El vals de les petites coses

  • 2016

Fa algun temps estava passant per un mal moment personal i em senta trista i sola. En el dia pitjor d'aquest període tan fosc em va arribar una ajuda valuosa de la persona ms insospitada.

Sense cap motiu aparent, com aquestes monedes que ens trobem de vegades de sobte a terra i que acaben sent un inesperat bot, es va acostar al meu Mara, una dona gran del meu poble i em cont el dura que va ser la seva infantesa, en aquests temps en què els nens no tenien gairebé res amb el qual jugar. No obstant això, Mara todava recordava aquelles tardes meravelloses en les que amb les seves amigues feien ganyotes amb uns drapets i dos botons en lloc dels ulls i passaven hores celebrant el baptisme del nou beb, preparant fins a un pastís per a la ocasi.

Saps, Paola, em va dir fins i tot ara, a la meva edat, si tinc un moment de tristesa, penso en aquelles tardes meravelloses i tota l'alegria viscuda llavors torna a mi, subi ndome la moral.

Gràcies a la seva profunda saviesa Mara acabava de regalar-me una de les claus de la felicitat. Donar espai a aquestes petites coses que, al cap ia la fi, són l'essència de la nostra vida. Sovint solem recordar sols els grans esdeveniments: la llicenciatura, el casament, el baptisme i la comunin dels niossin donar la justa importància a aquests petits moments que ens han escalfat el cor.

Recuperem aquells instants, tornem a viure'ls, a sentir. Busquem en la memòria les tardes passades jugant al carrer, aquells moments en els quals ens hem quedat en silenci mirant les estrelles amb una persona especial, les nits en què ens hem quedat observant als nens mentre Dorman acariciant el seu pèl o les rialles desenfrenades amb les amigues davant d'una copa de vi.

Aquest és un exercici al qual haurem d'acostumar les nostres ments. Ens enredem massa vegades en el laberint dels records negatius. Molt sovint jo mateixa em sorprenc repetint al meu cap discursos acalorats que hagués volgut deixar-li anar als que m'han fet enfadar. Intentem donar-li la volta a la truita: quan ens adonem que la nostra ment està duent a terme extenuants discussions abstractes, aturem-nos. I respirem. Busquem immediatament un record plaent, un petit detall del passat, un moment en què ens hàgim sentit estimats, feliços, confiats, emocionats. No obstant això, no ens limitem a treure'l de l'oblit. Revivámolo i permetem que l'onada d'amor i alegria arribi fins a l'última cèl·lula del nostre cos. Recordeu: la nostra ment no distingeix entre experiència real o creada ad hoc, per tant en el moment en que realitzem aquest exercici per al nostre cos i la nostra ment les sensacions provades seran VERITABLES, serà com ser-hi una altra vegada.

Proust ja havia descrit aquesta sensació en la seva obra A la recerca del temps perdut, amb l'exemple de la magdalena: el primer mordizco donat a aquest dolç tantes vegades provat a casa de la tia Léonie no li va fer recordar el passat, sinó que el va catapultar de sobte a la seva infantesa. Tots els olors, sensacions i les imatges d'aquest període li van inundar en pocs segons. No estava recordant el passat, ho estava revivint una altra vegada. És un exercici senzill i meravellós que tothom pot fer i que té un efecte benèfic en tot el nostre ésser.

Ens demostra que res desapareix. Tot es queda allà, per sempre, arraulit en la nostra ànima, a l'espera que el redescobrim per regalar-nos emocions increïbles que potser crèiem no tornar a sentir mai més.

Les petites coses han estat sempre celebrades en l'àmbit artístic. Tornem-la importància que tenen, posem-al centre de la nostra vida perquè elles tenen el poder de fer la nostra existència especial, d'omplir-nos d'alegria, de reconfortar, d'infondre les ganes de viure a uns cors sacsejats per les vicissituds de cada dia

Autor: Paola Andreoli

VIST A: www.paolaandreoli.com

Article Següent