Les alteracions Planeto-físiques actuals de la Terra estan arribant a ser irreversibles, hi ha evidència que aquestes transformacions són causades per matèria altament carregada i una no-uniformitat enèrgica al anisotròpic espai interestel·lar, el que ha irromput en l'àrea interplanetària del nostre sistema solar. Aquesta "donació" d'energia està produint processos híbrids i estats d'energia excitada en tots els planetes, així com en el Sol. Els seus efectes aquí a la Terra seran trobats en l'acceleració del canvi del pol magnètic, en la distribució vertical i horitzontal, del volum d'ozó, i en l'augment en freqüència i magnitud de significatius esdeveniments climàtics catastròfics. Està creixent la probabilitat que ens estem movent a un ràpid període d'inestabilitat tèrmica similar al que va tenir lloc fa 10, 000 anys. Les respostes adaptatives de la biosfera, i la humanitat, a aquestes noves condicions pot portar a una revisió global total del rang de les espècies i la vida a la Terra. És només a través d'una profunda comprensió dels canvis fonamentals que tenen lloc en l'ambient natural que ens envolta, que polítics com a ciutadans, seran capaços d'aconseguir un equilibri amb el renovador flux dels processos i estats Planeto-físics.
INTRODUCCIÓ
Actualment, en procés, les alteracions geològiques, geofísiques, i climàtiques de la Terra estan tornant-se més, i més, irreversibles. En l'actualitat investigadors estan revelant algunes de les causes que estan portant a una reorganització general de l'electro-magnetosfera (l'esquelet electromagnètic) del nostre planeta, i de la seva maquinària climàtica. Un nombre major d'especialistes en climatologia, geofísica, planetofisica, i heliofísica estan tendint cap a una versió de successió causativa còsmica per al que està passant. De fet, els esdeveniments de l'última dècada van donar forta evidència de transformacions heliosféricas i planetofísicas inusualment significatives [1, 2]. Donada la qualitat, quantitat, i escala d'aquestes transformacions nosaltres podem dir que: Els processos climàtics biosfèrics aquí a la Terra (a través d'un sistema de retroalimentació estretament connectat) són directament impactats per, i units a, els processos de transformació global general, que tenen lloc en el nostre Sistema Solar. Hem de començar a organitzar la nostra atenció i pensar en entendre que els canvis climàtics a la Terra són només una part, o baula, en la cadena sencera d'esdeveniments que tenen lloc a la nostra Heliosfera.
Aquests profunds processos físics, aquestes noves qualitats del nostre ambient físic i geològic, imposaran desafiaments adaptatius especials i requisits per a totes les formes de vida sobre la Terra. Considerat els problemes d'adaptació que la nostra biosfera tindrà amb aquestes noves condicions físiques a la Terra, nosaltres necessitem distingir la tendència general i la naturalesa dels canvis. Com mostrarem; aquestes tendències poden orientar-se en la direcció d'un creixement en la capacitat de l'energia planetària (capacitació), que està portant a un estat altament excitat o estat "carregat" d'alguns sistemes de la Terra. La majoria de les intenses transformacions estan prenent lloc en l'ambient del gas-plasma planetaris per al qual les possibilitats productives de la nostra biosfera es van acabar. Actualment aquest nou escenari d'excés d'energia formada que corre fora i observada:
En la ionosfera per generació de plasma.
En la magnetosfera per tempestes magnètiques.
En l'Atmosfera per ciclons.
Aquests fenòmens de alta- energia atmosfèrics, que eren rars en el passat, estan tornant-se ara més freqüents, intensos, i variables en la seva naturalesa. La composició material de l'embolcall del gas-plasma també està transformant-se.
És bastant natural per a la biota sencera de la Terra estar subjecta a aquestes canviants condicions del camp electromagnètic, ia les alteracions profundes i significatives de la maquinària climàtica de la Terra. Aquests processos fonamentals de canvi creen una demanda dins de tots els organismes de vida terrestre per noves formes d'adaptació. El desenvolupament natural d'aquestes noves formes pot portar a una revisió global total del rang d'espècies i vida, sobre la Terra. Noves qualitats més profundes de la vida en si, poden venir, brindant al nou estat físic de la Terra, un equilibri amb les noves possibilitats organísmiques de desenvolupament, reproducció, i perfecció.
