El Portal Pamela canalitza a Maria Magdalena 2012 - www.jeshua.net Traduït de l'anglès per Sandra Gusella
Estimats amics, sóc Maria Magdalena. Vostès em coneixen, el meu rostre i la meva figura han estat part de la vostra història, i al llarg d'ella ha estat distorsionada i danyada. Però vostès coneixen el meu origen perquè vivim des de la mateixa font - l'espai dins el cor, la Llar de l'ànima. Vostès s'han vist commoguts pel mateix desig que em va posseir durant la meva vida a la Terra. Una enyorança, un desig de la veritat, del que és real des de l'essència. Un desig de viure des de la seva ànima, des de la inspiració, des del seu centre - això és el que a vostès els interessa.
Viure d'aquesta manera pot fer mal. Els porta a les parts més fosques de vosaltres mateixos, perquè viure des del seu centre interior vol dir que tot ha de ser vist. La Llum necessita brillar sobretot, de manera que vostès puguin tornar-se un i complet en vosaltres mateixos. Moltes persones estan ficades en una batalla amb elles mateixes, i és dolorós veure-ho. Sovint les persones viuen a partir imatges, figures, i conjunts idealitzats de regles de com ser un ésser humà reeixit que és reconegut i respectat pel món. Llavors abans que s'adonin, són portats per les opinions i demandes del corrent principal de la societat. Senten que s'han d'ajustar a la seva manera de pensar, de manera que vostès puguin semblar atractius i bons davant els ulls del món. Això els allunya del seu centre interior i d'aquesta manera es desconnecten de vosaltres mateixos. Però encara hi ha una veu aquí que diu: "veu dins, descobreix qui ets". En aquest espai obert on no hi ha juzgamiento, vostès poden descobrir qui són: les parts de llum i de foscor i tot pel que han passat: els seus sentiments, les seves emocions i reaccions.
Estimar-se a un mateix és permetre aquest espai obert dins de vostès, i estar amb vostès i observar el que hi ha aquí. I un cop més ve aquesta veu de fora, molt sovint la veu de la por, que diu: "sé bo, sigues obedient i ajusta't a la norma; no et mostres diferent o estrany als ulls dels altres ", i una altra vegada perden el diàleg interior amb vostès mateixos i aquest espai obert. Vostès mateixos es emmanillen; es jutgen segons els estàndards del món exterior, de la societat, i en fer això es fereixen. Llavors se senten empesos cap enrere i cap endavant entre l'anomenat del món, que sovint és la veu de la por, i el crit de l'ànima que els conduiria cap a l'interior, cap al centre de qui són. I com poden tractar amb aquesta batalla, aquest tiri i afluixi entre el de dins i el de fora, entre el centre i l'extern?
Escolteu la veu del seu cor. Seleccioneu per vostès mateixos; triïn el camí que volen seguir en aquesta vida. ¡Decideixin fer-ho amb tota la seva força, incondicionalment! Donin el salt al profund, on l'amor real preval. Però sàpiguen que en aquest espai profund no hi ha fons i pot sentir-se com un salt a un abisme, al buit. Ja no seran més sostinguts per l'aprovació, per els compliments i pel reconeixement dels altres; es quedaran sols.
Sentin per un moment l'espai immens al centre del seu cor, on no hi ha judici ni imatges idealitzades d'on haurien d'anar. Només l'Ésser és present aquí, l'Ésser pur. Poden quedar-se en aquesta enorme llibertat, o preferirien romandre sobre la corretja de les normes i valors proveïts pels altres? Poden prendre aquesta immersió en les profunditats? Poden realment viure?
La vida els desafia a que prenguin aquest salt en la mesura del desconegut, la qual cosa fa por. No obstant això, restringir-se al camí estret del que és conegut i no viure plenament és pitjor. Després es tornen un esclau dels estímuls que vénen des de fora de vostès, i es perden a "vostès mateixos" i ja no se senten més feliços. Trobar la veritable satisfacció en la vida només pot succeir quan segueixen el corrent del seu cor. El seu batec del cor, el qual és únic en l'univers, per si sol coneix el camí. I de vegades, si es perden, hi ha d'haver un període de foscor per portar-los de tornada a vostès mateixos, per ajudar-los a que recordin qui són en el seu centre més profund. Totes les certeses externes cauen i en la mesura que vivien d'acord a estàndards i ideals externs, tenen la sensació que tot està perdut, que han caigut en un forat negre, profund - i això se sent horrible! És anomenat "La Nit Fosca de l'Ànima", però no és més que un passatge. Estan sent portats a un Portal, un que s'obre a una cosa que està més enllà, una mica més gran; una vista que la seva visió usual, condicionada per les pors i les velles idees, no pot imaginar.
