Entrevista a Sandra Gusella, traductora de "Jeshua

  • 2010

Entrevista a Sandra Gusella. Part I

L'NIT FOSCA DE L'ÀNIMA PRECEDE A MÉS INIMAGINABLE DESPERTAR.

(ENTREVISTA A SANDRA GUSELLA, TRADUCTORA DE "Jeshua", PART 1)

Carmelo Urso: Estimada Sandra, gràcies per acceptar ser entrevistada per algú que ni tan sols coneixes de vista i que t'escriu des de tan lejos.Para començar, podries hacernosun petit retrat de la teva persona? Els teus orígens, les persones i llocs de la teva infància, tusestudios, tufamilia, a què et dediques actualment ...

Sandra Gusella: Moltíssimes gràcies a tu Carmelo per realitzar-me aquesta entrevista.

Quant als meus orígens, vaig néixer i vaig créixer en una petita ciutat anomenada Corral de Bustos de la província de Còrdova en la pampa argentina l'any 1972. Sóc la gran de tres germanes i la meva infància i adolescència van transcórrer amenament en una família molt unida. Vaig gaudir d'aquesta classe de llibertat que tenen els nens en aquestes comunitats petites i allunyades de les grans urbs, on ells poden córrer lliures pels carrers i el pati de joc és tan ampli com tot el poble. Els meus records en la seva major part són feliços. Sempre vaig rebre molt d'amor i suport de la meva família.

Des de nena vaig sentir una gran curiositat interior per voler saber i aprendre sobre la naturalesa, la biologia i el cosmos. El meu joguina preferida era un petit microscopi, el qual després de tant i tant insistir en un aniversari em va ser concedit. Als 17 anys vaig deixar la meva ciutat natal i em vaig traslladar a la ciutat de Rosario per començar els meus estudis universitaris. Els primers anys de la carrera de Bioquímica dels vaig cursar amb molt entusiasme, impulsada per aquesta gran passió que portava des de la infància; encara que la meva naturalesa literalment va xocar de front amb la típica rigidesa i duresa d'aquests ambients universitaris de ciències exactes. La dedicació va ser total i en aquesta etapa la meva vida va estar totalment absorbida per l'estricte i asfixiant règim de cursat i d'estudi. Paradoxalment el meu nat amor per la ciència gairebé es va extingir entre aquestes fosques parets.

No obstant això alguna cosa molt poderós va passar en el meu interior quan encara em faltaven dos anys per acabar el cursat acadèmic. Va ser una tarda d'estiu quan de sobte vaig sentir l'impuls irresistible a encendre l'ordinador i escriure "alguna cosa". Llavors per a la meva total sorpresa em vaig descobrir en un estat interior tan però tan elevat que en els pocs dies que va durar aquesta experiència tota la meva realitat interior va donar un gir de 180 graus. Tenia 22 anys en aquells dies i no tenia pràctica i habilitat per escriure; tot el meu món havia estat enfocat en les fórmules i els postulats de la física i de la química. No obstant això, a l'expressar-me sentia que alguna cosa fluïa des de mi com una melodia modelada en paraules que em transporta a un espai del que mai volia sortir. I en aquest moment la meva convicció va ser total: "algun dia escriuria i aquestes paraules serien publicades". Com mai abans vaig saber què era el que em donaria la major felicitat.

A partir d'aquell estiu el acabar la carrera de bioquímica va ser com portar una gran càrrega a les espatlles. Tot d'una alguna cosa havia enfonsat el món del que exacte, racional i analític al meu segon subsòl per posar la càlida energia del que creatiu, sensible i humà al cel on jo podia respirar. I era tan gran la meva resistència interior a seguir pel camí traçat que juntament amb la càrrega emocional vaig començar a sentir una sèrie de patiments físics com febrícula, dolors i problemes gàstrics als quals la medicina no podia trobar-li una causa o origen. Si no hagués estat pel bell grup d'amigues que tenia a la facultat, els que em il·luminaven els dies amb la seva companyia i que encara segueixen sent com la meva segona família, no crec haver pogut acabar els meus estudis.

Després d'obtenir el títol universitari per un parell d'anys vaig treballar en hospitals i laboratoris d'anàlisis clíniques. Res era satisfactori en el professional o laboral, no tenia una gota d'estímul ni d'entusiasme per treballar en aquesta àrea i em vaig trobar realment perduda i confosa. Em va portar molt de temps i molt treball interior trencar el vincle amb aquest àmbit i sentir la llibertat de projectar en altres activitats. Però la vida em va anar portant i juntament amb qui llavors era la meva parella vaig començar altres iniciatives independents. Actualment encara guanyo el meu suport amb una activitat sorgida en aquell llavors a partir d'un contracte de distribució amb una empresa metal·lúrgica. Això va ser l'any 2002 enmig de la major crisi econòmica del meu país i com a alternativa a haver de mudar-me a un altre continent. Aquest treball seria molt apropiat per m en l'etapa que després em toqués viure.

Un any després de començar aquest nou projecte laboral sufr la major crisi de la meva vida que va ser la ruptura de la relació de parella que tenia des de feia uns sis a us. Això em enfonsar per diversos mesos a la nit fosca de l'ànima. Un llindar de penombres en el qual la meva ànima dorma dolguda i ensopida sense saber que es anteponaa les portes d'un despertar inimaginable.

Ençà d 'aquell canvi de consciència i transformació interior he estat vivint sola (no m'he casat ni he tingut fills) i la meva vida ha estat totalment enfocada al treball de traducci al espanyol que he realitzat dels missatges de Pamela Kribbe, la canalitzadora holandesa de Jeshua, i en els processos interns, experiències, aprenentatge, recerca i creixement interior que van sobrevenir inesperadament a la major aventura espiritual que jams hagi pogut imaginar.

Carmelo Urso: Una vella dita italià resa traduttore, traditore (traductor, traïdor): al·ludeix als freqüents problemes que pateix el traductor a l'hora de transmetre de manera fidel i exactament el sentit i el missatge d'un determinat text a un idioma forneo. Moltes vegades, les bretxes són insalvables i al pacient traductor no li queda ms remei que parafrasejar i reinterpretar! En aquest sentit, Sandra, qu reptes t'ha trat la traducci de les canalitzacions de Jeshua? Faves efectuat treballs de traducci abans? Sents que has preservat la singular energia espiritual dels textos originals? I quan tens un dubte, a quin Apel·les, al diccionari oa la intuicin de l'Esperit?

Sandra Gusella: No, no hi havia realitzat treballs de traducci abans de traduir el material canalitzat per Pamela Kribbe d'Holanda. És ms, amb prou feines poda escriure algunes oracions en anglés! Fava estudiat anglés a la poca dels meus estudis secundaris, però hacaaos que no ho practicava i gairebé que l'havia oblidat. No obstant això, just un any abans d'experimentar el despertar de consciència començ a sentir la imperiosa necessitat de refrescar la meva anglés. Saqu dels armaris tots els apunts i manuals i en el meu temps lliure de tant en tant em ponaa llegir alguna cosa. Just en aquests dies, un cosí mo vi a visitar-me i em va oferir anar junts a unes classes de angls que donava una professora que l coneixia. Llavors vam començar les classes, que eren molt alegres i divertides, i aquests 4 o 5 mesos de pràctica van ser fonamentals per al treball que després realitzés. El meu despertar de consciència comen just en aquest temps i després ja no vaig poder seguir amb el cursat, ja que els smptomes i experiències de tot el procés energètic / espiritual que estava transitant feien que sigui un tremend esforç seguir aquesta classe de rutines.

