El déu mart i la seva relació amb l'ésser humà

  • 2019

El déu Mart és un dels ms importants déus del món greco-romà, juntament amb el déu Jpiter, Neptú, Plutny la deessa Venus. El déu mart ha tingut preponderància, perquè gràcies al seu culte s'obté la força i el rigor que van ajudar a la cultura grecoromana a guanyar guerres. El seu equivalent en el panten de déus grecs és Ares i pertany a la segona generació de déus i com s'intueix representa l'esperit de la batalla. És el fill de Jpiter (Zeus) i Hera

Quina és la simbologia del déu Mart?

Tradicionalment el déu mart, és representat amb un casc, armadura, llança, espasa i escut. Culturalment se solia dir que les seves batalles les bregava a peu; però de vegades, també en un carro que és tirat amb quatre cavalls, i sovint, el acompanyen dos daimones que són fills seus, a saber: Deimo (el terror) i fobos (la por). A més, entre altres dels seus fills es destaquen les famoses Amazones, i per als romans Ròmul i Rem, i també se li atribueixen com a animals el gos salvatge (o llop) i el voltor.

A més, el déu Mart en posseir una espasa metàl·lica (associada amb el ferro), se li atribueix per aquest metall; -segons antigues tradicions romanes-, propietats per espantar esperits nocius. Per això, l'espasa és símbol d'exterminació, de llibertat i força. A més el déu mart, amb la seva llança simbolitza la virilitat, la independència i el coratge que s'exerceix sobre el món material. D'altra banda, el casc, l'armadura i l'escut simbolitzen la protecció i la frontera del jo i els altres. Representant per tant, les relacions humanes, que moltes vegades es donen en virtut de les característiques egoiques -guerreras-.

Què representa la seva simbologia en l'ésser humà?

És interessant notar que l'Mart pot simbolitzar una actitud paternal que pot tornar-se agressiva, tirànica o fins i tot absent. En ser pare de Ròmul i Rem (alletats per una lloba), el déu Mart, és també déu de la joventut, i l'ímpetu juvenil que ajuda emigrar, fundar i conquerir noves terres. Així mateix, les amazones en ser les seves filles, podrien representar certa a ctitud feminista, en el nucli psicològic, s'amaga un nus no resolt que fa a la figura paterna (el déu Mart), potser per una actitud massa autoritària, agressiva o salvatge captada per la nena, fent-la quedar fixada a l'etapa fàl·lica (de 3 a 5 anys) amb una actitud competitiva.

Veiem que en aquests dos casos, hi ha una fixació al caràcter fàl·lic, expressat pel narcisisme de conquerir i fundar noves terres, i una actitud d'agressivitat. Les dues busquen reconèixer la identitat (o alguna cosa) que no ha estat donada, o negada per un pare absent, autoritari o tirà. El mateix passa amb l'escut, l'armadura i el casc, és a dir, l'ego vol el reconeixement de l'altre, i moltes vegades vol transgredir les idees i concepcions de l'altra persona; anteposant les pròpies. Això sens dubte, genera petites "guerres" que són acompanyades per la discòrdia, el terror (Deimo) o la por (fobos).

El déu Mart en l'astrologia

La seva energia astral està representat materialment per la seva planeta homònim, el domicili es troba en el signe d'Àries, el seu exili a lliura, la seva exaltació en escorpió i capricorn, i la seva caiguda en càncer i taure. Així mateix es relaciona amb el metall del ferro, i el color vermell. Símbols que al·ludeixen a la determinació física i al caràcter psíquic actiu, com un principi vivificador i de passió.

En aquest sentit, el déu mart i especialment el seu planeta homònim, tenen el seu domicili en àries, perquè antigament els guerrers i caps d'estat solien emprendre les seves conquestes de territoris nous al mes de la primavera (març i abril), cosa que es correlaciona amb les característiques del déu i la constel·lació Ariana. Per això es diu que el déu mart protegeix a la col·lectivitat contra les injúries enemigues a través del seu escut

D'altra banda, Mart (igual que venus i mercuri) en estar més a prop de la terra, (representació del cos físic) correspon a les dimensions biològiques bàsiques de l'ésser humà; mart la força bruta, l'alliberament de toxines, hormones, i fluids (mentre que venus l'afectivitat i mercuri el pensament).

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de hermandadblanca.org.

Ms informaci a:

  • Chevaler, J. (1986). Diccionari dels smbols. Barcelona, ​​Espanya: Editorial Herder.
  • Grimal, P. (1965). Diccionari de mitologa grega i romana. Barcelona, ​​Espanya: Paidos

Article Següent