Els Himalayas i els Andes creen un eix espiritual planetari. El Sri Yantra tàntric i la Chakana andina ens mostren tal relació. De la seva anàlisi detallada observem que en la polaritat per ambdós definida, els Andes simbolitzen l'eix espiritual femení i l'Himàlaia el masculí.
A MOLTES CULTURES i tradicions l'Arbre del Món connecta els tres mons: el superior, l'intermedi i l'inferior. Constitueix una escala interdimensional cap a altres realitats. Com al·legoria també la trobem en diverses cultures del continent americà com la maia, asteca, omeda, mixteca, maputxe i inka, entre d'altres. Tals tradicions solen representar l'Arbre del Món en relació a les quatre direccions cardinals: nord, sud, est i oest. Amb això, el tronc de l'arbre es transforma en un eix, el Axis Mundi, que assenyala el punt mitjà en el qual convergeixen totes les direccions; aquella cinquena direcció des de la qual ens podem desplaçar cap amunt o avall, cap a fora o dins, cap al macrocosmos o el microcosmos. En la cosmovisió andina, tal al·legoria ve representada per la Chakana.
La Chakana ens representa els tres mons: el de dalt (Hanan Pacha), el del mig (Kay Pacha) i el de baix (Uku Pacha). Pel andí, la realitat intermèdia de l'aquí i ara, la que nosaltres habitem, sorgeix de l'equilibri entre parells complementaris. Tal realitat es manifesta en el punt d'encreuament entre el baix i el dalt, el centre i la perifèria, l'interior i l'exterior, el femení i el masculí, i la terra i el cel.
Així, el cercle central de la Chakana representa la Pachamama, o Mare Terra, en les entranyes se situa el món de baix, central, interior i femení. El quadrat exterior simbolitza a Pachatata, el Pare Cosmos, en la perifèria es troba el masculí, subtil i còsmic. De la seva unió, intersecció o encreuament, de l'equilibri entre tots dos, sorgeix el món mitjà que habitem.
Sorprèn observar com en el tantrisme practicat en els Himalayas, és a dir, als antípodes dels Andes, hi hagi un símbol molt semblant a la Chakana anomenat Bhupura.
El Bhupura serveix de base a molts yantras. Els yantras són diagrames místics observats en estats de profunda meditació. Són manifestacions del pla causal, de tots els possibles el més subtil, i que podríem considerar equivalents al món de dalt. Bhupura vol dir ciutat (Pura) de la Terra (Bhu) i el formen un quadrat amb quatre portals d'accés. Cadascun dels portals està orientat cap a una de les quatre direccions cardinals, igual que les quatre aspes de la Chakana.
L'espai-temps
TANT LA chakana com el Sri Yantra constitueixen una representació del mateix: de la Creació, amb els seus diferents plans d'existència o nivells de vibració. Com una escala, que ens porta del subtil al dens o viceversa. En terminologia científica diríem que representen l'Univers en la seva totalitat, amb el seu origen, la seva manifestació com a espai-temps, els seus diferents graus de densitat, i la seva possible final.
Pel andí, el concepte d'espai-temps és pacha. Per aquest motiu la Chakana constitueixi una representació dels tres pachas o nivells de l'espai-temps: superior, mitjà i inferior. Per al tàntric és akasha, la més subtil de les cinc notes còsmiques, la que crea el buit, l'espai-temps en cada successiu pla de densitat (loka), perquè les restants quatre notes (aire, foc, aigua i terra) puguin també manifestar i crear.
Les dues cultures saben que espai i temps defineixen les dues cares d'una moneda, el mateix però vist des de dos angles oposats. Per aquest motiu en Hindi s'utilitzi la mateixa paraula per dir ahir i demà (kal), i en Quechua la mateixa per dir "l'any passat" o "l'any més distant en el futur" (kunan wata). Quan observat com a temps, aquest se'ns mostra cíclic. Quan observat com a espai, se'ns projecta corb. El cicle i la curvatura constitueixen dos conceptes finits per definició, és a dir, posseeixen un inici o punt d'emanació, el qual és al seu torn el punt final de reabsorció. Tant en la Chakana com en el Sri Yantra, a tal punt ens ve simbolitzat pel seu centre.