Quan una nit vaig trobar a la web dos textos de Pamela, tot just unes setmanes després de començar amb les experiències d'energies, em vaig sentir totalment atrapada, l'impacte va ser total. Encara no sabia que eren textos canalitzats i menys que eren de Jeshua. Immediatament en llegir-los vaig sentir una connexió, una mena de fascinació i sorpresa ... és difícil descriure-ho. Uns dies després vaig trobar la pàgina oficial, allà hi havia uns dos textos més publicats, els quals vaig devorar en un tres i no res, i recordo que em va cridar l'atenció el fàcil que em resultava la lectura d'aquests textos en anglès. M'atreveixo a dir que mai abans havia llegit un material en aquest idioma amb tanta fluïdesa i que em resultés tan comprensible i tan familiar la seva redacció. Recordo que vaig pensar que potser podria traduir-ho.

I això va ser el que vaig fer uns mesos després, quan un dia en estat de meditació vaig dir que volia fer alguna cosa per ajudar els altres en aquest despertar espiritual i de consciència al planeta. En un instant vaig sentir què era el que havia de fer i llavors vaig fer un salt del llit i amb la urgència d'algú que ha d'apagar un incendi vaig prendre el meu ordinador i vaig començar a traduir. No sabia tan sols si seria capaç de fer-ho. Només vaig començar i ja no vaig poder parar. Durant uns quinze dies vaig traduir de la nit al dia, sense voler aturar-me, ja que l'energia que sentia realitzant aquesta tasca era inexplicablement elevada, dolç, centrada i pacífica ... Mai abans m'havia sentit immersa en tal estat de pau i de plenitud interior realitzant una tasca. El meu enfocament en això va ser total, al punt que durant aquests dies el perfil de la meva realitat quotidiana gairebé es va esfumar del plànol de la meva percepció. Afortunadament era l'època de l'any en que la meva activitat laboral és molt baixa i gairebé no recordo haver-me dedicat a això. Jo només volia traduir. Encara no puc explicar-me com vaig fer per traduir la meitat d'un llibre en quinze dies. I encara no m'havia contactat amb Pamela!

Atès que jo no era una traductora professional ni em sentia capacitada per a aquesta tasca, mai se m'hauria ocorregut oferir el meu treball a Pamela abans d'haver-ho fet. Va ser només després de veure la pila del material que havia aconseguit traduir que llavors vaig pensar que sí podria ser distribuït. Però encara no em passava pensar que Pamela podria arribar a estar interessada en el meu treball. Vaig pensar llavors comunicar-me amb les persones que distribueixen textos espirituals a través de les llistes de correu per oferir-los aquest material, però és clar que per a això primer necessitaria l'autorització de Pamela. I llavors li vaig escriure.

La seva resposta va ser uns altres d'aquests moments en què sents que alguna cosa impacta com un llamp en el teu cor per canviar per sempre tota la teva realitat. A més de l'enorme afecte que immediatament vaig sentir cap a ella, no podia donar crèdit al que llegia: deia que sentia que jo havia arribat per ajudar-la i sostenir el treball de Jeshua i m'oferia publicar tot el material traduït en el seu propi lloc web.

La meva alegria i entusiasme no tenien límits. Immediatament ens va unir un fort llaç d'amistat, fins i tot després també amb el seu marit Gerrit. Si bé era per escrit i en un anglès que amb prou feines manejava, ells van ser les primeres persones amb qui jo vaig poder parlar fluidament de totes les meves experiències espirituals. Abans, els meus intents de compartir això amb les persones del meu entorn havien estat en va i tremendament difícils.

Des de llavors vaig seguir sent la traductora a l'espanyol dels seus missatges canalitzats. Sempre vaig realitzar aquesta tasca amb molta alegria i generalment no vaig trobar dificultats en fer-ho. És clar que he apel·lat al diccionari tot el temps, i també per descomptat a la intuïció, cada vegada que albergava un dubte pel que fa a la interpretació. Però considero que la gran connexió i proximitat espiritual que vaig sentir amb Pamela i la familiaritat amb l'energia que ella canalitza va fer que la seva forma d'expressar-me resultés tan coneguda i per tant tan fàcil la traducció.

No puc ser jo mateixa qui avaluï i jutgi la meva feina, però dono fe que els missatges que rebo dels lectors em segueixen sorprenent. Diverses persones que parlen un perfecte anglès o viuen als Estats Units, m'han escrit per felicitar-me per la qualitat de les meves traduccions; una cosa que jo amb prou feines aconsegueixo concebre. Per a mi és com un miracle, una cosa increïble. El mateix compte per al fet d'haver preservat o no l'especial energia espiritual dels missatges. Sí puc dir-te que de vegades li dono voltes i voltes a les paraules fins a aconseguir sentir que s'ajusten a la "música de fons", però són els e-mails dels lectors que em ratifiquen aquesta peculiaritat.

Carmelo Urso: Molts treballadors de la llum -sense ser professionals especialitzats- s'han bolcat a l'lloable treball de traduir grans quantitats de tresors espirituals que mai haurien arribat a les nostres mans a través de les cases editores. Aquests "traductors espontanis" no fan la seva feina per diners, sinó per saciar la seva pròpia set de Coneixement -i la del proïsme. En el teu cas, ¿equipararías la tasca de traduir un text espiritual a l'acte de meditar, pregar o practicar alguna disciplina metafísica? Com ha influït l'acte de traduir en la teva evolució espiritual?

Sandra Gusella: Pel que fa a aquesta pregunta, crec que molt del que vaig expressar anteriorment respon a ella; però per ser més explícita et diré que l'acte de traduir aquests missatges jo ho visc com una persona que executa un instrument musical seguint una bella partitura. El músic tradueix del pentagrama a l'instrument i jo ho faig de l'anglès a l'espanyol. Així ho he viscut, i sí crec que pot equiparar-se a qualsevol acte de meditació, creatiu o artístic que impliqui una sintonia fina amb aquesta energia que ens eleva i ens omple. Segurament aquesta és una de les raons per la qual, sense obtenir un rèdit econòmic, moltes persones fem aquest "treball de llum".

L'acte de traduir aquests textos m'ha transformat en el sentit de trobar una feina en sintonia amb la meva essència. En realitat ha estat la singular energia i el contingut d'aquests missatges el que ha actuat de catalitzador fort en el meu procés interior evolutiu; però el treball de traduir-los també m'ha aportat molt quant a experimentar treballar en aquesta freqüència. En aquests dies he llegit que se li crida a això "treballar en estat de flux". I per descomptat que també m'han influït molt espiritualment totes les derivacions d'aquest treball, com és el contacte amb tants lectors i amics de l'ànima que m'han escrit des de tants països.

Carmelo Urso: Quantes hores a la setmana dediques a traduir? Com compagines aquesta activitat amb els teus rutines familiars i professionals? Has traduït altres textos espirituals, a part dels de Jeshua? Quina resposta heu rebut dels lectors?

Sandra Gusella: No tinc una rutina setmanal per al treball de traduir. Em dedico a això cada vegada que es puja un nou text al lloc web en anglès i quan trobo el temps necessari per fer-ho. Com vaig manifestar anteriorment, finalment la vida em va anar conduint fins a trobar la feina ideal per a mi en els primers anys després de la meva despertar espiritual.

