EL GUERRERO PACÍFIC
Va néixer al sostre del món. Avui viatja al voltant del planeta, portant un coneixement del que es destaca la pràctica meditativa acompanyada d'una espasa de fusta. Tulku Lobsang, somrient i jove mestre tibetà.
-Que vol dir Tog Chod, aquesta forma de meditació amb espasa que tu practiques?
-Tog vol dir "pensament", Chod és "tallar". Pensament, intel·ligència, coneixement, no és saviesa. Saviesa és el silenci, la pau de l'amor incondicional. Al món occidental es focalitza en l'aprenentatge de com pensar, però saber com fer-ho no canvia molt la teva patiment. La ment intel·lectual no és la solució del sofriment, necessites la ment silenciosa. El món occidental sempre ensenya a canviar. El canvi és sempre la solució, per alliberar-se del sofriment o ser feliç. Jo ensenyo "no canviïs, deixa que sigui". Sense canvi és la forma de canviar. El més important és no fer res.
-Estàs parlant de "no acció" o "no ment"?
-Em refereixo a no pensar tant.
-És a dir que la saviesa arriba quan el silenci apareix ...
-Exacte, si tens un problema no pensis tant. No fa gaire diferència. Tracta d'estar en silenci, després obre els ulls i t'asseguro que la meitat del problema ha desaparegut. Pensant només ho multipliques. Tens un problema però després d'un any tens cent problemes. No pensar és més savi. Quan li dic a un occidental "queda't en silenci" ho veu com una cosa impossible, és com parlar-li a una vaca. No entén, no existeix en la seva cultura "no fer res", però això és el que necessita, no pensar en res. Amb els exercicis de Tog Chod, fets especialment, vas cap a una ment buida, en silenci. La conclusió de la filosofia de Tog Chod és que les expectatives i la por són enemics de la teva vida. La vida és només un dia. Avui és el dia per viure. Avui és el dia, és la forma de canviar la resta de la teva vida. Avui és la causa de l'ahir i al seu torn la causa del matí. L'ahir i el demà estan passant ara. Tog Chod és una forma d'estar en el present, en el moment, i reduir la por i les expectatives.
-¿Usas l'espasa amb algun propòsit?
-La vida és com una guerra d'emocions. Potser no tinguis guerra fora, però la tens dins perquè ets feble, per tant tems. L'espasa és símbol de saviesa o de bravura. Diem que som guerrers pacífics o practicants espirituals, vol dir que lluitem per alliberar-nos de les nostres emocions negatives.
-És un art marcial o una tècnica meditativa?
-Jo no en diria un art marcial, sinó una manera de meditar. No és art marcial ja que no busquem barallar amb algú fora sinó amb els propis temors. Fora no trobaràs cap enemic. Tu ets l'enemic de tu mateix, l'enemic d'aquest planeta.
-No hi ha risc que aquesta tècnica sigui una altra trampa de l'ego?
-La motivació et donarà la direcció. Potser la motivació errònia t'ajudi a fer servir aquests exercicis per l'ego, però no només aquests exercicis, també la religió. Els ensenyaments espirituals són bones, però, amb una motivació errònia poden ser mal interpretades.
-Quin ha de ser la correcta motivació per aquesta tècnica?
-La motivació principal ha de ser alliberar de la teva pròpia por i l'ego. Especialment, la por. Actuem principalment moguts per la por. És molt subtil, defineix el que t'agrada del que no t'agrada. L'arrel de totes les emocions humanes és la por. I és només una tècnica simple perquè la practiqui qualsevol persona.
-Com metge tibetà budista que també ets, podries explicar la forma en què tractes el cos, la ment, l'ànima?
-Bàsicament, en la medicina tibetana tenim quatre nivells diferents de tractament. Comencem a nivell del cos a través de consells de conducta per al cos, amb exercicis especials per a certs tipus de malalties. Així mateix, donem pautes a seguir pel que fa a l'alimentació, després oferim consells sobre medicines. I finalment, pel que fa a aplicacions d'acupuntura, o un procediment extern. També li donem molta importància al pensament, com penses. Per a qualsevol malaltia que vulguis curar has de tenir en compte tres estats de la ment: abans que tinguis un problema de salut apareix la por, el dubte. És el que anomenem "convidar el problema". Per exemple, molts a Occident tenen càncer, llavors vam començar a pensar "potser jo tingui càncer, potser no". El segon estat es correspon a quan tens el problema: te n'adones i t'ensorres. I el tercer és, tot i que has solucionat el problema, persisteix el record i penses "això va passar, però pot tornar a passar".
