El Camí del Cor per Emilio Cameselle

  • 2012

EL CAMÍ DE L'COR

En el camí del COR cada pelegrí té les seves pròpies preguntes i ha de trobar per si mateix les seves respostes i al trobar-ser mestre i servidor de la Veritat.

En cadascuna de les nostres vides hi ha una història personal, irrepetible, que hem de comprendre, en ella són molt importants els nostres propers, ànimes que ens acompanyen en la nostra evolucina els que estem units per llaços ja creats amb anterioritat, per tamb els nous trobades que ens ajuden i impulsen en el nostre camí.

El nostre Esperit en la seva contínua evoluci necessita alimentar-se, enfortir-se per poder manifestar de manera més clara en la nostra personalitat seves qualitats.

Les senyals, la màgia de cada alba, la intuicin, la contemplacin, la meditacinu oraci, la força de la paraula, la dansa, les expressions més pures de l'Art, la inspiraci dels smbols, la vibraci de l'amor són els aliments que nodreixen el nostre Ésser.

El cor reflecteix la devocin de les nostres ànimes, oxigena i dóna nova vida als nostres anhels, ajuda a equilibrar les nostres emocions i ens apropa al ESPERIT.

En els ulls del pelegrí, del caminant, es pot veure la llum, la profunditat de les seves metes, el llarg camí recorregut, les lgrimas que ha vessat, la brillantor de la seva alegra, la tendresa de la seva consol, la pau del guerrer després de la batalla, l'alquímia de la seva SER.

El camí del cor renova al pelegrí, transmuta les males energies, perdona les faltes anteriors, converteix el passat en història, plena el present de força espiritual, i dóna esperança al futur.

Humanitat Solar. Emilio

Cap a una nova Era

El concepte de cap de món, de recollida de fruits imminent, de premi i càstig segueix sent un concepte ancorat encara que sigui de forma inconscient en la nostra ment, un concepte que hem de transformar.

El nostre subconscient fins i tot al nostre pesar segueix marcant les nostres pors i temors, moltes de les nostres accions segueixen un camí que anomenem de sacrifici, sense felicitat en el nostre ara, per aconseguir el nostre fi últim que anomenem nova alba.

Volem amb bona voluntat que intervinguin el més aviat possible forces espirituals, energies exteriors que culminin el canvi planetari d'una manera més directa, que per fi es parin els recursos del que anomenem foscor i que regni la llum per sentir-nos realitzats.

Estem a l'interior de la nostra ment racional cansats d'una lluita que no dóna els resultats immediats que desitgem i volem respostes a les nostres preguntes sobre el procés d'un univers en evolució cap a l'amor.

Però l'alquímia del nou alba ha de donar-se en cada interior, d'un a un per després sumar al conjunt, la felicitat no pot ser el final del camí, sinó el camí.

La llum que enyorem ha de ser l'equilibri entre matèria i esperit, entre sol i terra.

Meditar, contemplar la natura, compartir pensaments, idees, vibracions, sentir en el so de la terra la veu del silenci, unir-nos al moviment del planeta, al seu dansa màgica, notar l'afecte, l'amor, la calor d'ànimes amigues és part de la sintonia que ens lliura la felicitat en l'ara. Una felicitat sense pors.

Hem de recordar que dins de la melodia de l'univers hi ha molts instruments que són dirigits per harmonitzar un fi comú, cada un toca les seves notes en el moment precís per donar sentit a la creació.

Mestres espirituals, Missatgers de la estrelles, Éssers angèlics, anuncien el camí cap al mestre interior, l'únic mestre que ens fa vibrar en sintonia amb els seus cors, parlar seves mateixes paraules, viure amb la felicitat de la vibració de l'ara.

Nosaltres i ells som el reflex d'un mateix somni, d'una mateixa llum.

Emilio

Article Següent