitat almenys el que si la nostra línia de percepció s'ampliés la veiéssim totalment diferent?.
Els místics no només s'han trobat en totes les èpoques en totes les parts del món i en tots els sistemes religiosos, sinó que el misticisme també s'ha manifestat de formes semblants o idèntiques on sigui que la consciència mística ha estat present. Per això algunes vegades se l'ha anomenat la Filosofia Perenne. De la seva experiència i de la seva reflexió sobre això han sorgit les següents explicacions:
1. Aquest món fenomenal de matèria i consciència individual només és una realitat parcial i és la manifestació d'un Camp Diví en el qual totes les realitats parcials tenen la seva existència.
2. Forma part de la naturalesa de l'home, no només que pot tenir coneixement d'aquest camp Diví per inferència, sinó que també pot descobrir-ho per intuïció directa superior a la raó reflexiva en la qual el coneixedor està, d'alguna manera, unit amb el conegut.
3. La naturalesa de l'home no és una naturalesa simple sinó dual. No té un jo sinó dos, l'Ego fenomenal del qual és conscient principalment i tendeix a considerar com el seu veritable ser, i el jo etern no fenomenal, l'home intern, l'esperit, l'espurna de la divinitat en ell, que és el seu veritable ser. És possible per a l'home, si ho desitja i està preparat per a realitzar l'esforç necessari, identificar-se amb el seu veritable ser i, per tant, amb el Camp Diví que és de la mateixa o semblant naturalesa.
4. La fi primordial de l'existència de l'home a la terra és descobrir i identificar-se a si mateix amb el seu veritable ésser. En fer-ho així, arribarà a un coneixement intuïtiu del Camp Diví i llavors percebrà la Veritat tal com realment és, i no tal com, davant les nostres limitades percepcions humanes sembla que és. No només això, sinó que entrés en un estat d'existència al qual se li han donat diferents noms, vida eterna, salvació, il·luminació, etc.
En aquesta lúcida exposició, no veiem les veritats bàsiques de la Teosofia clarament expressades? ... la monada eterna - sempre permanent en el Camp diví- sembrant la seva Llum a la Individualitat Divina, o Ego, de l'home; de la qual emanen les diferents personalitats parcials en el món fenomenal, el qual s noms una realitat parcialTambin s'ha de tenir en compte que el món del misticisme, a la filosofia a teosfica, és el món del que Reial; on el temps i l'espai tal com els coneixem deixen d'existir ia mesura que ens identifiquem cada vegada més amb el Real es converteixen en la durada i l'Espai sense les obstrucció de les idea tridimensionals del pla f sic. Com diu HPB a La Doctrina Secreta:
L'Espai i el Temps són un. L'espai i el temps no tenen nom perquè són el incognoscible, Allò que noms pot ser percebut a través dels Set Raigs - que són les Set Creacions, els Set Mons, les Set Lleis, etc. .
No obstant això, per a propsits pràctics vivim en un món de temps lineal i d'espai tridimensional i com a éssers humans hem de comprendre i conquerir aquest món abans d'aixecar la nostra mirada cap a les muntanyes. Totes les nostres idees sobre teósofa; tot el nostre coneixement dels sistemes solars, cadenes, rondes, races, i rubrazas; els principis i els vehicles de l'home; les lleis del karma i de la reencarnacin; fins i tot els ideals que concebem de aqullos que enforteixen i guien tota vida, són part d'aquest món irrealPara conèixer realment hem irrompre, traspassant aquests conceptes mentals en la Realitat vivent que ells expressen en part; i és el misticisme teosfico el que ens porta ms enll dels confins de l'intel·lecte cap al món del que Real. Com tots els processos de la vida, la feina és cclico i és només amb la preparaci de la consciència (vehicle, si ho prefereixen) que aprèn a comprendre ia actuar des dels aspectes universals de la Realitat ms bé que des dels capricis passatgers de la personalitat.
