Entusiasme existencial - Part 2 - Per Roberto Pérez - Comentaris per Gisela
- 2018
I aquí si entrem en el gran dilema, per versar sobre Què és la felicitat ?.
Vull començar dient què no és la felicitat, perquè si vaig entendre què no és la felicitat, que és el mes comú que passa, confondre el que vaig a dir ara amb la felicitat, mai anem a ser-ho, llavors hem de tenir en clar el que no és. Per després poder dir-ho clarament i els demano, el que els demano sempre, anótenlo, porteu per conservar-lo en altres llocs, perquè encara que sembla fàcil, no es parla.
El primer punt central d'això és, ho vaig a prendre des de la tradició judeocristiana perquè m'encanta la idea d'arrencar des d'un àmbit mitològic no ?.
Al paradís, d'acord a la mística ia la tradició hebrea i cristiana, Adam i Eva, hi eren en estat de plenitud, de felicitat, i literalment diu que ells estaven nus, i la nuesa d'ells, que en la iconografia, en l'pintura etc. era sense roba, i en la càbala, que és un estudi místic de la tradició hebrea, diu no, no estaven sense robes, la nuesa que vol significar aquí és que estaven sense nusos, no sense robes. Estaven nus, és a dir estaven lliures internament, no hi havia nusos entre ells, per tant eren transparents. I aquesta transparència entre ells, és el que volen dir que era el paradís. El paradís és un àmbit de llibertat i de transparència. I per descomptat quan van començar a mal usar al llibertat, van començar a fer-se nusos. I el primer que van fer, d'acord al relat bíblic, és que es van posar roba, es van tapar, no amb roba, amb les fulles i tot això. Es van començar a tapar, a vestir perquè van començar a tapar els seus nusos. I això és el que fa la condició humana, tapem el que no ens agrada i vam acabar de tapar-lo tant que arriba un moment que no reconeixem que tenim aquests defectes o aquestes coses negatives. L'important és que l'home es vesteix "internament" per tapar les seves pors, les seves debilitats, la seva mesquineses. I això és part de la condició humana i quan apareix Déu en el paisatge paradisíac, s'amaguen, pàg orque li fa vergonya. Això que acabo de dir no té a veure amb el passat, el que la bíblia vol mostrar és la realitat de l'ésser humà avui, avui. Doncs o estem al paradís o el perdem. Si jo visc fent nusos, tapant-me, i allunyant-me d'aquesta font sagrada, perdo el paradís. En canvi quan veig els meus realitats més internes i febles, les meves debilitats, les meves dificultats, els meus ombres, reconeixent-les començo a canviar-les, torno al paradís. I en comptes d'amagar de la font o tapar-me davant l'altre, ho reconec, demano perdó, objecció, estic tornant al paradís.
Llavors el paradís no està abans o després, aquesta aquí, això és el que vol dir. I entre aquests nusos que ens vam fer en aquest estat imaginari, i el que fem ara, un dels nusos més seriosos per a mi és c reer que la felicitat ve de fora. Aquest és un nus molt seriós. El creure que la felicitat ve de coses que em passen fora, això porta inevitablement a una quantitat de cataractes de confusió mentre que se'ns va la vida i aquest nus de pensar que la felicitat és una cosa que ve d'una realitat externa al meu va a portar al que vaig a dir ara. I la nuesa en realitat que els proposo és pensar que:
La felicitat és una tria compromesa
La felicitat no és un estat que prové com a efecte d'una cosa que em esdevé fora, i s 1 elecci compromesa. Estem tan lluny de pensar as habitualment i en la nostra formació personal ningú ens va dir molt sobre això, i que escoltem moltes vegades quan per exemple li donem el micròfon a un amic i diu: la felicitat és un moment Roberto, hi ha moments de felicitat! Nah! Qui està feliç tot el temps?. Hi ha moments de felicitat clar, perquè en el comú quotidià del viure es comprèn felicitat, com vaig a dir ara, llavors s hi ha moments, existencialment és es.
Si jo entenc la felicitat com vaig a dir, la felicitat són moments. Però la pregunta és És aquesta la felicitat? és aquesta la felicitat de la condició humana? El que vaig a relatar ah, No !. Als que estem per arribar a despullar-nos, és comprendre que la felicitat no és fruit d'una situaci exterior sinó d'una decisi compromesa. I en això ve una cosa molt simple, fjense no sóc molt erudit en el anglés però a veure si ho dic bé. En la tradici anglosaxona el terme Felicity va ser reemplaçat per happiness i la ra HAP significa succeir, succés. Llavors happiness té a veure amb un estat que es té, estar happy. És un estat que es té desprs d'haver aconseguit alguna cosa. O millor dit havent posat molt inters, avui estic happy. Per qu? perquè jo em vaig proposar estar es. La paraula happiness en anglosajn és una cosa que s'aconsegueix tenir quan un accepta el desafiament de la vida i lluita per aconseguir això.
Llavors la felicitat no és un destí, és un desafiament.
