El traspàs de lliçons i experiències de la ment a la consciència, per David Topi

Sempre diem que quan una ànima decideix encarnar en un cos físic el fa per aprendre, per créixer, per evolucionar, i que aquesta evolució es fa acumulant experiències i lliçons que, prèviament, ens hem fixat, amb l'ajuda del nostre Jo Superior, a el procés pre-encarnativo, durant el qual tirem un ull al pla d'estudis que hem completat, i al que ens queda, segons el nostre criteri, per completar. Ja que quan un veu "des de dalt" la situació, i es planteja com, quan i on iniciar una altra partida d'aquest videojoc, tot pot semblar "senzill", la realitat és que, després, un cop dins del vehicle orgànic que és el cos humà i que se suposa hem de fer servir per aprendre aquestes lliçons i obtenir aquestes experiències, la perspectiva de la feina a completar tendeix a no semblar-ho tant.

Un edifici de dos pisos

Imaginem-nos que poguéssim parlar del conjunt de l'ésser que som com un edifici de dues plantes i un munt de nivells en el sub-sòl, tipus pàrquing amb diversos pisos. El pis superior de l'edifici seria el que contindria la nostra consciència, ànima, essència, etc. El pis inferior seria la nostra ment, associada als processos mentals del cervell.

Els pisos del sub-sòl, havent-hi diversos d'ells, pertanyen alguns al domini de la ment, i altres al domini de la consciència o ànima, i, tots, al conjunt simbiòtic que formen sempre tots dos. Així, des del pis superior, l'ànima usa els recursos de la ment, i la ment fa servir els recursos dels pisos del sub-sòl, que contenen entre altres coses els bancs de memòria, els processos del subconscient, la connexió amb l'inconscient col·lectiu o ment planetària, etc.

Escollint la ment adequada

Quan l'ànima decideix entrar en una nova encarnació, escull com ja sabeu el vehicle físic que millor s'adequa, dins de les opcions disponibles, al seu propòsit, i dins d'aquestes opcions hi ha el nivell d'intel·ligència, habilitat i capacitat de la ment que porta el cos biològic que va a utilitzar. Tot depèn sempre de les lliçons i aprenentatges que es portin a sobre.

La forma en què la ment aprèn és a través de l'experiència i l'adquisició d'informació. Quan toquem una estufa cremant i ens cremem, la ment registra l'experiència i la seva conseqüència, l'emmagatzema en un dels nivells del sub-sòl i la fa servir a partir de llavors cada vegada que es trobi davant de situacions similars. La ment aprèn per repetició i seqüencialment, si passa això, després passa això, i després el de més enllà. Són sempre estructures lògiques, amb prioritats, amb relacions clares entre experiències, causes i efectes.

A mesura que aquest tipus de processos es passa, un segon tipus d'aprenentatge es posa en marxa dins el primer nivell del nostre edifici, que té a veure amb la part emocional de la ment i els processos emocionals associats a les experiències repetitives que ha acumulat . Les emocions experimentades durant el procés d'adquirir una certa experiència o lliçó influencien terriblement la forma en què aquesta lliçó queda registrada en els magatzems del sub-sòl mental. Si per exemple, davant d'una experiència, tenim associada una emoció negativa, totes les experiències relacionades o semblants automàticament rebran la mateixa classificació dins del nostre procés mental, i la ment posarà prioritats sobre el que desitja o no adquirir com a aprenentatge comparant aquestes classificacions.

Bàsicament el que fa és evitar aquelles lliçons o experiències a les quals s'ha associat dolor o emocions negatives i buscar i prioritzar aquelles que proporcionin confort o emocions positives, sempre intentant crear un ordre dins el ingent nombre d'estímuls i experiències que rep constantment, i assignant i reordenant constantment les prioritats sobre que és preferible viure i que és millor evitar. Ja que la ment va ser creada per a prendre decisions, tendeix a estructurar els seus processos sempre perquè davant de qualsevol tipus de lliçó o experiència, pugui prendre una decisió i executar el moviment que millor li convingui segons les seves calculades prioritats.

El subconscient al rescat

Quan davant d'un esdeveniment no aconsegueix assignar una etiqueta, prendre una decisió sobre si és bo o dolent, o no té material amb què comparar el que té al davant, es comporta igual que fa un ordinador quan es penja, bloqueja seus processos d'anàlisi, i fica sota la catifa allò que no li quadra, només que, en aquest cas, la catifa no és altra cosa que el subconscient, on s'emmagatzemen moltes coses de les que la ment racional no vol ni sentir parlar.

