Taula de continguts amagar 1 Imatges de la creu 2 La creu en diferents grups socials 3 Amb aquest signe venceràs 4 La creu com dos esquadres 5 La Creu en l'Evolució Biològica 6 La Creu com Llei 7 Res pot venir a existència sense el poder de la creu agost Complementaris i oposats
El Símbol de la Creu
En aquest treball es fa un repàs sobre el símbol de la creu des de molt diversos punts de vista. Es pot veure que la creu és un símbol molt antic que segueix tenint significat.
La creu pot tenir un significat a les nostres vides tant en sentit religiós, com filosòfic o artístic. De fet, és un símbol que està molt present en la societat, fins i tot en contextos que no tenen manifestació religiosa.
Els diferents grups socials té diferents formes de presentar la creu i fins i tot li donen molt variats sentits.
La creu ha estat usada per a la guerra i per la pau.Com a símbol de tortura i com a símbol d'alliberament.
Pot ser interpretada com una llei que s'aplica a la biologia ia la vida social.
Símbol de la Creu
La creu pot tenir un significat a les nostres vida en sentit religiós, filosòfic o artístic. De fet, és un símbol que està molt present en la societat, fins i tot en contextos que no tenen manifestació religiosa.
Imatges de la creu
Normalment es considera que la creu és el símbol de l'església catòlica, però, el seu ús té molt més de 20 segles.
La creu era de molt bon auguri en l'antiguitat. Simbolitza al sol i està en moltes imatges de Buda.
De fet, els arqueòlegs han trobat creus que daten de l'edat de pedra.
Hi ha moltes formes de presentar la creu. Es pot dir que la creu més d'estar relacionada al fet històric de la crucifixió, té un significat simbòlic que no està en contradicció amb l'històric, sinó que es complementen.
La forma tradicional en què reconeixem la creu és la de dues barres iguals creuades perpendicularment i és cridada creu grega.
La creu d'una barra més llarga que l'altra, estant la més llarga en forma vertical és cridada creu llatina.
La creu llatina invertida és cridada la creu de Sant Pere.
Recordem que el símbol x també és una creu i pot ser una marca per assenyalar un punt. És una intercessió que com veurem més endavant es pot referir a dues forces que es troben per produir alguna cosa nova. A més és el 10 en nombres romans.
No es pot oblidar que en matemàtiques la ics (X) i el signe de més (+) són també signes de multiplicació i de suma.
Una altra representació és la Tau (T), aquesta lletra prové de la creu fenícia i aquest smbol va ser usat pels primers cristians que visquin a Egipte. Entre els egipcis la creu Ank era el smbol de la immortalitat.
La creu Ank
Entre els egipcis la creu Ank era el smbol de la immortalitat.
Tamb podem referir-nos a la creu amb les tres dimensions de l'espai, que cobreix l'eix vertical i els dos eixos horitzontals, cobrint totes les possibilitats espacials, la qual cosa ens permet definir una posició. Aquestes sis direccions ens porten a la idea d'un cub que assenyala les adreces amunt, avall, nord, sud, est i oest.
La creu en diferents grups socials
Entre els jueus i els romans la creu era interpretada com smbol de tortura.
És important ressaltar que abans del descobriment d'America dels indígenes usaven el smbol de la creu. Els conqueridors i missioners van descobrir amb sorpresa que la creu era part dels smbols dels indígenes americans.
Podem dir que aquest smbol est integrat a la història del gènere humà. En el nostre segle estem envoltats de més creus de les que imaginem. Si observem al nostre voltant podem reconèixer creus en centenars de marques comercials, en banderes de molts passis o d'institucions humanitàries com la Creu Roja. La societat de consum ha integrat molts smbols religiosos dins de la vida econmica i un d'aquests smbols és, per descomptat, la creu.
La Creu a la Bandera de Noruega
La creu és usada per moltes institucions i està en banderes de diferents països.
Algunes religions com els Testimonis de Jehova rebutgen la creu perquè la consideren d'origen pagà.
Els protestants fan servir la creu sense la imatge del crucificat, entre altres raons perquè en ressuscitar, Crist va derrotar a la mort i ja no està a la creu.
Els catòlics la presenten amb la figura de Crist.
A causa de que tenim poques oportunitats per comparar a les religions, no sempre percebem aquestes diferències.
Els Rosacreus tampoc fan servir la imatge de Crist a la creu, exposen la creu amb una corona de roses per expressar que les flors, com a expressió de l'amor, representen l'espiritualitat de l'ésser humà.