El decideix un. Llavors si no estàs feliç, no culpis a fora, a la gent, no acusis a tot el que t'envolta. Vaig sortir d'aquest lloc perquè mentre segueixis pensant que sos infeliç pel de fora, seguiràs creient que ets feliç pel fora. No !, No! La felicitat llavors canvia el sentit, aquest el teu "Happy" és una cosa que el teu aconsegueixes per la teva decisió compromesa, no perquè et pas, perquè "hi ha em va tocar ser feliç al meu" no! Llavors aquesta idea anglosaxona de la felicitat transformada en happinness té a veure amb això, té a veure amb entendre que una persona és happy, diuen així, quan és fruit d'una decisió personal i un èxit personal a partir d'una actitud valenta, una actitud de recerca, no? De assoliment.
Llavors veurem què no és la felicitat.
I en això, van a donar-se compte que hi ha moltes persones que pensen així, o sigui que la idea no és tan rara, és quotidiana.
Primer: El destí no és felicitat. La sort no té a veure amb la felicitat.
Hi ha molta gent que diu "i vaig tenir la sort, vaig tenir la sort de ser una persona feliç", o "jo no vaig tenir sort perquè a la vida hi ha gent que va néixer amb una estrella i d'altres que vam néixer estrellats, jo vaig néixer estrellat per això no puc ser feliç, i si, vaig tenir aquesta mare, aquest pare, aquesta història, aquesta àvia, aquesta casa. I sí, jo quan era noi saps com vaig patir ?. O sigui vós no vas tenir tot aquest passat, per tant vós podis ser feliç, jo no puc ser feliç ". Sembla que la felicitat fos la sort que van tenir alguns, per determinades raons externes i altres pobrets estan condemnats a no ser feliços perquè amb el passat que van tenir, per la història que van fer, pels pares que li van tocar.
Si la felicitat fos un tema de sort i de destinació, ja estaríem a condemnant a molta gent a que no fos feliç. Però hi ha molta gent que creu que és així i mira la felicitat com una cosa que "t'arriba a la vida o no t'arriba, és així". És una cosa que t'arriba. "I vós vas tenir la sort de conèixer una núvia com la que tenes, en canvi de jo, em vaig ficar, vaig perdre tot". És com que no depèn de mi, ¿m'entenen ?. "I vós vas tenir aquesta sort de conèixer aquesta persona, jo no vaig tenir la sort. O em van defraudar, em entendés? jo em casi .. "sempre vam pensar que felicitat o infelicitat aquesta donat per un factor de sort o de destinació extern gairebé impersonal que determina la vida. hi ha moltes persones que penses així eh! I t'ho diuen, de mes de mil maneres.
Mas tot i que vós contas alguna cosa et fa vergonya d'explicar-perquè de seguida l'altre et diu "vós vas tenir sort a la vida, eh! vas néixer amb pares que tenien plata en canvi jo no ". Llavors lamentablement això es fica en el dir popular i hi ha alguns que es condemnen a no ser feliços. Això és una primera manera que hi ha treure que la felicitat no té a veure amb la sort o la destinació. No té a veure amb un destí cec, al qual m'he de resignar, és com que a vós et toco ia mi no, és com que des de dalt la vida et premi o Déu et premi ia mi no.
Imaginin tants testimonis que tenim de persones amb limitacions físiques severes, i són testimonis vivents que aquesta limitació física severa no és suficient perquè no siguin feliç sinó tot el contrari. Jo que tinc tot bé, em costa viure la felicitat que aquest ésser humà té amb tanta limitació. Bé tinc exemples com vostès segur. Llavors un diu, no és un tema de sort o destí que li va tocar a aquest més que l'altre, no té res a veure amb això.
El segon, que no té a veure és a dir, que no és la felicitat, és la satisfacció que es té quan s'aconsegueix assolir un èxit.
Quan s'aconsegueix assolir algun èxit en l'extern, professional, esportiu. No! E ls èxits o els èxits que s'aconsegueixen en metes que em proposo de tota mena, sempre em donen satisfacció però no té a veure amb la felicitat. La felicitat és alguna cosa mes profund. La satisfacció és l'estat que tenes perquè has aconseguit alguna cosa després de molta obstinació però alguna cosa concreta en el temps. Però vós podis aconseguir alguna cosa o no aconseguir-ho, podis tenir molta satisfacció o no tenir la satisfacció per no haver-ho aconseguit, però no té a veure amb la felicitat, perquè sinó les persones que no aconsegueixen alguna cosa són uns infeliços.
