Taula de continguts amagar 1 Introducci 2 Creador de la Vida 3 suscitador, vivificador i sustentador de la vida 4 L'Amor és Vida 5 Vida a Déu juny Vida eterna 7 Tanqueu: el model simplificat

Introducció

Déu s'ha presentat dient "Jo Sóc la Vida". En aquest document el reconeixem així, com la Vida: el seu creador, el seu suscitador, la seva plenitud, la seva integritat, la seva perfecció, el seu sustentador.

Aquest text està enriquit amb les paraules que l'abadessa alemanya Hildegarda de Bingen (segle XII) va plasmar en la seva obra el "Llibre de les obres divines", específicament en la primera visió de la primera part d'aquest llibre.

Hildegarda va comptar amb el do de la visió des de la seva primerenca infància. Ella li va explicar en una carta a Guiberto de Gembloux com eren les seves visions: "el meu esperit, per voluntat de Déu, puja cap a l'alt del firmament (...) Però jo no sento aquestes coses amb les orelles del cos ni amb els pensaments de la meva cor, ni les percebo per l'acció conjunta dels meus cinc sentits, sinó només en la meva ànima, amb els ulls exteriors oberts; de tal manera que mai experiment en això el defalliment propi de l'èxtasi, sinó que en actitud vigilant les veig de dia i de nit (...) En l'ombra de la Llum Vivent resplendeixen per a mi les Escriptures, els sermons, les virtuts i algunes obres fetes pels homes. Tot el que en aquesta visió he vist o après el conservo en la memòria per molt de temps (...) I el que escric és el que veig i sento i no poso altres paraules que aquelles que sento; i amb paraules llatines sense polir dic les coses com les sento en la visió "(A: Fraboschi: 2010: p.101).

Creador de la Vida

^"Totes les coses per ell van ser fetes, i sense ell res del que ha estat fet, va ser fet. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes "(Jn 1, 3-4).

Narra l'abadessa alemanya en la primera visió del "Llibre de les obres divines" que "Des de l'eternitat totes les coses estaven en Déu, però no com en un lloc (...) Totes les coses que Déu ha obrat les ha tingut en la seva presència abans del principi dels temps. Ja que, en la pura i santa divinitat, totes les coses visibles i invisibles van aparèixer sense instant i sense temps abans de tots els temps (...) Quan Déu va dir: Feu-vos !, totes les coses es van revestir de seguida de la seva forma, aquella forma en què la presciència divina les va contemplar en la seva incorporeïtat abans dels temps. En efecte, igual que tots els objectes situats davant d'un mirall es reflecteixen en ell, així en la santa divinitat apareixen totes les seves obres sense edat i sense temps (...).

De la mateixa manera que un raig lluminós revela la forma d'una criatura per l'ombra que projecta, així la pura presciència de Déu contemplava cadascuna de les formes de totes les criatures abans que prenguessin cos, perquè l'obra que Déu es disposava a realitzar, abans que la mateixa obra prengués cos, resplendia en el si de la seva presciència i en el seu semblança "(Hildegarda: Llibre de les obres divines: p. 34).

Déu ha donat la vida a totes les criatures, inclosos nosaltres. Per això, igual que els àngels, ens correspon adorar i agrair-li el do de la vida. Per això estem cridats a honrar i respectar la vida, en totes les seves formes i manifestacions: la vida dels animals, la vida d'un fetus, la vida de l'aigua, la vida d'un ancià, la vida dels arbres, la nostra vida.