Amb aquest signe venceràs
El símbol de la creu, encara que era usat pels primers cristians, es va fer institucional a partir de l'emperador Constantí. Qui abans d'una batalla va somiar amb aquest símbol i en el somni escolto les paraules "Amb aquest signe venceràs". Ell va usar el símbol de la creu i va guanyar la batalla.
A partir d'aquest moment va imposar la creu com a símbol de l'imperi romà i del cristianisme i va obligar als seus soldats a portar la creu en els seus escuts.
És interessant que la imposició del símbol de la creu en l'imperi romà estigui relacionada amb un somni ja que augmenta el seu sentit simbòlic.
La creu com dos esquadres
Un altre dels sentits de la creu de línies rectes és el mesurament amb l'escaire. Moltes vegades volem resoldre les coses de manera improvisada, però, per ser exactes necessitem parar atenció al que es pot mesurar i pesar.
L'esquadra ens recorda que hem de mesurar per tenir dades exactes. Pot semblar difícil visualitzar una esquadra a la creu, però podem ajudar-nos si imaginem dues lletres L i girem 180 ° d'elles per construir la creu.
Evolució del Símbol de la Creu
D'acord a Max Heindel a "El Simbolisme de la Rosa Creu" (cap. XIX del Concepte Rosacruz del Cosmos) l'actual símbol de la Creu s'ha format per una evolució. Es refereix a etapes que són conegudes com mítiques. L'autor assenyala que abans de l'època actual van existir tres èpoques de les que no hi ha evidències escrites ni materials. Vincula aquestes èpoques amb el desenvolupament de l'ésser humà.
A la primera d'aquestes èpoques l'home només tenia cos físic i vital. L'home era similar a les plantes que a més de tenir elements químics, aquests estan organitzats de tal manera que manifesten la vida. Es representava com una columna (I). En aquest sentit es pot assenyalar que les plantes també es poden simbolitzar amb una columna.
En la segona època, a més dels cossos físic i vital es va integrar el cos de desitjos. Els éssers humans estaven organitzats de manera similar als animals que, a més d'expressar la vida, també expressen instints. Aquesta època es representava amb una Tau (T). La vida tenia motius per a l'acció. Els animals també es poden representar amb aquest símbol.
En la següent època, l'Atlàntida, que va ser descrita per Plató, l'home més dels seus cossos físic, vital, i de desitjos, tenia ment i aquesta etapa es presentava amb una creu de quatre braços +. La ment li donava sentit als desitjos i desenvolupava l'astúcia i posteriorment la saviesa.
La creu és també símbol de la matèria, del sofriment i de la reencarnació. Els éssers necessitem l'experiència física de la vida material per poder créixer i aconseguir el desenvolupament espiritual.
La Creu en l'Evolució Biològica
Les plantes tenen la seva arrel en la terra i els seus òrgans sexuals (les flors) es dirigeixen al cel, l'arrel és el cervell de la planta; en canvi, l'ésser humà orienta els seus òrgans sexuals a la terra i el cervell a dalt de tot.
Es pot dir que les plantes estan en posició invertida respecte als éssers humans. Tots dos són columnes. Estan creuats pel regne animal. La columna vertebral dels animals està en posició paral·lela a la terra.La planta i l'home tenen posició vertical i es creuen amb les columnes dels animals.
La Creu com a Llei
Res pot venir a existència sense el poder de la creu
El Dr Israel Rojas afirma que la Creu no només és un símbol, sinó que a més representa una Llei que és aquesta:
RES POT VENIR A EXISTÈNCIA SENSE EL PODER DE LA CREU.
Tot el que expressa vida és la trobada de dues potències. Aquesta trobada produeix una transformació. Res es transforma si no hi ha un encreuament de forces.
Tot es creua: Dues notes musicals, dos colors, dues substàncies químiques, un home i una dona conceben un amor i també un fill, la trobada entre el nostre pensament i una nova idea ens mou a actuar en forma diferent.
La interacció entre la força centrífuga, que ens impulsa cap a fora, i la força centrípeta, que ens impulsa cap al centre produeix estabilitat o moviment, depenent de quina de les dues domina.
La creu més significa que l'ésser humà s'ha de expandir en sentit horitzontal i en sentit vertical. Això implica que tota persona ha de desenvolupar els seus sentits per aconseguir una major sensibilitat en el món material i també ha de buscar el més alt i desenvolupar la seva espiritualitat.