Imagineu que estan en un túnel fosc. Ni tan sols poden veure les parets d'aquest túnel i se senten envoltats per res. No hi ha res dolent en el no res. En la seva essència, la res no és ni dolent ni el mal; és absoluta obertura sense cap preconcepció o expectativa en què confiar. Tot i així la res evoca por a vostès, com si els anés a destruir. El que la res destrueix són velles identitats que vostès pensaven que eren part de vostès. Però sàpiguen que els que vostès realment són no pot ser destruït, no pot desaparèixer. És etern, i és il·limitat com l'espai en el seu cor del qual vaig parlar abans. Aquest espai està aquí - sempre. Imagineu que vostès accepten el no-res i la falta de certeses, i al mateix temps senten la seva força i independència. Llavors vostès ja no estan lligats a aquest món; ¡Són lliures en les profunditats del seu ésser!
Segueixin imaginant que estan travessant aquest túnel fosc i de sobte al davant de vostès apareix un Portal. Observin el que aquesta imatge els provoca: ¿els fa por el Portal o volen travessar-? ¿Les portes són pesades i estan tancades o una porta està entreoberta i hi ha llum aquí que brilla des de l'altre costat? Només asimílenlo; no han de fer res. Ara imaginin que estan aturats davant el Portal i posin la seva mà en contra d'ell. Permetin que l'energia del Portal flueixi a través de vostès. El Portal és el llindar més enllà del qual jeu la novetat, allò que la seva ànima vol mostrar-- quan estan preparats per veure-ho. En posar la mà cap al Portal, vostès es familiaritzen amb el nou i amb el que vol fluir dins de la seva vida - a un ritme que s'ajusta a vostès. Vegin si poden rebre-; l'energia del que és nou, l'energia de la Llar i de la seva ànima. Deixin que flueixi a través de la seva mà i dins ia través de tot el seu cos, d'una manera que se senti bé - ni molt poc ni molt. L'energia flueix al voltant ia través del seu cap, les espatlles i el seu cor; i va fins i tot més profund: dins del seu estómac, la seva pelvis, el seu còccix ia través de les seves cames i peus. I sàpiguen que si estan a La Nit Fosca de l'Ànima hi ha alguna cosa nova esperant-darrere del Portal, tot i que encara no pot ser vist amb els ulls que tenen ara. Amb nous ulls veuran aquella realitat de l'altre costat del portal; i desenvoluparan aquests nous ulls en deixar anar el vell manera de viure, quan ja no s'agafin de certeses i de vells patrons de supervivència als quals s'aferraven abans.
Com reconeixen quan estan a punt per deixar anar el vell? Sovint és a través de sentiments de descontentament, ira, insatisfaccin, o desesperaciny desesperança, la qual cosa indica que vostès ja no volen ms que les coses siguin com solien ser. Hi podran llavors estar pensant: ja no vull ms estar aqu; no vull viure a la Terra, però en realitat el que estan dient és: ja no vull el vell manera; no vull les coses com han estat. No obstant això, la seva ment, formada pel passat, pot encara no haver imaginat que hi ha altres maneres, i per tant La Nit Fosca de l'Ànima es torna desesperant i intensa. Mentre que és vell cau, però quan ho nou encara no ha arribat, estar en aquest limit i en aquest tnel fosc els força a triar. O vostès continuen seguint la veu del seu corazny romanen fidels a vostès mateixos, o retrocedeixen cap a enrere cap a la veu de l'exterior: aquella de la por, del familiar, del passat. Llavors jo els demano: si ara estan experimentant en la seva vida La Nit Fosca de l'Ànima, qudense ah, segueixin anant cap a dins i sentin el que hi ha ah. Si hi ha por, incertesa, tristesa o desesperacin, no ho jutgin; romanguin ah i no es retirin.
La vostra Llum és més fort que totes aquestes emocions, les quals no són el punt final, sinó un punt de parada al llarg del camí. Vegin el Portal a la distància, el qual ja est ah! Conctense amb l'energia del que és nou per mitjà del Portal. I un dia les portes del Portal es obriran àmpliament vanlo davant de vostès. Potser és massa sentir-ho tot ara, però obsrvenlo per un instant des de la distància. Com ser quan el Portal s'obri completament i vostès caminin a través de l? Qu els espera ah? Qu sentiments evoca en vosaltres? Encara no han passat ms enll del Portal, succeir tot arriba al seu temps. Però sentin ara la promesa d'això: la bellesa de la Llum ah; el delit, la alegria i el benestar d'estar ah. Sentin la serenitat de la vida ah i regocjense, perquè aquest camí que estan recorrent ara aquell que se sent com una nit fosca que dispara les seves pors els condueix cap all!
Mantinguin aquesta perspectiva davant dels seus ulls i el seu camí es farà msfcil. Jo els prenc de la mà; sentin la meva presència. Cada vegada que un Portal s'obre, a nosaltres ens fa feliços i ens sentim ms profundament units a vostès. Tots estem connectats amb els altres, i cada pas que pren cada individu porta una mica de tots nosaltres a la Totalitat.
Mara Magdalena
Pamela Kribbe 2012
www.jeshua.net
Lloc en espanyol: www.jeshua.net/esp
Per preguntes o informació, contctenos en
