En Unió i Amor Incondicional

  • 2014

El llenguatge del rostre és un llenguatge infinitament profund, la forma de mirar, la brillantor dels ulls, l'expressió de les celles i la entonacin de la veu, són missatges que no tenen res a veure amb les paraules que es diuen, missatges que complementen la idea inicial, missatges que ens obren la porta al món interior.

La persona que ha decidit seguir el camí de la felicitat, no pot equivocar-se, l'experiència que est sentint en el seu intern és reflectida a través de cada porus de la seva pell, és mostrada al món amb els seus ulls, amb les seves paraules, amb els seus moviments, amb el seu somriure, amb la tranquil·litat de la cara.

L'harmonia és una força còsmica que normalitza el flux energètic entre tots els vehicles de l'home i, per això mateix, el vehicle físic esdevé una expressió perfecta d'aquesta mateixa harmonia, com és endins és fora.

L'expressió es torna dolça, serena, harmònica, els trets es suavitzen, la mirada s'omple d'un sentiment d'amor, la mateixa entonació de la veu ens parla d'aquesta força, d'aquesta harmonia, d'aquesta tranquil·litat que la persona està sentint en seva intern; l'ésser humà es fa congruent amb la seva realitat interna, i encara que romangués callat, el seu rostre parlaria per ell, i tot i que les seves paraules estiguessin recriminant suaument a una persona, els seus ulls li estarien parlant de l'immens amor amb què ho fa, la seva mirada penetraria les més tancades presons dels cors ferits; la forma de parlar i conduir-inspirarien tal confiança en la resta de les persones, que tots els temors i tots els prejudicis caurien ensorrats davant aquest magnetisme que irradia.

Per això és important tenir cura del rostre i entendre que les emocions internes es veuen reflectides en aquest mirall que tots tenim a la cara.

Conreïn mirades dolces, profundes i escrutadoras, no descuidin el llenguatge i vegin-ho sempre com la més perfecta manifestació, que l'home ha desenvolupat per apropar-se els uns als altres.

Usen les seves mans per treballar i per explorar els camins cap al cor dels seus semblants; una encaixada de mans, un copet a l'esquena, potser siguin capaços de trencar els més durs forrellats.

Acosteu-vos sense por cap a aquells a qui estimen i muéstrenles una mica d'aquesta pau interior que ara experimenten.

L'amor és una irradiació de persona a persona.

Els deixebles del món coneixen perfectament les meravelles que l'amor obra entre els éssers humans, però aquest amor no pot ser expressat a través de llibres, o mitjançant cassets, ha de ser mostrat perquè la irradiació sigui real, perquè aquest influx que és emès a través de la mirada, a través de l'aura de la persona, pugui embolicar en ser amb qui volem comunicar-nos.

Saben vostès que els cors que s'han obert l'un a l'altre no necessiten de paraules, no necessiten fins i tot de mirades?, La comunió total no ha de ser explicada, no ha de ser reafirmada, tan sols es viu, s'experimenta, es gaudeix.

Ara i adés trobarem cors amb els que puguem experimentar la identificació total; adés trobarem éssers que són per a nosaltres com dues gotes d'aigua, podrem estar amb ells i reconfortar-i sentir-nos amos de l'univers; podrem romandre, enviar i rebre missatges sense paraules, i després d'aquests moments màgics, seguirem sabent que la distància és tan irreal com el món que els nostres peus trepitgen.

I transitarem el camí buscant reflectir aquesta veritat interior a través de la cara, sent com els fars de llum que il·luminen les tenebres d'aquells que encara no han après a encendre la mística llum de l'esperit. I els nostres passos ens portaran sense presses, cap a aquest oceà de pau en el qual es fonen totes les ànimes una vegada que han trobat el camí de la felicitat.

Enviat per: Virginia Isabel Riffo Ebner

En Unió i Amor Incondicional

Article Següent