Taula de continguts amagar 1 Els obstacles del pelegrí en el seu viatge interior 2 Mestres per emprendre un viatge d'autoconeixement 3 Un viatge d'actitud i consciència abril Coneix-te a tu mateix: Temet Nosce 5 Autoconeixement i acceptació 6 Què experiència necessitem per créixer?

El viatge interior és un viatge d'auto descobriment. No és un viatge físic, sinó espiritual, on s'ha de mirar cap a dins d'un mateix.

Per realitzar aquest viatge poden utilitzar com a guia certs mapes. El viatger, o "pelegrí", com se l'anomena habitualment a qui emprèn un viatge interior cap a un objectiu d'autoconeixement, pot basar-se en ensenyaments i experiències d'altres persones.

No obstant això, cada pelegrí anirà traçant el seu propi mapa, el qual no tindrà un recorregut lineal, ja que en aquest camí sempre hi ha retrocessos, cercles i obstacles que li impedeixen avançar i que en ocasions tornen al punt de partida.

Els obstacles del pelegrí en el seu viatge interior

En la literatura, hi ha moltes històries de viatges heroics i comunament aquestes històries tenen un sentit de viatge espiritual. L'heroi emprèn un camí que el portarà a descobrir-se a si mateix. En ell, ensopegarà amb obstacles que posaran a prova la seva fortalesa.

En general, la moralitat d'aquestes històries és la importància de saber acceptar les pròpies debilitats, de ser conscient que el viatge és per enfortir-se, madurar, créixer. Un viatge mai està exempt de riscos, però l'objectiu més important no és no cometre errors, sinó aprendre d'ells.

Aquesta constància, el no desistir davant les dificultats, és el que produeix les transformacions i permet a l'heroi de la història resoldre els conflictes (interns). És quan aconsegueix comprendre i això el condueix a continuar en el bon camí.

Aquest estat comunament sol ser un "alliberament". És comprendre per què passa el que passa, és reconèixer la nostra unitat amb l'Univers i com som els que construïm el nostre propi destí.

Mestres per emprendre un viatge d'autoconeixement

Un viatge de autoconeixement s'ha d'emprendre sota la guia d'un mestre. Això no vol dir que l'ésser humà no tingui les eines per fer-ho per si mateix. Cal recordar que aquesta transformació és interior i que depèn de cadascú.

Aquest mestre pot ser una persona, però també es considera un mestre als autors que ja han mort i que ens han deixat els seus ensenyaments. Llegir és una forma de seguir un camí autodidacte, amb la guia de grans mestres.

És a dir, una persona pot iniciar un viatge d'autoconeixement sense sortir del seu apartament al centre d'una gran ciutat. El viatge interior ha estat descrit per místics basant-se molt diverses tradicions ancestrals, així com estudiosos, filòsofs i psicoterapeutes de múltiples escoles.

Alguns llibres permeten al pelegrí emprendre els primers passos cap a un viatge interior d'autoconeixement. Algunes obres importants són:

• Allà on vagis, hi ets, de Jon Kabat-Zinn.
• Les "Analectes" de Confuci.
• Tao Te Ching, de Lao Tsé.
• L'Oceà de la Teosofia, de William Judge.
• El Llibre de la vida, de Jiddu Krishnamurti.
• El Llibre tibetà de la vida i la mort, per Songyal Rimpoche.
• Llibertat, d'Osho.
• La Deïtat, el Cosmos i l'Home, de Geoffrey Farthing.
• La Doctrina secreta d'HP Blavatsky.
• El Bhagavad Gita.

Un viatge d'actitud i consciència

En aquest viatge cap a l'interior és fonamental mantenir l'actitud correcta. El treballar per mantenir aquesta consciència consisteix a meditar, tenir una actitud contemplativa, llegir als mestres o pregar. Els mitjans per a això són una decisió personal, però l'objectiu en tots els casos és adquirir una major consciència.

La meditació és una bona manera de no perdre el rumb en el camí i és una eina que permet concentrar-se en l'essencial. Ja de per si la meditació és un viatge interior cap a l'autoconeixement.

