El podràs cridar les portes del retorn a casa. El retorn a la unitat, a l'harmonia. Però recorda, en el més enllà del temps i l'espai, la porta està eternament oberta, i ets l'ésser de llum al que aspires arribar a ser.
La porta ja està oberta, eternament oberta a altres infinits, a altres regnes. En la realitat tridimensional, les portes semblen obrir-se. No ho oblidis, no aspiris a creuar les portes com una persona a la recerca de l'alliberament, es la porta, l'oceà d'amor, l'obertura infinita, l'Ésser Suprem.
La porta de la qual estem parlant és la flama viva, la qual eleva el ritme vibratori de la terra i intensifica l'alegria. Travessa la porta cap a la dimensió de la llum i converteix-te en llum, servei i oceà de l'amor, reconócete a tu mateix com la totalitat d'aquest Ésser Suprem que és vida i tot.
La porta oberta és diu vivent. No travessem aquesta porta, la encarnem. Abraça l'estructura del teu cervell i el cor, les teves cèl·lules, es lleuger, ara.
Aquesta evidència de ser l'eternitat no és una invitació a la passivitat, sinó tot el contrari, és hora de l'afirmació ara. L'encarnació és la implicació. Tria encarnar la plenitud del foc de l'amor amb tota l'audàcia del que coneix l'Ésser etern, en homenatge, servei i devoció.
Encarna l'esplendor de l'Ésser etern, la magnificència i simplicitat de l'amor
Abraça el teu cervell, encén el teu cor, els teus cèl·lules i crema-en la flama de l'amor. Intensifica la presència de la respiració, fins que la respiració es reveli en la teva naturalesa de Prana, la flama de la vida. Prana és foc de l'amor.
El cos així nodrit per la respiració es torna fluid i quan l'estructura del cos es torna fluïda, l'estructura de la matèria al voltant del cos es torna fluïda. Perquè, recorda, la creació no és sòlida, la creació és només la projecció de qui la percep.
Cada cos de llum té la seva pròpia singularitat i no obstant això, manté la fluïdesa infinita de la llum. L'art de la respiració és l'art de l'amor. La respiració neix del no-res. L'amor neix del silenci i roman en silenci. L'art de la respiració és l'art de l'amor.
Des de la plenitud que sóc, des de la plenitud de la flama eterna, els raigs esclaten. Els raigs són la precipitació de la intenció. La intenció és l'expressió de la totalitat. Res està fora. Es podria dir que els rajos són l'estructura del cos còsmic perquè el cos és còsmic. El cos còsmic és la creació, la intenció de la creació, l'expressió de la intenció.
Els raigs són la precipitació de la intenció
Aprèn l'art del maneig de llamps, perquè aprenguis l'art de la creació. El primer pas és eliminar la creença en l'espai, el que està en el temps, en els límits. Oblida el temps lineal, oblida la distància entre la intenció i la realització. Aquesta distància és il·lusió. Les il·lusions semblen reals, oi?
Troba l'art de l'encarnació. Glorifica el silenci a través de l'encarnació. Recorda l'alegria eterna de l'encarnació. Oblida la serietat. Pesada és la serietat. Es feliç, es un goig etern. No oblidis la unió de l'amor, intenció i atenció. Aquestes són les tres claus. L'amor és la clau mestra de la plenitud de l'amor que sóc.
La porta és diu vivent. Gràcies. Et saludem, eternament.
TRADUCTORA: Lurdes Sarmiento, redactora i traductora a la gran família de la Germandat Blanca
FONT: Canalitzat per Agnès Bos-Masseron
URL original: https://www.anandamath.org/messages-2010