La rutina diària que m'imposa la feina que realitzo actualment per obtenir una entrada de diners és d'allò més flexible. Em refereixo al fet que en ser un treball independent, jo maneig meus temps. Fins puc fer part de la feina des de casa meva i això ha facilitat enormement la meva dedicació a tota la tasca que realitzo en el lloc web de Pamela i en general a tot l'aprenentatge espiritual i investigació de la nova energia que vinc realitzant. I el fonamental: s'ha emmotllat totalment a les meves necessitats de disminuir el ritme d'activitats a l'veurem abordada per la qual cosa es denominen els símptomes del despertar espiritual. Aquestes experiències van ser molt forts els primers anys i puc assegurar que m'hauria estat impossible sostenir una rutina laboral que de manera inamovible demandés cada dia la meva energia, el meu temps i / o concentració.

No he traduït altres textos espirituals a banda del material de Pamela. En diverses ocasions m'ho van sol·licitar però no vaig acceptar fer-ho. La raó és que per fer aquest tipus de treball espiritual jo he de "sentir". Vull dir que he de sentir una força interior que em impulsi i això no és una cosa que jo pugui gestionar conscientment. Si aquesta energia no hi és, m'és impossible realitzar la tasca. La meva decisió no va dependre de la meva judici sobre la qualitat dels textos espirituals que em van oferir. Va tenir a veure amb tota aquesta "màgia" que es desplega quan em sento a traduir un text canalitzat per Pamela.

Les respostes que he rebut dels lectors han estat meravelloses, increïbles. Sempre m'emociono cada cop que rebo tanta gratitud i amor a través de les seves paraules. Han estat centenars i centenars de missatges carregats de sentiments que sento vibrar intensament en tot el meu ser, i el més commovedor per a mi és sentir la tremenda familiaritat i connexió amb ells fins i tot a través de les diferències culturals i distàncies físiques enormes que ens separen.

Em parlen de la profunda transformació interior que per a ells ha significat llegir aquests textos, de la pau i l'amor que els transmeten, dels sentiments i de les emocions tan profundes que els aborden, de la sanació que experimenten, de la familiaritat amb aquesta energia Crística i la connexió amb Jeshua. I el més sorprenent i màgic és llegir una i altra vegada que ells van donar amb el lloc web "de casualitat" però a través d'una forta sincronia amb una recerca interior; i que a l'aprofundir en la lectura van sentir que havien trobat el que tota la seva vida havien estat buscat. També els missatges que em sorprenen i m'emocionen són aquells en què em agraeixen per haver explicat la història de la meva recerca i les meves experiències, amb les quals molts s'identifiquen.

Carmelo Urso: A partir d'aquest moment, m'agradés comentar amb tu algunes de les categories bàsiques del missatge espiritual de Jeshua. Un dels seus conceptes fonamentals és el de treballadors de la llum. Fa alguns dies, l'amic Eduardo Daniel Pizzi qui regenta el portal Treballadors de la Llum (amb ms de 38 mil visites mensuals) - em va comentar que un text hom nim de Jeshua va ser el que li va impulsar a iniciar la seva web. Sandra, qu s'entén per un treballador de la llum? En qu consisteix el seu treball? Si existeixen els treballadors de la llum, existirn els treballadors de la foscor? Cundo i en quin circumstàncies concienciaste que t eres una treballadora de la llum? Qu sntomes et van acompanyar en el teu procés de despertar espiritual?

Sandra Gusella: Per am un treballador de la llum, a les simples paraules de Jeshua a través de Pamela, és algú que sent una profunda motivació interior per portar Amor, Veritat i coneixement al món. Es parla d'una familiaritat i origen comú de cert grup d'ànimes que en aquests temps estan travessant un procés de transformació interior des de la consciència basada en l'ego a la consciència basada en el cor, però bsicament qualsevol persona al món té el potencial de ser un treballador de la llum. Només cal obrir el corazny sintonitzar conscientment amb aquestes freqüències elevades que ens transformen i canvien la nostra realitat personal i després la realitat col·lectiva. El treball de llum consisteix a creuar el pont cap a una nova consciència on la realitat que es construeix sms lluminosa i després ajudar els demsa realitzar la transici n.

També el món est ple de persones que treballen la llum tot i que potser no d'una manera conscient. Quan jo camí pels carrers, en el quotidià caminar de tots els dies, moltes vegades sento la gràcia d'aquesta bella freqüència capaç d'elevar la ma. És el somriure del carnisser de la quadra, és la simpatia de la dona que atén a la fornera, és la jovialitat de l'empleat del banc, són els nens, els avis, la tendresa d'un gos tots ells irradien una llum que s'encomana i es multiplica, i cada vegada que jo em sento bellament afectada per això, sempre dic silenciosament qu bonic treball de llum.

Mai havia escoltat això de treballadors de la foscor, però prenent el que jo entenc per foscor: totes les energies denses que bloquegen i limiten la nostra connexió amb la divinitat s clar que hi ha! Jo he hagut de treballar molt la meva foscor per poder donar pas a un major cabal de llum. En aquest sentit, tots els treballadors de la llum, els que passen per un procés de transformació interior, han de primer de tot ser uns diligents treballadors de la seva pròpia foscor. És ms, et dir que en tot aquest mbit espiritual és molta l'energia densa que s'observa, perquè és l'energia que ara surt a la superfície per a ser alliberada. Hi ha molta feina de neteja llevndose a terme. Per descomptat que no em refereixo a la foscor com l'energia del mal que lluita contra el bé. El meu concepte de foscor es gesta des del que Jeshua diu una tercer energia o energia Crstica en la qual no existeixen els judicis ni els oposats, en què la foscor és simplement l'absència de llum i tot és part d'una mateixa totalitat.

Vaig prendre consciència que havia d'estar relacionada amb aquest grup d'ànimes anomenat "treballadors de la llum" després de llegir les característiques psicològiques que el material d'Jeshua i altres textos espirituals els atribueixen. Increïblement elles encaixaven en tot amb la meva personalitat. També per la gran familiaritat i atracció que sentia per tota aquesta energia espiritual. A més vaig començar a unir caps amb tantes coses relacionades amb això que havia viscut tot al llarg de la meva vida. Com quan deu anys enrere havia sentit l'impuls a escriure sobre algú familiar a aquestes característiques psicològiques, o fets de la infància com quan vaig sentir que podia curar els animals amb la meva força interior i ho vaig fer, o quan per les nits veia energies en el meu habitació o sentia aguts xiulets a les orelles que jo silenciosament atribuïa a un benèvol contacte extraterrestre, o com quan per moments m'envaïa un amor immens per la vida i pels altres. També vaig recordar el que havia sentit mesos abans del meu despertar espiritual, quan aquest amor per la humanitat i per voler treballar per crear un món unit i pacífic de sobte va venir a mi de la manera més inesperada. Estava en un bar a Alemanya prenent cervesa.

A més experimentava energies (llum) des del primer moment en que tot va començar per a mi, fins i tot abans de introduir-me en la metafísica. Evidentment estava treballant la llum, ja que després de dues nits d'increïbles experiències d'obertura de chakres, induït per forces alienes a mi, tot el meu cos s'havia convertit en un canal per on un gran cabal de llum fluïa i fluïa.

De manera que amb tot això de sobte moltes peces soltes es van unir i la imatge va ser d'allò més clara, i molt emocionant per cert.