Suscitador, vivificador i sustentador de la vida

En una de les seves visions, la primera narrada en el "Llibre de les obres divines", Hildegarda veu la imatge presentada a l'inici d'aquest article i escolta que la mateixa diu:

"Jo sóc l'energia suprema i abrasadora, Jo sóc qui ha encès l'espurna de tots els éssers vivents, res mortal raja de Mi, i jutjo totes les coses. Amb les meves ales superiors vol sobre el cercle de la terra i al cobrir-lo amb la meva saviesa que ordene rectament. També la vida abrasadora de la substància divina, crema sobre la bellesa dels camps, rellueix en les aigües i crema al sol, a la lluna ia les estrelles, i amb l'alè celestial va suscitar la vida en tots els éssers, vivificándolos amb la vida invisible que tot ho sustenta. En efecte, l'hàlit viu en el verd del bosc i en les flors, les aigües flueixen com si estiguessin vives, i també el sol viu per la seva llum i, quan la lluna declina, ressorgeix la llum del sol a una nova vida, i també les estrelles resplendeixen amb la seva claredat com si estiguessin vives (...) en ser Jo energia de foc que està en ells de manera invisible, ells s'encenen gràcies a mi, com la respiració és la causa per la qual l'home es manté constantment en moviment i com la flama viu al vent abrasador.

Totes les coses en la seva essència són vives i no han estat creades en la mort, perquè Jo sóc vida. També sóc la capacitat de raonar, puix que tinc l'hàlit de la paraula sonora, per la qual tota criatura ha estat engendrada. I en la creació de totes les coses he introduït el meu alè de tal manera que cap ésser de la creació és efímer en la seva espècie, perquè Jo sóc la vida. Sóc vida íntegra i perfecta, que no ha rajat de les pedres, ni floreix de les branques ni té origen gràcies a la llavor d'un mascle, sinó que tot el que és vital ha brollat de Mi (...)

Jo sóc el sosteniment de tot, perquè totes les coses vitals reben el seu ardor de Mi. La meva vida és la mateixa en l'eternitat, vida que no ha tingut principi i no tindrà fi. Quan es posa en moviment i actua és Déu, i, tot i així, aquesta única vida es divideix en tres energies vitals. L'eternitat és el Pare, el Verb el Fill, l'alè que els connecta s'anomena Esperit Sant. Igualment, Déu va voler representar això en l'home amb tres elements: cos, ànima i raó. Els meus flames dominen sobre la bellesa dels camps, és a dir la terra, la matèria amb la qual Déu va modelar l'home. Tal com penetrar en les aigües amb la meva llum, l'ànima penetra el cos sencer, i tal com l'aigua rega tota la terra, així l'ànima flueix per tot el cos. Si dic que estic cremant al sol i la lluna, és una al·lusió a la intel·ligència: ¿no són les estrelles les innombrables paraules de la intel·ligència? I si el meu alè, invisible vida, mantenidor universal, desperta l'univers a la vida, vol dir que les coses que viuen i creixen han de l'aire i al vent la seva subsistència segons els dons de la seva naturalesa, allunyats del no-res (Hildegarda: Llibre de les obres divines: p.32-33).

Ja sabem a les mans de qui està la nostra vida, ja sabem a qui demanar-li per la nostra protecció i salut, perquè la vida és salut. Déu pot donar-nos salut en abundància si li ho demanem i si és això el que la nostra ànima necessita en aquest moment.

L'Amor és Vida

Per Hildegarda l'Amor és Vida, conceptes tots dos expressats amb la imatge del foc (energia gnea), alhora que implcitament afegeix les notes de la brillantor i la refulgència, el dinamisme, la mobilitat, la calor i, finalment, el poder, pròpies del foc, totes elles identificables amb l'amor i la vida. L'Ésser Suprem com l'Amor mateix, vida que es comunica, l'energia creadora de Déu (Fraboschi, 2010, p.103).

L'Amor és Vida i l'amor sana: emocional, espiritual yfsicamente. L'amor alegra, l'amor reconforta, l'amor aixopluga, l'amor nodreix. Segles enrere, bebsy nens eren atesos i alimentats en orfenats, i malgrat això un gran nombre d'ells habiten. Els responsables no entendan per qu. Dcades desprs van comprendre que a aquests bebsy nens els estava faltant l'amor que permet créixer i viure.

Jess, el gran sanador de l'home, curava amb una carícia a molts que acudeixin a l, i fins poda despertar de la mort als que eren triats, com a Lzaro (Jn 11, 38) i el fill de la vídua de Nan (Lc 7, 11). l, que va dir que el ms important era estimar a Déu i al prjimo, va ser el gran sanador.

