La construcció i evolució del cos mental
El mètode pel qual la consciència construeix el seu vehicle; és el d'aquells que han de comprendre amb tota claredat, perquè cada dia i hora de la nostra vida ens presenta oportunitats per aplicar-lo a finalitats elevats. Desperts i dormint estem edificant nostres cossos mentals; doncs quan la consciència vibra, afecta la substància mental que l'envolta. I cada vibració de la consciència; encara que només sigui deguda a un pensament fugaç, atrau el cos mental algunes partícules de matèria mental, al pas que expel·leix altres. La matèria circumdant també s'ondula, servint així de mitjà per afectar altres consciències. Ara bé; el delicat o el groller de la matèria que d'aquesta manera és apropiada, depèn de la qualitat de les vibracions que la consciència posa en acció. Pensaments purs i elevats estan compostos de vibracions ràpides; i només poden afectar, els graus subtils de la matèria mental. Els graus grollers romanen insensibles, perquè no poden vibrar amb la rapidesa necessària. Quan un pensament així fa vibrar el cos mental; es expel·leixen d'aquest les partícules de la matèria més grolleres, les quals són reemplaçades per les partícules de graus més subtils. I d'aquest manera, es formen millors materials en el cos mental. De la mateixa manera; els pensaments baixos i dolents atreuen dins el cos mental els materials més grollers, propis per a la seva expressió. I aquests materials repel·leixen i fan fora, les classes més fines.
D'aquesta manera, les vibracions de la consciència estan expel·lint una classe de matèria i atraient altra. I d'això se segueix; com a conseqüència necessària, que d'acord amb la classe de matèria que hàgim construït en els nostres cossos mentals en el passat, així serà la nostra facultat per respondre als pensaments que ara ens arriben de fora. Si els nostres cossos mentals estan compostos de matèria subtil; els pensaments grollers i dolents no tindran resposta, i per tant, no poden causar-nos mal. Al pas que si estan formats de materials grollers, seran afectats per cada passatger pensament dolent, romanent insensibles als bons dels que no rep cap benefici. Quan ens posem en contacte amb algú els pensaments són elevats; les seves vibracions mentals, actuant en nosaltres, desperten vibracions en aquella matèria dels nostres cossos mentals que sigui capaç de respondre. I aquestes vibracions pertorben; i fins expel·leixen alguna d'aquelles matèries massa grolleres per vibrar a aquest alt grau, d'activitat. El benefici; doncs, que d'ell rebem, depèn en gran manera del nostre propi pensar anterior, i la nostra "comprensió" d'ell. La nostra facultat de respondre, està condicionada pels nostres cossos mentals.
No podem pensar l'un per l'altre; ell no pot pensar sinó pels seus propis pensaments, causant així les vibracions corresponents a la matèria mental circumdant, la qual actua en nosaltres, despertant en els nostres cossos mentals vibracions simpàtiques. Aquestes afecten la consciència. El pensador extern només pot afectar la nostra consciència despertant aquestes vibracions en el cos mental. Però no sempre segueix una comprensió immediata a la producció d'aquests vibracions causades des de fora. Algunes vegades l'efecte s'assembla al del Sol, la pluja i la terra sobre la llavor enterrada a terra. Al principi no hi ha contestació visible a les vibracions que actuen sobre les llavors; però allà dins hi ha un petitíssim sotrac de la vida que l'anima, i aquest sotrac es farà més fort cada dia, fins que la vida en evolució trenca l'escorça de la llavor i tira petites arrels i brots després que es desenvolupa. Així succeeix amb la ment. La consciència vibra feblement dins de si mateixa, abans de poder donar una resposta externa als xocs que rep; i quan no som encara capaços de comprendre a un noble pensador, hi ha però, dins nostre, una vibració inconscient que és el predecessor de la resposta conscient. Quan ens allunyem d'una gran presència, ens trobem una mica més propers a l'elevada vida pensant que d'ell flueix, que el que ho estàvem anteriorment. I en nosaltres s'haurà apressat el desenvolupament de gèrmens de pensament, al pas que les nostres ments hauran estat auxiliades en la seva evolució. així; doncs, alguna cosa pot fer-se des de fora que contribueixi a la formació i evolució de les nostres ments; però la major part ha de provenir de les activitats de la nostra pròpia consciència; i si volem tenir cossos mentals forts, ben vitalitzats, actius, que puguin comprendre els pensaments més elevats que se'ns presentin, hem de llavors treballar amb fermesa en pensar bé, ja que som els nostres propis constructors i modelem les nostres pròpies ments. Moltes persones són grans lectors. Ara bé; la lectura no forma la ment; només la construeix el pensament. La lectura només és valuosa en el sentit que proporciona material per pensar. Un humà pot llegir molt, però el seu desenvolupament mental estarà en proporció de la quantitat de pensament que empra en la lectura. El valor per a ell del pensament que llegeix; depèn, de l'ús que fa d'ell. Llevat que no agafi el pensament i treballi en ell, el seu valor serà per a ell insignificant i passatger.
"La lectura completa a l'humà", va dir Lord Bacon, i amb la ment passa el que amb el cos. El menjar omple l'estómac; però així com l'aliment és inútil per al cos si no es digereix i assimila, de la mateixa manera la ment pot omplir-se amb la lectura. Però a menys que hi hagi pensament; no hi ha assimilació del que es llegeix, i la ment no es desenvolupa amb això. Però encara, és possible que pateixi per estar sobrecarregada, i que més aviat es debiliti que enforteixi sota el pes d'idees no assimilades. Hem de llegir menys; i pensar més, si volem que les nostres ments creixin i que la nostra intel·ligència es desenvolupi. Si tenim veritable interès en conrear les nostres ments, haurem d'emprar diàriament una hora en l'estudi d'un llibre seriós i transcendental; i per cada cinc minuts de lectura pensar 10, i així durant tota l'hora. La manera usual és llegir ràpidament durant tot el temps; i després posar el llibre a un costat, fins que arriba una altra vegada l'hora de lectura. D'aquí que la gent desenvolupi poc el poder del pensament.
Una de les coses més marcades en el moviment teosófico, és el desenvolupament mental que s'observa any rere any en els seus individus. Això es deu en gran part al fet que se'ls ensenya la naturalesa del pensament; principian a comprendre una mica les seves funcions, i es dediquen a construir els seus cossos mentals en lloc de deixar-los que es desenvolupin pel procés natural no ajudat. L'estudiant ansiós de creixement s'ha de determinar; a no deixar passar un sol dia en el qual, no llegeixi almenys cinc minuts i dediqui 10 a pensar amb tot interès en el que ha llegit. Al principi, trobarà esforç pesat i laboriós, i descobrirà la debilitat del seu poder pensant. Aquest descobriment assenyala el seu primer pas, ja que és molt descobrir la pròpia impotència per pensar consecutivament i amb afany. Les persones que no poden pensar; però que s'imaginen que poden, no fan grans progressos. És millor conèixer la pròpia debilitat que imaginar-ser fort, quan s'és feble. Gradualment el poder del pensament creix, s'arriba a dominar ia poder-lo dirigir a fins definits. Sense aquest pensar, el cos mental seguirà format amb fluixedat i sense organitzar; i mentre no s'adquireixi concentració -la facultat de fixar el pensament en un punt definit-, el poder del pensament no s'exercitarà res.
Per: Annie Besant
Per descarregar el llibre clica aquí: El Poder Del Pensament (Annie Besant)
Enviat per Jorge E. Morales H.
El Poder del Pensament d'Annie Besant