Els símptomes que vaig sentir durant la meva despertar espiritual van ser diversos i no podria descriure aquí tot això en profunditat, però resumint puc dir que el que vaig començar a notar l'endemà de la primera nit d'experiències d'obertura de xacres van ser canvis físics: la meva pell més suau, el meu semblant rejovenit, la meva columna relaxada, etc. També vaig començar a tenir febre sobtada que desapareixia d'un dia per l'altre, i de sobte em envaïa un esgotament físic extrem amb dolors musculars per tot el cos del qual amb la mateixa rapidesa que apareixien em recuperava. Quan em sentia sense forces meu semblant passava a veure molt malament, com si estigués patint una malaltia. Però tot això es normalitzava amb el descans, al romandre relaxada amb la ment aquietada l'energia fluïa i em recomponia.

Interiorment, vaig començar a experimentar molta pau i un benestar que mai havia viscut. Sentia esclats interns de felicitat, estava en pau amb la meva vida i amb el món com mai abans. El meu ser fluïa mansament al riu de l'existència, sentia que havia tornat la meva nena interior i podia gaudir de les petites coses de la vida. Però a aquest estat de gràcia se li superposaven dies o moments en què sentia que havia de treballar traumes vells per acabar de transmutarlos i alliberar-los. Llavors també van emergir emocions molt profundes relacionades amb determinades circumstàncies que m'havien tocat viure. Però era clar i ràpid el procés d'alliberament, aquestes situacions s'observaven sota una nova llum de la consciència i ràpidament es transformaven i desapareixien.

Vaig tenir somnis reveladors, somnis guaridors i somnis premonitoris. La percepció d'energies en contacte amb la meva aura es va tornar una quotidianitat i també una bella aventura d'estranyes experiències. Pel que fa a la meva vida quotidiana, vaig ser notant que no podia mantenir el ritme habitual d'activitats diàries, tot el meu ésser semblava haver-se entonat amb una melodia més suau, més serena que la que vibra en la societat i això feia que necessités apartar-me de la vida social. No és que no volgués participar en el món, és que per moments no podia. Em sentia hipersensible, no només a l'energia dels altres sinó fins i tot als sorolls ia la música. De vegades vaig haver de sortir corrents d'un local comercial perquè vaig sentir que la música metàl·lica que havia de fons em descomponia.

En general estava dispersa, em sentia desenfocada i desarrelada. No tolerava les energies denses o negatives del món. Assistir a les reunions familiars o socials, quan estava en aquests estats, era un tema difícil. Sentia que el meu cos no podia ser-hi, era com voler que el gel s'enfonsi en el got. Després necessitava un dia sencer per recuperar-me. Sabia que durant un temps havia recluirme una mica per permetre que aquest procés de recanvi i integració d'energies es dugués a terme. Tota aquesta etapa, que va ser molt intensa els primers quatre anys, va ser un gran desafiament; i crec que de no haver estat vivint sola i haver tingut aquest treball independent hauria estat gairebé impossible de suportar, sobretot si no pots comptar amb la comprensió dels altres pel que fa a què és el que t'està succeint.

Carmelo Urso: En el seu amorós missatge, Jeshua ens insta a passar de "la consciència basada en l'ego a la consciència basada en el cor". En aquest sentit, assenyala que hi ha quatre etapes en aquest camí:

a) Estar insatisfet amb el que la consciència basada en l'ego té per oferir-nos, anhelar "alguna cosa més": el començament del final.

b) Començar a ser conscients de les nostres lligams a la consciència basada en l'ego, reconèixer i alliberar les emocions i pensaments que van amb ella: la meitat del final.

c) Permetre que morin dins nostre les velles energies de l'ego, eliminant el seu capoll, sent un nou ésser: el final del final.

d) El despertar dins nostre de la consciència basada en el cor, motivada per l'amor i la llibertat; ajudar a altres en la transició.

Sandra, podries comentar i analitzar cadascuna d'aquestes transicions? ¿Se succeeixen en ordre consecutiu o poden coexistir simultàniament? I en el personal, ¿en quina d'aquestes etapes et ubicarías en aquest instant present?

Sandra Gusella: En la primera etapa vam començar a sentir-nos cansats i buits de repetir certes accions i pensaments que fins al moment passaven per la nostra consciència sense ser qüestionats. Eren comportaments d'una consciència basada en l'ego, els quals responen a l'estratègia que l'ego ofereix per ocultar l'ombra interior de por i dolor que tots portem dins. Des del moment mateix de la seva concepció com una consciència individualitzada, l'ànima se sent separada de la Totalitat i aquesta escissió és l'origen primordial d'aquest dolor. Després les experiències de vida al llarg del viatge d'evolució de l'ànima, també contribueixen a generar traumes i ferides que romanen aquí fins a ser observades i alliberades.

L'ego no resol aquesta foscor, la qual cosa només s'aconsegueix a través d'enfrontar aquest buit i recuperar la connexió amb la Font d'amor primordial. L'ego treballa en la superfície del problema reemplaçant aquesta manca pel reconeixement i l'aprovació dels altres. Per a això necessita controlar la realitat externa, i això situa la persona en un estat permanent de tensió i d'ansietat. Ha de vigilar el seu entorn: la seva relacions, el seu treball, etc. perquè aquest respongui sempre a les seves necessitats. Però com a la llarga és impossible sostenir aquest control sobre l'extern, arribat a un punt les estratègies de l'ego per enganyar-nos ja no ens conformen. Aquí és quan entrem a aquesta primer etapa. Ens és impossible seguir distraient amb els "dolços" que ofereix l'ego i llavors vam començar a anhelar alguna cosa més. Ara és menester observar de front aquest dolor interior que no percebíem directament, sinó només com una ombra. En aquesta etapa és com si entrara un esgarriacries per revelar l'engany. Comença a trontollar l'estructura artificial sobre la qual fins ara ens sosteníem, i això ens fa sentir molt desorientats i confosos.

En la segona etapa ens trobem cara a cara amb aquesta foscor interior que fins ara teníem terror d'enfrontar. És el període en què surten a la superfície totes les emocions que abans inhibíamos. El món impredictible dels sentiments i del que intuïtiu ara desborda els límits de contenció que l'ego els havia establert. Però com encara no és clar per a nosaltres quina és la veritable solució per aquest dolor que ens embarga, per un temps podem arribar a deambular pel terreny del que és "no humà". Un espai de molta confusió i incomprensió on generalment jutgem les emocions que ens ofusquen. Encara no comprenem la base de por que hi ha darrere dels comportaments que volem canviar. I aquesta crítica de les nostres pròpies ferides és el que fins i tot ens fereix més. Sólo cuando comprendemos que esa oscuridad no es “mala”, sino que es el resultado del miedo interior que necesita ser tratado con compasión, es cuando empezamos a serenarnos y adentrarnos más y más al reino del Amor oceánico que habíamos abandonado. Es cuando volvemos al Hogar.

En la tercer etapa comenzamos a vivir desde el corazón. Nos volvemos verdaderos creadores a partir de la total aceptación de nosotros mismos, con todos nuestros defectos y virtudes. Ya no priorizamos a los pensamientos y al deseo centrado en el ego para crear nuestra realidad, sino que damos lugar a una consciencia receptiva y alerta como fuerza impulsora. La diferencia radica en que en el primer caso “empujamos” sobre la realidad para adaptarla a nuestros deseos, mientras que del otro modo es la “intuición” quien nos “tironea” a nosotros para sugerirnos avanzar hacia un determinado destino. Crear desde el corazón es mucho m sf cil y poderoso que crear desde la mente, pero requiere la inmensa fuerza de mantenerse presente y centrado para poder escuchar a los susurros del alma. Y tambi n exige una gran confianza en uno mismo, ya que el faro que nos gu a no es externo sino que viene de nuestro interior.

