Entusiasme Existencial - Part 1- Per Roberto Pérez - comentat per Gisela S.
- 2018
En el present article parlaré sobre una de les conferències realitzades per Roberto Peréz ja que és un tema que el veig cada dia al meu consultori i que afecta a moltes persones. A partir d'aquesta creixent preocupació que observo en moltes persones i que a mi, com a individu, també m'ha travessat és que vull compartir-seus ensenyaments i saviesa sobre el tema en qüestió. Tots en algun moment de la vida hem perdut l'alegria de viure, el sentit de l'existència. Per això per animar-los a més i ajudar-los i ajudar-me a re-construir-la, els deixo aquestes meravelloses paraules del Antropòleg Roberto Peréz.
Entusiasme Existencial - Part 1- Per Roberto Pérez - comentat per Gisela S. Hurtado
Al tema d'avui li vaig posar com a títol l'entusiasme existencial perquè té a veure amb una actitud difícil de sostenir. La paraula entusiasme ve del grec Theou, en déu. I en el pensament grec l'entusiasme era un experiència interior de goig, però un goig intern de plenitud. Per això dèiem és com estar a la divinitat, estar en el més ple que Existís. L'entusiasme és un estat interior i és diferent a l'eufòria, l'eufòria és estar fora de si. A la pista de futbol aquestes amb eufòria, en un moment de passió aquestes amb eufòria. L'entusiasme en canvi és com una sensació de plenitud interior que et fa cridar o aplaudir, però és com un esclat que brolla de dins. Llavors l'entusiasme té a veure amb alguna cosa íntim, interior, que fa mes a la sensibilitat profunda. Repeteixo l'eufòria és circumstancial i purament emocional.
Llavors Com viure aquest entusiasme?
Qu actituds hem de tenir per viure aquest entusiasme ?. Llavors primer, anem a posar-li paraules. Si un hagués de dir, siguindome els que ja em coneixen, és el triangle de la consciència, si ?. És allò que des que ens llevem fins que anem al llit pensem, sentim i actuem. Ment, corazny voluntat. Jo diria en el creixement de la nostra consciència, hi ha com tres actituds que estan com lligades entre si. Una va de la mà de l'altra. De manera que, un es podrà preguntar, Quina és la font d'això que diré ac ?, però podrem dir que aquestes tres actituds són claus per a una manera de viure amb una consciència ms plena.
Llavors el primer és que si vaig a l'rea de la ment (punta de l'triangle) la primera actitud que es genera en la vida, és una manera de disposar-se, diferent, i és la sorpresa. La sorpresa és aquest impacte que la vida em dóna, ia partir de la qual em vincle amb la realitat d'una manera molt ms superlativa. Quan et sorprèn i et impacta ac, (tercer ull, front) ho vivs com alguna cosa, se t'obre alguna cosa, una claredat interior. La sorpresa té a veure en totes les filosofes, des d'on neixen les filosofes, i per a tots els filsofos grecs, que la sorpresa és el coneixement de la saviesa. Si no us sorprèn alguna cosa no li vas a posar el cor, o la ment o la dedicaci. Quan algú diu ja no em sorpresa de res, en aquest pas no em sorpresa de res, és pattico, perquè no asombrarme vol dir que no m'impacta la vida i el primer que ens impacta en la vida, és ac, aquesta sensaci que hi ha alguna cosa que em crida l'atenció, que em sembla valuós. Llavors la sorpresa és aquest impacte que ens produeix la vida.
Cal deixar-se impactar, cal deixar de veure que les coses que ens impactin siguin tan extraordinàries, quan l'ordinari és el que ens impacta, quan el simple és el que ens impacta, un dira que aquesta vivint qualitativament millor. Si només ens sorprenem per coses espectaculars, i generalment i lamentablement ens sorprenem per coses negatives, i així anem alimentant la vida. Quan aprenc a asombrarme amb les petites coses quotidianes, la meva consciència, la meva qualitat de vida és més gran. Per això la sorpresa en realitat depèn de dues coses. Depèn del fora òbviament, però depèn de la meva actitud de com estic cap a fora. Si jo estic només veient el utilitari, el material, si només estic veient el exterior. Si només em quedo en el que passa, evidentment vaig a tenir una mirada de dos tipus.
