El poder de la "cirurgia psíquica", per Claudio Álvarez-Dunn

  • 2010

Tot bloqueig emocional comença amb un pensament i si no es treballa amb ells, aquests mateixos pensaments poden produir problemes físics.

Sota aquesta premissa la Master Reiki Esperança Saurín em va preguntar si volia rebre una cirurgia psíquica, al que vaig respondre gustós.

Reiki és una paraula japonesa que literalment significa poder espiritual o atmosfera misteriosa i que en la pràctica és una medicina complementària i alternativa que aconsegueix la sanació o equilibri del pacient a través de la imposició de les mans. Els reikistas, que no segueixen els preceptes de cap religió, sinó que invoquen al poder diví ia éssers espirituals ascendits, canalitzen aquesta energia vital universal i la s'alineen amb els chakres del pacient per aconseguir la seva eficàcia contra malalties i altres desequilibris físics i mentals.

(Els chakras són set centres d'energia que estan alineats des de la base de la columna vertebral fins al capdamunt).

En la societat occidental moltes persones no confien en l'eficàcia d'aquestes pràctiques, però, ja es fa servir el Reiki com a teràpia complementària en un nombre cada vegada més creixent de clíniques i hospitals.

"El propòsit és donar-nos compte que aquests pensaments no ens pertanyen, i així com els hem posats sobre nosaltres, els podem treure i enviar a les llum divina", m'explica Esperança amb infinit amor i paciència davant la meva mut escepticisme.

Hi havia escoltat alguna cosa del procés de netejar velles emocions i pensaments negatius acumulats en el nostre cos i ment i havia llegit sobre això, però mai ho havia viscut en aura pròpia.

Esperança em va explicar el procés i després em va demanar permís per començar. Em va demanar que s'identifiqués algun bloqueig emocional i vaig començar a recordar les velles baralles dels meus pares durant la meva infància. Es va treure la seva cadena del coll i usant-la com pèndol va ser "mesurant l'energia" de cada un dels meus chakras mentre jo romania assegut respirant de manera profunda.

Després em va demanar que "visualitzés" els meus xacres. Immediatament vaig percebre que al voltant del meu cor hi havia un entramat de cables pesants per on circulava un líquid viscós. Ella va indagar una mica més i vaig poder veure la seva textura quasi metàl·lica, el seu color robí i fins vaig percebre certa olor de podrit. Com un virus troià que aguaita a un ordinador, vaig veure el meu propi cor amenaçat per un artefacte que semblava els que atacaven la nau nodrissa en la pel·lícula "The Matrix". El meu hipertensió acabava de ser visualitzada.

Durant el procés d'introspecció dels meus malalties vaig observar una bossa de sucre sobre el meu cap i altres està dir que era el pes dels lípids glucèmics sobre el meu cos, és a dir la meva pròpia sucre descontrolada.

Esperança em va preguntar si obtenia algun benefici d'aquests pensaments, davant la meva resposta negativa em va dir simplement "doncs, és el millor moment per deixar-los anar".

Va començar a fer-me una exploratòria amb les seves mans davant meu, però sense tocar-me, a una distància de 10 centímetres (4 polzades) del meu cos, per detectar tota l'energia bloquejada en el meu interior. Quan va passar pel chakra del cor vaig començar a donar petits salts convulsos, com si tiritara. En aquell moment vaig sentir que el que em oprimia el cor sortia disparat i en arribar a una llunyana paret explotava i es transmutava en llum blanca, mentre la exploratòria seguia.

Ella em va anar guiant amb algunes profundes inspiracions i exhalacions per deixar anar tot el limitant que tenia acumulat al pit. Amb el nou alè vaig recordar vívidament una baralla entre els meus pares durant la meva preadolescència. Vaig veure el negoci on va tenir lloc la discussió, vaig recordar clarament la vestimenta de tots dos i els vaig demanar amb molt d'amor i respecte que es duran aquesta energia, que aquesta càrrega no era meva. Esperança va seguir "netejant" les deixalles d'aquella ruptura fins que vaig deixar anar tot pensament negatiu que fins és moment mantenia oprimit al meu propi cor. Els meus venes es van expandir i estava molt més lleuger d'equipatge.

La mestra després va anar a treballar amb el meu cap i vaig sentir com si el meu cervell va ser badat com un coco, mentre ella amb les mans i els dits afilats d'energia com llargues tisores tallaven gruixudes arrels fins a alliberar aquestes velles càrregues. Veia els seus dits treballant en el meu cap com si ella fos la intèrpret de la pel·lícula "Edward Scissorhands", dirigida per Tim Burton el 1990 i interpretada per Johnny Depp.

Quan la bossa de sucre i fins a les formigues circumdants van ser extretes del meu cap, Esperanza va guiar la meva respiració fins a tirar aquest pensament a l'Univers i sense pensar-transmute aquesta energia per llum blanca.

En aquest moment, la mestra reikista em va preguntar amb què anava a omplir ara aquests forats buits. En el meu pit vaig posar amor incondicional per tot el que m'envolta; mentre que en el meu cap vaig posar abundància i salut perfecta, que brollaven a borbolls a través de la llum blanca de la Consciència Universal. A l'enfocar el meu ésser cap a aquesta Llum que em il·luminava de manera radiant, vaig plorar sense poder contenir-me, de felicitat, d'èxtasi, de tant d'amor viu.

Esperança em va deixar plorar per estona, va posar un mocador a la mà i després em va fer una sessió de Reiki. Finalment, amb una passada de mans va tancar la meva àuria. Amb les mans al cor tots dos vam donar gràcies als mestres de Reiki, als mestres sanadors i altres esperits i familiars que ens van acompanyar i amb això tanquem la sessió. Després em va abraçar fraternalment mentre compartia la seva felicitat per donar amor als altres.

D'una estona vaig tenir nàusees i roti un parell de vegades doncs l'energia seguia movent-se en l'interior del meu cos. No obstant això l'èxtasi es notava en el somriure que il·luminava la meva cara. Per la meva ment controladora era difícil acceptar que després d'una sessió de menys de 30 minuts havia deixats anar les energies negatives acumulades per més de 40 anys, però el meu Ésser Superior em somreia des de la profunditat de mi.

Aquesta nit vaig somiar vívidament que estava surant sobre una taula d'operacions on diverses entitats treballaven amb la meva crani, que era com un quars transparent color verd suau. Vaig tenir belles sensacions de pau i amor mentre reajustaven meus xacres superior. Un cop acabada la "operació de sanació" vaig obrir els meus ulls: les 04:44 No vaig poder tornar a dormir i ja ni m'importa. Sé que sóc un home nou; sé que estic a punt per treballar per la llum, que estic ple d'amor incondicional i conte amb el suport de Mestres Ascendits que ens donen suport en aquesta batalla terrenal.

Article Següent