Hola, sóc la Laura Foletto. Ets lliure, sense rtulos?
En algun moment de la meva vida, d'hora, em vaig adonar de com em molestava que prenguessin algun tret de la meva personalitat o cert esdeveniment particularment vergonyós per restregrmelo per sempre. Ara no és tan comú, però abans era normal que et recordessin eternament alhora que et caste, vas dir alguna cosa inconvenient o et vas mostrar vulnerable.
El que ms m'irritava era que prenguessin certes formes no socialment acceptades com ho nic que jo era. En això estava inclòs que fos agressiva, rares, lectora voraç, super-informada, mitja salvatge, que pensés diferent. Tinc una personalitat molt dual, es que, com puc ser un extrem, tamb puc ser l'altre. Això va ser un càstig durant força temps, perquè tenia dues polaritats pelendose tot el temps. Fins que un professor de quan estudiava Teràpia d'Integraci Cos-Ment el not i em va dir que això era una cosa extraordinària. El mir sorpresa i li va preguntar que tenia de bo. l em va contestar que això em donava una gran flexibilitat, que em permeti veure tots els punts de vista i d'acció, que podia transitar per diferents gradacions, a la meva manera. El tema simplement era acceptar-ho i fer servir l'aspecte que ms em convena en cada moment. Va ser revelador i sanador.
Llavors, començ a observar com tots, d'una manera o altra, estàvem travessats per aquestes etiquetes que nosaltres o altres ens havien posat. Era com circular amb rtulos al front: jo sóc bo, jo sóc lluitador, jo sóc alcohlico, jo sóc divertit, jo sóc pobre, jo soc una vctima. Una mena de condemna eterna, tant si era positiva com negativa, perquè ens tancava a aquesta conducta, sense oportunitat d'experimentar el contrari.
En una cosa que és molt notori, però no tan obvi, és en les persones retolades com a bones o generoses o sacrificades. Moltes acaben sent buenudas, utilitzades per els altres, esgotades amb els problemes que tots li carreguen. Com no poden ser dolentes, no han après a posar límits, a respectar-se, a fer el que volen sinó el que deuen. En el moment que escric això en un bar, darrere de m, un home li reclama a una dona que l'ha tractat sempre com si tingués deu anys, que no s'ha adonat que ha crescut i que té idees pròpies i que encara vol manejar com si fos un ximple. Això és molt comú en les dones amb els seus marits, als quals tracten com nens que no poden fer-se càrrec de les emocions i de les relacions, es que els protegeixen haci -se dueas i senyores de la vida afectiva de la família.
El que anomenem Jo, l'Ego, és una col·lecció d'aspectes, que van d'un extrem a l'altre de l'espectre de potencialitats expressives, vivencials i creatives. Per descomptat, en cada encarnació juguem amb certes facetes més que amb altres. Així, podem ser generalment d'una manera, però no amb tots ni sempre (en la dualitat, el 100% és impossible). L'altra manera també està present, però no està activada, així que és com si no hi fos.
Per a què treballem amb la dualitat? Aquest és un procés d'aprenentatge a través de la foscor. Si algú és superb, segurament se sent inferior, així que haurà de connectar amb aquesta devaluació de si mateix i promoure la seva autoestima. O sigui que no és un defecte o alguna cosa a avergonyir o ocultar sinó alguna cosa que li permet treure la seva llum, mobilitzar el seu potencial. La majoria opta per rebutjar-i projectar-lo en d'altres, així perd parts de si mateix i l'oportunitat d'evolucionar.
En aquests temps de Nova Energia, estem anant cap a la unitat. Això implica reclamar tots els nostres aspectes (aquests que projectem en altres), portar-los de tornada cap a nosaltres i brillar com diamants, perquè com més facetes contengamos, més lluminosos som. Acceptar-en la nostra multitud de possibilitats ens porta cap a la pau de ser nosaltres mateixos. Llavors, podrem decidir utilitzar un o altre atribut davant de cada circumstància. En lloc de ser i fer sempre el mateix, actuarem espontàniament d'acord a l'aquí i ara, en connexió simple i amable amb el nostre Ésser.
Aquesta és la major llibertat possible. Deixarem de ser presoners dels rètols i les repeticions per fluir amorosament sent autèntics i originals, tal com vam ser creats.
Font: www.abrazarlavida.com.ar