N'hi ha que opten per iniciar-se en un viatge interior identificant-se amb alguna religió. Aquest és també un camí cap a una major consciència. Els preceptes de totes les religions coincideixen en seguir un camí cap al despertar espiritual.

No obstant això, independentment de la manera que una persona triï seguir un viatge interior, sempre ha viure-ho en primera persona. Aquest és un viatge que un ha d'emprendre sol i requereix de valentia i també de compromís.

Perquè no n'hi ha prou amb saber com s'ha de recórrer aquest camí. També cal comprometre a viure d'acord a aquesta nova veritat, a aquests nous coneixements o experiències.

Qu finalitat tindrà seguir un camí espiritual si no s'aplica la saviesa adquirida en millorar la nostra pròpia vida? La persona ha d'actuar d'acord a això i esforçar-se en que aquest sender que ha emprès tingui un sentit transcendent.

Això és possible per mitjà de la intenci. La intenci de mantenir-se en la sendera, avançar cap a l'autoconeixement i perfeccionar dia a dia.

Concete a tu mateix: Temet Nosce

Concete a tu mateix és un aforisme grec atribuït a diversos savis com Herclito, Pitgoras i Scrates.

En llat, és Temet nosce. Sigui quina sigui la llengua, aquesta és una frase que s'esmenta en totes les obres filosfiques de la Literatura Universal.

Conèixer-a si mateix no és una tasca fcil. Alexandre el Gran deia que conèixer-se a si mateix s difcil ja que posa en joc la nostra racionalitat, les nostres pors i passions. Però si un aconsegueix conèixer-se a fons, tamb comprendre als altres i entendre la realitat que l'envolta.

Per això cal comprendre qui som, cmo actuem. Hem de conèixer les nostres emocions, els nostres pensaments i com influeixen aquests en els nostres comportaments. Reconèixer cmo vivim és el primer pas cap a l'autoconeixement.

Si podem dominar les nostres emocions i els nostres impulsos, podrem viure d'acord a les nostres creences. Si som capaços de no deixar-nos portar pels nostres desitjos, per l'entorn i les aparences de la realitat, podrem ser realment lliures.

Mitjançant l'autoconeixement podem identificar les nostres capacitats i limitacions. Això ens ajuda a desenvolupar el bo que hi ha en nosaltres ia perfeccionar el dolent. Podrem actuar en totes les circumstàncies amb calma, prenent millors decisions que poden influir de manera molt positiva en la nostra vida.

Autoconeixement i acceptació

Acceptar-se a un mateix és un dels desafiaments als quals s'ha d'enfrontar el pelegrí que s'endinsa en un camí d'autoconeixement. No és fàcil acceptar els propis defectes, però és una habilitat que es pot aprendre.

És molt fàcil acceptar-se a un mateix quan les coses surten bé. La dificultat rau en acceptar-se quan un s'equivoca, quan viu una vida que no desitja, quan pateix. Però acceptar malgrat tot és fonamental i és potser la clau més important per avançar en el camí del autodesenvolupament.

És essencial comprendre que és més senzill acceptar-se si les coses surten malament però un ha fet tot el que estava al seu abast. Si hi ha hagut una fallada, cal reconèixer que tot té un perquè.

Potser el que aparentment sembli dolent tingui el seu costat positiu. Aquesta és una filosofia que contempla les nostres vivències com a essencials per al nostre desenvolupament.

Quina experiència necessitem per créixer?

La que estem vivint en aquest mateix moment.

A partir del coneixement que acceptar-nos tal com som és essencial per al nostre desenvolupament podrem treure algunes conclusions.

L'autoconeixement ens permet actuar cada dia de forma més conscient. Ens ajuda a viure de forma més intencional, triant en cada moment què és l'important. I actuar d'aquesta manera ens ajudarà a acceptar-nos a nosaltres mateixos.

Recórrer aquest camí és una decisió que hem de prendre en cada moment de la nostra vida. El viatge interior mai s'acaba, doncs mai deixem d'aprendre, d'evolucionar i de ser pelegrins en un viatge meravellós, la nostra pròpia vida.

Vist a Maribelium, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca

http://maribelium.blogspot.com/2014/04/que-es-el-viaje- interior.html