Daniel Jimnez 23/12/09 A la categoria Economia solidària
UN ECOAyer es va posar el punt final a la Fira del Consum Responsable de Tarragona, que des del passat 12 de desembre s'ha dedicat a analitzar en profunditat les repercussions socials, econmiques i mediambientals del consum. L'esdeveniment ha estat organitzat per SETEM, la Universitat Rovira i Virgili, l'Ajuntament tarragoní i Xarxa Eco, la xarxa ciutadana que l'27 d'octubre va posar en circulaci l'eco, la seva moneda social complementària.
Des que es va introduir aquesta nova moneda lliure de tipus d'interès, ja s'han intercanviat ms de 5.200 ressons a través de diferents operacions. Transaccions destinades sempre a adquirir algun dels ms de 200 productes i serveis que ja s'ofereixen a través d'aquesta iniciativa. El ressò es pot emprar a més en 170 xarxes d'intercanvi de tot el món, sis d'elles situades a Espanya.
La Fira del Consum Responsable ha estat un interessant aparador per donar a conèixer aquest nou projecte, com destaca a Notícies Positives Sebastián Corradini, un dels membres de Xarxa Eco. Ja hi ha apuntats 90 persones a la nostra xarxa. La meitat en aquestes dues setmanes de la fira. Moltes d'aquestes persones van acudir al lloc de Xarxa Eco en la mostra oberta al públic que va tenir lloc el 12 de desembre, dia de la inauguraci de l'esdeveniment, a la Rambla Nova de la ciutat catalana.
Una jornada sobre el ressò
Però el moment de major protagonisme de Xarxa Eco dins de la fira va tenir lloc el passat divendres, quan es va celebrar una xerrada dedicada a la moneda social i l'intercanvi comunitari a l'Ateneu Llibertari Alom. Els ponents van ser el propi Corradini i dos companys seus en la xarxa, com són Roger Cceres, economista, i Marcus Packard, coordinador. El principal objectiu de l'acte va ser explicar als assistents les diferències entre els diners convencional i els diners sense interessos.
Així ho explica Corradini: en tenir interès, la moneda convencional crea i fomenta una pressi favorable a la sobreexplotacin dels recursos naturals i de les persones. La ra és que resulta molt atractiu convertir els recursos naturals o el treball de les persones en diners, pel fet que aquests diners creix en els bancs al ritme que marquen els tipus d'interès. Amb la moneda social s'ajuda a alleujar aquesta pressió ja que no té interès. S'usa només quan hi ha una necessitat real de dues parts que volen intercanviar alguna cosa ".
El membre de Xarxa Eco aposta, com molts economistes experts en el tema, per la creació en el futur del que s'ha anomenat un "ecosistema de monedes" que faci possible una economia més eficient. En aquest ecosistema cohabitarien les monedes convencionals amb les socials. "La moneda convencional amb interès és atractiva per a les grans inversions i els moments en què cal un desenvolupament econòmic fort. Però si parlem dels intercanvis entre les persones, la moneda convencional planteja un problema cíclic. I és que, quan hi ha una crisi, aquests diners tendeix a escapar-se de la gent per concentrar-se en les entitats on es maneja el capital. Això no succeeix amb l'eco, ja que la nostra moneda social només es pot crear quan hi ha un intercanvi real, un servei o un treball realitzat, el que impedeix que aquest capital surti de les mans de la gent. La mateixa gent ho cregui i ho intercanvia ".
Aquest procés de creació de diners és el que més curiositat va aixecar entre els assistents, que volien saber com s'emetia la moneda, i si existia alguna autoritat monetària dins de la xarxa encarregada d'aquesta tasca. "En el nostre sistema no hi ha una figura d'aquest tipus. Són els propis usuaris de la moneda els que la creen. Únicament s'emeten ressons quan hi ha un intercanvi real de productes o serveis. Aquests intercanvis han de quedar registrats en un programa informàtic en línia al qual els membres de la xarxa estan apuntats ", explica Corradini.
El ressò té a més un valor afegit, com és l'establiment de llaços personals entre els participants en el projecte. "Una dona ens va dir que no entenia els aspectes tècnics de la moneda, però que tot i això utilitzava el ressò, i va destacar que no només li havia ajudat a superar els seus problemes econòmics. Ha valorat a més que hi havia una relació humana molt bona amb els altres membres de la xarxa, i que aquests diners et permetia conèixer a gent molt bona en la qual podies recolzar-te ", conclou Corradini. En definitiva, es tracta d'una moneda que converteix l'intercanvi en una eina per substituir la competència per la cooperació, enfortint el sentiment de pertinença a la comunitat.
DADES DE CONTACTE:
www.xarxaeco.org
Foto: Disseny del bitllet d'un eco. Cortesia de Xarxa Eco.
