El Tao i MTC: del Penjat, de la Mort i La Força

  • 2017

El Tao: del Penjat

En el camí del pelegrí, al llarg de la seva existència, deixem abandonats records i situacions que creem eren mgicas.

El pelegrí sap entendre que no és un NO definitiu, és simplement, un ARA NO.

No encara. No perquè no és el temps de recollir, és el temps del guaret.

Carta de Naturalesa Yin, l'element és el Metall, permet que l'ànima s'ompli del nèctar del que hem après, per transformar-demà.

Utilitza aquesta saviesa, practicar encara no és el temps. El fruit no està madur encara. El sabut avui està tan poc desenvolupat que pot danyar més que curar.

Paciència, recolliment i espera. Però sense oblidar que està en nosaltres. Que batega en el nostre interior. Hem plantat la llavor, ara cal esperar que arribi el temps de collita.

Amb la confiança que tot pagès té a la Mare Terra.

Aquest Arcà de Naturalesa Yin, és dels pocs que per molt que algú es pari a pensar, molt difícilment ho podem en una Plenitud aclaparadora. És cert, que està Plenitud (fent referència amb aquest concepte a les emocions de tipus calent) ens dóna certs comportaments que, amb el temps, solen danyar la salut de qui estigui al costat d'una persona amb Energia del Penjat.

L'Ésser que busca el victimisme, per aconseguir el que desitgi. Tota víctima abriga dins seu a un botxí. La ploranera que sempre es queixa, l'etern "miserere mei" (miserable de mi), que fa que els altres calents seves emocions que després acabaran reprimint.

Qui no ha conegut algú així ?.

Aquest arcà tan apocat, ens encén els altres.

Però, en altres ocasions, ens inspira pena.

L'ésser humà que es sacrifica pels altres, aquell que es queda sense pa per donar-lo als fills. S'oblida que si repeteix aquesta acció res li podrà donar als seus fills quan estigui mort (de fam, de set, de fred).

Aquell que es queda encallat, com un vaixell oblidat, i no sap si anar cap a un costat o cap a un altre. Sempre immòbil. Com si les seves cames, no tinguessin energia. I aquí es queda, per sempre ... alimentant tants "no m'ho mereixo", "no puc fer-ho", "Total, per a què?".

La culpabilitat, la baixa autoestima que neix de la culpabilitat, li deixen arraconat per sempre ...

Com una joguina vell.

Autora: Isabel Vázquez redactora a la gran família de hermandadblanca.org

EL TAO DE LA DEMOLICIÓ (LA MORT).

L'Arcano XIII, també conegut per La Mort o la Demolició, és un Arcà de Naturalesa Yin; element Aigua.

L'aigua que renova si es mou, l'Aigua que tot ho arrossega; el Aigua que es pot transformar en gel o en vapor.

Quan aquest Arcà està en harmonia, l'Ésser accepta el canvi. Accepta la destrucció que és sinònim de renovació.

Tot té un final a la vida, i aquest final porta amb si mateix un començament. En Medicina Tradicional Xinesa, La Mort està relacionada amb l'òrgan Ronyó, i així mateix, aquesta Mort també és un Començament, ja que el ronyó té forma d'un fetus humà.

"Tot flueix. Res roman "deia el filòsof Heràclit i així succeeix amb aquest Arcà, el qual, el seu fluir és constant pel que mai ens banyarem en les mateixes aigües. I no som les mateixes persones que érem aquest matí a l'aixecar-nos.

Lavoisier va dir: "L'Energia ni es crea ni es destrueix; només es transforma ". Nosaltres som Energia ...

I jo us pregunto: Llavors, la Mort hi?

L'Arcà XIII és, en si mateix, una lliçó d'humilitat tan gran com la Natura. Aquesta humilitat li dóna la seva grandesa.

Ens parla d'un final absolut, d'una pèrdua irreparable que ens s'enfonsarà en "La Nit Fosca de l'Ànima".

Però se'ns oblida que tot final té un principi i tot principi té un final.

Només cal mirar el treball del pagès:

Recull la collita i la guarda mentre, d'alguns fruits, fa conserves i prepara la terra per a la propera recollida.

La Terra no mor amb el cru hivern ... La Terra descansa en pau.

Però quan aquest Arcà està en desequilibri, nosaltres NO descansem en pau. Ens aferrem a un record, a una persona estimada i NO

Descansem EN PAU.

Autora: Isabel Vázquez redactora a la gran família de hermandadblanca.org

TAROT I MTC: EL TAO DE LA FORÇA.

L'Arcano de la Força, carta de naturalesa Yang. Masculina i Activa. Li correspondria l'Element Terra i ens aporta fermesa.

Quan parlem de la Força en aquesta carta, no ens referim a la força bruta.

El 11 és un nombre Sagrat que ens dóna Consciència per sobre del que terreny, però sense allunyar-nos de la Mare Terra.

La Força de la Voluntat, la Força de la Fe, La Força per sobreviure. Aquesta és l'Energia que té el Arcà XI ..

La Dona que obre la boca del len, ho fa amb fermesa i seguretat. No dubta, tampoc s'esforça, la seva Força és la determinaciny l'animal es deixa fer sense por i amb confiança.

La consciència per sobre de la Força animal.

L'ésser humà és Consciència i instint. Gràcies a quest podem i hem pogut sobreviure al llarg dels segles.

Però es tracta de viure sense lluitar contra la Força de la Gravetat. Simplement aprendre a viure amb aquesta. La Força no es demostra lluitant, es demostra adaptndose.

La Força de la gravetat que cau sobre els nostres caps ia la Terra és la que ens ensenya. No és una enemiga; és una aliada, tot depèn de nosaltres.

Quan la carta de la Força està en harmonia, vam dir que la persona no malgastava energia innecessàriament. Però hi ha qui malgasta fins a l'esgotament i hi ha qui estalvia fins que crema.

Posem força i voluntat en solucionar problemes i poder seguir el nostre camí sense cap obstacle, però la nostra lluita no és l'Aquí i Ara. Quantes vegades ens pre-ocupem d'alguna cosa o algú, sense que res hagi pertorbat el seu equilibri. Quantes vegades ens ocupem d'alguna cosa o algú, pensant en les conseqüències futures ... En un constant bucle de preocupació que no ens porta a res, només a perdre Energia. A esgotar-nos.

"Si no té solució, no et preocupis; Si té solució, no et preocupis ".

La por ens fa que vulguem controlar les situacions i les persones de forma constant i extenuant per a l'altre i per a nosaltres.

I la por es converteix en un atac al proïsme, fins i tot de vegades, de tipus físic.

L'agressivitat que és sinònim d'acció, no de crueltat, es converteix en violència racista, masclista, infantil ... I a la força, volem controlar situacions que veiem lluny del nostre control i que són la imatge dels nostres fantasmes interns.

I de lluitar, de tant barallar ... de tant controlar, de tant romandre impertèrrits ens debilitem. Ens vam esgotar. No tenim força per seguir, per discutir, per lluitar ... Simplement ...

No tenim Vida.

Autora: Isabel Vázquez redactora a la gran família de hermandadblanca.org

Article Següent