En la cuarta etapa es cuando nos conectamos con el Esp ritu, ese lugar de paz y silencio interior que todo lo abarca. Este espacio Divino no puede ser captado por la mente, s lo puede ser sentido. Al experimentarlo nos sentimos absolutamente centrados y presentes, envueltos por un silencio indescriptible. Hay un enfoque concentrado o sinton a fina con una dimensi n que es ilimitada y eterna y que se percibe como paz y amor infinito. Desde esta conexi n, la dualidad y la realidad cotidiana pueden verse como algo lejano que no nos alcanza, al igual que vemos una ciudad desde un barco que se aleja en la bah a serena. Por eso es un espacio de sanaci n, ya que desde ah te percibes m s amplio y profundo que tu propia personalidad. Dese ah cualquier desequilibrio o desarmon a que pudiera haber estado abrum ndonos queda en la periferia, y nosotros desde el centro comprendemos la ilusi n. Luego, una vez que hemos integrado esta conexi n con la divinidad, de un modo neutral, sin la influencia del deseo personal, tambi n comenzamos a ayudar a otros desde esta energ a.

Como explica Jeshua en el mensaje, esta categorizaci n del proceso en cuatro etapas no es lineal. Es un esquema que sirve de instrumento para que podamos ver una realidad que no puede ser captada por la mente. Esto significa que podemos volver a etapas anteriores y luego tomar un atajo hacia la etapa final. El proceso de cambio de consciencia es absolutamente nico para cada persona. La conexi n con el Esp ritu no es algo que sucede una vez y para siempre. Nos conectamos y nos desconectamos, vamos y venimos del centro a la dualidad. Es por eso que yo no podr a ubicarme o etiquetarme en una etapa determinada. Si bien puedo relacionar ciertas circunstancias de mi vida con las caracter sticas descriptas en ciertas etapas y percibo en m una clara evoluci n, no veo vallas divisorias en mi vida. Todo se mezcla como en una sopa, se entiende? Conozco la experiencia de conexi n con la Totalidad y generalmente me mueven los tirones del coraz n, tambi n veo muy lejano todo lo viejo que dej atr s, pero sigo sinti ndome continuamente en el camino del aprendizaje y la evoluci n. A menudo sigo enfrentando desaf os en la arena del ego y el coraz n.

Estimados lectores y lectoras: continuaremos este ameno di logo con la amiga argentina Sandra Gusella la pr xima, con muchos m s detalles, vivencias y reflexiones. Hasta entonces!

LA NOCHE OSCURA DEL ALMA PRECEDE AL M S INIMAGINABLE DESPERTAR: ENTREVISTA A SANDRA GUSELLA, PARTE 2

Sandra Gusella

Carmelo Urso: En su amoroso mensaje, Jeshua nos insta a pasar de la conciencia basada en el ego a la conciencia basada en el coraz n . En tal sentido, se ala que hay cuatro etapas en ese camino:

a) Estar insatisfecho con lo que la conciencia basada en el ego tiene para ofrecernos, anhelar algo m s : el comienzo del final.

b) Comenzar a ser conscientes de nuestras ataduras a la conciencia basada en el ego, reconocer y liberar las emociones y pensamientos que van con ella: la mitad del final.

c) Permitir que mueran dentro de nosotros las viejas energ as del ego, eliminando su capullo, siendo un nuevo ser: el final del final.

d) El despertar dentro de nosotros de la conciencia basada en el corazón, motivada por el amor y la libertad; ayudar a otros en la transición.

Sandra, ¿podrías comentar y analizar cada una de esas transiciones? ¿Se suceden en orden consecutivo o pueden coexistir simultáneamente? Y en lo personal, ¿en cuál de tales etapas te ubicarías en este instante presente?

Sandra Gusella: En la primer etapa comenzamos a sentirnos cansados y vacíos de repetir ciertas acciones y pensamientos que hasta el momento pasaban por nuestra consciencia sin ser cuestionados. Eran comportamientos de una consciencia basada en el ego, los cuales responden a la estrategia que el ego ofrece para ocultar la sombra interior de miedo y dolor que todos llevamos dentro. Desde el momento mismo de su concepción como una consciencia individualizada, el alma se siente separada de la Totalidad y esa escisión es el origen primordial de ese dolor. Luego las experiencias de vida a lo largo del viaje de evolución del alma, también contribuyen a generar traumas y heridas que permanecen ahí hasta ser observadas y liberadas.

El ego no resuelve esa oscuridad, lo cual sólo se logra a través de enfrentar ese vacío y recuperar la conexión con la Fuente de amor primordial. El ego trabaja en la superficie del problema reemplazando esa carencia por el reconocimiento y la aprobación de los demás. Para ello necesita controlar la realidad externa, y esto sitúa a la persona en un estado permanente de tensión y de ansiedad. Debe vigilar su entorno: su relaciones, su trabajo, etc. para que éste responda siempre a sus necesidades. Pero como a la larga es imposible sostener ese control sobre lo externo, llegado a un punto las estrategias del ego para engañarnos ya no nos conforman. Ahí es cuando entramos a esta primer etapa. Nos es imposible seguir distrayéndonos con los “dulces” que ofrece el ego y entonces comenzamos a anhelar algo más. Ahora es menester observar de frente ese dolor interior que no percibíamos directamente, sino sólo como una sombra. En esta etapa es como si entrara un aguafiestas para revelar el engaño. Empieza a tambalear la estructura artificial sobre la que hasta ahora nos sosteníamos, y eso nos hace sentir muy desorientados y confundidos.

En la segunda etapa nos encontramos cara a cara con esa oscuridad interior que hasta ahora teníamos terror de enfrentar. Es el período en el que salen a la superficie todas las emociones que antes inhibíamos. El mundo impredecible de los sentimientos y de lo intuitivo ahora desborda de los límites de contención que el ego les había establecido. Pero como aún no es claro para nosotros cuál es la verdadera solución para ese dolor que nos embarga, por un tiempo podemos llegar a deambular por el terreno de lo “no humano”. Un espacio de mucha confusión e incomprensión donde generalmente juzgamos las emociones que nos ofuscan. Todavía no comprendemos la base de miedo que hay detrás de los comportamientos que queremos cambiar. Y esa crítica de nuestras propias heridas es lo que incluso nos hiere más. Sólo cuando comprendemos que esa oscuridad no es “mala”, sino que es el resultado del miedo interior que necesita ser tratado con compasión, es cuando empezamos a serenarnos y adentrarnos más y más al reino del Amor oceánico que habíamos abandonado. Es cuando volvemos al Hogar.

En la tercera etapa comenzamos a vivir desde el corazón. Nos volvemos verdaderos creadores a partir de la total aceptación de nosotros mismos, con todos nuestros defectos y virtudes. Ya no priorizamos a los pensamientos y al deseo centrado en el ego para crear nuestra realidad, sino que damos lugar a una consciencia receptiva y alerta como fuerza impulsora. La diferencia radica en que en el primer caso “empujamos” sobre la realidad para adaptarla a nuestros deseos, mientras que del otro modo es la “intuición” quien nos “tironea” a nosotros para sugerirnos avanzar hacia un determinado destino. Crear desde el corazón es mucho más fácil y poderoso que crear desde la mente, pero requiere la inmensa fuerza de mantenerse “presente” y “centrado” para poder escuchar a los susurros del alma. Y también exige una gran “confianza” en uno mismo, ya que el faro que nos guía no es externo sino que viene de nuestro interior.