En canvi, Occident va considerar durant molts segles que el temps era lineal i l'espai pla; que tots dos eren infinits i que un res tenia a veure amb l'altre. Llavors, tot just fa cent anys, els va unir en el concepte d'espai-temps, per adonar que l'espai era corb (la qual cosa porta necessàriament a una percepció cíclica del temps). Tals propietats dels va fer finits, i com finits que semblaven ser, havien de posseir un punt d'emanació o inici, i un punt de reabsorció o final. A tal punt la Ciència el va anomenar la singularitat, a l'emanació la va cridar Big Bang, ia la reabsorció Big Crunch.
Quan vam intentar representar geomètricament alguna cosa cíclic (en el temps), que és al seu torn corb (en l'espai), que emana d'un punt (la singularitat), i és reabsorbit per aquest mateix punt, el resultat és el toro.
Aquest equival a una representació, utilitzant el llenguatge geomètric, del mateix que intenten representar tant la Chakana com el Sri Yantra. Els tres ens informen que l'Univers emana d'un punt (la singularitat), es manifesta (fa explotar), per a ser llavors reabsorbit (implosiona) en aquest mateix punt, per a de nou tornar a manifestar-se, en un batec perpetu, que mai va tenir inici ni final.
Unió de parells complementaris
PERÒ EL SRI Yantra i la Chakana també ens informen de l'origen d'aquesta Creació, de la seva primera causa, cosa que la Ciència Occidental sol eludir per centrar-se més en el com i obviar el perquè. Segons les filosofies tàntrica i andina, tal origen sorgeix de la unió entre dos parells complementaris. El Sri Yantra el simbolitza mitjançant els seus nou triangles centrals. Quatre d'ells apunten cap amunt, per representar a Shivá, la Consciència; els restants cinc apunten cap avall, simbolitzant Shakti, l'energia. De la seva intersecció sorgeix la Creació en el seu primer estat de manifestació, el més subtil.
La Chakana, en canvi, el mostra mitjançant la circunscripcin de tres cercles e tres quadrats, on cada parell cercle-quadrat representa un pacha, un dels tres mons. Els cercles constitueixen representacions del principi femení, de la Pachamama, la Terra, l'Univers interior. Els quadrats representen el principi masculí, Pachatata, el Cel, l'Univers exterior.
La cultura maputxe, de arrels tamb andines, posseeix un smbol semblant per representar el mateix. És l'anomenat Kultrn, utilitzat per decorar el tambor cerimonial. El tam-tam del tambor construeix una reproducci sonora del batec de l'Univers, de la seva expansiny contracci, mentre que el smbol del Kultrn pintat sobre el cuir ens estara aportant la reproducci visual del mateix.
Al Kultrn tamb observem la uni entre parells complementaris que porta a la manifestació de la realitat fenomnica. Tal uni ve simbolitzada per l'arc de Sant Martí, ubicat a cada un dels quatre punts cardinals. L'arc de Sant Martí simbolitza l'harmonia sorgida de la unió entre la llum solar i la pluja, és a dir, la unió entre dos parells complementaris. La llum solar és foc, i la pluja és aigua, simbolitzant doncs el Sol i la Lluna, cridats pel inka Taita Inti i Mama Qilla, o pel tàntric Surya i Chand. O la llum solar és el Cel, i la pluja la Terra, anomenats Pachatata (Pare Cel) i Pachamama (Mare Terra) pel inka, o Shiva i Shakti pel tàntric.
el centre
Tant en el Sri Yantra tàntric, la Chakana andina, o el Kultrún maputxe, així com en els símbols de moltes altres cultures, el centre simbolitza el punt d'emanació o generació de la força creadora. No obstant això, la gran diferència entre el Sri Yantra d'una banda, i la Chakana o el Kultrún de l'altra, la trobem justament en com perceben i interpreten aquest centre.
Pel andí centre de la Chakana és Pachamama, la Mare Terra, el món de baix, mentre que la perifèria és Pachatata, el Pare Cosmos o el món de dalt. D'aquí que l'energia ubicada al centre sigui cridada guardiola, la qual vibra amb un major grau de densitat; mentre que la de la perifèria és sami, de tipus més subtil.
De manera similar, l'arc de Sant Martí maputxe ens apareix algunes vegades representat per una banda blava que voreja la banda superior del tambor, la qual constitueix el cel (Huenü); una groga intermèdia representant el sol o la llum del dia (Antü), i una verda inferior, propera al centre, que simbolitza la Terra (Mapu) [9. Font: "La Creu del Cultrún Mapuche" per Alicia Carballo].
Veiem doncs que la gent de terra (pobladors indígenes del món) solen situar a la Mare Terra en el centre de la seva simbologia, i representar-la mitjançant un cercle, mentre que el Pare Cosmos es trobaria a la perifèria. És a dir, les vibracions denses ocupen la posició central, i les més subtils la perifèrica.
