El perdn és la força guaridora ms poderosa de l'univers, i és la porta cap a la llibertat. Doncs sols perdonant els demsya tu mateix podrs sentir-te lliure interiorment.
El perdn prové de l'Amor, per això sols pots perdonar si t'estimes a tu mateix. I desprs d'haver-te perdonat, sentirs un Amor encara ms profund, l'Amor es haur expandit. Perdonar és el major regal que pots donar-te a tu mateix.
A vegades tenim certes resistències a perdonar. Pensem que si ens perdonem o perdonem algú, li estarem traient importància al que ha passat.
Però en realitat no es tracta de perdonar el que un mateix o l'altre va fer. Es tracta de perdonar el per qu actuem de determinat manera.
Si obres el teu cor de veritat a algú, per exemple, i aquesta persona et engaay et traeix, potser et resulti difícil perdonar, ja que la teva ment et dirà que el que ha fet és injust i cruel. Imperdonable. Al cap ia la fi tu li vas lliurar el millor de tu, i li vas estimar de veritat.
Però si expresses la ira o el profund dolor que potser sentis, i després medites sobre totes les lliçons que aquesta experiència et porta i les íntegres, el perdó arribarà d'una manera fàcil, sense esforç.
No perdones la traïció en si mateixa, sinó els motius que el van portar a aquesta persona a actuar d'aquella manera. Potser hagi estat la por a estar vulnerable i obrir-se de veritat. O potser la persona no se sentia mereixedora del teu Amor, ja se sentia culpable de les seves "errors" passats, o simplement no es estimava a si mateixa prou. Llavors pots posar-te en el seu lloc, pots comprendre les seves limitacions, i perdonar per aquestes raons es torna més fàcil. La persona estava, senzillament, espantada i ferida.
Llavors guardaràs en la teva memòria i en el cor tots aquells moments bonics i màgics compartits, i tota la resta caurà en l'oblit per si mateix.
També aniràs comprenent que els altres són tot just el teu mirall. I quan l'altre actua d'una manera que et fereix d'alguna manera, t'està mostrant, tot i no ser conscient, una cosa que has de curar en tu mateix.
Una altra resistència a perdonar prové de la por que, en fer-ho, un es vegi en l'obligació de reconciliar-se amb l'altre. Però això no és necessari si no ho sents, o no és el adequat per a tu i el teu creixement.
Recorda que la funció del perdó és alliberar-te. Et perdones i perdones a l'altre per recuperar la llibertat de la teva ànima. I per això mateix el perdó no comporta cap obligació amb els altres.
És important tenir en compte que el perdó no és atorgat des d'una posició de superioritat. Si ho consideres d'aquesta manera, tindràs resistències per perdonar, perquè et sentiràs incòmode o inadequat. O entraràs en una subtil lluita de poder, que és exactament el contrari al que el perdó brinda.
... En lloc de demanar-li perdó a algú és molt més sa i efectiu sentir penediment, i no culpa, i dir-li a l'altre d'una manera sincer i profund: "Ho sento, ho sento molt".
D'aquesta manera tots dos romanen en una posició d'igualtat, i poden compartir el dolor o el pesar que senten pel succeït. Llavors poden perdonar i perdonar-se d'una manera humana, natural i obert. I en aquest procés l'Amor s'aprofundeix, i el perdó realment allibera a tots dos.
Moltes vegades ens resulta més fàcil perdonar a l'altre que a nosaltres mateixos.
Si vas ser tu qui va enganyar i trair a l'altre, per exemple, perdonar-te a tu mateix pot resultar difícil. Saps que has ferit profundament a algú que s'havia obert i confiat en tu, i potser penses que has estat un covard i has actuat d'una manera cruel.
Les veus de la societat o de la religió et assetjaran -la veu d'aquest jutge que tots portem dins-, dient-te que et mereixes un càstig. I comences a castigar a tu mateix inconscientment, de diverses maneres: tens un accident, comences a usar drogues o beure alcohol, t'involucres en una altra relació que és destructiva, perdeu la feina, etc.
Però si t'atures a temps, abans d'entrar en aquesta dinàmica demolidora, i expresses el dolor que et produeix adonar-te del que has fet, el perdó a tu mateix ja està en camí.
Et fas responsable i expresses a soles el que sents. Després medites sobre les raons que et van portar a actuar d'aquella manera, i et perdones per elles, et perdones pels motius que et van portar a ocasionar dolor en l'altre. I aprens les lliçons, i les digereixes i les íntegres, per així evitar tornar a actuar de la mateixa manera la propera vegada que algú s'obri de veritat amb tu.
Doncs si no aprens aquestes lliçons a fons, podràs tenir una infinitat de relacions, per exemple, però tard o d'hora actuaràs de la mateixa manera amb totes elles.
I llavors perdonar es farà més difícil, ja que aniràs acumulant en la teva història personal una llarga sèrie de traïcions, i possiblement cauràs en patrons acte-destructius, o cauràs en la negació de l'Amor; no et permetràs estimar-te ni estimar de veritat a ningú mai, la qual cosa farà que la teva vida no tingui un veritable sentit.
... Recorda que sense perdó no pot haver Amor, ni pels altres ni per tu mateix. El perdó és la major força alliberadora que existeix en tot l'univers. A l'perdonar i perdonar l'altre, tots dos són alliberats. Ja estan lliures, ja sigui per seguir amb la relació però d'una nova manera, o perquè cadascú pugui seguir el seu respectiu camí.
Recorda que et mereixes perdonar sempre, no importa el que hagis fet o hagi succeït. El perdó et condueix al veritable Amor, l'Amor incondicional, a l'Amor etern i infinit.
Extractes del llibre "L'amor de la teva vida", d'Enriqueta Olivari - Shantidasi. Editorial Bubok.
© 2011 - Enriqueta Olivari. Es poden reproduir els continguts, però sense alterar-los i citant a l'autora i el lloc: www.sanatualma.com