En aquest sentit és evident que ens enfrontem amb un problema d'adaptació de la humanitat a aquest nou estat de la Terra; les noves condicions a la Terra les qualitats biosfèriques estan variant, i sent no-uniformement distribuïdes. Per tant el període actual de la transformació és transitori, i la transició dels representants de la vida en el futur pot tenir lloc només després d'una avaluació profunda del que significar complementar-se amb aquestes noves condicions biosfricas de i de la Terra. Cada representant vivent a la Terra obtindr un complet examen, o inspecció de control de qualitat, per a determinar la seva habilitat de complir amb aquestes noves condicions Aquests desafiaments evolutius requereixen sempre esforç, o paciència, sigui en els organismes individuals, espècies, o comunitats. Per tant, no és sols el clima que està arribant a ser nou, sinó nosaltres com a éssers humans estem experimentant un canvi global en els processos vitals dels organismes vivents, o de la vida en si mateixa; qu s encara un altre baula en el procés total. Nosaltres no podem tractar tals coses separadament, o individualment.
1.0 transformació DEL SISTEMA SOLAR
Enumerarem els recents esdeveniments de gran escala en el Sistema Solar per entendre totalment, i comprendre, les transformacions Planeto-físiques que tenen lloc. Aquest desenvolupament d'esdeveniments, com s'ha posat clar en els darrers anys, est sent causat per una no-uniformitat material i enrgica en l'espai interestel·lar anisotrpico [2, 3, 4 ]. En el seu viatge a través de l'espai interestel·lar, la Heliosfera viatja a direcci a l'pex Solar a La Constelacin de Hrcules. En el seu camí s'ha trobat (1960s) amb zones no homognies de matèria i energia contenint ions d'hidrogen, Heli, i Hydroxilo a més d'altres elements i combinacions. Aquest tipus d'espai interestel·lar de plasma dispers es presenta per bandes d'estructures magnetitzades i estriaciones. La transici de la Heliosfera [el sistema solar] a través d'aquesta estructura ha portat a un augment de l'ona de xoc davant del sistema solar de 3 a 4 AU, a 40 AU, oms. Aquesta densificada ona de xoc ha causat la formació d'un plasma col·lusori en una capa parietal, que ha portat a un sobregiro del plasma voltant del Sistema Solar, i després al seu irrupci en els dominis interplanetaris [5, 6 ]. Aquesta irrupci constitueix un tipus de donacin de matèria i d'energia fet per l'espai interplanetari al nostre Sistema Solar.
En resposta a aquesta donacin d'energia / matèria, hem observat un gran nombre d'esdeveniments a gran escala:
Una sèrie de grans transformacions PlanetoFsicas.
Un canvi en la qualitat de l'espai interplanetari, a la direcci d'un augment de les seves propietats de transmissió interplanetàries, i solar-planetàries.
La aparici de nous estats, i règims d'activitat, del Sol.
1.1 Una Sèrie de Grans Transformacions Planeto-físiques.
Els processos següents estan tenint lloc en els planetes distants del nostre sistema solar. Però ells estan, essencialment parlant, manejant operacionalment el Sistema complet. Aqu estan alguns exemples d'aquests esdeveniments:
1.1.1 Un creixement de les taques fosques en Plutn [7].
1.1.2 Informes d'aurores a Saturn [8].
1.1.3 Informes de canvis polars en Urà i Neptú (Ells són planetes magnticamente conjugats), i l'abrupte creixement en gran escala de la intensitat de la magnetosfera d'Urà.
1.1.4 Un canvi en la intensitat lluminosa i dinàmiques taques de llum en Neptú [9, 10].
1.1.5 El doblegament de la intensitat del camp magnètic a Júpiter (basat en dades de 1992), i una sèrie de nous estats i processos observats en aquest planeta com a conseqüència d'una sèrie d'explosions al juliol de 1994 [causat pel "Cometa "SL-9] [12]. És a dir, un alliberament d'una cua plasmoide [13, 14] que va excitar la magnetosfera Joviana, induint així la generació excessiva de plasma, [12] i la seva descàrrega de la mateixa manera com els forats de la corona Solar [15] indueixen la aparició d'un cinturó de radiació brillant d'una banda en decímetres (13.2 i 36 cm), i l'aparició de grans anomalies aurorales i un canvi del sistema de corrents de Io de Júpiter. [12, 14].
