Taula de continguts amagar 1 Durant més de dos mil anys anys, una de les preocupacions de totes les tradicions d'Orient i Occident ha estat la relació amb el cos i la seva vinculació amb la pràctica espiritual. Un recipient sagrat per ser honrat, una manifestació de la divinitat, un llac meravellós on l'esperit es atrapa? Per Koncha Pins-Pey per a Espai MIMIND. 2 Venim del cos 3 La consciència en del cos abril Concentrar-se en el cos 5 Descobrint la veritat del cos juny Trampes en el camí juliol El cos com a camí espiritual

Durant més de dos mil anys anys, una de les preocupacions de totes les tradicions d'Orient i Occident ha estat la relació amb el cos i la seva vinculació amb la pràctica espiritual. Un recipient sagrat per ser honrat, una manifestació de la divinitat, un llac meravellós on l'esperit es atrapa? Per Koncha Pins-Pey per a Espai MIMIND.

Aquesta no és només una qüestió abstracta per reflexionar, sinó una qüestió pràctica que hem de qüestionar-nos en l'àmbit contemplatiu. En la pràctica del ioga, s'usa el cos per aprofundir en la comprensió de l'ésser. És una pràctica meditativa i una manera de guanyar control sobre la vida, una recerca de l'autèntic alliberament.

És cert que molts mestres han estat crítics amb el cos. Alguns diuen, i amb raó, que el Buda va posar l'accent en la importància del no-afecció al cos i va ensenyar com a través de pràctiques especifiques -incloent 32 meditacions en parts concretes del cos-, un arribava a la veritat sobre la vida i la mort . Com a prova que el cos és una cosa que s'ha de subjugar i domar, els sadhus a l'Índia han practicat fortament el mateix principi. Alguns d'ells ridiculitzen la pràctica del ioga occidental, que posa èmfasi en orientar al confort físic, a sentir-se bé.

Tals crítiques comencen com llavors autèntiques de veritat. És fàcil sobreidentificarse amb el cos i evitar el treball dur i el sacrifici necessari per assolir el despertar conscient. No obstant això, en la meva experiència, l'ús del cos com a via d'accés pot ser la millor opció en les diferents etapes de la pràctica. Lluny d'adoptar una visió negativa del cos, us convido a indagar en una consideració més profunda de les antigues pràctiques a favor de la vida.

En negar que el cos és sagrat, la gent, sovint sense saber-ho, abraça un enfocament espiritual dualista ple de judici, aversió i conducta rígida que soscava els valors espirituals que es pretenen. Un exemple podria ser les nombroses lesions de columna vertebral i de genoll, tan freqüents en practicants de ioga i meditació: quan el cos és tractat simplement com un mitjà per a un fi i no amb compassió. De la mateixa manera, quan els impulsos sexuals del cos no es treballen conscientment en la pràctica de la meditació, sovint brollen inconscientment com projeccions.

Els ioguis de vegades descobreixen que tenen una gran concentració en el coixí de meditació, però no tenen coneixements necessaris per encarnar en la pràctica diària els seus pensaments, paraules i accions. Una cosa és sentir al coixí mentre es medita, i una altra actuar conscientment mentre el teu fill plora, tens un cap difícil o acabes d'assabentar que el teu marit vol deixar-te ... Això requereix presència total del cos.

Encara que Buda va ensenyar la importància del no-afecció al cos, estava clar que ell va veure el cos com la pràctica de la meditació plena ... "Hi ha una cosa, monjos, important. Aquell que conrea l'atenció plena del cos s'allibera i aconsegueix la pau suprema ".

Venim del cos

El Buda no estava comentant si el cos era bo o dolent, sinó més aviat emfatitzava la importància de la utilització de l'atenció plena del cos per descobrir el dharma, la veritat de com són les coses. Ell estava suggerint que usem el cos com un objecte de concentració, d'atenció i reflexió per tal de veure a través de la realitat mateixa de la pròpia existència; en altres paraules, fer servir el cos com a camí.

Seguint les instruccions de Buda, es pot aspirar a treballar amb el cos i la consciència del cos com a part del propi camí espiritual, més aviat com un mitjà per aprendre a romandre presents. Això es diu atenció plena del cos, el que el Buda va ensenyar a la Primera Noble Veritat: la pràctica de l'atenció plena. Quan comences a meditar, comença pel cos i poc a poc aspira a entrar en els pensaments.

