El Nom, la Identitat per Elvira Lpez Del Prado

  • 2013

EL NOM, LA IDENTITAT

Ahir durant una conversa amb uns amics va sorgir el tema dels noms, i del costum que tenen algunes persones de escurçar (m'incloc, ho faig instintivament).

Aquest tema m'ha fet reflexionar, recordo que no fa gaire jo pertanyia al grup de persones a les que els molesta que li s'escurcin els noms, o se'ls canviïn, o els mal pronunciïn. Em molestava i molt.

Mai m'ha agradat que em s'escurcin el nom, de fet a les meves filles els vaig posar noms que fossin difícils d'escurçar: Maia i Claudia. Tot i així a Claudia li deien Clau a Barcelona (Clau, en català), i ara als Estats Units l'anomenen Cloud (Núvol, en anglès) ... boniques referències per cert.

Quan vaig venir a viure als Estats Units, fa ara ja gairebé 3 anys, la primera cosa que vaig experimentar va ser un canvi de nom, va ser una noia en un Starbucks a Phoenix ... .escribió Elvirta a la tassa de cafè.

Aquest va ser només el començament d'una seqüència de noms singulars en què em vaig sentir anomenar. Des que sóc a Estats Units sóc Alvaira, Elvirta, Elvita, Elveera, Vita ... etc..Al principi em molestava, després vaig observar les situacions i vaig començar a trobar-les divertides ... vaig deixar de aferrar-me a un nom i vaig començar a barrejar-me amb les persones que em nomenaven, aquesta decisió va donar lloc a una dansa eterna de la meva SER amb el SER que em nomena.

Després va arribar Facebook i amb ell tot un món d'amics nous d'arreu del planeta ... així ara també sóc Elvi, Viri, Elvirilla, Elvira també clar, i alguns em nomenen amb el llarg cognom patern: Lopez del Prat.

Hi ha ocasions en què necessitem enfortir el nostre nom propi, precisament per reafirmar la nostra identitat, i com a éssers humans, necessitem identitat. Però no ens parem ah, seguim el camí deixant anar les nostres fermes creences.

Cada vegada que decideixo no ofendre per que em nomenin de forma diferent a com jo em nomeno am mateixa, em torno ms flexible, obro una mica ms meus ulls cap al SER i m'identifico una mica amb el meu personalitat.

En realitat el fet d'aferrar a un nom és por a perdre la identidadviene de viure des de la PERSONALITAT i no des del SER.

He esbrinat alguna cosa bonica sobre stola manera que té cada un nomenar-me és un regal d'ells cap m, perquè ho fan des dels seus propis universos, és com et veuen a través de la seva mirada, és poesia.

Una flor té un nom propi en latn..pero segons el pas la tradici és nomenada amb milers de nombrespero segueix sent la mateixa florcambiame el nom mil vegades mil, jo seguir sent t.

Per quants noms coneixem Déu ?, cada un li nomena segons el seu cor, la seva vibraci, la seva miradasu Amor.

Elvira Lpez del Prat

Elvira Lopez del Prat

www.lopezdelprado.com

www.flickr.com/photos/elviralopezdelprado/

Article Següent