Nota d'Actualització De AND novembre 1997:
Un rierol d'hidrogen ionitzat, oxigen, nitrogen, etc., està dirigint-se a Júpiter des de les àrees volcàniques de Io a través d'un tub fundent d'un milió de amperes. Afectant el caràcter del procés magnètic de Júpiter i intensificant la seva gènesi de plasma. {ZIVselennaya "La Terra i l'Univers" N3, 1997 ple-9 per dades de NASA}
1.1.6 Una sèrie de transformacions de l'atmosfera marciana que augmenten la qualitat del seu biosfera. particularment, un creixement ennuvolat en l'àrea de l'equador i un inusual creixement en la concentració d'ozó [16].
Nota d'Actualització: Al setembre de 1997 el Satèl·lit Surveyor de Mart, va trobar un augment en la densitat atmosfèrica del doble del que projecta per la NASA en entrar en l'òrbita de Mart. Aquesta densitat major flectó un dels braços de la matriu solar, més enllà del límit. Aquesta combinació d'esdeveniments ha demorat el començament de la missió fotogràfica fixada, per un any.
1.1.7 Una primera fase en la generació d'atmosfera a la Lluna, on es detecta un creixent augment del Natrio atmosfèric es descobreix que arriba 9, 000 km en alçada. [17].
1.1.8 Significatius canvis físics, químics i òptics es van observar a Venus; una inversió de les taques fosques i lleugeres descobertes la primera vegada, i una disminució aguda de gasos contenint sofre en la seva atmosfera [16].
1. 2 Un Canvi en la Qualitat de l'Espai Interplanetari Cap a un Augment en Les seves Propietats de Transmissió, interplanetàries i Solar-planetàries. Quan parlem de noves qualitats enèrgiques i materials de l'espai interplanetari, hem primer assenyalar l'augment en la càrrega energètica dels dominis interplanetaris, i el nivell de saturació material. Aquest canvi del típic, escàs estat de l'espai interplanetari té dues causes principals:
1.2.1 El subministrament / flux entrant, de matèria de l'espai interestel·lar. (Material radioactiu, elements ionitzats, i combinacions.) [19, 20, 21].
1.2.2 L'efecte posterior de l'activitat del Cicle Solar de 22, especialment com a resultat de la ràpida ejecció de massa coronal, [CME] de plasmes solars magnetitzats. [22].
És natural tant per la matèria interestel·lar i la massa "intra-heliosférica la redistribució
Per crear noves unitats estructurals i processos en els dominis interplanetaris. Ells són principalment observats en la formació estructurada de sistemes estesos de núvols de plasma magnètiques [23], i una freqüència augmentada en la generació d'ones de xoc; i els seus efectes resultants [24].
Ja existeix un informe de dues noves poblacions de partícules còsmiques que no s'esperaven trobar als Cinturons de Radiació Van Allen [25]; particularment una injecció del feix electrònic dens superior a 50 MeV en la magnetosfera interna durant temps de abruptes tempestes magnètiques [CME], i l'emergència d'un nou cinturó consistent en elements iònics que tradicionalment es troben en la composició de les estrelles. Aquesta recentment canviada qualitat de l'espai interplanetari, no només realitza la funció d'un mecanisme de transmissió d'interacció planetari, sinó que, (i això és el més important) exerceix accions d'estimulació i programació sobre l'activitat Solar tant en la seva fase màxima com mínima . L'efectivitat sísmica del vent solar també està observant [26, 27].
1.3 l'Aparició de Nous Estats i règims d'Activitat del Sol.