Fes-ho de la mateixa manera quan descobreixis que les emocions difícils ennuvolen la teva ment, fins i tot si tens problemes per saber el que aquestes sentint. El gran benefici de la contemplació del cos, és que és una experiència física directa, un no pot centrar-se en qualsevol cosa que estigui passant per la ment. Això vol dir que quan la teva ment estigui agitada, inquieta o et perdis en els records, reaccions i fantasies, pots centrar simplement a desplaçar la teva atenció al cos.

A l'concentrar-te en la respiració, o en les sensacions corporals, s'arriba al moment present. De la mateixa manera, quan et consumeixes en les emocions fortes pertorbadores, està bé tornar l'atenció a la contemplació del cos, i per això res millor que el ioga. Ser capaç de tornar la teva atenció al moment present és de vital importància, ja que només per estar plenament en el moment que sorgeix, es pot realment tenir coneixement i prendre l'acció correcta.

La consciència en del cos

Treballar amb el cos com a camí també t'allibera de ser derrotat pel sofriment i l'aversió a la vida. Tant el dolor físic com emocional poden ser la causa de l'aversió, un crit de la teva energia que desesperadament vol una altra cosa, sigui el que sigui. Aquesta aversió pot sorgir a través del cos, com el dolor d'una lesió crònica o el dolor d'una relació perduda. De qualsevol manera, tractant d'escapar del moment, et contreus. Per desgràcia, això només et fa sentir més dolor. Si la teva atenció se centra en el dolor, l'aversió augmenta el patiment.

Tractant de sobreviure al dolor o negant l'aversió millora l'efecte negatiu en el teu sistema nerviós. Per fer-nos conscients del cos, has de romandre en el moment present amb el dolor, ja sigui físic o emocional, que al seu torn alliberarà l'aversió. Quan l'aversió es redueix o s'elimina a través de la contemplació del cos, el sofriment disminueix gairebé immediatament, i la seva dificultat es fa molt més suportable.

Fins i tot el dolor fsic ens pot ajudar a gestionar la contemplacin del cos. El dolor no només és dolor; es toca, batega, contrau, s'expandeix, ve en ones, en polsos, en batecs. Quan et quedes present amb el dolor, et comences a veure amb claredat, el que al seu torn calma el sistema nerviós i el dolor es converteix en molt ms tolerable. Amb el sorgiment del plaer, és molt til estar present i focalitzar-se en les sensacions corporals.

En fer-ho descubrirs que el que és plaent et fa despertar l'afecció mental, i no vols que acabi. Tractant d'aconseguir i conservar la simpatia, la ment salta immediatament cap al futur amb planificació i fantasas T'imagines que ests a les muntanyes, amb una posta de sol preciosa i es comença l'afecció i les expectatives. Ara que ja no ests present per gaudir del que et est passant, perders la major part de la teva experiència d'avui.

Concentrar-se en el cos

El cos pot ser utilitzat com a base per a la concentraci de la ment. Això vol dir romandre centrat en el cos fins que la pròpia concentraci del moment et permeti obrir-te a diferents estats de meditacin profunda. Aquests estats es denominen jnana en els Suttas budistes i Pali Samadhi en els Ioga Suta del Mestre Patanjali. Quan un és capaç d'aconseguir una profunda concentraci, tot l'univers s'obre per sota de les experiències de la superfície de la vida quotidiana.

El cos és un objecte ideal per concentrar-se, si s'accedeix per la respiraci, el tacte o la sensibilitat. En molts casos, quan entres en un estat de meditacin profunda per mantenir-te concentrat en el cos, una nova dimensió s'obre. Alguns mestres diran que estem accedint al cos energètic. En alguns estats profunds de meditacin es pot experimentar que no hi ha cos, només patrons d'energia, o un sensaci de buit ple, que és la autntica consciència del cos. Si el que sents és el entumiment del cos, tamb pot ser objecte de l'atenci plena.

