L'ésser ens ha dotat de moltes virtuts, de les quals som encara desconeixedors i per tant al no veure tampoc podem prendre els beneficis que ens donen.
Un privilegi és poder reconèixer-nos prou poderosos com per crear un destí propi, diferencindonos del que succeeix en el curs de la vida dels que conformen el nostre context afectiu, familiar i social en general.
Tenim la possibilitat de tornem cada vegada mes conscients de les regles del joc i comprendre la íntima i necessària interrelaci que existeix SEMPRE entre totes les coses; de com cadascuna influeix sobre les altres i que és, que importància i qu utilitat té el fenomen anomenat síncrona.
Quan estem oberts al diàleg amb l'Univers, amb el mas all del que és habitual, amb el desconegut i invisible per ignorat o incomprès enfoquem la intenci que succeeixi i llavors comença a prendre forma i es presenta com evidència.
Quan aprenem a Viure des del Alma es torna clar davant els nostres ulls el desplegament dels patrons i ritmes sincrònics (lleis) que governen silenciosament el desenvolupament de la vida i ordenen les nostres experiències otorgndoles ple sentit al nostre trànsit per la terra.
Cap corrent de vida, ningn destí, cap presència és perquè s i per res no hi ha error, imprecisin ni deixalles al Gran Joc dels jocs.
Som una raça amb la capacitat de desdoblarnos i ser creadors, testimonis i observadors de les nostres pròpies creacions. Som capaços de autorreferenciarnos i gestionar tots els nostres dons, adonar-nos de com funcionem i direccionar la nostra energia vital cap a on vulguem.
El pensament fa de nosaltres un motor de disseny i manifestació de les nostres pròpies realitats. El que pensem, l'actitud amb què ho fem i les emocions amb què acompanyem els nostres referents mentals són determinants a l'hora de les nostres vivències i resultats materials. Cadascú és lliure de construir amb les seves pròpies creences seva Cel o el seu Infern, poder entrar i sortir d'ells ... i tot i així, a aquesta llibertat personal l'acompanya i la sosté una Força Inesgotable i misteriosa que estableix els "bons" limitis a la creació personal de la nostra ment humana finita i relativa donant-nos garantia per manifestar-nos en sincronia amb la intel·ligència espiritual-perfecta, procedent de les mes altes esferes de Consciència, integradora de totes les creacions i experiències.
A això podríem anomenar el Ple Sentit de l'Existència. D'ella venim. A ella devem tot. Reconèixer-la ... honrar ... comprendre-... Prendre-amb tota la seva "màgia" és el nostre exercici diari ... assumir el seu misteri, el que no pot ser captat per la ment del nostre ego humà, és la nostra tasca quotidiana. Això és autotrascendernos ...
Quan estem disposats a això, facilitem el procés d'entrar en el continu flux de la Llei del mínim esforç, on hi ha una potenciació de l'expressió i el reconeixement de les sincronies que ens orienten cap al millor rumb en el nostre camí de creixement. Estar disponibles a aquesta ajuda, demanar-la, valorar-la i assumir-la sense qüestionar-res és garantia del nostre millor destí, que en tots els casos i en el si dels matisos de la pròpia original individualitat és assolir la freqüència de l'alegria, la gratitud i el amor per la vida.
Que recursos ens ajuden a millorar la nostra connexió amb l'oceà d'infinita potencialitat existencial per crear la nostra millor realitat? Alguns d'ells són:
- El sosteniment de la idea i el lliurament de confiança en una Força ordenadora i magnificent que ens garanteix els millors resultats a la nostra pròpia espiral evolutiva i, al seu torn, és garantia del mateix en cada part de la totalitat en una bella i misteriosa sincronia . El decret suggerit bàsic és: "Confio en el Benvolent Misteri de la Vida."
- La pràctica diària de la respiració autodirigida amb focus en el cor reconegut com a seu del cervell d'aquesta altra dimensió intel·ligent i superior de dins de nosaltres mateixos. Podem acompanyar amb el mantra: "Em lliuro, en confiança, a la Sàvia Conducció del Perfecte Amor al meu cor".
- L'establiment de pautes mentals simples, clares, positives i obertes o flexibles que donin lloc a la sorpresa i al miracle del que és "impossible o extra-ordinari", fins i tot al que no sembla ser congruent amb elles mateixes. Aquí és important centrar-nos en la construcció d'afirmacions que prescindeixin del NO com a enunciació. L'ànima només reconeix la figura del que s'inscriu com a concepte. Allò que es nomena, en això s'enfoca, més enllà del no. Si algú es proposés sentir-se millor mitjançant el propòsit de "no deixar-me avassallar pels altres", la força creadora d'ometre el no i es dedicarà a manifestar el que queda expressat en la resta de l'oració, la qual cosa és una habilitació declarada a "deixar-me avassallar pels altres ". En aquest cas, una fórmula més encertada seria, per exemple, "a partir d'ara inscric en el meu cor la intenció d'establir amorosament meus límits en tota relació per a la manifestació d'un Bé Major. Confio en la Força de l'Amor ".
- L'expressió de la Gratitud a tot senyal, recurs, desafiament, misteri, força, do, restricció i virtut. Això ens porta a Honorar la totalitat dient-li SI! a cada aspecte de la polaritat (llum-foscor). El que requereix necessàriament la RENÚNCIA a tot afany de controlar i manipular el ritme dual amb que la vida se'ns dóna. Rebutjar una part seriosa com rebutjar la nostra manera de respirar. La respiració és fonamental perquè la vida sigui sostinguda i si rebutgéssim l'inhalar o el exhalar i voldríem romandre en un d'aquests moments la vida no seria possible i el procés quedaria incomplet. Llavors, rebutjar el que sembla ser una contraposició, frustració o desviament a la nostra expectativa o intenció és tornar més difícil la nostra experiència en el cercle del creixement, on només creixem quan completem el nostre pas per cada oposat complementari. Una frase per considerar aquí: "el que no agraït, és un benefici perdut" i l'afirmació suggerida: "Agraeixo la riquesa de la totalitat, prenent la vida tot tal qual es em fa".
- Triar la decisió d'accionar amb responsabilitat davant les sincronies. La intenció o poder creador té tot per actuar per si mateix i quan cobra cos en la nostra vida i arriba a nosaltres és indispensable que puguem reconèixer-nos com mereixedors dels seus efectes veient en cada sincronia (sigui quina sigui) la màxima oportunitat per a la nostra evolució multidimensional ( intrapersonal o psicològica, interpersonal o social i transpersonal o espiritual). Podem exercir el propòsit: "Assumeixo la responsabilitat de la meva major bé-estar".
Et desitjo disciplina, humilitat i compassió en l'exercici continu d'assumir la teva millor destí.
Sat Nam
MARISA ORDOÑEZ
Lic. En Psicologia. Entrenadora Transpersonal.
Màster en Tècniques de Sanació Energètica d'última generació.
Assessora Lluminosa Litios- Cristalls de la Nova Era
Trobades de metafísica- Activacion de Noves Intel·ligències.
Constel·lacions multifocals Individuals i grupals
Supervision de Casos
"Que laLuz Sigui teva Guia i el teu Cor la força en la teva acció, cada instant, cada dia."
Font: www.fuerzapositiva.com
L'exercici continu d'assumir el nostre millor destí per Marisa Ordóñez