En la cuarta etapa es cuando nos conectamos con el Espíritu, ese lugar de paz y silencio interior que todo lo abarca. Este espacio Divino no puede ser captado por la mente, sólo puede ser sentido. Al experimentarlo nos sentimos absolutamente centrados y presentes, envueltos por un “silencio” indescriptible. Hay un enfoque concentrado o sintonía fina con una dimensión que es ilimitada y eterna y que se percibe como paz y amor infinito. Desde esta conexión, la dualidad y la realidad cotidiana pueden verse como algo lejano que no nos alcanza, al igual que vemos una ciudad desde un barco que se aleja en la bahía serena. Por eso es un espacio de sanación, ya que desde ahí te percibes más amplio y profundo que tu propia personalidad. Dese ahí cualquier desequilibrio o desarmonía que pudiera haber estado abrumándonos queda en la periferia, y nosotros desde el centro comprendemos la ilusión. Luego, una vez que hemos integrado esta conexión con la divinidad, de un modo neutral, sin la influencia del deseo personal, también comenzamos a ayudar a otros desde esta energía.

Como explica Jeshua en el mensaje, esta categorización del proceso en cuatro etapas no es lineal. Es un esquema que sirve de instrumento para que podamos ver una realidad que no puede ser captada por la mente. Esto significa que podemos volver a etapas anteriores y luego tomar un atajo hacia la etapa final. El proceso de cambio de consciencia es absolutamente único para cada persona. La conexión con el Espíritu no es algo que sucede una vez y para siempre. Nos conectamos y nos desconectamos, vamos y venimos del centro a la dualidad. Es por eso que yo no podría ubicarme o etiquetarme en una etapa determinada. Si bien puedo relacionar ciertas circunstancias de mi vida con las características descriptas en ciertas etapas y percibo en mí una clara evolución, no veo vallas divisorias en mi vida. Todo se mezcla como en una sopa, ¿se entiende? Conozco la experiencia de conexión con la Totalidad y generalmente me mueven los “tirones” del corazón, también veo muy lejano todo lo viejo que dejé atrás, pero sigo sintiéndome continuamente en el camino del aprendizaje y la evolución. A menudo sigo enfrentando desafíos en la arena del ego y el corazón.

Carmelo Urso: Querida Sandra, de acuerdo al testimonio de Jeshua y de otros textos metafísicos, el tiempo del ego “es una estructura externa” ajena a nuestro ser ya nuestras experiencias, fatuo intento de librar al tiempo de nuestra subjetividad. En cambio, en los altos niveles de conciencia, el tiempo sería “una noción experimental”, “esencialmente subjetiva”, vale decir, esculpida sobre el mármol de nuestras experiencias. Sandra, desde tu perspectiva personal, podrías contestarnos, ¿cómo es que el “tiempo científico y objetivo”, “el tiempo de reloj” es irreal y el “tiempo subjetivo” es el real? ¿Cómo convalidar esta noción cuando el testimonio de nuestros sentidos para clamar exactamente lo contrario?

El tiempo del ego “es una estructura externa” ajena a nuestro ser ya nuestras experiencias

Sandra Gusella: El tiempo es una magnitud física. Es decir que es una propiedad cuantificable propia de un sistema sujeto a cambio o movimiento, que se mide atribuyéndole un valor numérico en base a un patrón de medida. Con esa unidad de tiempo establecida podemos cuantificar la duración de ciertos acontecimientos. En nuestra sociedad tenemos un Sistema Internacional de unidades de medida creado y prefijado a partir de fenómenos físicos naturales. En el caso del tiempo, su unidad es el segundo, y actualmente éste se define en base a la duración de un cierto número de oscilaciones de radiación atómica. Este “segundo” actual se definió tratando de ajustarlo al “segundo histórico”, que es el que se definía en base a fenómenos astronómicos, como los movimientos de rotación o de translación de la Tierra. El cambio se hizo porque éste nuevo patrón de unidad es más preciso que el anterior.

Con esta explicación queda claro que el tiempo es una “estructura externa” ajena a nuestro ser interno ya nuestras experiencias. El tiempo es una propiedad física, y el sistema de unidades es una herramienta “creada” para poder medirlo. Si no tuviéramos un sistema de medidas no significaría que las cosas no seguirían cambiando o moviéndose generando un “tiempo”, significa que no sabríamos cómo medir la duración de esos procesos.

En los textos espirituales frecuentemente leemos que el tiempo lineal (cuantitativo) es una ilusión, algo que evidentemente va a ser rechazado por nuestra comunidad científica. El problema en esta diferencia de opiniones es que el marco conceptual no es el mismo. Uno se enfoca sólo en la realidad física y el otro se expande más allá hacia otras dimensiones. Obviamente que más allá de los límites de esta realidad, el tiempo definido en base a estos fenómenos físicos que allá no existen es sólo una ilusión, algo que no es real. El tiempo es una propiedad de los sistemas donde hay cambio o movimiento. En la dimensión del Espíritu, donde no existe separación, diferenciación ni movimiento, en la Fuente donde no hay luz ni oscuridad ni forma alguna, es claro que el tiempo no puede existir. En física a esta dimensión se le empieza a llamar el “punto cero”. Pero mientras nos situemos en el marco de la realidad física y creamos un sistema de medidas para cuantificar la magnitud física llamada “Tiempo” que es intrínseca a esa realidad, ese tiempo “existe” mientras consideremos que “existe” esa realidad. Por lo tanto para evitar un choque de opiniones considero que es importante definir los “marcos conceptuales”.

Jeshua a través de Pamela Kribbe habla de un tiempo psicológico, subjetivo, que evidentemente no tiene ninguna relación con la unidad de medida definida en nuestra sociedad para medir el tiempo físico. El tiempo subjetivo es el “tiempo” en relación al movimiento de nuestras propias experiencias. Aquí no hay una unidad de tiempo y por lo tanto es imposible cuantificar nada. ¿Por qué los textos espirituales llaman a este “tiempo” como el verdadero o real? Simplemente porque su concepción del ser va más allá de la manifestación física; porque la vida se interpreta desde la eterna conciencia del ser y no desde el cuerpo físico temporal de una persona. Entonces, una vez que el alma se desprende de su vestimenta física, ¿cuál es el “tiempo” que para ella cuenta? Es el tiempo que la acompaña a lo largo de todo su viaje de experiencias, entrando y saliendo de una y otra realidad. Desde esta perspectiva, este tiempo subjetivo parece ser el real y el otro simplemente un artificio temporal ajeno a nosotros y sólo intrínseco a aquella realidad pasajera. De todos modos, el tiempo subjetivo no es una magnitud, no es medible, o al menos desconocemos si lo es. Es un tiempo que no es generalizado sino individual y que toma como referencia el ritmo de nuestras propias experiencias.

Este “tiempo psicológico” todos lo conocemos. Se percibe claramente cuando estamos enfocados en el fluir de nuestras propias acciones o pensamientos en lugar de centrarnos en el “ajeno” tictac del reloj. Es entonces cuando decimos que el tiempo se detiene o vuela; mientras que todos sabemos que el segundo, los días, los años, son patrones constantes e inalterables, al menos dentro de los pequeños límites de nuestra realidad física conocida. Aclaro esto porque en ámbitos cósmicos donde la estructura atómica mostrara que sus “constantes var an en relaci na las nuestras, 1 segundo de aquella realidad podr an equipararse a 2 segundos de la nuestra. S, el tiempo f sico es el stico, y en un futuro la ciencia tal vez hablar de marcos de tiempo o islas de tiempo c smicas, pero esto es tema de otra discusi n.

