El risc d'usar yantras o Mandales

  • 2013

Molt es parla dels beneficis que implica dibuixar-los, pintar-o simplement observar-los, donant per obvi que són dibuixos innocus que no poden implicar res contraproduent. Els que tenen aquesta actitud s'equivoquen, perquè sí, poden tenir efectes indesitjats i fins molestos.

Em va sorgir tractar a aquest tema arran que una persona comentés que els utilitzaria en dissenys de roba.

Usos fora de context

Els mandales i yantras, tradicionalment, en les cultures orientals NO S'USEN en vestimentes. No perquè no se'ls hagi ocorregut imposar com moda. Tampoc pel "respecte" que se'ls té, sinó per comprendre millor que, fer-ho, segurament sigui més perjudicial que benèfic.

Per què? Simple.

Tant mandales com yantras, si estan ben fets, conviden a l'inconscient a determinada energia o ànim. Els mandales, més aviat a harmonitzar-se, però reposant a les energies internes. És a dir, a baixar el ritme a bé pausat.

Per la seva banda, els yantras, a enfocar-les en certs aspectes, especialment els actius.

I aquí una metàfora: Si comparem o metaforizamos als mandales i yantras com capacitat d'acceleració o fre de parts d'una maquinària complexa com un vehicle; el tenir present davant la vista, de manera constant a un mandala, pot resultar com tenir col·locat el fre de mà, tot i que volem accelerar per avançar-nos a un vehicle més lent en ruta. Si és un Yantra el constant davant la nostra vista, seria com tenir sobre accelerat al motor de l'acte quan anem a poc a poc, gastant massa combustible estúpidament. O com accelerar la velocitat de reproducció de la cinta d'àudio d'una cançó.

Usos en medicina alternativa

Tant mandales i yantras sempre han estat considerats i receptats per experts com els antibiòtics o medicines als malalts, però en aquest cas per qüestions d'equilibrar a l'energia interior, restablint la "velocitat apropiada" per a la tipologia de personalitat dels individus als quals se'ls recomanaven; o per a l'àmbit al qual s'ingressa (per exemple temples). O sigui: conviden i predisposen a ànim i estat interior específics, que poden ser combinats en les seves funcions o objectius, però no per mantenir un ànim òptim tot el temps, ja que sempre en la vida hi ha moments en què convé "accelerar" i, altres, anar més a poc a poc del normal.

D'aquesta manera, quan tenim a un mandala davant dels nostres ulls, de manera molt freqüent, aquest tendeix a reposarnos 'tot i que necessitem accelerar! Ja sigui en circumstàncies d'aprofitar millor el temps, com per superar una cosa que és com un vehicle que va més a poc a poc i ens disminueix a la nostra velocitat mitjana òptim o "de creuer".

Pitjor encara si està en roba (ni parlem de tatuatges), o en objectes quotidians d'ús molt freqüent, ja que convida a tots els que ho vegin a tenir actitud reposada. La qual cosa pot resultar molt xocant per als que necessiten mantenir un ritme ben alt, per la circumstància personal o moment que sigui.

Amb els yantras, l'efecte invers: poden alterar els nervis, motivar activitats de cert tipus (accelerar certes energies psíquiques) quan necessiten relaxar-se o mantenir-se ben serens.

Per aquesta raó, és que només rares excepcions d'orient van usar o usen a mandales o yantras com a símbols personals, però que estan com "ornaments freqüents" que poden ometre mirar-los, tant ells com els visitants.

Així i tot, quan són utilitzats com a símbols familiars o de clans, similar als escuts de la noblesa, han estat dissenyats per contrarestar o equilibrar a característiques i tendències pròpies d'aquest grup o família, perquè cada grup humà tendeix a tenir certa homogeneïtat psíquica i emocional, tant en virtuts com a defectes. Precisament per equilibrar a la grupal, és que molt de tant en tant es poden descobrir mandales o yantras que són "del clan" o "família" que estan reiterats amb freqüències en diversos ambients, però sense saturar.

Bé diu l'axioma mèdic: "Una gota de verí cura. Dues, maten ".

Un molt prestigiós psicòleg i escriptor (més precisament Edward De Bono, popularíssim per crear al terme "Pensament lateral" i la "PNL - Programació Neurolingüística"), va escriure al llibre "Sis barrets per pensar" (és link a un lloc que dóna síntesi ) que explica i ensenya una tècnica que va ser "molt innovadora" per a més rendiment intel·lectual i emocional, però que també és molt relativa i qüestionable (en la seva forma més que fons). Es basa en com ens incentiven o predisposen certs colors per a major o menor rendiment en el que fem. La tècnica resideix en tan sols imaginar que ens posem un barret amb el color òptim per a major eficàcia en el que hem de fer, un parell de minuts abans de abocar-nos a la tasca en qüestió, asseverant que els resultats són "meravellosos".

