Els éssers humans han emprat el so des de les albors de la humanitat per rebre informació del seu entorn i per comunicar-se així com també per curar i transformar.
Gairebé totes les cultures antigues i totes les poblacions autòctones creien que el so era la for-za creativa generatriu responsable de la creació de l'univers. En el Nou Testament podem llegir: "Al principi era el Verb i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu" (Joan 1.1). El termes-no "Verb" es refereix clarament al so que és la força divina o força creativa de l'univers. El vocable AUM conegut generalment com Om a la tradició hindú es considerava el so impulsor de la formació de l'univers. Els nostres científics moderns en una típica demostració de suficiència suggereixen la teoria del "Big Bang" que sens dubte seria el so més gran amb el que podríem ensopegar.
La veritat és que la nostra ciència moderna occidental és la que aporta les evidències més convincen-tes pel que fa al poder del so sobre la configuració i transformació de la matèria que constitueix el fonament de la seva capacitat curativa. Sabem amb tota certesa com també ho sabien els antics que tot l'univers està format per àtoms. Cada àtom està format per un nucli (neutrons i protons) i un electró o electrons que giren a gran velocitat al voltant del nucli. El nombre de cadascuna d'aquestes partícules difereix segons la naturalesa de la matèria. El moviment de gir dels electrons origina un compàs o cadència que crea una ona, ona que és possible distingir mitjançant la nostra percepció humana com a forma o matèria. Sempre que coexisteixen cadència, ona i formés produeix So. Aquest conjunt rep el nom de la "Llei dels tres". No és difícil relacionar-lo amb altres conjunts o trios com el de la "Santíssima Trinitat" així com altres grups de tres divinitats o aspectes que també es dóna en altres religions i cultures.
Si comparem la distància dels electrons al nucli de qualsevol àtom descobrirem que re-sulta proporcional a la de la Terra al Sol (d'aproximadament 220 milions de Km). En altres ter-minos el que els nostres sentits humans perceben com a matèria no és altra cosa que un conjunt de camps electromagnètics ressonants estretament vinculats i interpenetrats: en resum una manifestació densa de SO (amb molt espai intercalat). Tota la matèria és so i emet so encara que aquests sons es trobin majoritàriament fora del nostre limitat sentit físic de l'audició. Els nostres cos físics per tant són també camps electromagnéti-cs ressonants com també ho són les nostres aures dos generats pels àtoms que ens con-figuren. La ciència de la cimática demostra de forma visual la manera en què el so configura la matèria.
La cimática consisteix en l'estudi del fenomen de les ones i va ser "descobert" (com també s'afirma que Colom "va descobrir" Amèrica) en la dècada dels 30 pel científic alemany Dr. Hans Jenny. Els seus experiments van demostrar que si es col·loquen pólvores fines, sorra i encenalls d'acer sobre una làmina de metall i se'ls aplica una vibració d'ones acústiques aquestes partícules es orga-nizaban formant patrons intricats. Les diferents substàncies es concentren en els pits o depressions de les ones acústiques destacant d'aquesta manera el lloc on el so és més dens.
Aquests sorprenents patrons també coneguts com a figures Chaly configuren, en el cas dels sons harmoniosos mandales geomètrics simètrics. En alguns casos no són simètrics sense em-teix resulta fascinant la seva contemplació. Nosaltres estem vibrant constantment. Cada mo-lécula, cllula, teixit, òrgan, glàndula, os i fluid dels nostres cossos té el seu propi índex (coeficient) de vibració. El mateix passa amb cada chakra i cada estrat de camp electromag-nètic o aura. Aquests punts i camps d'energia són d'igual importància per al cos físic encara que menys densos. D'alguna manera reflecteixen l'estat del cos físic encara que el que és més important el cos físic reflecteix l'estat de l'aura. La ciència de la cimática prova més enllà de tot dubte que qualsevol so proper a l'organisme humà originarà un canvi físic en l'in-terior de l'organisme i els seus camps electromagnètics. Aquest canvi pot ser que només sigui tem-poral però mentre perdura és possible que provoqui certs factors molt poderosos i màgics.
