Taula de continguts amagar 1 La malaltia està directament associada amb l'actitud dels individus. 2 Al segle XX, va comentar Lowen l'actitud emocional és la desesperació. 3 Llavors el pacient amb càncer, abans de "contreure-" passa per una sèrie d'estats. 4 Negació de la desesperació. 5 La cara optimista de la negació. 6 Nivell conscient. 7 Quin és l'origen de la Desesperació? 8 Altres perspectives: 9 En el diccionari de Biodescodificació de Joan Marc Vilanova i Va licitar, trobem que: 10 Diccionari Jacques Martel: 11 Louise L. Hi ha:

M'agradaria començar amb la següent frase:

La malaltia està directament associada amb l'actitud dels individus.

Alexander Lowen, creador de la teràpia Bionergètica, en la conferència de 1979, va comentar que la malaltia del segle XIX era la tuberculosi perquè les actituds dels individus estaven focalitzades en les ànsies de romanticisme. Això vol significar que les actituds emocionals de la persones estan directament relacionades amb determinades malalties. Al segle XX, per exemple, l'actitud general de les persones podrien haver estat els factors de vulnerabilitat que van predisposar l'emergència del càncer.

Al segle XX, va comentar Lowen l'actitud emocional és la desesperació.

Lowen al·ludeix a Henry E. Sigerest per afirmar que "en cada època certes malalties estan en primer pla i són característiques d'aquesta època i encaixen en tota la seva estructura".

El càncer es desenvolupa quan hi ha resignació emocional. El procés corporal que origina el càncer és explicat per Wilhelm Reich, creador de la primera psicoteràpia corporal, que va afirmar que aquest procés es desenvolupa quan es porta a terme un encongiment o disminució de l'energia vital en el cos, per la qual cosa es produeix una desintegració del teixit orgànic, i això origina les cèl·lules cancerígenes.

Llavors el pacient amb càncer, abans de "contreure-" passa per una sèrie d'estats.

Primer el pacient comença sentint desesperació, estat que suposa certa esperança per part de l'individu. Després, quan l'esperança ja no és suficient, a causa de que la situació o les situacions que ha o han provocat al pacient malestar, no ha o han millorat i fins i tot ha o han empitjorat, l'individu ja desproveït de tota esperança, passa a un estat de resignació emocional. Ja no hi ha lloc per a res, l'individu sent que està en un carreró sense sortida. L'e speranza, la qual feia de possible sortida a aquest malestar, ja no existeix. Només és possible la sensació d'un malestar incommensurable i inexplicable. Tota possible solució o sortida es va esvair de manera dramàtica i abrupta. Ja no queda res. Només hi ha una sensació de desassossec i malestar immens. Aquesta resignació emocional, és rendir-se a la passivitat, a la no vitalitat, en altres paraules a la mort. Quan un cos no es mou, parafrasejant Lowen, aquesta mort, és un cos. El cos que no es mou, és mort. La vitalitat és sinònim de moviment, d'energia, d'oxigenació. Tots aquests estats són inconscients.

Negació de la desesperacin.

En el primer moment, quan encara hi ha una certa esperança, l'individu tendeix an egar els estats de desesperacin, tot això passa sempre a nivells inconscients, la qual cosa genera certs nivells destrs en l'organisme. Això, posa en marxa el procés de reducció de Engra vital del propi cos.

La cara optimista de la negació.

Aquesta negació es presenta com un optimisme, el qual se sosté en bastides totalment il·lusoris. Aquest optimisme no sms que una manera que troba la psique per negar la desesperacin que comença a inundar la seva realitat psquica. La ment en negar la situaci i potenciar l'optimisme, no permet que el cos pugui descarregar els alts nivells destrs produïts per la desesperacin, és a dir el cos no pot plorar o realitzar les seves diferents accions per poder baixar els nivells destrs produïts en el seu organisme. Aquest mecanisme consumeix grans sumes d'energia vital, ja que ha de mantearse alçat i tan fort com per no deixar-se portar pel desig inconscient d'abandonar-i deixar-se anar.

Quan es passa al segon moment, temps en què la ment i la realitat del subjecte estan desproveïts d'esperances, es produeix finalment un esgotament, el qual s'expressa en la resignacin del s mateix. És a dir, al s mateix es resigna a la mort i la seva vida queda a mercè de la mort, a la no energia, a la manca de mobilitat.

Nivell conscient.

A primera vista, la façana de l'organisme és com un alegre antifaç visible per si mateix i els altres. Aquesta màscara vital i feliç, o fals optimisme, de la qual la consciència aquesta convençuda, gasta enormes quantitats.

Quin és l'origen de la Desesperació?

La desesperació és el resultat de la sumes d'experiències viscudes durant els primers anys de vida, la infantesa. Aquesta desesperació és la dificultat que troben els nens en aquests moments de la seva vida per guanyar-se l'amor dels seus pares. En l'adult això persisteix d'altres formes.

Altres perspectives:

El Dr Alemany Hamer va descobrir "que allò que anomenem malaltia és un esdeveniment lògic i raonable, un programa especial de la natura que ataca en els llocs on la funció vital normal es veu pertorbada, ja sigui en l'home o en el mamífer".

Aquest genuí metge va anunciar cinc lleis biològiques. La primera llei anomenada llei de ferro, és la següent:

"Tot programa especial, biològic i sensat s'origina en un xoc inesperat, extremadament agut, i viscut amb sentiment d'aïllament o en solitud, que es produeix gairebé al mateix temps en els tres nivells: Psíquic, cerebral i orgànic (i podríem afegir: energètic) gairebé sincrònicament ". És a dir, el càncer es produiria per una situació traumàtica inesperada, i que afecta no només a la psique sinó a la part del cervell que correspon biològicament amb el trauma.

En el diccionari de Biodescodificació de Joan Marc Vilanova i Va licitar, trobem que:

CÀNCER

Conflicte: Tots els càncers tenen un conflicte d'identitat. Què és el que no vol veure morir? (Vellesa, treball ...)

Ressentir: "No sóc qui vull ser". Amb diversos conflictes programantes i un desencadenant. Els malalts de càncer solen ser persones que mantenen algun tipus de ressentiment de llarga durada, o problemes emocionals pendents amb el passat, que els fan sentir-se profundament ferits.

Els cranials: Tenen a veure amb les preocupacions excessives.

Càncer de Pit: Cerca en síndromes d'aniversari.

Diccionari Jacques Martel:

Càncer Freqüentment relacionat amb una gran por o una gran culpabilitat, al punt de no poder viure, fins i tot inconscientment.

Louise L. Hi ha:

Causa probable: Ferida profunda. Rancor que es manté molt de temps. Secret o aflicció profunda que corca. Càrrega d'odis. Creure que tot és inútil.

Nou model mental: Amb amor perdono i allibero tot el passat. Trio omplir el meu món d'alegria. Em amo i em aprovo.

CÀNCER (LH-2) És una malaltia causada per un profund ressentiment contingut durant moltíssim temps, fins que literalment va corcant el cos. En la infància passa una cosa que destrueix el nostre sentiment de confiança. La vida es mostra com una sèrie de decepcions. Un sentiment de desesperança, desemparament i pèrdua s'apodera del nostre pensament, es culpa a uns altres de tots els problemes. La clau de la curació del càncer està en estimar-se i acceptar-se.

ACTITUD POSITIVA A ADOPTAR: Jo sóc aquí i ara el perdó i l'amor, el meu passat es va anar ja. Em amo com sóc.

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT: https://dolcarevolucio.cat/a/a/rec/DICCIONARIOBiodescodificacion.pdf