Crist ens va dir que ni tan sols hem de tenir mals pensaments cap a una altra persona, ni mirar amb ulls luxuriosos a una dona, perquè això fereix i malalta a l'prjimo.

Vida en Déu

Només es pot vèncer la bogeria de la mort al món practicant la saviesa de la vida a Déu (Cattiaux: III 31: p.42).

La nostra vida està en Déu quan el lloem, quan ho adorem, quan l'invoquem, quan li preguem, quan fem la seva voluntat, quan complim els seus manaments, quan exercitem l'amor, quan creiem en la seva Paraula, quan el busquem, quan el contemplem.

La nostra vida va ser creada per Déu, i si la fem romandre en Ell, pot estar emparada per la seva abraçada, protegida per la seva paternitat, beneïda pel seu amor, facilitada per la seva providència, ple de la seva salut. Si estem alineats amb el Déu Un de l'Amor i la Vida podem caminar en pau i amb tranquil·litat. "Ja que has posat al Senyor pel teu refugi, a l'Altíssim per la teva protecció, cap mal haurà de sobrevenirte, cap calamitat arribarà a la teva llar" (Salm 91).

En la visió, Hildegarda va comprendre que "Quan un home es posa al servei de Déu en el més profund d'una submissió gloriosa, quan domina a Satan, s'eleva i gaudeix de la felicitat de la protecció divina. Quan el seu cor s'exalta amb l'ardor que el porta cap a l'Esperit Sant, quan torna cap a Déu la seva mirada, els sants esperits es revelen amb claredat lluminosa, per oferir a Déu el regal del seu cor. L'àguila representa els homes de fe que amb tota la devoció del cor dirigeixen la seva mirada a la contemplació de Déu amb la mateixa freqüència que els àngels "(Hildegarda: Llibre de les obres divines: p.34).

vida eterna

És cert que cap persona ha viscut al cos per milers d'anys. Aquest no és el propòsit dels que es lliuren a Déu. La seva fi és la Vida eterna que Crist va prometre als que creuen en la seva paraula i el segueixen.

La vida a la terra ha de servir-nos per trobar el camí cap a l'Altíssim i la seva salvació. Per ser un amb Ell i assolir la vida eterna que no mor amb el cos.

Tan ple de vida eterna era Jesús que va ressuscitar d'entre els morts i es va aparèixer als seus seguidors durant quaranta dies.

No cal trobar l'elixir que perllongui la nostra vida a la terra cent anys més. Tan sols cal trobar la vida en Déu que es perllonga per l'eternitat.

Tancament: el model simplificat

En aquest article hem presentat, en forma simplificada, el llaç que uneix a Déu, la Vida, l'Amor, la salut, la lloança, la protecció i la vida eterna. No hem demanat a la malaltia que ensenya i purifica, al dimoni que ataca sants, en herències difícils, en ànimes que accepten camins complicats, en creus que porten veritables cristians, en accidents incomprensibles, en malediccions que fereixen, en l'odi que mata. Això existeix, però aquí hem preferit referir-nos a les bondats del camí de la salvació, que condueix al Regne del Cel, a la Casa del Pare, i que pot transitar aquí a la terra en l'abundància de la vida, la salut, la protecció i la pau.

font

EL LLIBRE DEL POBLE DE DÉU - LA BÍBLIA. Bons Aires: Editorial Sant Pau, 1981.

Bibliografia

Cattiaux, LOUIS. El Missatge Retrobat o el rellotge de la nit i del dia de Déu. Màlaga: Editorial Sirio, 1987.

FRABOSCHI, AZUCENA. Sota la mirada d'Hildegarda, abadessa de Bingen. Bons Aires: Miño i Dávila Editors, 2010.

SANTA Hildegarda de Bingen. Llibre de les obres divines (traducció R. Renedo) [en línia]. [Consulta 15 maig 2016]. .

Autora: Cecilia Wechsler, redactora de la Gran Germanor Blanca hermandadblanca.org