Fins on fa a l'estat físic-estel·lar del Sol, nosaltres hem de notar primer el fet que modificacions significatives han ocorregut en el model ambiental existent de l'objecte central del nostre sistema solar. Aquesta conclusió ve de les observacions i informes de formes rares, poders enèrgics, i activitats en les funcions del Sol [20, 21], així com les modificacions en les seves propietats fonamentals bàsiques [28]. Des de la fi del Maunder mínim, un creixement progressiu de l'activitat general del Sol s'ha observat. Aquest creixement es va revelar primer definitivament en el 22 ° cicle; que va proposar un problema real per als heliofísicos que estava intentant veure els teus pautes explicatives principals:
1.3.1 sobre la velocitat d'arribar maximums de super -llamarada.
1.3.2 sobre el poder d'emissió de les flamarades separades.
1.3.3 sobre l'energia dels raigs còsmics solars, etc.
És més, la nau espacial Ulysses, en la seva travessia per les altes latituds heliosféricas va gravar l'absència del dipol magnètic, la qual cosa dràsticament canviar al model general de heliomagnetismo, posteriorment va complicar les presentacions analíticasmagnetologistas. El paper més important dels forats de la corona heliosférica s'ha aclarit ara; per regular la saturació magnètica de l'espai interplanetari. [28, 30]. Addicionalment, ells generen tot tipus de grans tempestes geomagnètiques, i les ejeccions amb un camp magnètic en direcció sud, són geo-eficaços [22]. També hi ha proves que afavoreixen l'efecte dels vents solars sobre la zona de circulació Terrestre, i la dinàmica litosfèrica. [31].
El 23 ° cicle va ser començat per una sèrie curta de taques solars a l'agost de 1995 [32] La qual cosa ens va permetre predir el maximum d'activitat solar el 1999. El que també és notable, és que una sèrie de senyals lluminosos classe C, han passat ja al juliol de 1996. l'especificitat i energia d'aquest cicle es va discutir al final dels 1980 's. [23]. La freqüència augmentada de flux de senyals lluminosos de Raigs X que van ocórrer en el mateix principi d'aquest cicle van proporcionar evidència dels esdeveniments de gran escala per venir; especialment pel que fa a un augment en la freqüència de super-flamarades. La situació s'ha tornat extremadament seriosa a causa del creixement en les característiques de transmissió de l'ambient interplanetari [2 mar, 24] i el creixement de la funció Heliosférica del Sistema de Júpiter; amb la possibilitat que Júpiter sigui embolicat per una plasmosfera que s'estén sobre de l'òrbita de Io [13].
En conjunt, tots els informes i observacions facilitades, donen evidència d'un creixement en la velocitat, qualitat, quantitat, i poder enèrgic dels processos Heliosféricos del nostre sistema solar.
Nota d'actualització 1/8/98: L'inesperat alt nivell d'activitat Solar a la darrera meitat de 1997, continua en el present temps, proporcionant una forta prova a la declaració anterior. Hi havia tres nivells de Raigs "X" que arriben a 9 esdeveniments de Flux de Raigs el 1997 on un va ser previst; un augment del 300%. El més dramàtic d'aquests, un X-9.1 ejecció de massa coronària el 6 de novembre, 1997, va produir un esdeveniment del protó aquí a la Terra d'aproximadament 72 hores de durada. El caràcter, escala, i la magnitud d'activitat del Sol actual ha augmentat al punt que una estació satelital Solar d'informació oficial del govern, recentment va començar el seu informe diari dient, "Més o menys tot va volar en trossos en el Sol avui dia, Gen . 3, 1998. "
2.0 ELS PROCESSOS DE REORGANITZACIÓ DE LA TERRA
Les observacions gravades i documentades de tots els processos geofísics (del medi ambient planetari), i les modificacions clarament significatives i progressives en totes les relacions de les ciències físiques solar-terrestres reportades, combinat amb els efectes integrals de l'activitat del antropohenedus a la Heliosfera de nostre sistema solar, [33, 34], ens obliga a concloure que una reorganització global i una transformació de les característiques físiques i mediambientals de la Terra estan tenint lloc ara; davant dels nostres mateixos ulls. Aquesta present reestructuració constitueix una més en una llarga línia d'esdeveniments cosmo-històrics de transformacions evolutives significatives del nostre Sistema Solar, que són causades per la modificació periòdica, i amplificació, dels processos Heliosfèric-planetaris del sol. En el cas del nostre propi planeta aquests nous esdeveniments han posat una intensa pressió en l'ambient geofísic; fent que s'observin noves característiques en els processos naturals aquí a la Terra; produint causes i efectes que ja s'han produït processos híbrids al llarg dels planetes del nostre sistema solar; on els efectes combinats en la matèria natural i característiques de l'energia han estat observats i reportats.
