El salvatge camí místic (Part 6), per Román Hidalgo

  • 2010

Em sorprèn el poder dels Éssers.

Quan em van baixar el desig per la cervesa em va sorprendre, i ara, que em baixen el desig sexual ... em quedo ... sense paraules.

I analitzo la situació: A. Infinitat de vegades he dit "Que es faci la teva voluntat" B. Si l'energia de kundalini no puja al capdavant no hi ha ascensió.

El que observo ... és que jo no em controlo en el desig sexual: jo no vaig decidir estar asexuat, és una cosa que pas, passa. Tot i ser una persona amb una bona dosi de sexualitat al cap. Llavors veig que Ells m'han apretat un botó, com quan em baixo l'irrefrenable desig per prendre una cervesa després de les 19 o 20 hs.

Ho fan quan Ells volen ... o quan és convenient: ara és el moment; i ho han fet.

Veig dones en televisió ... Belles! ¡Guauuu! Quina dones! ... i amb semblants idees al cap sempre vaig fer el mateix ... ara no.

No ... és estrany ... es que no he de fer-ho ... no em convé ... i hi ha una ... contenció ... o alguna cosa que falta com per poder fer-ho, i com aquesta part que em impulsava a fer-ho no aquesta: no ho faig.

És estrany. I això que estic escrivint és l'únic anàlisi que puc fer ja que estic jo ... amb el meu altre jo ... ja; i ningú més, vivint aquesta situació.

Disculpin tants punts suspensius, i aclareixo: no els utilitzo majoritàriament amb un doble sentit, els poso quan penso; i només a vegades és per suggerir alguna cosa.

Amb la meva companya passa igual que amb les senyoretes de la TV ... no passa res ... és raríssim; això va ser en augment des de fa ... no ... un any; ni idea.

I ara s'accentua fins al punt que ella ho nota ... jajaja ... perquè: Què em passa? Estic bé? (Em pregunta ... ja)

Sí ... estic bé ... no se que em passa ...

Però els dos sabem que l'energia de Kundalini ha de pujar, llavors em deixa; no hi ha inconvenient.

I mai ho va haver des de la seva part ... ja, (ara sí que és suggeriment). M'han posat a una senyoreta bastant asexuada en el camí. Dic m'han posat ja que alguna cosa de sorpresa ha d'existir ... (era convenient que jo no sabés, o no recordés .. amb qui em ficava) sinó: si jo l'hagués triat conscientment no tindria gràcia.

Ferm el contracte i no vaig llegir la lletra noia ... ningú la va llegir ... no? Aquest és el problema dels humans ... no vam llegir la lletra noia abans d'encarnar ... Tots vam dir allà dalt: "Sí vull evolucionar i superar-me ..." jajaja. I vam posar el ganxo, la signatura ... ja.

I els Éssers insisteixen que nosaltres ho sabíem, sabíem ... en línies generals ... ha. Sí ... el contracte deia: "Evolucionarás si signatures aquí". I la resta eren 3000 pàgines que ningú va llegir.

Bé, la qüestió és que en dir "Que es faci la teva voluntat" i altres tants desitjos i comandes ... Ells anoten ... i ara, van actuar.

Un dia algú em va dir: "Ull, amb el que demaneu, perquè t'ho donen"

No em vaig a oblidar mai d'aquesta frase, i amb la convicció que ho va dir: la convicció d'algú que sap per experiència pròpia.

Ara ho veig, Ells actuen.

No em queixo ... i és que al estrènyer aquesta tecla, la situació no és que "desig i no puc". La situació és: miro, m'agrada, però la meva sexualitat no hi és ... no m'excita físicament ... si. Sí! És això ... Com si la visió, o el gust no actués sobre la meva extremitat inferior ... ha.

Són Ells o el meu esperit, la meva ànima, el meu monada ... que fan aquests canvis? Qui és capaç de fer-ho quan és necessari; més enllà de la meva, i només quan la lluna ho requereix? És la lluna qui disposa aquesta situació, o que reclama la meva tribut? Ho accepto.

Fa un temps la fascinació la experimenti del Sol, i vaig començar a veure les seves manifestacions i la seva gràcia. Ara ha vingut la Lluna a la meva vida, amb el seu misteri, amb la seva presència, amb el seu reclam, i ... a penes si m'animo a mirar-; unes llàgrimes vol. El seu santuari hauré profanat? Voldrà ... la sublimació sexual?

Fins fa un temps inofensiva; bella i romàntica ... és clar !: com una dona. Avui ... no m'animo a mirar-; reclama llum, amor, dona bella, immaculada. Que s'acabin les mentides!

Ella vol Amor. Ella és llum, la nostra llum en la foscor, la llum que ha deixat DÉU en la nit de l'home.

L'he vist bella i romàntica d'una banda, de l'altra ... sense vida; així ens l'han mostrat, sense vida.

La Lluna és germana de la terra em sembla ...

On és l'esperit ... l'ésser de la lluna, qui ho canalitza? Aquesta en oblit místic.

La lluna està muda.

Del Sol prenem el bronzejat i de la Lluna una nit de sexe. Bé!

Del Sol el Sungazing ... ¿I de la Lluna ... Isis ... la mare, Maria ... què? On aquesta la Unificació?