La seva tècnica té fonaments vàlids, encara que no tot el que s'exposa és encertat, a més de incomplet. No obstant això bé serveix per il·lustrar com a exemple de quant molestaria a altres que tenen activitats diferents, el veure a barrets amb colors contraris al que a ells els convé (si fossin barrets visibles, en lloc dels imaginaris que suggereix De Bono). Doncs bé, és el mateix amb mandales i yantras, poden resultar com suau agitació de drap vermell davant toros nerviosos. O com soporífers per als que intenten prestar atenció i concentrar-se en alguna cosa que els interessa (segons dissenys i colorits). Als barrets de De Bono, a més que ningú el veu, un pot treure-se'ls per canviar-los per altres o oblidar que els va imaginar llocs. Als mandales i yantras no és tan fàcil deixar-los de veure a la roba o objectes d'ús quotidià quan ens resulten fins contraris a la intenció que puguem tenir i ànim adequat al moment i circumstància.

Conclusions del seu ús

Per això és que aquests dissenys no són per prendre'ls a la lleugera. Molt menys per a "imposar" dissenys específics davant els ulls dels altres, només perquè són a prop o tracten amb nosaltres. Són símbols molt personals en general, o per ànims i actituds molt específiques. L'òptim és reconèixer quins dissenys (i després, com a segon pas, els seus colorits) són els que millor convenen per a cada ànim o estat intern, perquè en definitiva, alguns són estimulants com el cafè i, d'altres, sedants com certes classes d'herbes. Qui pren cafè quan necessita poder dormir? O te sedant quan necessita espavilar?

Pinsenlo! Medtenlo, reflexionin i treguin les seves pròpies conclusions que, potser, sigui jo l'equivocat i tot o bones parts del que vaig exposar no sigui ms que un disbarat o ple d'errors conceptuals.

Tota mena de smbols i grafas actuen principalment com detonadors d'associacions en l'inconscient.

Per tant, si l'ull no ho percep (o no ho percebran abans i recorda que est all), no fa cap mena d'efecte.

O sigui: si una persona ingressés com lladre al teu habitatge per col·locar un smbol sota el colchn del teu llit, sigui un mandala o una de les grafas del popular reiki i t no ni te n'adones que all ha quedat aquest smbol NINGÚ ser afectat de cap manera pel mateix.

És més: els smbols del reiki (o pantculos i altres) sols són efectius amb les persones que comprenen totalment a sos ideogrames especfics. No amb els occidentals als quals els van informar qu significa i qu se suposa que assoleix el smbol, llevat de les excepcions en les quals acta amb el mateix efecte que qualsevol placebo .

A vegades fins i tot és l'REVS: si t col·loques amagat darrere d'un quadre a un smbol que per una altra persona és molt important i et veu colocndolo, encara que després ho treguis de all sense que la persona que et va veure col·locar sàpiga que ho has tret, l'inconscient de la persona continuar assumint que est all i continuar deton -li l'efecte inconscient fins que s'assabenti que ja no est ms el smbol o imatge amagat darrere del quadre.

En definitiva: tota classe de grafas ysmbolos (mandales i yantras especialment) detonen associacions inconscients. Si l'inconscient no els percep (mitjançant el que capta la vista, encara conscientment no el tingui en compte) o no sap que estan (Si no va veure col·locar-los i queden amagats) Com els evocar i li motivarna reaccions internes?

D'altra banda, massa persones incorren en la supercheramgica de considerar que alguna cosa té poder mgic, noms PERQUÈ CREUEN EN L. Cas d'infinitat de persones que creguin tenir amb si a una estella de la creu en què va ser crucificat Jessy que aquesta els protegits en infinitat de situacions I l'estella ni tan sols era de la mateixa classe de fusta amb que els romans feien les creus! (Com dir estella de quebracho, arbre americà, en lloc de roure que és ben europeu).

As, infinitat de medalletes, talismans, anells, estampes, etc tenen poder sols perquè la gent així ho va creure i, en realitat, ha estat la seva pròpia convicció la qual va facilitar que la "màgia" o "miracles" existissin. Però explicar com funciona "màgicament" la convicció en algun objecte és un tema molt llarg, per la quantitat de factors que poden concatenar perquè efectivament així sigui. Cal analitzar cada cas de manera puntual, perquè no sempre són els mateixos factors ni mateixos "miracles" o "màgia".

FONT: http://centaurea.cultureforum.net/t2219-el-riesgo-de-usar-mandalas-y-yantras

Què és un Yantra ?: http://serconcientes.blogspot.com/2011/02/que-es-un-yantra.html

Article Següent