En canvi, observem com per les cultures d'aire (Orient), el quadrat simbolitza la Terra i el cercle al Cel. Per exemple, tal relació no només la trobem present en el Sri Yantra, amb el bindu (cercle central) per a representar el punt còsmic d'emanació, i el quadrat perifèric (Bhupura) per representar la Terra; sinó que també es troba present en la cosmovisió de l'antiga Xina, on "Cel Rodó i Terra Quadrada" constitueixen la seva concepció de l'espai cosmològic, coneguda com Tian Yuan Di Fang. Constitueix una inversió de conceptes que també l'observem en Ashvattha, la Figuera Sagrada del Hinduisme, les arrels estan en el Cel.
Així, la gent de terra considera que vam néixer del ventre rodó de la Mare Terra, per llavors evolucionar des d'aquest centre cap a la perifèria. A mesura que evolucionem, anem adoptant l'ordre còsmic. Simbolitza un ordre basat en el quadrat, amb les seves quatre cares o adreces, per un cop assolit, involucionar de nou cap al ventre que ens va engendrar.
Per contra, la gent d'aire (Orient) ens considera nascuts de l'ou còsmic (Hiranyagarbha), també rodó i ubicat al centre. Llavors, un cop manifestat el nivell d'emanació més subtil, vam anar incrementant la nostra densitat vibratòria, o el que és el mateix, disminuint la freqüència, fins a arribar al món material de l'preferia, el món terrestre. Tal percepció queda reflectida en el Sri Yantra, amb els diferents nivells vibratoris que defineix.
conclusió
DE TOT EL dit es pot intuir que com a eix espiritual del planeta que semblen ser, els Andes constitueixin la polaritat femenina, en ubicar el femení i dens en el centre; mentre que l'Himàlaia representen la masculina, en col·locar el masculí i subtil en aquest mateix punt central.
El problema sorgeix quan neguem un dels parells, per a considerar que només l'altre és diví. Ni l'andina, ni l'taoista, ni la tàntrica van caure mai en aquest error, però moltes són les filosofies i religions que, intentant aconseguir la següent vuitena [10. Fa referència a la sèrie natural de vuitenes, la qual s'explicarà en un futur article. Així com hi ha la sèrie de nombres naturals, i que són: {1, 2, 3, 4, 5, ..., ?}; també hi ha una sèrie de vuitenes naturals, la qual és {1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, ..., ?}. Observem com a primera expressió la unitat (1), seguida de la paritat (2), i així successivament fins a l'infinit. Per aquest motiu quan es diu "intentar arribar a la següent vuitena" s'estigui fent referència a l'intent d'explicar la Creació no com a resultat de la paritat entre dos elements complementaris (per exemple masculí / femení) sinó com a resultat de la interacció entre un sol element. Si bé com a argument és vàlid, resulta molt més difícil de concebre doncs la naturalesa ens brinda abundants exemples de creació a partir de dos elements complementaris (eg sexe) i no tants a partir d'un (eg clonació).], Per expressar la Paritat com Unitat, es van quedar negant un dels parells, generalment el femení, per a adoptar una visió masculina de Déu. En negar la paritat, van caure en la dualitat, en el dualisme del bé i del mal.
Aquesta ha estat la percepció predominant durant l'Era que just tanquem, en la qual una de les dues serps d'aquesta paritat va ser equiparada al mal, i bandejada del Paradís Terrenal, per un acte de desobediència de la nostra part femenina. Per això, en l'Era que tot just iniciem, serà important recuperar l'esmentada paritat, ja que tant pensar en el Pare Cosmos, va fer que ens oblidéssim de la Mare Terra, cosa que ens ha conduït a la present crisi mediambiental.
Ens toca doncs tornar a aprendre el missatge de terra, aquell que ens explica com nosaltres, de la mateixa manera que l'arbre, necessitem créixer tant cap amunt com cap avall; i que sense unes arrels proporcionals a la copa, la més suau brisa pot tombar. I aquells que vulguin saltar una octava més amunt (i més avall), per des de la Paritat aconseguir la unitat, que s'assegurin de fer-ho un cop hagin integrat plenament aquesta Paritat. Que no ho facin adoptant un dels dos elements que defineixen la Paritat, per negar l'altre, ja que es quedaran com a arbre sense arrels.
Marc Torra (Urus) per mastay.info