És això la felicitat? No! La felicitat no té a veure amb èxits ni amb satisfaccions és una altra cosa, la felicitat és molt més interna. Mas d'un dels presents, i m'incloc, molta vegades no aconsegueixi el que volia però no em trec la felicitat d'haver-ho intentat. A vegades no aconsegueixi el que jo hagués desitjat, però la circumstància durant el viatge de la vida que vaig viure en aquest temps mentre buscava això, no me les oblido mes. A vegades hi ha gent que puja muntanyes i té aquestes experiències tan particulars, i diuen "no arribi però el viatge va ser impossible d'oblidar, em va canviar la vida". No és l'arribada el que ens dóna felicitat, ens dóna satisfacció però no felicitat. La felicitat és molt més profund té a veure amb la nostra part espiritual, la satisfacció té a veure amb la part material o amb els èxits qualitatius en la vida. Llavors si té a veure amb les emocions que això passa. Però no cal confondre això. Perquè a moltes persones i diguin-me si no han posat molta intenció a aconseguir alguna cosa molt bo i no es va aconseguir. Llavors si jo penso així, condemno a algunes persones a ser infeliços perquè no van aconseguir alguna cosa en concret.
Tots els èxits de la vida, tots els projectes que dugui a bon terme o tots els projectes frustrats em donen satisfacció que sempre és momentània, un temps. Destapar un xampany, festeig. Això és la satisfacció. Però això no és la felicitat. A vegades la gent associa a aquests moments amb felicitat. No, no la felicitat és més profunda. Això s on moments de satisfacció molt bons, i coses plausibles, m'acabo de casar, sóc feliç, no! ¡No !. No sos feliç perquè et vas casar, sos feliç per una altra cosa. Casar-se és una gran satisfacció, si vas aconseguir trobar la companya o company adequat. O tenir un fill. És un projecte que vas realitzar i et dóna una satisfacció gegant però, no és tenir-lo el que et fa feliç, és una altra cosa. La felicitat és alguna cosa mes profund. Llavors repeteixo n o confonguem la felicitat amb la satisfacció d'un projecte, d'una meta, d'un èxits aconseguit. És una altra cosa. La felicitat és més profunda.
Tercer, tampoc és felicitat el Plaer.
Vostès em podrien dir "però Roberto, aquesta malament la satisfacció?" No! aquesta boníssima, "aquesta malament que tingui sort? em tregui l'loteria "No, aquesta boníssim, ¿aquesta greu haver plaer? No, aquesta boníssim. No confonguis això amb la felicitat, aquest és el problema. Però aquesta boníssim tant de bo que tinguem molts plaers, moltes satisfaccions i tant de bo que el destí ens tiri les millors ones. Però això no és la felicitat, això són experiències de gaudir, d'alegries, que no tenen a veure amb la felicitat. Tampoc el plaer, pàg orque el plaer té a veure amb fets concrets, amb situacions que són efímeres, passen ràpid.
I el pitjor de tot és que si jo crec que la felicitat és el plaer, vaig somiar. Per que? Perquè si el plaer em dóna felicitat, em torno addicte al plaer òbviament, si crec que aquesta és la felicitat terme creant addiccions i si. Les addiccions són la recerca en coses externes de la felicitat, és la recerca de tota mena creient que em fan feliç.
Vostès em podrien dir "I no Roberto quan jo em quedo a casa mirant telivisión, és la felicitat per a mi". No !, sos un addicte a la televisió. "No, no, quan arribo al gimnàs sóc tan feliç". No! Si vós creus que això és la felicitat, sos un addicte al gimnàs. No parlem de coses negatives, negatives, hi ha altres tipus de plaers que si els confonc amb la felicitat, compte! perquè acabo fent-me addicte a això.
Hi ha mares addictes als fills, chan! ¡Chan !. Vostès em podrien dir "A no, els meus fills són la meva felicitat Roberto". Compte! "Estar amb el meu company, el meu xicot, em fa feliç". No, no, no, no! . Et dóna un plaer enorme, però no associes això a la felicitat. No perquè el dia que se'n va, et moriu. Se'n va anar, vaig somiar. Si a la felicitat l'associo al plaer, lamentablement m'acabo fent addicte. Compte!. Són boníssims els plaers, i ens donen goig, ens donen aquesta sensació plaent. Però no associem això, amb la felicitat, és molt mes la felicitat que això. De nou, si veig que la felicitat és això, vaig a creure que la vida està ple de moments de felicitat, és a dir moments de plaer. Llavors a la vida la visc entre moments plaents i moments no plaent s. Llavors sóc feliç quan faig això, i no sóc feliç quan no ho faig.
Llavors la meva vida passa per moments de felicitat i d'infelicitat. És això? Si associo la felicitat al plaer només, ho sóc, quan estic vivint això plaent. I quan són les meves fills sóc feliç, quan no estan estic preocupada, trista, amargada.
CONTÍNUA EN:
PART 1: entusiasme-existencial-part-1-per-roberto-perez-comentat-per-gisela-s /
Part2: entusiasme-existencial-part-2-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela /
PART 3: entusiasme-existencial-part-3-per-roberto-perez-comentaris-per-gisela-s /
PART 4: entusiasme-existencial-per-roberto-perez-part-4-comentaris-per-gisela-s /
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
FONT: https://www.youtube.com/watch?v=YqaFKoy2Is0