O d'una indiferència, avui si van arribar aquí, amb la lluna plena que hi havia, la miraves a la lluna i et impactava. Si ja no ens sorprèn la simplicitat d'una lluna plena, si ja solament com dic, la sorpresa passa per les coses espectaculars. Un va minant la qualitat de vida, perquè el sombro va portant de la mà a altres coses. Llavors aquest sorpresa, repeteixo depèn del fora però depèn de la meva actitud interior. Jo decideixo viure sorprès o no. Jo ho decideixo, és una decisió personal. Certament el fora em manifesta coses que em sorprenen, però jo decideixo obrir-me a la sorpresa o no.
Llavors, aquest sorpresa és l'impacte de la vida a nosaltres, que a través dels sentits o del que percebem, ens arriba. Però la sorpresa és la primera clau de la segona porta que ens porta a l'entusiasme. I aquí està l'entusiasme té a veure amb la sensibilitat, el que no em sorprèn no m'entusiasma. La sorpresa és un impacte en la capacitat de reflexionar (ment), l'entusiasme és al cor. Llavors quan alguna cosa em sorprèn i m'entusiasma, llavors el que faig és posar passió en el que faig. La passió d'alguna manera és la filla de la sorpresa i de l'entusiasme. No puc viure amb passió a la vida si no tinc sorpresa i entusiasme.
Aquesta passió té a veure amb les ganes
I aquestes ganes té a veure amb una frase que tantes vegades els he dit "l'important no és si perds o si guanyes, l'important és que no perdis les ganes". Alimentar les ganes, es fa amb una ment que se sorprèn i amb un cor que s'entusiasma. Les ganes tenen a veure amb això, en l'activitat que sigui, si ja no et sorprèn el que fas no tenes entusiasme, i perdes la passió, realment comença aparèixer la rutina i apatia tot el temps.
M'encanta quan les coses que dic no tenen a veure amb coses extraordinàries, la meva àvia quan cap milaneses li posava passió, m'entenen. Ella li posava totes les ganes i quan cap a les pastes, la preparava i la pastava i la tenia. Li portaven un temps més gran que òbviament les comprades, però ella li posava les ganes i vós menjaves les ganes d'elles, no les pastes. Menjaves l'entusiasme que tenia a fer-la, que posava l'àvia, i que es posava a cantar, per exemple. I sempre era un moment de sorpresa estar amb els seus néts, amb els seus fills, sempre estava amb una sensació que era nou. I aquest veure com una cosa nova, amb entusiasme i amb ganes li donava al menjar, un gust diferent.
Llavors si això passa així, en coses més elementals, portem-a tots els ordres de la vida. Aquestes dues actituds, totes aquestes coses són el que dic, és el "bé estar". Algú realment està bé, estar bé, ¿que és estar bé ?. Algú diu que està bé, és no estar malament. No, no, no, no. Estic bé com dient no estic malament, estic bé. E l benestar té a veure amb una altra cosa, no té a veure amb l'emocional, té a veure amb això. Em puc aixecar amb entusiasme, amb ganes o no. I el dia ho vaig a tenyir d'aquesta manera.
Vegem l'oposat a això el que jo anomeno el malestar
Quan en lloc de la sorpresa aquesta la indiferència, quan en comptes de l'entusiasme aquesta la insatisfaccin i quan en comptes de la passi aquesta la Apata. Imagnense algú indiferent, algú amb una actitud de insatisfaccin permanent i algú que té una Apata a la vida. Realment aquestes milaneses i, o no me les vull menjar, o això no m'interessa. Perquè la persona que comença a actuar de l'altra manera, i que est malament, és aquest el mal estar. Va a teir el que fa i el que viu amb aquesta actitud. I aquesta indiferència, aquesta insatisfacciny aquesta Apata li treu brillantor a la vida de li el que fa ho fa per obligació. Ho fa per obediència, per compliment. I recordin sempre que el compliment és compleixo i ment, llavors la persona que fa coses per compliment és perquè si no les fa li diran alguna cosa, no les fa amb ganes. No les fa des d'un entusiasme interior, ho fa perquè no li queda una altra, ho fa perquè he de fer-les.
