El Major Obstacle A La Il·luminació Espiritual, per Echart Tolle

Taula de continguts amagar 1 Què és la Il·luminació? 2 Pregunta: vas utilitzar la paraula "Ser". Pots explicar a què et refereixes amb això? 3 Pregunta: Quan dius Ser, estàs parlant de Déu? I si ho estàs, per què no fas servir aquesta paraula? 4 Pregunta: Quin és el major obstacle per experimentar aquesta realitat? 5 Pregunta: No estic del tot d'acord. És cert que penso molt sense cap sentit -com la majoria de les persones-, però encara puc utilitzar la meva ment per aconseguir coses, i faig això tot el temps. 6 Pregunta: Vols dir deixar de pensar? No, no puc fer-ho, excepte potser per uns instants.

Què és la Il·luminació?

Echart Tolle: Un captaire havia estat assegut a la vora d'un camí durant més de 30 anys. Un dia va passar per allà un estrany. "Tens algunes monedes?", Va murmurar el captaire, estirant mecànicament el braç amb la seva vella gorra. "No tinc res a donar-te", va respondre l'estrany. I després va preguntar, "Què és això sobre el que estàs assegut?". "Res", va replicar el captaire, "només una caixa vella. He estat assegut sobre ella des que tinc memòria ". "Alguna vegada has mirat en el seu interior?", Va preguntar l'estrany. "No", va respondre el captaire, "Per a què? No hi ha res a dins ". "Fes un cop d'ull", va insistir l'estrany. El captaire va aconseguir entreobrir la tapa. Per a la seva sorpresa, incredulitat i eufòria, va descobrir que la caixa estava plena d'or.
Jo sóc aquest estrany que no té res per donar-te i que et diu que miris en el teu interior. No dins d'alguna caixa -com en la paràbola sinó en un lloc encara més proper: dins de tu mateix.

"Però no sóc un captaire", et puc sentir dir.

Aquells que no han descobert la seva veritable riquesa -la brillant joia del Ser i la profunda i inalterable pau que es troba en aquest lloc-, són captaires, tot i que tinguin gran riquesa material. Busquen externament deixalles de plaer o plenitud -per a la validació, la seguretat o l'amor-, mentre en el seu interior tenen un tresor que no només inclou totes aquestes coses, sinó que és infinitament més gran que qualsevol cosa que el món pugui oferir.

La paraula "il·luminació" evoca la idea d'algun assoliment sobrehumà, i l'ego li agrada veure-ho així; però, es tracta simplement del teu estat natural sentit d'unió amb l'Ésser. És un estat de connexió amb alguna cosa incommensurable i indestructible, cosa que, gairebé paradoxalment, ets tu en essència i que, no obstant això, és molt més gran que tu . És la trobada de la teva veritable naturalesa, més enllà de noms i formes. La incapacitat de trobar aquesta connexió dóna origen a la il·lusió de separació de tu mateix i del món que t'envolta. Et perceps llavors a tu mateix, conscient o inconscientment, com un fragment aïllat. Sorgeix la por, i el conflicte -intern i extern- es torna habitual.

M'agrada la senzilla manera en què el Buda defineix l'estat d'il·luminació: "la fi del sofriment". Hi ha per ventura alguna cosa sobrehumà en això? Per descomptat, com a definició és incompleta. Només et diu el que la il·luminació no és: no és patiment. Però, què és el que queda quan ja no hi ha sofriment? El Buda guarda silenci al respecte, i el seu silenci implica que hauràs de descobrir això per tu mateix. Utilitza una definició negativa, de manera que la ment no pugui transformar-lo en alguna cosa en què creure o en algun assoliment sobrehumà, en una meta que et sigui impossible assolir. Malgrat aquesta precaució, la majoria dels budistes segueix creient que la il·luminació és per al Buda -no per ells- almenys per aquesta vida.

Pregunta: vas utilitzar la paraula "Ser". Pots explicar a què et refereixes amb això?

Eckhart Tolle: L'Ésser és la Vida Única eterna i omnipresent que es troba més enllà de les innombrables formes de vida que es troben subjectes al naixement ia la mort. No obstant això, l'Ésser no només es troba més enllà sinó en la profunditat de cada forma, com la seva essència més interna, invisible i indestructible. Això vol dir que això està al teu abast ara, com tu natura més veritable, el teu jo més profund. Però no intentis comprendre-la amb la ment. No tractis de comprendre-la. Només pots conèixer quan la ment està quieta. Quan estàs present, quan la teva atenció es troba en forma total i intensa en el Ara, podràs sentir l'Ésser, però mai podrà ser comprès amb la ment. Prendre novament consciència del Ser i viure en aquest estat de "consciència sentida" és la il·luminació.

Pregunta: Quan dius Ser, estàs parlant de Déu? I si ho estàs, per què no fas servir aquesta paraula?

Eckhart Tolle: La paraula "Déu" ha perdut completament el seu significat, a través de milers d'anys de mal ús. La utilitzo de vegades, molt escassament. Per "mal ús", em refereixo a que persones que mai han tingut tan sols un besllum de l'àmbit del sagrat, de la infinita immensitat existent darrere d'aquesta paraula, la utilitzen amb gran convicció, com si sabessin del que parlen. O bé, argumenten en contra seva, com si sabessin què és el que estan negant. Aquest mal ús origina creences, afirmacions i il·lusions egòtiques absurdes, com "El meu Déu o el nostre Déu és l'únic déu veritable, i el teu és fals", o la famosa frase de Nietzche: "Déu ha mort".

La paraula Déu s'ha transformat en un concepte tancat. Tot just la paraula és pronunciada, es forma una imatge mental -quizs ja no d'un ancià de barba blanca-, però segueix sent una representaci mental d'algú o alguna cosa fora de tu; i, s, gairebé inevitablement un alguna cosa o algú masculí.

