Quan vam passar un llarg període de temps sense parlar amb una altra persona, ens podem adonar que tenim diàlegs molt intensos amb nosaltres mateixos. Aquests diàlegs existeixen i són presents contínuament però no sempre ens adonem de la seva presència i magnitud.
Quan vaig assistir fa ja diversos anys a un curs de meditació Vipassana, vaig romandre 10 dies en silenci, sense parlar amb cap dels participants, era part de les regles. Durant aquests dies el meu diàleg intern no va parar ni un segon i semblava que feia servir altaveus. Era una lluita aguerrida entre dos oponents, un per quedar-se i completar el curs segons l'acordat i l'altre per abandonar el lloc immediatament, no aguantant ni un moment més. Vaig reconèixer que les dues veus provenien de mi, eren les meves creences contradictòries buscant una manera d'arribar a un acord; que mai va ser com a tal, ja que hi va haver aquella part de mi que va guanyar la batalla i va ser quedar-se al curs fins al final, però l'altra part mai va donar el seu braç a tòrcer, només va cedir en notar que el desig de romandre era més fort, aquesta part de mi encara existeix i es manifesta de diferents maneres creant resistència.
Podem diferenciar 3 tipus de diàlegs en nosaltres mateixos, aquell on el que ens diem és positiu i eleva la nostra vibració, aquell que és de naturalesa negativa, on perpetuem les nostres creences de no servir, si no ser bons per alguna cosa, de no ser capaços, de no ser mereixedors etc. i finalment el que poques vegades sentim a menys que els altres dos facin silenci, o no estiguin presents, i és el diàleg que procedeix des d'un lloc de claredat, des d'un lloc aparentment extern, és el diàleg que ve del nostre Jo Superior o com els hawaians en diuen, el nostre aumakua.
El diàleg intern negatiu és el més comú i és tan poderós que es torna com un hàbit, però el diàleg positiu també ens resta la possibilitat de sentir, de connectar, de percebre els senyals del nostre guia interior que mai per d'enviar-les però anem tan distrets en les nostres xerrades que no escoltem, no parem atenció.
No es tracta de canviar el nostre diàleg intern sinó de silenciar-, de reduir-li el volum, per rebre la informació que prové d'aquest Jo nostre, que des de les altures pot veure la pellcula completa i guiar-nos en Pel que fa al millor futur possible, la millor decisina prendre.
En la mesura que li diguem silenciosament i sense treva al nostre debat intern les paraules Gràcies i Te Amo, aquest anirà disminuint el seu volum per deixar entrar la claredat en la nostra vida i poder rebre les inspiracions que tant desitgem.
Es tracta de col·locar la nostra ment de costat i donar permís a allò que és part de nosaltres que coneix les millors respostes.
Quan vam deixar de veure les circumstàncies com problemes i permetem observar-les com a reptes o oportunitats, activem aquesta part nostra on la creativitat i les inspiracions ens donen les millors respostes a totes les nostres preguntes.
t'estimo
Jocelyne Ramniceanu
El diàleg interior