-Com fas enfront de les malalties de la ment?
-Tot el budisme és medicina de la ment. Les malalties de la ment són grans i complexes. No ens adonem que la nostra ment és més gran que el nostre cos. Mentalment tenim tres classes de problemes: un, el problema del problema, que no és per tant; dos, el problema de la felicitat, i tres, el problema de l'existència. El problema del problema està connectat amb l'enuig, el problema de la felicitat ho està amb la inclinació, i el problema de l'existència, amb la ignorància. Per solucionar-necessites saviesa i compassió. Compassió o amor és el poder que et porta on vols, però no és suficient, també necessites saviesa. La saviesa et dóna l'adreça i la compassió, l'energia. Cap i cor van junts. L'intel·lecte no et dóna poder, això ho dóna l'amor, que al seu torn necessita una adreça.
-Tu parles de tres conceptes molt comuns en el budisme: compassió, felicitat i amor incondicional, que moltes vegades són mal interpretats. Pots aclarir-?
-Usualment hi ha diferents nivells de compassió. El més simple és la generositat, el donar. Després vam passar a un altre nivell en què t'adones que no n'hi ha prou i necessites prendre. Llavors compassió significa donar i rebre. Necessitem practicar en donar el que ens agrada. El que ens fa feliç és important donar. I el que és un problema per a tu és important que ho prenguis. Per què? Qualsevol cosa que et fa feliç pot ser el teu futur problema, perquè quan la felicitat es presenta en la teva vida està bé, però quan se'n va, t'entristeixes. La vida és 50-50, felicitat-infelicitat. El que no vols perdre, has de donar-lo. Donar és la manera de no perdre-ho. Com més des, menys perds. Practica donar. Prendre és prendre el que no vols. Prendre és la forma de perdre. La nostra forma d'actuar és una bogeria: retenim el que ens fa feliços i evitem el que ens fa infeliços.
-Alguna cosa més sobre l'amor incondicional?
-Amor incondicional significa ser completament feliç amb tu mateix. Quan no estàs completament feliç, sempre necessites alguna cosa, sempre no vols alguna cosa. Estem 50-50 mica feliç i una mica infeliç perquè el nostre amor és condicionat. Necessitem estar lliures de nosaltres mateixos i feliços. Quan ets completament feliç no necessites res, no baralles amb ningú. Que siguis feliç és el més important en aquest planeta. Si ho estàs és l'única manera que realment em pots ajudar. Si no estàs feliç no podràs ajudar-me, potser ho facis, però portarà problemes.
-En tot el planeta hi ha un despertar global al mateix temps que sorgeix molta por. Què observes en aquest moment?
-El dic "el segle de la por". Tenim més riquesa, per això temem més perdre-les. La por i la prdua van junts. A les nostres ensenyaments diem que la por és el dimoni de la vida. La por entra en la teva vida i et porta a la direcci equivocada. He descobert que molta gent té molta por i no saben cmo manejar-ho. Per això he creat una tcnica que fa servir danses tibetanes, però pensant en la ment occidental.
Hi ha crisi economica, crisi de salut, crisi de tot, causa de la por. La por és la millor forma de fer negocis actualment. A vegades faig aquest acudit: a les en altes muntanyes dels Himàlaia hi ha gent molt simple amb iacs però molt difcils de engaar ja que estan molt atents a la realitat. En canvi, a Occident hi ha gent molt intel·ligent que pensa tant que és molt fcil engaarla. Al món desenvolupat trobem persones que parlen fins a cinc idiomes, que saben el que passa en cada moment al planeta, però són molt fciles de manipular. Pensen basant-se en la por i les expectatives.
-Molts es pregunten sobre el propòsit de la vida, com si estiguessin perduts. Qu els diras?
-Un periodista em va preguntar certa vegada quin s el propòsit de la teva vida? I li responia: no tinc propòsit . Llavors em va preguntar per qu. Perquè sóc feliç, contest. Vull dir que algú infeliç té un propòsit: ser feliç, però algú feliç no necessita propòsit, est en el seu propòsit. El propòsit de la vida hauria de ser feliç, res més, res d'especial.
-Però a quin tipus de felicitat vols dir?
-No vull donar ms informaci intel·lectual, però hi ha dues classes de felicitat: felicitat ignorant, la persona no és feliç però creu que és feliç, i la felicitat desperta.
Font: http: //concienciacristalina.blogspot.com/2011/07/el-guerrero-pacifico-tulku-lobsang.html? Utm_source = feedburner & utm_medium = email & utm_campaign = Feed% 3A + Concienciacristalina +% 28Conciencia + Cristalina% 29