En la pràctica de les asanes es pot començar a aprendre la contemplacin del cos, canviant el focus d'atenci de la circulaci externa de les extremitats i el tors. Treballar amb l'alè mentre realitzes les postures és ja el principi del camí.

Descobrint la veritat del cos

El cos pot ser un camí cap a la realització de la veritat del Dharma. Això es coneix com el sorgiment de la visi plena. Per exemple, a través de l'atenci plena i observant cmo canvien les sensacions corporals, t'adones directament de anicca, o la impermanència de tots els fenmens. En ser conscient del que succeeix en el cos, ets capaç d'experimentar dukha o sofriment, que ve més fort quan t'aferres a les coses com si el canvi no fos inevitable. Pots ser testimoni de tu mateix, tractant d'aferrar a una relació que ja no est, o per l'atractiu del cos, o per posseir la relació en si mateixa. En l'aferrament, el cos es tensa, la por i el malestar apareixen i t'adones que aquesta actitud només et portar sofriment. Al seu torn pots començar a desenvolupar un enfocament més ampli de la vida.

El sorgiment d'aquest tipus de coneixements és un desenvolupament natural de la pràctica de l'atenci plena, i es produirà independentment de si utilitzes el cos com un camí o no, però per als ioguis és més fàcil a través de l' cos. És molt alliberador tenir aquests punts de vista directes, però també pot ser emocionalment desorientador. Molts ioguis es perden o es detenen en aquesta etapa; quan els moments inquietants sorgeixen en el teu practica, pots quedar-se al present mantenint la consciència en el cos.

Trampes en el camí

Tots sabem el difícil que és mantenir una pràctica corporal. El desig és molt seductor, potser per això Buda va tractar de contrarestar les temptacions del cos, en revelar que tots els fenòmens són il·lusoris, plaers sensorials. Hi ha mil maneres de col·locar la comoditat per davant del creixement personal, posposar la pràctica i perdre en el desig de la ment. A més, la incomprensió de la naturalesa del cos pot crear-nos la il·lusió d'un mateix, convidant a la contracció i l'aferrament de la ment.

En el ioga a més hi ha el problema de convertir el que és una pràctica espiritual en una pràctica d'adoració de la salut. Els ioguis parlen amb orgull espiritual, però en realitat cal examinar l'atenció plena, per ser més flexibles, més forts i no tenir estrès. Això no vol dir que s'hagi de ignorar l'aspecte de la salut del cos, ni abusar d'ella en nom de l'espiritualitat, perquè no hi ha compassió ni misericòrdia en tal comportament.

Cal ser honest amb un mateix; amb l'honestedat necessària per estar en el moment i només en això; sorgeixi el bé o el mal. Si la teva principal motivació és fer ioga per estar saludable, practicar també la bondat amorosa cap al cos i no abusar-ne pot ser interessant. Perquè fins i tot els ioguis envelleixen.

Comença per on ets, explora profundament la veritat i la integritat del cos. Perquè per a tu com per a tothom arribarà un moment en què el cos ja no provoqui tanta inclinació i les emocions ja no seran un problema. Per a la majoria de la gent aquesta comprensió arriba en algun moment del procés de maduració. Si practiques activament en el camí, aquest coneixement sorgeix com a part del desenvolupament espiritual en lloc de por, i porta amb si la capacitat de viure aquí i ara, com si la pròpia mort fos imminent. Aquesta és la comprensió que va tenir Buda quan encara era un príncep, els tres missatgers celestials: un malalt, un ancià i un cadàver. Els beneficis materials d'aquest món són passatgers i no ens hem de aferrar.

Un ha de mirar la font de l'autèntica felicitat. Aquest és el punt crític de l'ensenyament de Buda, la contemplació del cos per ajudar-nos a descobrir que aquest profund sentit d'urgència ens portarà a la visió correcta i al coneixement, lliurant-se així a la saviesa de la vida.

Fer servir el cos com un camí no és fàcil per a tothom; has de decidir si això és el teu camí o no. L'única manera que conec per saber-ho és practicar-lo. Si decideixes utilitzar el cos, pots fer-ho sabent que és un esforç noble. Buda va dir: "Si el cos no es domina, la ment no pot ser dominada. Si el cos es domina, la ment es domina ".

El cos com a camí espiritual