EL COSMOS, UN ORGANISME VIU
El concepte de l'evolució del estudiarem com una visió global, material i espiritual del desenvolupament dels éssers en els diferents planetes. L'evolució és un procés continuat, permanent i etern, perquè la Vida, cada ésser humà, els mentors de l'univers, i fins al propi Univers, constantment segueixen aprenent. Tot i que posseeixi tota la saviesa, el que aprèn prové de l'experiència de les formes i dels cossos amb els que elles evolucionen en els plànols materials, espirituals i de llum del nostre Univers. Podem comprendre i obrir els nostres cors a sentir des de dins el que és realment el misteri de l'Univers. Aquest misteri el podem trobar constantment observant la Vida, a cada ésser humà, a la Natura. Per a nosaltres l'evolució dels éssers humans està dins de l'evolució del planeta; l'evolució del planeta està dins de l'evolució del sistema solar i aquest dins de l'evolució de la galàxia.
El nostre planeta es va formar, en el curs de milions i milions d'anys, a partir d'hologrames, d'uns arquetips, que són models de saviesa amb què es construeixen les formes de vida que es plasmaran en la matèria densa del nostre planeta. Aquests hologrames són reproduccions ajustades i adaptades dels hologrames o registres akásicos del nostre sistema solar. Quan es crea una galàxia o un sistema solar o un planeta, els mentors de l'Univers treballen per ajustar tota la saviesa que estructura la vida i contenir-en aquests hologrames. Quan parlem d'un cos de camps de forces geomètriques on està codificada, de manera semblant al que seria un ordinador viu, tota la informació que conduiria a aquest planeta en un procés en un procés de desenvolupament des de l'estat incandescent que sorgeix quan es condensa el foc igni i les masses de gasos, fins a l'estat material, per després començar un altre procés de subtilització, fins transformar-se en un estat de partícules de llum. Aquest planeta finalitza la seva missió en un procés gradual de desintegració física de la matèria, per després transformar-se en un món de llum estable o immortal en el curs del seu desenvolupament.
Tots els cossos de l'Univers segueixen aquest procés, també les estrelles i les galàxies. Veiem que, en l'Univers, s'apaguen estrelles constantment i apareixen altres noves; també es desintegren galàxies i neixen altres de noves en el Sol central. De la mateixa manera, els cossos físics dels éssers vius en li Terra, des dels animals i les plantes, fins als éssers humans, té els seus cicles i ritmes de desenvolupament, creixement i desintegració dels seus cossos materials. Són lleis universals vives dels processos d'evolució dels diferents organismes micro còsmics i macro còsmics. Tot en els mons físics mor, es regenera, es destrueix, reneix i ressuscita constantment.
La primera pregunta que ens podríem plantejar és per què es fa necessària aquesta materialització de l'Univers si hi ha parts en ell que són eternes, indestructibles i immortals. En efecte, hi ha parts en el nostre Univers que van ser creades eternes, indestructibles i immortals; però hi ha altres que van ser creades mortals, perquè les formes en les que l'univers s'expressa i manifesta són diverses i múltiples. L'Univers dels mons materials -físic, astral i mental- va ser creat dins d'una harmonia, dins d'un equilibri. I dins de si, conté, en els seus hologrames, tot el coneixement per assolir la seva perfecció, la seva immortalitat.
En l'Univers, Déu va crear de si mateix el buit de l'espai, que és una zona de llibertat per anar generant altres formes perfectes i eternes, diverses i cada vegada mes belles. De tal manera que ell mateix va deixar un espai per anar augmentant constantment la seva bellesa, la seva saviesa i els milers de formes d'expressar-se i plasmar-se. Per això, en els milions de dimensions de l'Univers hi ha dimensions i plans que són eterns, perfectes i aquesta perfecció es plasma en milers de formes, totes elles originals. Per tant, l'Univers va ser construït no només com un organisme viu, sinó com una obra d'art viva que es recrea permanentment en formes cada vegada més perfectes, més originals, més belles i alhora, més vives. L'univers està compost a partir de tres realitats:
- La macro còsmica
- la còsmica
- La micro còsmica
Tenim tres camins d'evolució de les individualitats en l'Univers: Un d'ells és el camí de les estrelles, el dels Mentors i Constructors deles Galàxies. Un altre camí d'evolució de la matèria sensitiva, que en proporcions micro còsmiques adquireix la seva individualitat a través de l'evolució dels regnes de la Naturalesa.
La matèria sensitiva és l'òrgan sensori de Déu en tots els plans. A través de la matèria sensitiva i de la llum sensitiva, l'Univers es comunica amb ell mateix. L'evolució dels éssers dins dels organismes transforma i il·lumina tota la matèria en els seus processos d'evolució, transformant totes les dimensions dels mons dels planetes en esferes paradís o eternes.