Carmelo Urso: Otro concepto clave que se maneja en muchos textos metaf sicos es el de la multidimensionalidad . De acuerdo, a las m s avanzadas teor as f sicas, existen 11 dimensiones de Realidad. Desde tu vivencia espiritual, Sandra, podr as ilustrarnos C mo se experimenta esta realidad multidimensional? Nuestro ser, est presente en cada una de ellas? De quina manera? Qu implicaciones tiene esto en nuestras vidas cotidianas?

Sandra Gusella: La multidimensionalidad comienza a tomar protagonismo en nuestra sociedad cuando m sym s personas comienzan a percibir otras dimensiones diferentes a la realidad f sica. Yo lo he vivido intensamente. Mis experiencias de contacto con otras dimensiones son concretas y hasta podr a decir f sicas . Las he experimentado como fuerzas bien definidas o como formas claramente visibles. Seg n mi visi n de la realidad f sica o de la materia como una matriz energ tica o campo de fluctuaci n de dos fuerzas complementarias y opuestas, donde todo son ondas y no hay part culas, las dimensiones son diferentes rangos de frecuencia de onda; del mismo modo que hay diferentes niveles de frecuencia en el espectro de luz electromagn tico: la luz visible, microondas, ultravioleta, etc. Esas otras dimensiones desconocidas y nuestra dimensi n perceptible no est n separadas, forman parte de una unidad.

Ahora, en qu dimensi n ubicar amos nosotros a nuestra mente o pensamientos, a nuestros sentimientos y emociones oa los sue os o recuerdos que tenemos, por ejemplo? La ciencia oficial considera que el cerebro es el generador de la mente, de la conciencia y de las emociones. Pero yo considero que eso no es as . He experimentado que eso no es as . He tenido una experiencia fuera del cuerpo en la cual todo mi Yo: mi ser, mi mente, mi conciencia, mis emociones, mis recuerdos, todo salvo mi cuerpo f sico, se manifestaron en otra realidad no f sica. Entonces mi conclusi n es que casi todo lo que somos en esta vida terrestre est en otra dimensi n que escapa al estrecho rango de la realidad f sica. S lo nuestro cuerpo biol gico encaja en este nivel de frecuencias conocido. El resto tambi n est aqu, porque las dimensiones se superponen, pero son de una naturaleza m s et rea que escapa a la percepci n sensorial.

De modo que nuestro ser habita permanentemente en otras dimensiones. Cuando nuestra conciencia se ancla en el cuerpo f sico, ste parece actuar como una m scara virtual que nos permite percibir esta realidad a trav s de los sentidos f sicos. Cuando los cient ficos localizan en el cerebro las zonas donde ellos dicen que se generan las emociones o los recuerdos, por ejemplo, no est n detectando el origen de esos campos de energ a sino s lo su acceso a ellos a trav s de la biolog a. El cerebro es un gran receptor y transmisor de frecuencias, no es un generador; del mismo modo que un televisor transmite las im genes que muestra pero no las crea. El cuerpo biol gico parece ser una interfaz entre las dimensiones et reas y la f sica. Nos da los sentidos f sicos para percibir la realidad material y tambi n tiene accesos (a trav s de v rtices energ ticos, las gl ndulas y el cerebro) para que conectemos con otras partes de nuestro ser como el cuerpo mental, el cuerpo emocional.

De modo que las dimensiones no f sicas forman parte de nuestro ser y de nuestra vida cotidiana. Sempre ha estat es. S lo que ahora a trav s del cambio energ tico en el planeta y la activaci n de ciertas zonas del cerebro y del ADN, es posible para nosotros acceder a otras partes de nuestro ser (dimensiones) que hasta ahora permanec an negadas: campos de energías donde hay registro de vidas pasadas, dimensiones donde conectamos con otros seres de luz, energías sanadoras, etc. De modo que nuevas capacidades extrasensoriales pueden ser despertadas y desarrolladas. Esto tiene una implicancia total en nuestras vidas y en general en el mundo. Cambia nuestra realidad. Nos da la posibilidad de crear un mundo más consciente e iluminado.

Las dimensiones no físicas forman parte de nuestro ser y de nuestra vida cotidiana

Carmelo Urso: Diversos autores y canalizadores expresan la idea de que “el Uno no es Luz ni Oscuridad. Dios simplemente Es”. En Occidente, las religiones formales suelen atribuir a Dios las bondades de la Luz ya Su Enemigo las atrocidades de la Oscuridad. De acuerdo a tu parecer, ¿qué es la Oscuridad? ¿No sería peligroso para nosotros integrarla a nuestro ser?

Sandra Gusella: Esta es mi visión. Imagina un sol central y una periferia, como si fuese un sistema solar. El Uno, Dios, la Totalidad, o como queramos llamarlo, implica el sistema completo: la fuente de luz en su centro y todos los demás niveles hasta la periferia. Las almas se originan en la fuente, ahí se diferencian de la Totalidad como una conciencia individualizada; luego emprenden su viaje de experiencias por todo el sistema. Ellas mismas son a su vez una réplica de ese sistema. Y en cuanto más se alejen del centro de luz o cuanto mayor sea su desconexión de la Fuente, su sol interior se desvanecerá y ellas experimentarán la Oscuridad: un sentimiento de separación, de miedo y de soledad muy profundo que limitará su conciencia y la pondrá al servicio de su ego. El ego será el instrumento que intentará resolver ese dolor a través de estrategias que crean disonancia en relación al orden y la belleza de la creación.

Todos nosotros tenemos más o menos oscuridad integrada a nuestro ser. Es parte de este juego de experiencia en la dualidad, la realidad de los opuestos. Son las emociones densas que nos abruman, son los miedos incontrolables, son las actitudes que nosotros detestamos o que los demás juzgan negativamente, son las frustraciones, las tristezas, el desgano, la envidia, los celos, el rencor, la ira, etc.…. Todo eso resulta de la falta de luz, de la desconexión con nuestra fuente de amor central que nos da total plenitud y entereza más allá de cualquier circunstancia externa. A medida que evolucionamos, que acumulamos experiencias, poco a poco vamos recordando dónde se halla el bienestar y la dicha y naturalmente vamos encendiendo más y más nuestro sol interior y nos reconectamos nuevamente con la Fuente, regresamos al Hogar.

Todos nosotros tenemos más o menos oscuridad integrada a nuestro ser.

La lucha entre dos fuerzas opuestas, llamadas el “bien” y el “mal”, es un concepto de la dualidad. La realidad de conciencia en la que aún existen sentimientos de separación y soledad. El ego necesita juzgar, establecer jerarquías y leyes como forma de amarrarse a una estructura y obtener seguridad. En cambio cuando se halla el oro espiritual, la perla perdida, ya no necesitas enfrentarte a nada ni luchar; no eres bueno ni malo, no eres víctima ni victimario, simplemente comprendes el argumento y te aceptas como parte de esta totalidad.

Carmelo Urso: En el prólogo de la serie de los “Trabajadores de la Luz” escribes: “La canalización de la energía crística me ha hecho pasar por experiencias de las más intensas y asombrosas, conduciéndome siempre a la expansión de mi consciencia ya un punto de paz y de quietud interior”. En otro punto leemos que “sembrar la semilla de la energía crística” es la misión de todo “trabajador de la luz”. ¿Qué es la energía crística? ¿Cuándo comenzaste a canalizarla? ¿Tienes algún registro de esa experiencia? ¿se puede expresar a través de las palabras?

