Durant el segle passat i anteriors, es tenia la creença generalitzada que plorar, evidenciava vulnerabilitat. Es assenyalava a qui plorava com feble i inestable emocional. I es alliçonava infants i joves sobre el valor social de mai mostrar obertament sentiments profunds. Les lgrimas es entendan com una cosa negativa i se'ns negava el permís de llorarlas. Afortunadament, les ciències mdiques i psicolgiques, han descobert el poder sanador del plor. I ens mostren en l'actualitat que, a través del plor, podem no solament reconciliar-nos amb penes del passat i amb nosaltres mateixos. Sinó tanben amb aquesta connexió del llum energètica que tots posseïm.
Les lgrimas, ja siguin d'alegria o tristesa, són un bàlsam curatiu.
Segons un estudi que vaig llegir, realitzat a Minnesota, Estats Units, les llàgrimes contenen altes concentracions de diverses substàncies. Clorur sòdic (sal), mucina, lactoferrina. Lipocalina, lacritina i immunoglobulines. Glucosa i lípids. Totes aquestes com a agents naturals que defensen als nostres ulls contra infeccions i els mantenen sans i lubricats. Però també contenen altres substàncies com clorur de potassi i manganès. Endorfines, prolactina i adenocorticotropina. I quan el nostre cervell es troba saturat d'aquestes últimes, es presenten sensacions depressives. Per això, plorar es tora una magnífica teràpia de sanació emocional. A l'alliberar-nos d'aquestes substància que van poder acumular per estrès, angoixes, pors, o penes específiques. També està comprovat que plorar, durant o després d'un esdeveniment traumàtic. Ajuda a estabilitzar el ritme cardíac i relaxa la tensió muscular.
Això pel costat físic del plor. En terreny espiritual i emocional, plorar ens brinda beneficis divins. La consolidació d'un acte de perdó. El retrobament amb un ésser estimat o amb el nostre JO superior. En matèria de pèrdues, les llàgrimes són el millor remei contra el dolor interior. També són un portal al descobriment. Els terapeutes emocionals, usen aquest valuós recurs per ajudar els seus pacients a trobar el punt d'origen dels seus problemes.
Per un compte o assistit per un especialista, plorar és terapèutic. Dóna't permís d'experimentar totes les seves bondats.
Sí. El centre d'aquest concepte és DONAR-TE PERMÍS. Fins i tot en l'actualitat, seguim arrossegant part dels esquemes passats. Trobem molta resistència social a obrir-nos mitjançant el plor. Hem d'acabar la feina que han realitzat tants estudiosos de la matèria. I entendre a consciència que plorar és part de tots nosaltres. Si no fos una cosa completament natural, no generaríem llàgrimes. Ni tindríem la capacitat de llorarlas, o l'impuls de treure-les davant determinades circumstàncies.
Enfoquémonos a transcendir molt per sobre de tradicions i directrius del passat.
El plor pot ser un fidel aliat per posar ordre i donar estructura a la nostra emotivitat. I mantenir-la sana i equilibrada.
M'he trobat amb persones que tenen tan arrelats aquests conceptes que relacionen al fet de plorar amb la vulnerabilitat. Que simplement van perdre la capacitat de fer-ho. No obstant això hi ha trucs que podem utilitzar per recordar com plorar. Pots buscar un espai tot sol a casa teva i veure una pel·lícula de tema molt trist. O meditar sobre fets difícils del teu passat. Sense testimonis que puguin tacharte de vulnerable o inestable, és factible que et donis aquest permís i ploris.
Amb el temps i la pràctica necessaris, recuperaràs la teva llibertat per plorar. I gaudiràs de les seves benediccions. Una vella amiga sempre em deia que les llàgrimes que no es ploren, es fan amargues en el teu interior. I, òbviament, contagien d'amargor tot el que les envolta.
Deixa sortir totes les teves llàgrimes de pena o alegria. Són part teva i mereixen aquesta oportunitat.
Autor: Kikio, redactora en la gran família hermandadblanca.org
Per saber-ne més:
8 Maneres de desintoxicar la seva ment, cos i ànima
Per què el plorar és terapèutic?
