El Símbol Teosófico: els missatges ocults de la Història

  • 2017
Un Símbol no concedeix un missatge precís, actua com un mirall que reflecteix el nivell de consciència del cercador

1. Què és un Símbol?

Anem a començar aquesta dissertació fent-nos una pregunta bàsica: Què és un Símbol? Us heu parat a pensar-ho alguna vegada?

Quan anem al Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola obtenim la següent definició: "Representació sensorialment perceptible d'una realitat, en virtut de trets que s'associen amb aquesta per una convenció socialment acceptada".

Si ho traduïm a termes comprensibles, podem deduir que el Símbol és simplement un mitjà abstracte de comunicació que ha de tenir un significat comú per a l'emissor i el receptor.

Normalment està representat per figures geomètriques.

Per exemple: el Cercle és el signe del "Infinit", perquè és una figura geomètrica d'infinits costats, i també de la "Eternitat", perquè la seva circumferència no té principi ni fi.

Qualsevol procés comunicatiu utilitza Símbols, ja siguin lletres, números, icones, emblemes etc.

A més, com més abstracte és el Símbol, més poderós es torna el seu significat, perquè transcendeix de qualsevol limitació espacial, temporal o cultural i adquireix un caràcter universal.

2. Simbologia en el Món Antic

- La Prehistòria: la capacitat de comprendre els símbols a un nivell abstracte és una de les característiques que distingeix els éssers humans dels primats. Aquesta és la base fonamental de la noció antropològica de 'cultura'. Les primeres manifestacions conegudes d'aquesta qualitat exclusivament humana, van ser les pintures rupestres de l'Edat de Pedra, algunes d'elles amb més de 30.000 anys d'antiguitat. Els símbols rupestres pertanyen a dues categories: representacions realistes d'animals, i formes abstractes, de vegades geomètriques (cuadránguls, espirals i grups de punts o línies).

- L'Imperi Hitita: els hitites van fundar un Imperi que va dominar tota Àsia Menor consolidant-se en 1600 a C amb la conquesta de Babilònia. En l'escriptura hitita, ideogramàtica, es troba sovint un cercle amb diagonal vertical. Alguns arquólogos ho interpreten com Déu, si és amb dues línies, i com l'Home, si és amb una sola línia. La figura del Rei trepitjant a un drac, representa la seva capacitat de control sobre les forces del planeta.

- Els Egipcis: El símbol egipci més conegut és el de la "Vida", anomenat Ankh o "Clau del Nil", ja que el riu Nil és qui dóna vida a la terra d'Egipte. Conté el Cercle i el Tau (lletra T amb forma de creu) i se l'anomena també "Creu ansada", per la seva cap oval.

Ankh: smbol de la Vida

Asmismo van ser molt importants l'TET, o Tronc botnico i anatmico conegut cmo Columna d'Osiris (base cnica rematada per cinc anells que significa força o Estabilitat) i el SHEN, la Vida Eterna, el que no té principi ni fi, (té forma d'anell nuat).

Extrem Orient: A la Xina va ser fonamental el moviment Taosta. Per TAO els xinesos van entendre el Cosmos, la harmonia que regna entre la Naturalesa i l'Home unindoles en un Tot. La seva simbologia representa els dos aspectes de l'univers desprs del Big-Bang. Un cercle blanc (YANG) cmo moviment o caos, un cercle negre (YIN) cmo quietud o ordre, un cercle meitat blanc i meitat negre cmo b cerca de l'equilibri, i el famós smbol del YIN-YANG, cmo equilibri en moviment: els oposats que es complementen per formar el Tot.

Símbol xinès: Yin-Yang

Per Confuci, el CHUNG-Yung, "L'Eix que no vacil·la", es refereix a l'home perfecte.

3. El Segell de la Societat Teosòfica

Després d'haver repassat breument els antecedents més importants de la Simbologia, podem deduir que el Segell de la Societat Teosòfica es compon de diversos símbols el conjunt concedeix a l'emblema un significat propi. Anem a examinar aquests Símbols per separat:

- Serp Ouroboros: "la serp que es mossega la cua". Simbolitza la Saviesa espiritual més alta, i aquí al·ludeix al coneixement superior que és possible obtenir en aquest univers. En altres àmbits pot referir-se al cicle etern de les coses.

- Triangles Entrellaçats: és el símbol de la Perfecció i ha rebut diversos noms, com "Estrella de David" o "Segell de Salomó". Representa la unió de dues polaritats diferents produint una manifestació determinada. En tota Naturalesa ha una dualitat, i aquí es reflecteix la Perfecció de la "Llei de Dualitat" en tots dos plans: el material i l'espiritual. Energia i Matèria entrellaçades per produir el Ritme.

- Ankh: representa el triomf de la Vida sobre la Mort. En aquest cas és font de Resurrecció i Immortalitat. Per tant, la figura dels Triangles Entrellaçats que contenen el Ankh, simbolitza l'Home triomfant ia la Divinitat a l'interior de l'Home.

- Creu Esvástica: és la creu ígnia, ardent, amb els braços en flames girant en el sentit de les agulles del rellotge, representant les energies que incessantment creen i destrueixen les formes a través de les quals té lloc el procés evolutiu. El terme prové de l'antic sànscrit i vol dir "Benestar".

- OM: paraula sagrada de l'Hinduisme. Simbolitza el "Verb Creador" o Logos, la "Realitat Inefable" que és la font de tota existència. El seu ús obre un canal pel qual flueixen les energies còsmiques i comunica el físic amb l'espiritual.

- Lema: escrit en sànscrit en l'original. Es tradueix com: "No hi ha Religió més elevada que la Veritat".

Segell de la Societat Teosòfica

En conclusió, l'emblema complet suposa un complex esquema evolutiu que abasta la totalitat de Psique i Natura, conjugant una sèrie de grans principis espirituals que poden conduir-nos al desenvolupament de la nostra Consciència.

Si us plau, recordar que la interpretació simbòlica d'aquest article en cap cas pretén ser exhaustiva ni categòrica.

Només desitjo, igual que vosaltres, apropar-me una miqueta més a les respostes que l'Univers posa al nostre abast.

MÉS INFORMACIÓ en els Manuals: "Simbologia Oculta" de Rafael Canneti i "El Poder dels Símbols" de David Fontana.

Article Següent