El mite de Perseu, Sant Llorenç i les Perseides

  • 2017

La mitologia humana és molt prolixa en tot tipus d'éssers, déus i llegendes. Per això avui anem a aprofundir en una singular història, la del mite de Perseu. Però, com és possible que un fill de Zeus acabi associat a un sant cristià com el cas de Sant Llorenç? La resposta és senzilla, les Perseides. Coneixem més sobre aquesta apassionant associació i les seves peculiaritats? Anem allà.

Què són les Perseides?

Comencem explicant què són les Perseides. Segur que cada estiu escoltes a tot arreu que durant unes nits d'agost es veuran pluges d'estels fugaços conegudes amb aquest nom. En realitat, són fragments de pols que cauen en el nostre atmosfera després de desprendre de la cua del cometa Swift-Tuttle.

A l'combustionar amb el contacte amb la nostra atmosfera cremen i apareixen com estrelles fugaces que combinades, són una pluja de foc i color meravellosa. No oblidis demanar un desig quan les vegis. No hi ha millor moment en tot l'any perquè es compleixin els teus somnis i il·lusions.

El mite de Perseu

Atès que les Perseides apareixen sobre el nostre cel en la direcció en què trobem la Constel·lació de Perseu, i als nostres antics avantpassats les van batejar així.

Però qui és Perseu? Aquest home va ser en realitat un semidéu fill de Zeus que es va enamorar d'una nimfa anomenada Dànae. Per poder accedir a lloc de reclusió de la seva estimada, es va metamorfosar, va accedir i van engendrar un plançó.

Però el més curiós de la història és que Perseu, per colar-se al lloc en què es recloïa el seu gran amor, va decidir transformar-se en una pluja daurada, d'aquí el nom de les cèlebres Perseides que apareixen per on observem la seva constel·lació.

Però la seva història no acaba aquí, ja que en el cel nocturn, Perseu apareix al costat de la Constel·lació d'Andròmeda, princesa amb la qual també va tenir relacions amoroses en el passat. És més, quan la futura regent estava a punt de ser devorada per un monstre marí, va ser alliberada i salvada per aquest valerós heroi. Fins va ser qui va aconseguir derrotar la terrible Medusa sense que li convertís en pedra.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç

No obstant això, Les Perseides també reben un altre nom, el de les Llàgrimes de Sant Llorenç. Per explicar aquesta denominació, ens acostem uns segles fins al nostre present.

Resulta que Sant Llorenç es celebra a la tradició catòlica el 10 d'agost, en la data coincideix aquesta pluja d'estrelles. I atès que aquest sant va morir cremat a Roma en la foguera, es diu popularment que l'home, en ple martiri, va exclamar: "Doneu-me la volta, que per aquest costat ja estic fet".

I així va ser que la llegenda explica que les seves llàgrimes són les mateixes estrelles que cada nit. Commemoren la seva mort, i apareixen per recordar el martiri d'aquest home.

Així que avui en dia, cada any per la meitat d'agost, celebrem una pluja única que ens omple de goig. Les Perseides s'han convertit ja en un símbol, fins i tot per als astrònoms.

De fet, el cometa Swift-Tuttle, encarregat de donar vida a aquest fenomen, es va creure desaparegut. Els científics van perdre el seu rastre i no encertaven amb les estimacions de la seva òrbita. No obstant això, tot va ser un error de càlcul del moviment de l'objecte. En realitat no trigava 120 anys a completar una volta, com es creia, sinó gairebé 130 anys.

Sigui com sigui, la màgia que envolta a les Perseides va molt més enllà de la seva realitat cosmològica i la seva mitologia. Cada nit, milions de persones a tot el planeta giren els ulls cap al cel fosc i infinit. I durant un instant, tots semblem units, pacífics i germans. Demanem aquest desig la propera vegada que aquest meravellós fenomen il·lumini el nostre món.

Per Pere, redactor de la Gran Germanor Blanca

Article Següent