Sandra Gusella: La energía Crística es esa energía que la historia y la imagen de Jesús nos ha legado. Es la cálida energía de amor y de conciencia sabia y despierta que está más allá de la dualidad de los opuestos. Es la “tercer energía”. La energía que está en conexión con el padre/madre Dios. En ella no hay vacío ni mitades, es una unidad por sí misma. Quien la porta no juzga ni presiona sobre la realidad a partir del deseo personal que intenta tapar la olla del miedo; en cambio es compasivo, receptivo y alerta y actúa guiado por su intuición en sintonía con la música divina. Es enfocada, centrada y arraigada. Con ella no se implora ni se mendiga, no se ataca ni se agrede; con ella sientes tu fuerza, tu confianza y tu poder. Es pacífica. Es la energía del corazón. Es la luz destellante en el pecho. Es la conexión con la Totalidad y por ende es una fuerza sanadora y creativa. Es Amor. Es Luz que ilumina.

Sí, recuerdo muy bien la primer vez que mi ser se inundó de esa luz tan poderosa. Fue apenas unas semanas antes de mi despertar espiritual cuando, a partir de una situación personal, mi alma eligió el perdón al rencor, la compasión al juicio y el amor al dolor. No es algo que yo haya decidido desde la mente, simplemente ocurrió. Y no, no hay palabras para expresar esa experiencia. Pero puedo asegurar que toda mi conciencia e incluso mi vibración ya no fue más la misma a partir de esa vivencia. Reconozco claramente un antes y un después en mi vida separado por un instante inmenso y sublime de iluminación. Fue una de mis experiencias más liberadoras y conmovedoras. Mi pecho se abrió y de él se desbordó una energía dulce y sanadora por todo mi ser.

Carmelo Urso: ¿Cómo podemos definir al Jeshua de las canalizaciones? ¿Es un personaje histórico que vivió hace aproximadamente dos mil años en Palestina? ¿Es un campo de conciencia y energía sagrada que cualquiera de nosotros podría canalizar, sintonizar? ¿Es la plenitud del Amor libre de cualquier obstáculo?

Sandra Gusella: Personalmente he sentido al Jeshua de las canalizaciones como un campo de conciencia y de energía sagrada. En algunas ocasiones estuvo asociado a la imagen del personaje histórico que conocemos como Jesús. Por supuesto que Jeshua es mucho más que aquél personaje histórico, es una energía que trasciende por mucho a una vida. Pero seguramente que aquella imagen, su mirada, su semblante, su luz… nos sirve de puente para conectarnos con esa energía. Creo que cualquier persona la puede canalizar o sintonizar. Personalmente he comprobado que eso depende de nuestro estado interior, de nuestra apertura y amor. Tampoco existen las palabras para expresar la experiencia. Es incomparable y sublime. Cada vez que Jeshua tocó mi corazón o me abrazó con su energía sentí un estado de plenitud y de amor total; es como si un vacío en ti de pronto se llenara. Además sientes su inmenso poder, es como si tu propia aura se enfocara y tu propia luz se intensificara. Ocurre un gran cambio de vibración hacia algo más fino y sutil. Sientes que tu mente se enfoca y cambia tu percepción. Pero ante todo y por sobre todas las cosas sientes Amor.

Carmelo Urso: Aparte de Jeshua, varios canalizadores afirman transmitir el mensaje de Jesús. Recientemente, publiqué en mi blog una interesante entrevista con la Canal de las “Cartas de Cristo”. Al respecto, existen otros trabajos como “Las Grandes Enseñanzas Cósmicas de Jesús” de Gabriela Wittek y “Un Curso de Milagros”. ¿Has leído tales trabajos? ¿Qué te parece cada uno de ellos? ¿Conoces otros textos atribuidos a la energía crística que puedas recomendar a los lectores?

Sandra Gusella: He leído algunas de las “Cartas de Cristo” y he disfrutado mucho su lectura. Claramente siento la energía de Jeshua (Jesús) en ellas. Lamentablemente no he encontrado el tiempo para seguir leyendo pero seguramente lo haré en algún momento. Me parece un gran trabajo que echa una luz clara y verdadera sobre la vida, los pensamientos, la energía de Jesús y su mensaje al mundo. No he leído los otros autores que me nombras, aunque puedo recomendar otro texto atribuido a la energía Crística. Me han gustado las Canalizaciones de Yeshua por Bradley, las cuales con mucha belleza relatan la vida de Jesús.

Carmelo Urso: Dentro de tu sendero espiritual, Sandra, ¿estás generando algún material propio para ofrecérselo a los lectores y lectoras? ¿En qué dirección va tu línea de trabajo? ¿Existe algún sitio web en el que los interesados e interesadas puedan hallar tus textos?

Sandra Gusella: Sí, así es, estos últimos meses he estado trabajando intensamente y sin descanso –en estado de flujo, como se le llama – diseñando mi propio sitio web el cual ya he subido en estos días pero que aún está en construcción. Siento que las cosas van tomando su propia forma a medida que voy trabajando y tengo varias ideas en mente pero que aún necesitan definición. Es la definición que adquiero a medida que voy aprendiendo sobre las posibilidades que me ofrece el diseño web, ya que soy autodidacta en esto. La idea central es crear un portal sobre la nueva energía donde el eje sea inspirar, transmitir amor y despertar conciencias. Habrá música, videos e imágines que puedan contribuir a elevar nuestras frecuencias. Y también será importante la sección sobre “ciencia y espíritu”, ya que este tema me apasiona y quisiera compartir con la gente mi investigación, mis pensamientos e ideas relacionados con esto. La dirección del sitio web es www.humanitylight.com

Carmelo Urso: Un mensaje final para los lectores de Iberoamérica.

Sandra Gusella: Lo primero que quiero transmitirles es mi gratitud. Para todos aquellos me han escrito o que han dejado su mensaje en el libro de visitas del sitio web de Pamela Kribbe, quiero que sepan que su aporte al escribir sus palabras es invalorable. Muchas veces ustedes me han iluminado y me han elevado para seguir inspirada en este trabajo. El amor y la emoción que transmiten es enorme y puedo sentirla. Por favor nunca se sientan solos en esto porque gracias a ustedes yo me he sentido acompañada. Todos somos una gran familia y trabajamos juntos y unidos aunque a veces no lo percibamos. Y para todos los que silenciosamente nos acompañan, el mismo amor y gratitud. Seguramente seremos muchos más, y espero con mucha ilusión y esperanza que todos aquellos que aún están dormidos sientan el llamado interior para llegar hacia la luz que es su destino. Juntos abriremos las puertas de un nuevo mundo. Una nueva dimensión de la conciencia donde se respira un aire dulce de paz, de amor y de hermandad. La magia de la transformación ya está ocurriendo y es conmovedora y sublime. Las semillas crísticas están creando el jardín más bello que podamos imaginar. No alcanzan las palabras, no alcanzan las lágrimas… todo es tan mágico y bello…. El amor que siento es enorme. Reciban mi abrazo en la luz del corazón.

Muchas gracias Carmelo.

Carmelo Urso –

LA NOCHE OSCURA DEL ALMA PRECEDE AL MÁS INIMAGINABLE DESPERTAR: ENTREVISTA A SANDRA GUSELLA, PARTE 2

Article Següent