Tot el coneixement del món val poc si el nostre rancor segueix creixent cada vegada més que el comportament d'un desconegut ens recorda les nostres relacions no sanadas. De qu ens serveix conèixer-nos a nosaltres mateixos si el fem servir per avivar l'odi que tenim i el sentiment de culpabilitat, que ens diuen que, malgrat tots els nostres esforços, jams serem capaços de ser, de fer, ni de servir prou per ser dignes del nostre amor propi?
El perdn suposa acceptar de veritat el nostre propi mereixement com a éssers humans, entendre que els errors són oportunitats per créixer, prendre consciència i desenvolupar la compasin, i comprendre que la magnitud de l'amor per nosaltres mateixos i pels dem s és la cola que manté unit a l'univers.
El perdn és una resposta, la resposta implcita de la nostra existència. El perdn és el mitjà per reparar el que est trencat. Agafa el cor trencat i el repara. Agafa el cor atrapat i l'allibera. Agafa el cor tacat per la vergonya i la culpa i el torna al seu estat immaculat. El perdn restableix al cor la innocència que vam conèixer en un altre temps, una innocència que ens permet la llibertat d'estimar.
Quan perdonem i som perdonats, sempre es transforma la nostra vida. Les dolces promeses del perdn es compleixen i se'ns ofereix un nou començament amb nosaltres mateixos i amb el món. El concepte del perdn pot provocar dues coses: o bé imposibilitarnos, limitant la nostra capacitat per a la claredat i l'alegria, o bé animar-nos, ofrecindonos una manera de deixar el passat i ser lliures per viure amb més pau i felicitat.
Perdonar no és justificar comportaments negatius o improcedents, siguin propis o aliens. El maltractament, la violència, l'agressió, la traïció i la deshonestedat són només alguns dels comportaments que poden ser totalment inacceptables. ¿Es pot perdonar a un treballador incompetent i acomiadar-per no fer bé la seva feina? No cal anar i dir-li: Et perdono, encara que de vegades això pot ser una part important de perdonar. El perdó només requereix un canvi de percepció, una altra manera de considerar a les persones i circumstàncies que creiem que ens han causat dolor i problemes.
Com tots sabem, la ràbia i el rancor són emocions molt fortes que desgasten la nostra energia de moltes maneres. Quan ens llevem les capes, probablement es descobrirà que aquesta ràbia en realitat és un sentiment superficial. No en el sentit que sigui trivial o fals, sinó en el que hi ha molts sentiments i dinàmiques per sota d'ell. Quan ens perdem en la ràbia ens tornem sords als nostres sentiments més profunds. Hem après a escoltar només aquells que saben cridar més fort.
Molts creuen que romandre enfadats, aferrar-se al rancor és sinònim de poder, energia i domini. Però en realitat l'única cosa que descobreixen són sentiments d'impotència, desil·lusió, inseguretat, aflicció o por i els fan servir amb freqüència en substitució dels sentiments de veritable poder personal.
A vegades és molt més còmode sentir ràbia de sentir la por i la tristesa. De fet, una raó per la qual sol ser difícil perdonar és que per fer-ho s'ha de treure a la llum i acceptar la veritat del que realment sentim. Això pot ser una revelació dolorosa si hem après a conviure amb la negació i la repressió. No obstant això, s'ha de tractar d'recodar que a l'altre costat del dolor està l'alleujament i una major pau mental. Quan es porta gran part de la vida sentint-se víctima, pot ser que trobi una enorme resistència a perdonar, perquè en fer-ho renúncia a una bona part de la seva identitat. Perdonar no vol dir negar que hagi estat una víctima, vol dir que el fet d'haver-ho estat ja no domina necessàriament la identitat i la vida emocional actual.
A mesura que es vagi treballant amb el perdó, és important tenir en compte els pensaments que afloren i les reaccions. Si apareix la por, l'autocrítica, els dubtes cal ser amable amb ell mateix. Aquests sentiments són com una part natural del procés de canvi. En realitat, ser amable amb si mateix és, de per si, un gran acte de perdó envers un mateix. Al marge dels pensaments o sentiments que sorgeixin, afirma el compromís de tractar-se amb amabilitat. Es amable amb un mateix no vol dir que no posi esforç i voluntat, ni que es justifiquin pensaments o comportaments que es consideren impropis, sinó que es pot aprendre sense necessitat de assotar-la duresa amb un mateix i que alimenta un cicle contraproduent que treu poder i afavoreix el sentiment de culpa, falta de respecte i autoestima per un mateix.
El perdó és una decisió, una actitud, un procés i una forma de vida. És una cosa que oferim a altres persones i una cosa que acceptem per a nosaltres. El perdó és una decisió, la de veure més enllà dels límits de la personalitat d'una altra persona, les seves pors, idiosincràsies, neurosi i errors, la decisió de veure una essència pura, no condicionada, per històries personals que tenen una capacitat il·limitada i sempre digna de respecte i amor.
Cada vegada que es fa un canvi, debilitem el monopoli de l'ego sobre les nostres percepcions i ens capacitem per deixar marxar, alliberar i oblidar el passat. El perdó sol experimentar-se com un sentiment d'aquesta, pau, amor i obertura del cor, alleujament, expansió, confiança, llibertat, alegria i una sensació d'estar fent el correcte. El perdó és una forma de vida que ens converteix gradualment de víctima de la nostra pròpia circumstància en poderosos i amorosos creadors de la nostra realitat. Suposa un compromís d'experimentar cada moment alguna cosa nova, amb claredat i sense por. És la desaparició de les percepcions que obstaculitzen la nostra capacitat d'estimar.
El perdó ens ensenya que podem estar en desacord amb algú sense retirar-li l'afecte i respecte. Ens porta més enllà dels temors i mecanismes de supervivència propi del nostre condicionament, cap a una visió valenta de la veritat que ens ofereix un nou camp d'elecció i llibertat, on podem descansar de les nostres lluites. Ens guia cap a on la pau no és desconeguda i ens dóna la possibilitat de saber quina és la nostra fortalesa.
---------------
Autor / origen:
VÍCTOR MANUEL GUZMÁN VILLENA
Vist a:
http://el-amarna.blogspot.com/
