Moltes persones quan llegeixen les vides dels sants de l'Orient i dels grans ocultistes del món, se senten atretes pels relats dels estranys poders que aquells posseïen. Molts estudiants entren en el camí de l'ocultisme per adquirir aquests rars poders. La major part d'ells creu que l'adquisició d'aquests poders és l'únic objecte dels estudis d'ocultisme.
Aquest punt de vista és un error. És cert que les ànimes altament desenvolupades han manifestat poders psíquics. És veritat que els poders psíquics estan latents en tots els éssers humans i que, eventualment, quan hagi arribat el seu temps, es manifestaran.
Però no s'han de buscar com a única finalitat i la seva manifestació no ha de ser precipitada prematurament. En els estudis d'ocultisme s'han de tenir motius més nobles.
Fer funcionar els centres, a través dels quals es manifesten els poders psíquics, per mitjà d'exercicis o amb el que es diu "procediment atlètic" practicat per algunes escoles orientals, és perillós per a la salut física i la mental.
Els poders psíquics han d'anar a l'una amb la salut física, un control emocional i mental, una voluntat ferma, una naturalesa equilibrada i un sentit filosòfic de la vida. En cas contrari, la possessió dels poders psíquics pot retardar el desenvolupament de l'ànima i precipitar al seu posseïdor cap als trastorns mentals. La malaltia psíquica és més difícil de controlar que qualsevol altra malaltia.
Hi ha molt pocs, avui, que puguin comprendre i tractar degudament les malalties psíquiques. Regularment hi ha molts més malalts d'aquest tipus del que el públic creu.
Molt superior a aquests poders psíquics és el desenvolupament de l'ànima.
En l'etapa present de l'evolució de la raça humana, el desenvolupament de l'ànima és més significatiu i essencial. El món necessita éssers humans superiors, personalitats valeroses de ment àmplia, de gran cor, que s'interessin sincerament pel benestar de la humanitat, que tinguin una comprensió tolerant i afectuosa de les necessitats i limitacions de l'home i que puguin dedicar-se a qualsevol tasca que es requereixi d'elles.
Necessitem talent i geni. Necessitem un tipus de societat que apreciï i estimuli els dons de l'ànima. Necessitem gent que veritablement gaudeixi amb els seus coneixements i siguin entusiastes a conrear-los. En aquest món, el total de talents reprimits i no cultivats és aterridor.
La gent, en general, no s'interessa en conrear dons que no produiran diners. De vegades ni tan sols es prenen la molèstia d'esbrinar si tenen algun do, i si el tenen, no fan cap esforç per utilitzar-lo. Quantes persones hi ha, per exemple, que tenen un bon sentit musical o una bonica veu o disposició pictòrica, i no obstant això consideren un absurd l'entrenament musical o artístic.
Aquests dons literaris, artístics i científics, formen part de l'evolució de l'ànima i són divins, tant com els poders psíquics. El cultiu d'aquests dons augmenta el refinament de l'ànima i eleva les pròpies vibracions cap a la bellesa i inspirador. Quina bella seria la vida si transcorregués en les galeries d'art, a les sales de concert i en les universitats, en comptes del cinematògraf, per exemple!
No és que les pel·lícules cinematogràfiques estiguin desproveïdes de valors educacionals. Les seves qualitats artístiques han millorat moltíssim en aquests últims anys: però no és possible que totes valguin la pena, i la nostra població acudeix a elles més d'una vegada per setmana. A més veure una pel·lícula és una forma passiva de passar el temps. Equival a presenciar un esport.
Les activitats passives han de ser equilibrades per interessos actius. No ha d'absorbir constantment; cal buscar l'expressió de l'activitat creadora.
les arts
És absolutament essencial per a tot estudiant de misticisme, ser aficionat, i fins estudiant formal, de totes les arts tingui temps de practicar. La vida d'amor i de servei tanca tant l'estímul de tot el que és bell com el deure d'alimentar el famolenc i vestir al nu. Un antic místic oriental va dir: "Si tens només dos centaus, gasta un en una pasta de pa i l'altre en un lliri".
La nostra civilització occidental és encara massa material, massa física, massa prosaica, a despit de les temptatives artístiques que sorgeixen aquí i allà. És el nostre deure fer l'esforç d'aixecar aquest nivell, almenys en el que ens concerneix personalment i en el que puguem a la nostra esfera d'influència. A la nostra civilització actual les arts són un luxe. Depenen de la situació econòmica de la gent.
En un període de depressió són les primeres a patir. Pel que fa als nostres homes de negocis, jutjant des de la seva injustificable antagonisme amb els projectes de treball nacional, romandrien totalment de banda, si tots els músics, els artistes, els poetes, els escriptors, els arquitectes i els actors, haguessin de oblidar el seu do diví per convertir-se en rentadors de plats o en escombriaires de carrers.
No és que els treballs diaris no siguin necessaris, ni que la seva experiència no sigui profitosa, però per què obligar molts joves ben dotats a entrar en camps ja congestionats? Nosaltres no podem veure la tragèdia que la nostra ruda època infligeix a milers d'ànimes, perquè, per una raó o per una altra, ens hem fet insensibles a la lluita per l'existència.