Aquest és el moment de la sanació. La teràpia del so es fonamenti en aquest principi de "reso-cia en simpatia o solidària". El terme ressonància fa a l'índex vibratori d'un objecte i la ressonància solidària o en simpatia es refereix al fet que un objecte vibrant provoca una vibració compassada en un altre dit d'una altra manera l'índex de vibració d'un objecte s'iguala a l'índex de vibració d'un altre objecte. Així és com actua la cimática ia això es deu també el fet que algunes cantants d'òpera siguin capaços de trencar objectes de vidre amb les seves veus o que el soroll dels vehicles en circulació provoqui el sotragueig dels seus mobles. Ja hem de-mostrat que cada part del cos i els seus camps estan vibrant. És doncs lògic que cada part del cos es tracti d'un òrgan o d'un chakra tingui una freqüència (índex de vibració) òptima sana.
Quan estem malalts es deu al fet que alguna part de nosaltres no està vibrant en harmonia amb si mateixa amb les altres parts o amb l'entorn. Aquesta dissonància o malaltia pot curar-se amb so i voluntat (intenció) retornant a les parts malaltes la seva freqüència sana. En dirigir el so correcte cap a nosaltres mateixos o cap a la persona que desitja ser curada podrem tornar a una vibració òptima sana. La majoria de les malalties comencen en un dels cossos subtils. Els nostres pensaments emocions i programació negatius adopten una forma densa a manera de patrons d'energia cristal·litzats en els nostres camps etéricos. Aquests patrons cristal·litzats van penetrant gradualment fins que en última instància es manifesten com la malaltia física en el cos nostre camp electromagnètic més dens.
El so és capaç de dissoldre aquestes cristal·litzacions o energies potencialment nocives molt an-tes que arribin al cos físic. La qual cosa no és altra cosa que medicina preventiva en el seu estat més pur. Els terapeutes del so en la categoria incloc als xamans sangomas certs monjos i tots els que de manera regular empren el so per sentir va millorar per ajudar a altres a que se sentin millor compten amb molts recursos a la seva disposició. Els terapeutes del so occidentals utilitzen una combinació de veu i instruments acústics i sagrats de distintes-tes cultures.
Un coneixement funcional del so intenci intuiciny energia provocar canvis poderosos en cada nivell del nostre ésser. Es tracta d'una teràpia holstica que actua en els estrats físic, emo-cional, mental i espiritual. Un dels recursos de sanacin per mitjà del so coneguts és l'antiga tcnica del cant de harmnics.
Els seus orgens se situen a l'Àsia central on ha estat practicat des de fa segles per xamans de les races Turkic de Mongòlia i Tuva en Sudfrica el practiquen les dones Xhosa i en el Tbet on s l'el fan servir els lames. També s'ha convertit en una bella forma d'expressi musical. Conegut com hoom o khoome en Asianqokolo pels Xhosa o cant de harmnics a occident-es tracta d'una tcnica mitjançant la qual una sola persona canta dues, tres i fins a quatre sons simultanis . Per mitjà de la intenci canalitzada i emprant el mxim de ressonadors possible dins del cos i el crani és possible amplificar els harmnics (els tons parcials que componen-nen la veu) o sobretons del to fonamental que s'està cantant. Aquests harmnics es perceben com tons per sobre del bordn baix (nota fonamental de la veu) en forma de tons ntidos similars al so d'una flauta o al dringar de les campanes.
El cant de la veu greu dels monjos del Tbet i els mongols que pocs occidentals hem dominat crea 01:00 bordn fonamental secundari ja sigui a la faringe oa les falses cordes vo-cals que permet la amplificacin d'un segon harmnic configurant un total de quatre sons simultanis. No es tracta simplement d'una forma d'acrobàcia vocal. A l'emetre es configura una ona molt poderosa que actua en diversos nivells. Els tons fonamentals o baixos de la veu actuen principalment sobre el cos fsic mentre que els harmnics que podrem anomenar l'arc de Sant Martí de la veu actuen sobre els cossos subtils.
