Desprs de tants eons, repetint les mateixes circumstàncies de vida, oblidant vida després de vida qui som ja que hem vingut, arriba el moment en què el vam descobrir i entenem qui som, som ni ms ni menys, que déus creadors fets a imatge i semblança del nostre Déu creador.
Molts han recorregut un llarg camí, s'han convertit en el que sempre vam haver de ser, éssers d'amor i llum, compassius i tolerants, en un món que sembla cada vegada mes convulsionat per la violència i el desamor, el que complica més les coses todav a, però com sempre, Déu, si infinit amor per nosaltres, ens guai ens protegeix de tot, fins i tot de nosaltres mateixos, perquè la gran ascensi sigui duta a terme d'acord al pla diví.
Aquest grandiós moment ha arribat per a molts de nosaltres en aquest cap de cicle, per descomptat, molts es quedaran en el camí, que encara espiritual, no és el camí que et dirigeix cap a la gran ascensió que marcarà el final dels nostres dies, en el món de la dualitat de la tercera dimensió.
Hem de reconèixer el camí, el rumb cap a l'ascensió, hi ha molts miratges que ens distreuen del nostre veritable viatge. Sé, que en la majoria de les vides de tots els meus germans, troben una certa qualitat de vida en convertir-se en guies espirituals, es que se sent bé, però no ens confonguem.
Es que la realitat es mostra imponent en les nostres vides i obstrueix el nostre enfocament, la vida sembla ser cruel amb tots nosaltres, però hem de comprendre que no hi ha una altra manera per saber qui som, la nostra vida ha de destruir-se davant dels nostres ulls perquè comprenguem que aquesta vida és irreal i ens esprem tots i cadascun dels nostres afeccions, hem d'entendre que som com l'eruga, que s'oblida que és eruga, per a convertir-se en papallona i ser lliures per fi.
Jo em vaig adonar d'això fa tot just unes setmanes, vaig saber que la meva missió havia conclòs, per descomptat se sentia molt bé el poder ajudar a tanta gent, però arriba un moment en què Déu ens demana que ens ocupem de nosaltres mateixos i seguim el nostre propi camí dins de la seva voluntat cap a l'ascensió.
Quan vam crear que ja hem arribat, que som molt espirituals, és un símptoma inequívoc, del molt que ens falta per continuar aprenent i hi ha una raó molt important per a això i és que no hi ha una sola veritat per que Nostre Creador li va atorgar a cada home una part de la veritat, però aquesta es pot manifestar per complet, el dia en què tota la humanitat s'uneixi en una sola veritat.
El més important que podem i hem de seguir fent és donar, en l'acció del donar esdevenim Déu, no prenguem decisions per al moment, prenguem decisions per a l'eternitat, perquè en qualsevol moment del temps que siguin jutjades, sapiguem que la decisió que prenem no va ser la que vam voler si no la que vam haver.
Deixem de pensar en el passat, encara que sigui molt grat recordar-ho, el passat és addictiu i no ens permet enfocar-nos en l'ara, el passat ens distreu i ens subjecta, trobem la màgia de l'ara, que ens permet ser conscients a cada minut de les nostres accions permanentment.
Vols volar, ser lliure, crear, ser un humà ascendit, oblida qui vas ser i Centra't en qui vols ser, però sobretot, en qui ets ara, en aquest moment que llegeixes aquestes paraules, aquesta és la manera de començar el tram final de l'ascensió, potser molts pensin el 2012 com la data en què l'ascensió es realitzarà, però la nova terra en el cinquè pla ja aquesta llista, per a qui aquest punt, no hi ha res que impedeixi que arribem a ella, excepte nosaltres mateixos.
Ser, serà la part final del procés, en el, potser sentis que aquestes sol, en el, potser sentis que els teus guies t'han abandonat, però només serà la nostra percepció, ja que aquest, és el moment més delicat per a nosaltres, on se'ns provarà, perquè nosaltres sapiguem que tan llestos estem, així que no t'espantis si coses superades tornen a tu, només és per reafirmar la teva voluntat d'ascendir.
Recordem que aquesta ascensió planetària, és un regal del nostre Creador, en el qual per primera vegada, els humans tenim tota l'ajuda disponible per ascendir, es que hi ha moltes coses que no comprenem, se'ns demana recordar coses que no hem viscut, que els nostres ulls mai han vist, però haurem de confiar en el que sentim, hem de prendre la mà de Déu i confiar en el seu amor.
Seguir per un camí que sembla més dur, dia rere dia, però no oblidem el cansats que estem alguns de nosaltres, la sensibilitat que hem adquirit, que fa que tinguem els nostres sentiments a flor de pell i sigui més difícil suportar les energies més baixes.
Finalment, voldria que considerin el molt que hem passat, no claudiquem, hem d'arribar al final, encara que no puguem veure res que indiqui l'ascensió, recordin que només perquè no puguem veure alguna cosa, no vol dir que no estigui aquí, recordin el vent, ho sentim, però no ho veiem, no renunciïn, val la pena continuar, i arribar al final del camí, de la mà de Déu.
Que Déu els beneeixi, avui i sempre.
Miguel Díaz Morlet