La Lluna vol que sigui dolça ... és que ... la dolçor no la vaig conèixer, i quants homes la coneixen?

La Lluna és pau, i és passiva com la terra ... és com un mirall que rep llum i el lliurament. És la intercessió en la nit de l'home.

I ara ... em demanda atenció; molta. I ja el Sol se m'escapa. Així Déu vol la unitat; en la llarga nit de l'home; quan se li acabin els capritxos i només vulgui retornar; llavors Déu és la Lluna mateixa i només la Lluna, com mai ho va ser; perquè necessita ser-ho, per mostrar-nos que és Ella "el Sol de la foscor", des d'on surt la divinitat de l'home.

Des de dalt arriba la il·luminació.

Ens és donada.

L'home no l'aconsegueix només ...

Només ... només, jo ... i la meva divinitat oblidada ...

Tinc un problema amb aquestes teories i concepcions "del camí".

És que, diuen que tot el poder està en un. Que no hi ha mal fora, que "el fora" no pot afectar-nos si vivim a la llum; o el hoponopono, que una dona em va recomanar.

En fi, tantes línies filosòfiques que ens proposen ser un déu a la terra, aliens a tot mal.

O amb paradisos a l'abast de la mà.

I jo penso ... en tots els sants i profetes ... màrtirs de la seva època i el seu medi, màrtirs de l'home. ¿No hi ha maldat fora ...?

Veig que en la meva vida no hi ha moltes desgràcies; però veig la gent i ells sí en tenen, i molt seguides. Les causes són del passat llunyà i d'aquesta vida: causa i efecte. Llavors conjecturo que la meva divinitat no es troba molt lluny i que estic en bon camí; però les petites desgràcies encara m'envolten.

En el I Ching s'esmenten circumstàncies en les quals els problemes no responen a una causa pròpia, o no són provocats per un mateix: responen a motius externs. Després aclareix que per aquesta mateixa raó el problema passarà. O sigui, a un no li pertanyen determinades desgràcies. Són provocades per uns altres.

I el que em passa amb aquestes teories és que tinc la sensació que situen els altres en un paper d'actors de repartiment, secundaris, i que si un canvia pot modificar la realitat ... o canviar-los el llibret com si res. Em fa l'efecte que el missatge és vós sos el ms important Els altres molt no existeixen Si vós canvies, tot canvia

No s em sembla bona la intenci, i és possible que algunes coses canviïn, però d'aqu a creure immune a l'exterior Crec que cal ser molt elevat per viure en aquesta aquesta que suggereixen.

No podrà existir l'evolució sinó existissin els obstacles, els graons.

Crec, en certa mesura, que la vida és es, i tamb crec que és una taronja observada des d'un punt, noms un, el que veuen és real; però per a mi hi ha ms

Em semblen bons aquests enfocaments, molt bons. Però com és a baix és a dalt, com som nosaltres: la societat són altres yan al cel la foscor existeix: com és a baix és a dalt.

I el text de la taula continua i hi ha molts elements i situacions fins a aconseguir el miracle d'una sola cosa, la unitat.

Però quin és capaç de dir que ha aconseguit la unitat?

Crec en la meva divinitat i en el seu sentit msmgico que pugui imaginar, crec en la d'ells, que proposen aquestes idees, però no puc adherir a aquest camí, no ho sento, ja que sé que són s el homes, els qui ho diuen.

És tant el mfasi que fan en l'un mateix, que no em tanca, no em convenç.

En el I Ching diu que per conèixer algú no cal ms que escoltar de qu parla. I aquestes teories parlen d'ells, noms ells ms enll de la resta.

Pens recintes el següent: si el meu foscor existeix, (i he de preocupar-me en il·luminar-) com ells ho diuen, i concordo que es és; serà molt ximple pensar que en els altres no hi ha aquesta mateixa foscor.

Escric i m'aclareixo; ara penso el següent: Aquestes teories li diuen a tots la foscor, en realitat est en vós; i no és externa I un es fa càrrec a l'instant ha.

Però des del punt de vista de quines ho diuen llavors, la foscor aquesta en tots seguidors, oients o lectors: Cada un té foscor però els altres no la tenen jajajajaja Qu contradiccin, m'estic somrient molt! JA!

Qu engao!

Això, i no jutjar fa dao però bé, potser sigui un obstacle-escaln que cal superar.

I penso Llavors quin és el camí? I vaig dir: ha de ser el del mig, el just mitjà.

Crec que el Tao i Buda van parlar del medi.

Es parla de la foscor o de la llum mai del medi l'equilibri.

Unificació.

No hi ha unificació si no hi ha parell d'oposats o alguna cosa que sigui necessari unificar.

No podrà existir la paraula unitat l'un, si no existís el dos, el tres, el quatre, el cinc o el fosc.

La Unitat ha de ser el cridat a unificar les parts. Parlen d'unitat i neguen les parts

Parlen de divinitat i neguen la foscor això no és possible. Si tot fos divinitat i perfeccin ni les seves paraules haguessin estat escrites, ni les mes no hi haurà ningn motiu per escriure-les. Ja.

Cudense de la meva dogmatisme, el d'ells i tants altres

Potser no són engaos, potser s tan sols són grills d'una taronja.

No és dolent creure determinades coses, el problema potser, sigui no veure la resta.

Article Següent