Aquests sobretons, com si de raigs lser es tractés, dissolen i dispersen les cristal·litzacions d'energia potencialment dainas de l'aura evitant es que arribin al cos fsic. Els instruments-tos acstics com el didjeridu els bols cantaires tibetans, gongs monocordi i tampura ope-rARN de la mateixa manera que ho fa la veu ja que tots ells posseeixen harmnics audibles.
No obstant això la veu és molt ms poderosa doncs transmet la intencionalitat d'una manera ms directe del que s'aconsegueix a través de qualsevol instrument. Els instruments i enginys elec-trnicos no posseeixen tot el registre de harmnics i en conseqüència tenen un potencial teraputico molt limitat. Mitjançant l'ús regular del so combinat amb la intenci podem començar a vibrar de manera msrpida a un nivell cel·lular o molecular. Això rep el nom de pujar la freqüència.
Un índex de vibracinms elevat crea majors espais entre les cllules el que les fa menys denses evitant que les energies negatives o alienes se'ns s'adhereixin fcilment. El mdium nord-americà Edgar Cayce va predir en la dècada dels 30 que el so serà la medicina del futur. I el futur ja est aqu. Aixequem la nostra vibraci per posar-nos en harmonia amb les energies d'aquest Nou Mil·lenni!
Aspectes importants a tenir en compte:
1. No és necessària cap experiència musical prèvia per aprendre la tècnica de la teràpia del so o el cant de harmnics.
2. No cal estar malalt o necessitat de teràpia per absorbir els enormes beneficis i la transformació que s'obté mitjançant el so.
Alguns dels modes en què el so i el cant d'harmònics pot ajudar en la sanació:
1. Alleujament de l'estrès i l'ansietat
2. Millora de la concentració
3. Millora de la creativitat
4. Millora de la visió (física, mental i espiritual)
5. Equilibri dels hemisferis cerebrals
6. Restabliment de l'equilibri del sistema endocrí mitjançant la vibració de la hipòfisi o pituïtària.
7. Alleugeriment de la sinusitis i els mals de cap
8. Estímul de l'activitat de les ones alfa o meditació profunda
9. Augment de l'energia per mitjà de l'estimulació del líquid cefaloraquidi (possiblement la forma física de l'energia kundalini)
10. Equilibri i neteja dels xacres i l'aura (i els òrgans i glàndules corresponents)
11. Neteja de l'entorn
12. Fàcil accés a la intuïció ia la consciència superiors
13. La curació de malalties greus com els càncers i tumors pot obtenir-se també amb la pràctica freqüent.
El Cant de Harmònics / Cant difònic:
Aquesta tècnica consisteix en la possibilitat de cantar simultàniament dues o més notes musicals amb la nostra veu. Així com llum blanca travessant un prisma aquesta separada en les seves pròpies freqüències - els colors de l'arc de Sant Martí, els harmònics són els colors - l'arc de Sant Martí de la veu.
Aquests sons purs sonen com flautes per sobre de la veu del cantor. Aquest tipus de cant té com a resultat una aplicació extraordinària en la sanació i la transformació. Els experts en teràpia del so afirmen que és el més poderós instrument de sanació sonora disponible per a la humanitat. Aquesta tècnica té els seus orígens a l'Àsia Central i va ser practicada per les races Turqui-nes: els mongols i els tuvanos. Ells utilitzen aquesta forma de cant per a ressonar amb la natura que els envolta imitant els sons d'animals del vent a les muntanyes nevades i de diversos ocells. També a través d'això tipus de cant comuniquen amb els esperits de la natura.
En Tíbetlos monjos utilitzen "el cant de la veu greu" per entonar les seves oracions. Aquesta tècnica de cant d'harmònics permet a una persona cantar 3 o 4 sons simultanis, cada so Armoni-ment relacionat amb la nota fonamental (és a dir la nota base de la veu) i produeix una ona sonora molt poderosa que afecta la consciència en moltes maneres beneficioses.
En l'actualitat, cantants d'Orient i Occident fan servir aquestes tècniques per crear les seves pròpies harmonies, però no cal tenir coneixement musical. Tots les poden aprendre.
Per Néstor Konrnblum - Font: www.harmonicsounds.com
