En portugus l'original.
En el camí que emprèn cap a la perfeccin, el Esperit passa per mltiples experiències tant en el món físic, com en el món espiritual.
L'oci en l'espiritualitat sempre té un objectiu superior. All els habitants es reuneixen per escoltar la música espiritual, per assistir a conferències, per a moments de lectura i oraciny per a les trobades amb els amics.
La dimensió espiritual est composta per esferes, que s'eleven a mesura que s'allunyen de l'escorça. Sobre les esferes ms elevades an tenim poca informaci, però sobre les regions ms properes a la Terra, la vida es desenvolupa d'una manera molt similar a la nostra. Això acaba generant una certa perturbacin en aquells que desencarnan desconeixent aquesta realitat i molts triguen algun temps en adonar-se que ja no formen part del món fsic.
La vida social depèn de l'etapa evolutiva de cada comunitat. Com a regla general, els esperits en tornar a l'organitzaci espiritual que estan vinculats, desprs d'un perode de readaptacin, es preparen per a una nova encarnacin . Treballen, estudien, per tamb tenen moments d'oci i repòs.
No hi ha ociositat en el món espiritual. Tots els Esperits cooperen en les innombrables tasques que es desenvolupen en el pla espiritual, sempre d'acord amb les conquestes evolutives en el camp moral i intel·lectual de cadascú. Si bé la feina és obligatori, com ho és en la Terra, té el seu límit per permetre l'estudi i els moments d'oci. Les colònies espirituals tenen els seus llocs destinats a l'estudi. Universitats, escoles, teatres i biblioteques es construeixen amb aquest fi.
L'oci en l'espiritualitat sempre té un objectiu superior. Allà els habitants es reuneixen per escoltar la música espiritual, per assistir a conferències, per a moments de lectura i pregària i per a les trobades amb els amics.
Similar que a la Terra, en el pla espiritual les famílies espirituals van a compartir una mateixa habitació, els ambients estan decorats amb mobles i objectes gairebé idèntics als terrestres.
Com més evolucionat, menys repòs necessitarà l'Esperit per reparar les seves energies. Però els Esperits inferiors necessiten descansar i dormir. Hi ha els que pateixen i dormen per un llarg període, principalment aquells que creien en el somni etern.
Després de la desencarnació, l'Esperit no necessita més alimentar-se per nodrir el cos físic, tot i així molts, encara arrelats a les sensacions físiques, es ressenten de la falta d'aliment ordinari i necessiten nodrir-se de recursos energètics més consistents. Per això, s'observa en el món espiritual l'ús d'aliments a força de sucs, sopes i fruites. Encara que són semblants als utilitzats en la Terra, els aliments dels Esperits estan fets de matèria pròpia del món espiritual i d'acord amb el periesperit de cada un, ja que com més gran és l'ascens espiritual, més delicat serà el procés d'alimentació.
L'aparença i la presentació externa dels Esperits depenen de la seva força mental i del seu estat interior. Com més elevat és l'Esperit major la seva capacitat per ajustar la seva periesperit. Per als Esperits més inferiors funciona l'automatisme de la ment. L'aparença externa estarà d'una manera més marcada representant la seva harmonia interior. No tots els Esperits es troben suficients condicions evolutives per plasmar les seves vestidures periespiritual. Per això, en la literatura espírita, trobem la menció de fàbriques especialitzades en la confecció de vestimentes, utilitzant substàncies fluídicas pròpies del món espiritual.
Similar que a la Terra, en el pla espiritual les famílies espirituals van a compartir una mateixa habitació, els ambients estan decorats amb mobles i objectes gairebé idèntics als terrestres.
La vida a les esferes intermèdies ens permet anticipar que serem venturosos en les regions feliços quan, per l'esforç permanent, hàgim vençut les nostres imperfeccions i conquerit l'estadi de Esperits perfectes.
A mesura que l'Esperit evoluciona el seu periesperit es torna més subtil, és a dir, més desmaterialitzat, i amb això deixa de patir l'acció de la gravetat. Per això els Esperits superiors es desplacen a través d'un procés anomenat volitación, desplaçant-se en l'espai a altes velocitats. A nivell físic no hi ha barrera infranquejable per l'Esperit, només a nivell moral. La culpa, l'afecció a les coses terrenals, la manca de perdó, els pensaments desarmonizados, són les majors esposes que en dificulten la locomoció. Per això, cal Esperits que encara necessiten vehicles (com a exemples, tenim l'Aerobús en El nostre Lar 1 i el tren magnètic en Alvorada Nova 2) per transportar a les franges espirituals més properes a la Terra.
Sabent d'aquesta realitat que ens espera, en la continuació de la vida, la por de la mort va desapareixent i ens sentim estimulats amb l'esforç necessari per a realitzar les tasques que estem compromesos, en particular, a resoldre els conflictes íntims, treballar, estudiar i servir al bé, (...) a través de la desencarnació ens traslladem només de lloc i de direcció, continuant tal qual som 3.
La vida a les esferes intermèdies ens permet anticipar que serem venturosos en les regions feliços quan, per l'esforç permanent, hàgim vençut les nostres imperfeccions i conquerit l'estadi de Esperits perfectes.
Cleto Brutes
1 XAVIER, Francisco Cândido. El nostre Llar. Per l'Esperit André Luiz. 52. ed. Rio de Janerio: FEB, 2002.
2 Glaser, Abel. Alvorada Nova. Per l'Esperit Cairbar Schutel. 3. ed. Matao, SP: El Clarim, 2000.
3 FRANCO, Divaldo. Entre els dos mons. Per l'Esperit Manoel P. de Miranda.
Salvador, BA: LEAL, 2005. p.209
TRADUCCIÓ PORTUGUÈS-CATALÀ: Patricia Gambetta, redactora en la gran família de hermandadblanca.org
FONT: http://searadomestre.com.br/no-mundo-espiritual/