Aquesta situació però genera una petita tensió entre el subconscient i la ment conscient, que ha de sortir per algun costat ja que, d'una manera o altra, tota experiència rebuda per la ment ha de ser processada per poder ser arxivada, així que el subconscient llavors aprofita l'estat de somni (estigui l'ànima vagant per altres llocs o pendent del que succeeix entre els altres pisos inferiors de l'edifici) per treure tot allò que va quedar sense processar. I és quan ens vénen així tots aquests somnis il · lògics, sense sentit, a trossos, que desafien tota raó, que no entenem, etc. Tot perquè, finalment, no quedi cap tipus d'informació o experiència que en algun nivell o en un altre no hagi estat processada per la ment.

Recollint els fruits per a l'ànima

A tot això, i en paral·lel, l'ànima que som aprèn recollint els fruits de les experiències recollides i processades per la ment. Dins de la nostra consciència resideixen els arquetips de tots els conceptes i lliçons genèriques que ens hem proposat aprendre, és a dir, aquelles coses que engloben ara les lliçons genèriques de l'amor, perdó, tolerància, amabilitat, ajuda, etc., etc. I aquesta consciència o ànima té una connexió amb la ment arquetípica i amb l'inconscient col·lectiu a través d'un canal per un altre dels nivells del sub-sòl del nostre edifici.

És en aquest inconscient col·lectiu on podem trobar també dos nivells d'informació, el primer, les projeccions comunes dels patrons i processos mentals de les ments conscient i subconscient de tots els éssers humans, i de l'altra, grans bancs de memòria col·lectiva on subjacents els valors i conceptes de caràcter universal i de nou, arquetípic, propi i exclusiu de la raça humana. És en aquesta porció de l'inconscient col·lectiu on apareixen els arquetips de la ment racial (les característiques genricas d'una raça), d'un país, d'una cultura, d'una societat, etc.

As, l'ànima, que recull les experiències de la ment, recull tamb la informació de la ment col·lectiva a nivell d'arquetips sobre aquestes experiències que s'han forjat en el primer pis de l'edifici mitjançant repetici ni causa i efecte, tant les projectades pels processos del cos biolgic que ocupa, com les de la resta d'éssers acumulades en el segon nivell de l'inconscient col·lectiu. En altres paraules, tots aprenem de tots, ja que estem tots connectats (que no és el mateix que dir que tots som un o el mateix), i aqu Podis investigar msa fons a partir de les teoria es de camps mrficos de Rupert Sheldrake, de l'inconscient col·lectiu de Jung o del famós experiment del centsimo mico.

Fer que la ment accedeixi a la informació de la consciència

I encara hem vist que bsicament el procés d'acumulaci d'experiències es produeix en un sol sentit, de la ment i de l'inconscient col·lectiu arquetpico cap a l'ànima, en realitat la ment pot donar-li la volta a la truita i portar al domini del conscient la informació existent a nivell de la consciència i, per descomptat, a nivell de la ment col·lectiva i arquetpica (tpica canalitzaci d'informaci gen rica obtinguda de l'inconscient col·lectiu, per exemple). I això es fa d'una nica manera, en meditacin. La meditacin és la forma en la qual es reverteix el flux de informació que existeix de forma natural. En meditacin, fem que aflorin en el primer pis de l'edifici els coneixements que tenim en el segon, i, si anem ms lluny, fem que tot allò que entra per la teulada de l'edifici, la connexió amb aquests altres plans de coneixement universal, baixi fins al primer nivell, i sigui emmagatzemat i processat pels bancs de memòria, i acumulat després també en el subconscient.

La porta cap a l'adquisició d'experiències s'obre cap a ambdós costats, però poca gent s'adona d'això. Els patrons evolutius que ens hem marcat per a cada vida s'adquireixen mitjançant la vivència de situacions que proporcionen el detonant i catalitzador perquè aquest coneixement arribi a la ment i després a l'ànima, però la ment pot optimitzar el seu aprenentatge i adquisició de coneixement incorporant al seu domini tot allò que l'ànima porta amb si i tot allò al que l'ànima té accés, però que est, de forma natural, fora de l'accés de la ment racional llevat que es posin les eines i l'esforç per a això. Tota connexió espiritual amb altres plans, guies, Jo Superior, entitats d'altres realitats, es fa revertint aquest flux natural, que en comptes d'anar de la ment a l'ànima, funciona de l'ànima a la ment.

Mentre que la primera manera de funcionar és la que ve per defecte, de sèrie, la segona cal currrsela, activar-la, practicar-la, però és una que porta uns beneficis incalculables al dia a dia per a aquells que volen anar més enllà del domini del que és "racional" en el seu creixement personal.

una abraçada!

El traspàs de lliçons i experiències de la ment a la consciència, per David Topi