Els eclipsis sempre han inspirat temor en els éssers humans. Imagineu el que devia haver estat fa mil anys veure com s'enfosqueix el Sol, completament. Res de bo segurament. Per això s'associaven els eclipsis a mals auguris, morts i cataclismes. Tot era molt literal en el món dels nostres avantpassats, fins i tot els sacrificis. De vegades els eclipsis anunciaven la mort del rei. El fosc es menja al Sol, a la Llum. Afortunadament, ja no sentim la necessitat de fertilitzar les nostres terres amb sacrificis de sang com en les antigues tradicions, ni necessitem llançar un cap de turc pels penya-segats per ofegar el mal. Hem transcendit el literal però no la por que la foscor devori a la llum. Cada eclipsi ens evoca aquest temor ancestral, el de desaparèixer en una nit fosca de l'ànima, al fet que es desintegri la nostra identitat escombrada per les forces de l'inconscient, en vida o en mort. El Sol representa la nostra identitat i un eclipsi ens recorda per un breu moment que no podem viure per sempre. Mai jams tornarem a ser el que som ara.
És veritat que els eclipsis són mgicos. Són portals que podem travessar, petites morts voluntàries; sacrifiquem la nostra vella identitat per a un bé més gran. Aquest eclipsi és molt especial perquè es produeix amb el Sol i la Lluna en conjuncina 2927 de Peixos, és a dir en el darrer grau de tota la roda del zodiaco.En realitat és una Lluna Nova i per estar implicat l'eix dels nodes lunars es manifesta com eclipsi. Una Lluna Nova és un nou començament, i la d'ara es produeix en l'últim grau del cercle, just abans que el Sol entri en Àries i marqui l'equinocci. Es tanca un cicle i comença una cosa totalment nova. Ms que mai. Renaixem. M'agrada l'astròloga amb els seus cicles variats, és un constant renéixer. La nostra tendència és anquilosarnos, aferrar-nos a les nostres històries, el que som, el que veiem, el que pensem. Si seguim el camí de les estrelles veiem el infinit. Veiem com mai és el mateix, cada cicle és una promesa de descobrir alguna cosa totalment nou, és un viatge a les dimensions desconegudes de l'Ésser. Mai ens trobem amb les mateixes configuracions, les combinacions són il·limitades. Creixem en espiral. El meu cor és pagà i la meva ànima és llum. Amb cada eclipsi recordo que el que mor sol és la identitat relativa perquè hi hagi una nova primavera. Deixar-la morir, aquest és el meu sacrifici.
Feliç eclipsi !!!
Copyright Margit Glassel
2015.03.17
Font: http://www.margitglassel.com/?p=2006
L'eclipsi solar del 20 de març 2015 per Margit Glassel