Jo dic fins a les coses més simples i també en les coses ms sagrades, els que compartir-nos la nostra tradici cristiana, la persona que diu he d'anar a missa. Jo si estic dalt li dic: no! qudate a casa perquè amb aquesta cara Perquè vens ?, qudate tranquil no necessito que vinguis. Dir He d'anar a no !. Quan tot neix d'un he de. . és d'una actitud oposada a això, i en aquesta actitud com dic, indiferència, indigestiny Apata. Si van tendeixo la vida es, saben que un acabar tenint una cara de indigestin terrible. És una persona que no digereix la vida, que és una mica la sensaci que tenim quan veiem, a molta gent fins i tot, que quan té la comissura de la boca per avall, vós sents que alguna cosa passa, que no aquesta bé. (Estar bé) I no passa perquè li pas alguna cosa malament, perquè fins i tot la persona que aquesta es, quan arriba a situacions difcils aconsegueix posar-li una altra actitud diferent obvi. No és que no li fan mal les coses, no és que la vida ens passa per fora, no, però caminant per la vida es, les dificultats de la vida es les viu d'una altra manera, però en canvi quan les situacions negatives arriben i et troben l'altre costat, la veritat és que fas un drama de cada pequeez. Jo crec que és es, la persona que té benestar o que té aquest benestar que estem parlant, la vida se li fa una mica més relaxada, no vol dir que no tingui problemes, sinó que no li agrega als problemes el dramatisme de un estat interior.
En canvi la persona que com dic, aquesta de l'altre costat, té un malestar permanent que engrandeix tant les coses que de vegades el problema és minscuslo però passa a ser majúscul per l'estat que té la persona. Això per a mi és com una clau de vida, o el que jo anomeno l'artesana de viure. L'art de viure sanament. Té a veure amb aquesta, amb aquest benestar. Per això hi ha una frase que ja és vella però la dic com per no oblidar-la mai que diu així "gaudim poc pel molt que tenim, i vam patir molt pel poc que ens falta". Gaudim poc pel molt que tenim i patim poc per tot el que ens falta. Donaria la sensació que molta gent en el diari viure, en aquest malestar quotidià, sempre veu el que falta. Aleshores és fàcil que en aquest estat de veure el que falta, aquestes actituds, que dic, no hi siguin, estiguin mes bé, la indiferència, la insatisfacció i l'apatia. ¿Perquè vaig a fer això, i que canviaré amb això ?. Estic amb un estat interior de sensació d'impotència, la persona que té aquest estat de benestar, normalment té una actitud d'avançar i de valentia molt més fort.
Aquesta és la base clau de la vida
Ara la pregunta de fons és, Com faig o que he de fer per viure així? Llavors un diria a veure, anem a això. Què és el que provoca això? un diria bo són esdeveniments de fora que em impacten i al impactarme em porten a la sorpresa i l'entusiasme. És cert, moltes vegades fets externs ens porten a la sorpresa, l'entusiasme ia les ganes. Però certament no és l'extern, el que mou això. Aquest moviment realment s'aconsegueix quan un aconsegueix ser feliç.
La persona que és feliç naturalment se sorprèn, s'entusiasma i té passió. És com que ser feliç, s la font de la sorpresa, l'entusiasme i la passió.
Fa poc vaig veure una pel·lícula que es les recomano moltíssim que es diu "el guerrer pacífic", Busquin-i Veieu. La proposta de tota la pel·lícula és d'una persona gran que a un jove li diu "es feliç", perquè si aconsegueixes ser feliç això et va a brollar, però si no sos feliç, aquest estat interior d'infelicitat et treu la sorpresa, et treu l'entusiasme i et treu les ganes.
Llavors ara entrem a fons, Què és la felicitat?
L'entusiasme existencial a la vida però també la passió i la sorpresa es recolzen en aquest ser feliç. Llavors ara anem a veure, q ue és la felicitat i quins són els verins contra la felicitat, els verins que no enverinen la vida i la felicitat.
No és un tema menor eh.
CONTÍNUA EN:
PART 1: entusiasme-existencial-part-1-per-roberto-perez-comentat-per-gisela-s /
Part2: entusiasme-existencial-part-2-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela /
PART 3: entusiasme-existencial-part-3-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela-s /
PART 4: entusiasme-existencial-per-roberto-perez-part-4-comentaris-per-gisela-s /
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
FONT: https://www.youtube.com/watch?v=YqaFKoy2Is0