El gran mitjà per contrarestar això és obrir els nostres cors a les necessitats dels altres, sentir amb els altres, ajudar a canviar aquestes situacions. Altres civilitzacions han utilitzat els dons dels seus ciutadans i no hi ha raó perquè la nostra època sigui tan estèril a la visió espiritual.
Els grans místics
Els més grans místics del món han estat homes d'un desenvolupament d'ànima meravellós.
Vegem a Sir Francis Bacon. Va ser advocat, jutge, poeta, dramaturg, científic, filòsof, home d'estat i ocultista. Li va donar a la civilització anglesa el seu segell i la seva forma. Vegem una personalitat històrica anterior, la de Leonardo da Vinci, un dels italians més grans del Renaixement. El va enriquir tots els camps als quals va prestar atenció. Quan va estudiar música va millorar l'instrument. En la pintura va fer molts experiments de colors i vernissos.
En el camp de la física i la química va fer grans coses. Va estudiar òptica, enginyeria hidràulica i anatomia. Com Goethe, tot coneixement era el seu ofici. Era creador en tot. Aquest ric desenvolupament era la flor de les llavors plantades en encarnacions prèvies; però cada un de nosaltres ha de començar algun dia.
És una vergonya deixar que passin els anys, que passin les encarnacions absorts només en les necessitats de l'home físic, indiferents a les necessitats de l'esperit, sords a les crides de l'ànima. No ens acontentem amb el mínimum; exigim 1 maximum de cultura.
Vegem al gran ocultista modern Rudolph Steiner. Es va dedicar a relacionar l'ocultisme amb el drama, la poesia, la dansa i la literatura.
He esmentat només tres personalitats d'extraordinari interès, a causa del seu gran desenvolupament, de la seva riquesa en dons i de les seves grans contribucions a la cultura ia la civilització. Aquests tres grans homes van ser a més, profunds estudiants de ciències ocultes. Madame Blavatsky, per nomenar una més, va ser també una gran música, notable escriptora, magnifica estudiant de les religions i filosofies comparades, i viatgera infatigable.
Es pot assegurar que com més gran és l'ocultista, més rica és la seva personalitat en diversos camps. Com deia el gran dramaturg romà, Terenci: "Res humà m'és estrany". Tal és el lema d'aquests grans benefactors de la raça humana.
Anem a considerar una altra fase del desenvolupament de l'ànima; quest abasta una visi espiritual de la vida, un caràcter en el qual est engranat l'altruisme, per al qual la vida d'amor i servei s'ha fet habitual. Immediatament van a la ment els grans sants i avatars dels segles: Zoroastre, Buda, Confuci, Moissy Jess. Pensem també en Sant Francesc de Assy a Joana d'Arc.
Quines són les qualitats que formen una personalitat espiritual? Primer que tot un sincer amor a la humanitat; no un interès passiu que s'acontenta amb expressar-se en sentiments elevats, sinó i tipus dinmic que no s'espanta d'indignar davant grans errors, que est sempre disposat a prendre la causa del pobre, del ca do, del perseguit, del qual no té llar i de l'oprimit.
El veritable amant de la humanitat no prefereix la pau quan aquesta significa indiferència als patiments de la humanitat. El principi fonamental de la filosofamstica és la uni de totes les vides. El món fsic és la vestidura del Déu etern. Qui estima la creaci del Pare ha de respectar tot el que viu, per humil i insignificant que sigui.
El que estudia el miracle de l'univers ha de omplir d'amor. Com ens diu Leonardo da Vinci: El coneixement engendra Amor. Amb l'augment del coneixement i amb amor en els nostres cors, hem de desitjar la felicitat de tots.
La major part de nosaltres, tot i que hem estat estudiants per molts anys, estem molt lluny de manifestar les qualitats de la nostra ànima, del nostre geni latent, sigui quin sigui, i d'arribar al cim d'una bella espiritualitat. Fixem la nostra meta en aquestes dues fases del desenvolupament.
Esforcmonos en convertir-nos en benefactors de la humanitat. Estudiem les necessitats dels homes perquè puguem aprendre a estimar-los. O, omplint el nostre cor d'amor, dejmonos conduir pels molts senders de servei tan penosament necessitats actualment.
Aquest és l'ideal del món actual. Oblidem de moment els poders psquicos.
Deixem que es desenvolupin naturalment. Esperem el dia en què estarem a punt per la guia personal que han tingut fins als ms grans estudiants. Fer el ms que puguem en el nostre camp de treball ser una missi de la nostra vida per a la majoria de nosaltres. Deixeu-me dir que no hi ha s'alegra al món comparable a la de fer un treball necessari.
No hi ha s'alegra com la de l'activitat creadora. No hi ha s'alegra com la dels dónes dedicats a tasques ia amics cariosos. Amb aquests ideals ajudem al món i preparem el camí per a la iniciaci els deixebles.
Per Thor Kiimalehto, FRC