En la digestió, també es produeix aquest procés. La digestió crea, permet la producció de noves cèl·lules i l'eliminació d'altres. Elimina les substàncies que no convenen.
La nostra ment es relaciona amb el món i les sensacions són el seu aliment. Per aquesta va adquireix noves experiències. El que ens fa tenir més possibilitats per assolir els nostres objectius.
Israel Rojas en la seva obra El simbolisme de la Rosa-Creu diu el següent:
Cal aprendre a pensar com el filsof ia sentir com l'artista, ja que reunint en preciosa amalgama crucial l'elevat pensament del filsof, a la sensibilitat divina de l'artista, sorgeix l'encantament m gic de l'ànima del veritable superhome.
El superhome és qui sap creuar el sentir amb el pensar, així es desenvolupa l'espiritualitat. Això ens diu que l'artista sense desenvolupament intel·lectual i l'intel·lectual sense desenvolupament artístic són éssers incomplets. És necessària la creu entre l'intel·lecte i la sensibilitat per aconseguir un desenvolupament amb un equilibri superior.
Complementaris i oposats
La creu, per tant, es pot referir tant als complementaris com als oposats.
L'home i la dona no són oposats, són complementaris. No obstant això, tots sabem que de vegades poden presentar-se com a rivals, com oposats.
Quan es presenten com oposici, no és possible la unitat i en aquest cas es est funcionant en un nivell inferior, egosta i materialista. Aquesta situaci es pot solucionar per dissolució del vincle.
Tamb es pot superar per mitjà de l'amor.
Això ens recorda que l'amor al prjimo (barra horitzontal) est relacionat amb l'amor a Déu (barra vertical). Es pot entendre com la uni entre la matèria i l'esperit, és a dir, la uni de l'ànima individual amb el cosmos.
El sacrifici de la creu deixa de ser un patiment, per ser una alliberament. Aquesta idea ens porta a un concepte molt diferent del conegut normalment com sacrifici. Es pot renunciar a alguna cosa que necessitem o es pot renunciar a alguna cosa que ja no ens cal, perquè hem adquirit un bé superior.
Una persona aferrada a la vida dels sentits pateix si s'ha de separar dels seus béns, però si aquesta persona descobreix un ideal, pot renunciar als seus béns sense que això impliqui un sacrifici. Un altre exemple és el de la mare que es sacrifica pels seus fills. En la seva renúncia hi ha un acte d'amor que compensa qualsevol prdua.
Com veiem, el smbol de la creu ens permet fer analisi de mltiples situacions, per això és un símbol. Mai podem abastar totes les seves possibilitats d'interpretació.
Aquesta idea que res pot venir a existència sense l'encreuament de dos elements pot ser-nos molt útil per comprendre moltes situacions de la vida diària i preguntar-nos si aquests dos elements que es creuen en la nostra vida ens fan dependents per l'egoisme o si ens ajuden a alliberar-nos per mitjà de l'amor
El va inventar un oftalmòleg nord-americà fa un segle. I porta 100 anys demostrant la seva validesa. El 'Mètode Bates' t'estalvia ulleres i mals de cap perquè, a partir de tres principis i amb senzills exercicis, t'ensenya a veure millor del que creus que podries veure sense l'ajuda d'unes lents. La
El treball consisteix a inserir la voluntat dins el creixement global de la Matriu Divina, per obtenir els resultats necessaris de sincronitzaci. Durant cinc anys es va treballar en la sincronitzaci dels participants en el sentit d'evoluci que cada Ànima ha pres en aquesta vida. La majoria ho ha aconseguit, i avui accedeixen a major informaci quotidiana i se senten ms connectats i assistits pels seus Pares Estel·lars.
Cap a 1950 el Mestre Tibetà plantejava que: La Ciència del Antakarana està relacionada amb tot el problema de l'energia, però especialment amb l'energia manipulada per l'individu i les forces mitjançant les quals ell es relaciona amb altres individus o grups, denominava: ENERGIA: a totes les forces que aflueixen a l'individu des de qualsevol direcció i origen. A aq
Els Cinc Ritus Tibetans és un sistema iogui de postures i exercicis altament energetizantes que es van originar en els Himalayas. (Podr veure els Ritus al final d'aquesta pgina.) Fa dos mil anys, els monjos Tibetans van sostenir que el procés d'envelliment podia ser revertit. Ells van desenvolupar els Ritus, condensant a 21 exercicis iogues en 5.
