L'àtom Carboni

  • 2010

EL SECRET ESPIRITUAL L'ATOMO DE CARBONI


La teoria atmica és una ciència Antiga. Els registres ms recents sobre la mateixa poden ser trobats en els textos Vdicos de l'Índia, els quals tenen milers d'anys d'antiguitat.

La llegenda diu que la civilizacin Vdica era altament avançada. Els savis que van supervisar el seu desenvolupament, a través del seu visinmstica i profunda meditacin, van descobrir els smbols antics de l'espiritualitat: Omkara i Esvstica. Ells tamb van descobrir molts principis científics que van aplicar per desenvolupar una tecnologia altament avançada. Li van donar al tom seu nom snscrito Anu.

Mentre els èxits tcnics d'aquesta antiga civilizacin han estat oblidats, els smbols arquetpicos d'espiritualitat han mantingut la seva eminència en la nostra consciència. Ara, gràcies als avenços en la teoria atmica moderna, la base atmica d'aquests smbols divins pot ser apreciada.

Les teories occidentals del tom van prendre forma al segle XVIII i XIX. Al començament del segle XIX, John Dalton teoriz que un tom era una partcula indivisible d'un element. No obstant això, desprs que es va descobrir el electrn el 1897, i després el prot diversos anys ms tard, el model atmico va ser revisat. En 1909, Ernest Rutherford va demostrar que els toms eren majorment espai buit, revisant el model d'un àtom on un nucli positiu compacte contenia els protons i neutrons i els electrons giraven al voltant d'aquest; cap a 1913, el físic danès Neils Bohr va imaginar un arranjament planetari, en el qual els electrons orbitaven el nucli en diferents nivells d'energia.

La manera corrent de descriure un electró és un model anomenat model de núvol carregat / model mecànic quàntic / model orbital. Aquest model, basat en la idea del Principi d'Incertesa de Heisenberg, estableix que no es coneix la posició exacta o la velocitat de cap electró donat. El model fa servir "núvols de probabilitat" indistintes i superposades per aproximar-se a la posició d'un electró.

Quan un núvol és densa, la probabilitat de trobar un electró en aquesta veïnatge és baixa. En aquest model, cada nivell d'energia de l'electró és identificat per nombres que ocupen capes concèntriques com era suggerit pel model de Bohr, perquè hi ha superposicions en l'ordenament dels nivells d'energia.

En el cas de l'àtom de carboni, els electrons ocupen 4 núvols amb formes de llàgrimes en un arranjament tetraèdric. Aquests núvols representen les àrees en les quals els electrons romanen la major part del seu temps. Ells es mouen tan ràpidament en aquesta zona que formen mes un núvol que una trajectòria de gir específica

Recentment un nombre d'investigadors han suggerit que dins d'aquests núvols hi ha zones específiques que els electrons afavoreixen. Aquestes zones formen un espiral al voltant de la superfície de cadascuna de núvols amb forma de llàgrimes.

Aquest nou desenvolupament crido l'atenció d'un gran sant i místic indi. Els deixebles van ser animats a desenvolupar el principi relacionat a l'àtom de carboni. En meditació profunda, un dels deixebles, que era un químic, espontàniament va entendre el veritable significat d'aquesta teoria:

La zona d'alta probabilitat de l'electró formava ones espirals permanents al voltant del nucli de l'àtom de carboni. Quan aquesta configuració va ser vista des de certs angles, el físic es va sorprendre al trobar que les espirals formaven símbols reconeixibles.

A la primera vista tridimensional podia veure una Omkara. Des d'un angle diferent, aquella Omkara es convertia en una Esvástica bidimensional plana. La Esvàstica, va concloure, era en realitat la representació bidimensional d'una Omkara tridimensional.

A l'rotar el model en un altre angle fa que aquests símbols canviïn a l'Alfa i Omega grec. A un nivell còsmic dels símbols de l'espiritualitat oriental (Omkara i Esvástica) són només diferents aspectes de la mateixa veritat espiritual, que també és representada pels símbols de l'espiritualitat occidental (Alfa i Omega).

Totes les persones, objectes, i encara l'energia en si, són expressions de la mateixa divinitat que tantes religions, cultures i filosofies han tractat de reclamar exclusivament com a pròpies.

L'àtom de carboni, en contenir dins seu aquests símbols universals, demostra que la matèria és una manifestació de la mateixa consciència Divina experimentada pels sants i els savis de tota la història. La Matèria és innatament espiritual.

L'Univers no existeix separat de la Consciència Universal; és una expressió directa d'ella.

La matèria viva, la qual està basada en carboni, ha de tenir un paper únic en aquesta expressió. Un sant és aquell que viu en una eterna experiència d'aquest propòsit diví que tot ho penetra.

L'Alfa i Omega són tradicionalment atribuïdes al Crist. A l'Índia, la deïtat anomenada Ganesha presideix la Esvástica i la Omkara.

Hi ha algunes semblances notables entre els dos:

Les dues deïtats demostren el valor de la innocència de nen; Ganesha és un nen etern famós per la seva senzilla saviesa; mentre que Crist, fill de déu, sovint exhortava als seus deixebles que "fossin petits nens";

Tots dos són nens divins; ambdós concebuts immaculadament; tots dos fills divins d'una trinitat sagrada (Crist és el fill de Iahvé i L'Esperit Sant / Maria i Ganesha és el fill del Déu Shiva i la Mare Parvati).

Són Ganesha i Crist un i la mateixa deïtat?

Cadascun, com els seus símbols que existeixen com a aspectes diferents de l'àtom de carboni, representen diferents aspectes del arquetípic nen còsmic.

Per tant, la diferència entre l'espiritualitat Oriental i Occidental, com qualsevol divisió basada en raça, cultura o creença, no és més que la ignorància de la veritable naturalesa espiritual de l'univers i tot el que hi ha dins d'ell.

http://www.sol.com.au/kor/kor_11.htm

Article Següent