Ni Déu ni l'Ésser ni cap altra paraula poden definir o explicar la inefable realitat que es troba darrere de la paraula, de manera que la nica pregunta important és si la paraula és una ajuda o un obstacle pel que fa a permetre't experimentar allò a la qual cosa apunta. Apunta de cas ms enll de si mateixa, cap a aquesta realitat transcendent, o es presta molt fcilment a transformar-se en res més que una idea, una creença en el teu cap, 1 dol mental?

La paraula Ser no explica res, però tampoc la paraula Déu. Ser, però, té l'avantatge de ser un concepte obert: no redueix l'infinit invisible a una entitat finita. És impossible formar-se una imatge mental d'l. Ningú pot adjudicar-la possessió exclusiva de l'Ésser. És la teva essència mateixa, i et accessible immediatament com la sensaci de la teva pròpia presència, la sensaci de Jo sóc prèvia a jo sóc això o allò altre. As que noms hi ha un petit pas entre la paraula Ser i experimentar el Ser.

Pregunta: Quin és el major obstacle per experimentar aquesta realitat?

Eckhart Tolle: La identificació amb la teva ment, el que fa que el pensament es torni compulsiu. No poder deixar de pensar és una espantosa calamitat, però no ens adonem d'això perquè gairebé tothom la pateix, es que és considerada normal. Aquest soroll mental incessant t'impedeix trobar aquest domini de quietud interna que és inseparable de l'Ésser. Això tamb crea un fals jo -fabricat per la ment-, que estén una ombra de temor i patiment. Examinarem tot això en ms detall ms endavant.
El filsof Descartes va creure haver trobat la veritat ms fonamental quan va formular la seva famosa frase: Penso, per tant existeixo. De fet, va expressar amb això l'error ms fonamental: igualar el pensar amb el Ser i la identitat amb el pensar. El pensador compulsiu -i gairebé tothom ho és- viu en un estat d'aparent separació, en un insanamente complex món de problemes i conflictes continus, un món que reflecteix la creixent fragmentaci de la ment. La illuminaci és un estat de completesa, de ser un, i per tant s'est en pau. Es és un amb la vida en el seu aspecte manifest -el món- es com amb el teu jo més profund i la vida no manifesta -un amb el Ser-. La illuminaci no és sols la fi del sofriment i del continu conflicte intern i extern, sin tamb el cap de l'horrible esclavatge del pensar incessant. Qu increble alliberament és!
Identificar-te amb la teva ment genera una cortina opaca de conceptes, etiquetes, imatges, paraules, judicis i definicions que impedeixen tota relació veritable. La cortina s'interposa entre t i t mateix, entre t i els altres homes i dones, entre t i la natura, entre t i Déu. És aquesta cortina de pensament la que crea la illusi de la separació, la illusi que hi ha un t i un "altre" enterament separat. Oblides llavors la realitat essencial que, sota el nivell de les aparences físiques i les formes separades, ets un amb tot el que existeix. Amb "oblides", em refereixo a que ja no aconsegueixes sentir aquesta unió com una realitat evident per si mateixa. Pots creure que és així, però ja no saps si ho és o no. Una creença pot ser tranquil·litzadora. Només és alliberadora, però, a través de la teva pròpia experiència.

Pensar s'ha tornat una malaltia. La malaltia es presenta quan les coses es desequilibren. Per exemple, no hi ha res dolent amb que les cèl·lules es divideixin i multipliquin en el cos, però quan aquest procés prossegueix en forma independent de l'organisme complet, les cèl·lules proliferen i tindrem una malaltia.
La ment és un instrument superb si la utilitzem correctament. Si se li s'usa en forma incorrecta, però, es torna molt destructiva. Per ser més precís, no es tracta tant que facis servir la teva ment de la manera incorrecte -en general no la fas servir per res-. Ella et fa servir. Aquesta és la malaltia. Creus que ets la teva ment. Aquest és el deliri. L'instrument s'ha apropiat de tu.

Pregunta: No estic del tot d'acord. És cert que penso molt sense cap sentit -com la majoria de les persones-, però encara puc utilitzar la meva ment per aconseguir coses, i faig això tot el temps.

Eckhart Tolle: Només perquè pots resoldre una endevinalla de paraules o construir una bomba atòmica, no vol dir que pots utilitzar la teva ment. Tal com als gossos els encanta mossegar ossos, a la ment li encanta clavar les seves dents als problemes. És per això que resol endevinalles i construeix bombes atòmiques. A tu no t'interessen aquestes coses. Permet-me preguntar això: ¿pots alliberar de la teva ment cada vegada que vols? Has trobat el botó que atura tot el mecanisme?

Pregunta: Vols dir deixar de pensar? No, no puc fer-ho, excepte potser per uns instants.

Eckhart Tolle: Llavors la ment et fa servir a tu. Inconscientment, t'has identificat amb ella, de manera que ni tan sols t'adones que ets el seu esclau. És gairebé com si fossis posseït sense adonar-te: creus que l'entitat que es va possessionar de tu ets tu mateix. La llibertat s'inicia donant-te adonar que no ets aquesta entitat que es va possessionar de tu -el pensador- Saber això et permet observar a l'entitat. Tot just comences a observar al pensador, comença a activar-se un nivell més alt de consciència. Comences llavors a adonar-te que hi ha un enorme àmbit d'intel·ligència més enllà del pensament, i que aquest pensament és només un diminut aspecte d'aquesta intel·ligència. També t'adones que totes les coses que realment importen -la bellesa, l'amor, la creativitat, l'alegria, la pau interior-tenen el seu origen més enllà de la ment. Comences a despertar.

Article Següent