Aquest missatge peregrina agermanant. Es mou recordant, en cada
cor, l'excelsa visió que ens va conduir a aquesta instància
planetària. Per això avui, quan els seus clares paraules creuin el llindar
dels teus ulls, ja res no serà igual. L'angoixa i el dolor li donaran
pas a l'amor, el plor es transformarà en riure i tornaràs a
gaudir del teu pas per la Terra. Beneït és el transmutador encant
d'aquest esperat moment, on els nostres esperits celebren el
retorn a la unitat.
Aquesta imatge simbolitza la lluminosa essència daurada d'allò que ens
animar a encarnar, per peregrinar sembrant les nostres llavors més
pures. Contemplala. No hi ha llàgrimes, violència, odi ni rancor.
Tampoc hi ha divisions. Regna una bella harmonia, que genera un
commovedor silenci. Se sent la pau i l'amor que emana el cor
despert, a desvetllar el màgic joc evolutiu que acull la
il·lusió de la separació. Som Un. Conscientment ja ho sentim.
En veure des de la perspectiva de l'ànima, comprenem que tot el
experimentat va ser perfecte. Necessitem d'un entorn dual intens,
amb marcades diferències vibratòries, per reconèixer el punt mig
on habita l'equilibri. Necessitem de la foscor per apreciar la
llum i l'abisme per dirigir els ulls cap al nostre cel intern.
Cada ocasió que vam suposar negativa o adversa ens va enfortir,
impulsant-nos a volar ia sentir d'una manera més franca i
profunda.
Tornar-nos conscients de la Unitat va implicar fragmentarnos per
redescobrir la lluent gamma que integra la nostra essència divina.
Viure ens va permetre compartir per internalitzar que s'ha après. as
vam anar creixent, i va ser en aquest créixer que vam poder comprendre el que en
veritat succeeixi: estàvem recordant el que ja era sabut, ja que tot
emana de la mateixa Font immaculada, a qual vam tornar després de despertar,
abraçar i estimar la nostra pròpia ombra que estava reclosa.
A l'esvair-la illusi, veig en el teu cor a moy sonro.
Internament es que l'alba del nou Sol ens trobar units.
Quin podr DAAR, jutjar o marginar, si és capaç de veure que a
qui fereix, llàstima o discrimina és a un mateix? Quin es
atrevir a mantenir viu el rancor si sent que perdonant s'estima i
sana per dins? Et sento T'estimo. Vibrem a la mateixa trama que
avui ens abriga i germana, al tornar-nos conscients del retorn a la
Unitat.
mes a: http://www.tuluzinterior.com/