Els sistemes solars estan formats per planetes que són "sols-flames" al seu interior. El sistema solar és un òrgans dins dela galàxia. La galàxia és un òrgan de llum vivent i sensible dins de l'Univers. L'Univers és un òrgan de llum suprasensible centre del cosmos. El cosmos és un òrgan de creació dins dela esfera del transfinito o Ment Creadora. increada. El transfinito és un òrgan a través del qual actuen els Macrólogos, que creen en totes les dimensions, mons, universos, galàxies i estrelles. El Infinit Principi Creador és l'èter actiu, l'èter autoiluminado, que circula a l'interior de totes les consciències, com el principi Jo Sóc. Emanant Llum a través de totes les espurnes de consciència perfectes tant en el macrocosmos, com en el cosmos i també en el microcosmos. Ah est la llum angelical, llum blanca, cristal·lina, pura, que sosté tota la creació en la Ment Infinita de la Consciència Macrocsmica.
De la mateixa manera que a l'Univers, a al Sol central o Rosa Mstica universal van sorgir espurnes individuals, perfectes i eternes que van despertar la seva consciència divina com a éssers individuals, harmnics, però no totalment acabats, tot i que amb tota saviesa a per arribar a transformar-se en éssers immortals i amb totes les potencialitats per manifestar la perfeccin de l'Univers.
ELS PLANETES parads
De la mateixa manera, hi ha planetes de llum plsmica, de llum espiritual, que van ser ja creats perfectes i immortals. Aquests planetes es constitueixen en el que comunament s'ha anomenat esferes parasos. Van ser els primers planetes, els prototips i arquetips de les primeres formes de vida, de les primeres formes que van precisar desenvolupar-se, créixer i evolucionar. No obstant això, ara, hi ha altres planetes que tamb són perfectes i eterns i no van ser creats des del seu origen com a tals, és a dir, perfectes i eterns, sinó que ha estat fruit d'un procés d'evoluci que els ha conduït a la immortalitat ia la perfeccin.
El nostre planeta Terra és un d'aquests planetes que va ser creat per completa la seva evoluci, per completar a si mateix i construir-as mateix en la bellesa, en la perfeccin, que l lliurement desitja. As, Déu, l'Univers, va ser tan savi que ens va deixar a molts éssers, a moltes ments de l'Univers, la llibertat fins i tot per triar el tipus de perfecciny el model de cos que desitjaven plasmar com a prototip de cos indestructible.
En el nostre planeta, abans de començar les formes vives seu procés de desenvolupament, aquestes mateixes formes van ser preparades com a models de llum bioelectrnica en les dimensions espirituals del Sol pels éssers coneguts amb la denominació dels Arcngeles o Missatgers de la divinitat. aquests, per a nosaltres, són els enginyers solars. Els seus esperits habiten constantment les dimensions més perfectes del nostre Sol, treballen constantment sobre les humanitats. En els mons del Sol tenen les seves ciutats bellíssimes de llum perfecta, els seus paradisos, perquè ells han conquerit una certa evolució, una certa harmonia, una certa estabilitat en tots els seus cossos de llum. Hi participen com cocreadors treballant amb els poderosos raigs de energies que surten del Sol, d'una banda, i els rajos que arriben del centre dela galàxia, de l'altra. I amb aquestes forces treballen sobre els models o matrius que donaran origen a les diferents formes de vida a cadascun dels planetes d'aquest sistema solar: uns en la tercera dimensió, o el món físic; i altres en la quarta dimensió, o món astral; però en tots hi ha vida, en tots hi ha éssers que evolucionen. No hi ha un organisme físic, un cos celeste, que no estigui creat per albergar l'evolució d'altres éssers.
Quan va haver de definir-se el tipus o model de fisonomia i d'organisme que hauria de plasmar-se en l'ecosistema del planeta Terra, es van estudiar les condicions atmosfèriques, les pressions, els vents; es van estudiar les formes en les que estaven densificant els continents; els elements que predominaven en la seva composició química, i les diferents forces que treballaven per la seva posició en relació al Sol i amb altres planetes. Múltiples influències, energies i condicions materials haurien de ser definides amb exactitud per plasmar hologrames capaços d'utilitzar i transformar totes aquestes partícules, totes aquestes energies, tots aquests gasos i substàncies encara moleculars, en cèl·lules i en organismes materials.
CANALITZAT PER ANTONIO CERDÁN DEL LLIBRE "ELS MISTERIS DE L'EVOLUCIÓ"
Les persones interessades a aclarir informació sobre el material o adquirir el llibre de Els Misteris de l'Evolució ho poden fer directament al correu de l'autor:
