Hem arribat al punt d'entrar a la primavera però no només d'aquest beneït any 2012 on tantes cultures diuen que hi haur un gran canvi sinó a la primavera csmica de les nostres pròpies vides, no importa l'edat cronol gica que tinguem.
En aquest moment mgic on tot és possible, en aquest moment on podem i hem de ser de nou joves, per poder veure la vida en perspectiva.
Em pregunto que passa si cada un de nosaltres mira aquest moment amb uns nous ulls com si d'el depengués el destí d'aquesta humanitat? Si cada un de nosaltres mira al seu interior i veu qui és realment?
Quan deixem de preocupar-nos per si podem o no canviar i descarreguem el nostre ordinador central de tanta informaci i ens sentim a nosaltres mateixos com el que realment som, ÉSSERS Humans que han decidit millorar la seva conscienciencia, trobem una pau infinita, perquè no cal ser d'una forma sinó que gràcies a l'univers podem ser com som cadascú. Des d'aquest punt vam començar a reconstruir-nos per arribar on ens plantegem arribar (que descans no?) Saber que som éssers en evoluci i que no estem obligats a arribar amb urgència on ens diu el guru de torn o la religina la qual pertanyem.
Som nosaltres, cadascun de nosaltres els que hem de canviar patrons obsolets, aquesta societat est en crisi diem però que fem nosaltres per canviar-la?
En lloc de veure que podem fer per millorar com a Éssers que som ens dediquem a ritualitzar, a fer cursos, a anar a xerrades ia esperar que els altres ens diguin que podem fer amb la nostra vida i jo em pregunto per què?
Els meus guies em diuen que cada un és lliure de fer el que vulgui però que no poden actuar ayudndonos si no ho fem nosaltres, si no definim exactament que volem millorar no poden intervenir perquè la nostra ment està plena de soroll, si de soroll, perquè? Perquè ara anem a escoltar a un gran pensador i ens sembla que és això el que necessitem, anem a escoltar un terapeuta i creiem que és això el que ens cal, veiem un vídeo on ens expliquen el que va a esdevenir i llavors què fem? ?? Creiem que és això exactament el que passarà etc etc. Tot això queda gravat en el nostre cervell i s'omple de camins i bifurcacions de camins i llavors ens perdem i no ens enfoquem en seguir el que la nostra ànima i el nostre cor ens dicta.
Un altre aspecte d'aquest moment al meu entendre és la POR, por al desconegut, por al canvi, por de perdre l ' "estat de benestar"
Hi ha bastants missatges per la xarxa i per part de molts aquests xamans o mestres de la nova era que ens indueixen a la por, perquè us preguntareu, doncs em sembla clar no? Per tenir-nos quiets, perquè ens tornem dependents de ....
Gràcies al cel també hi ha els que ens parlen amb amor i des de la seva llum, curiosament aquests últims, els que parlen de senzillesa d'amor propi (entenent l'amor propi com a amor a un mateix) els que ens diuen: escolta, ets tu qui ha de fer la feina, el que mirant-se a si mateix podrà arribar a ser aquest sER de llum al que tots aspirem, ens diuen també que tOTS som llum però que perquè la nostra llum brilli hem de polir alguns aspectes de la nostra personalitat física o com es dóna en dir, el nostre ego, aquests estimats meus els que ens donen "treball" deures com a l'escola, no tenen tant èxit ??
Ja ha arribat el moment de decidir on ens situem, en el vell i cansat paradigma o ens apuntem a aquesta aventura, que des de fa temps ens avisen que és el paradigma de la llum.
Els meus estimats guies em repeteixen una i altra vegada que si no ens decidim, si només demanem a l'univers coses i coses sense definir-nos ni enfocar, difícilment poden col·laborar amb nosaltres, si el que fem és demanar ajuda i ens decebem perquè no la rebem, no anem a unir esforços per aconseguir que aquest estimat món sigui el que està destinat a ser un planeta ple d'amor de pau i de convivència pacífica entre espècies, ja siguin animals vegetals, minerals, aquàtiques, humanes o supra humanes.
Benediccions des del meu cor
Montserrat Alemany