Ara discutirem processos globals, regionals, i locals.
2.1 La Inversió Del Camp Geomagnètic.
Tenint clarament present el paper significatiu conegut del camp magnètic en la vida humana, i tots els processos biològics, nosaltres perfilarem els trets generals d'aquest estat canviant del camp geomagntico de la Terra. Hem de recordar-nos a nosaltres mateixos de les moltes naus espacials i satllits que han registrat el creixement de la saturaci magntica heliosfrica en els recents anys [11, 18, 35]. La resposta natural de la Terra a aquest augment del nivell de saturaci es revela en la seva intensitat del dipol, en la localitzaci dels pols c magnticos, i en els seus processos de ressonància del camp electromagntic [36]. La terra és el nombre un entre tots els planetes del sistema solar que fa a la seva habilitat específica concernent a la magnetizacin de la matèria [6].
En recents anys hem vist un creixent interès dels geofsicos i magnetologistas, en general, en els processos geomagnticos [37-40], i específicament, en el viatge dels pols magnticos de la Terra [41, 42]. Ells estan particularment interessats en observar els fets que envolten al viatge del pol magntic Antrtico ja sigui dirigit o vectoreado. En els últims 100 anys aquest pol magntic ha viatjat gairebé 900 km cap, i dins, de l'ocano Índic. Aquest gir significant dels pols magnticos comen a 1885. Les dades ms recents sobre l'estat del pol magntic Àrtic (qu s'est movent cap a la anomala magn tica del món Siberià Oriental per va de l'Ocano Àrtic) revela que aquest pol viatjar ms de 120 km. durant el perode de deu anys des de 1973 fins a 1984, i 150 km durant el mateix interval, des de 1984 fins a 1994. Aquests han estat confirmats per mesura directa (L. Newwitt. Les coordenades del Pol Àrtic són ara 78.3 deg. Nord i 104.0 deg. Oest) [42].
Hem de donar èmfasi que aquesta acceleració del canvi polar documentada (3 km. Per ao de mitjana en 10 anys), i el seu viatge al llarg del corredor d'inversió dels pols magnticos geo-histric (habindose establert el corredor per a l'anlisi de més de 400 llocs de paleoinversin) necessàriament ens porta a la conclusi que la acceleraci del viatge polar actualment observada no és solament un canvi o digresin de la norma, sinó que és en efecte una inversió de els pols magnticos; en ple procés, es veu ara que la acceleració del viatge polar pot créixer fins a una raó de 200 km. per any. Això significa que una inversió polar pot ocórrer molt msrpid del que és suposat actualment per aquells investigadors sense una familiaritat amb el problema global del canvi dels pols
Tamb hem de donar èmfasi al creixement significatiu de les reconegudes anomalies magntiques mundials (Canadenca, Est-siberià, brasiler, i Antrtico) a la reorganizacin magn tica de la Terra. La seva importància es deu al fet que aquestes anomalies mundials constitueixen una font magntica que és gairebé independent del camp magntic principal de la Terra. La majoria del temps, la intensitat d'aquestes anomalies magntiques al món, excedeix substancialment tota la component nodipolar residual; qu és obtinguda per la substraccin del component del dipol del camp magntic total de la Terra. [48]. És el procés de la inversió dels camps magnticos el qu est causant les diverses transformacions en els processos geofsicos de la Terra i l'estat present de la magnetosfera polar.
Nosaltres tamb hem de tenir en compte el veritable creixement del angle de la cspide polar (ex .: les hendeduras polars en la magnetosfera; Nord i Sud), qu a mitjan 1990 s van aconseguir 45 graus (per dades de IZMIRAN). (Nota: el angle de la cspide era aproximadament 6 graus la majoria del temps. Flucta depenent de la situació. Durant els últims cinc anys, però, ha variat entre 25 i 46 graus.] l'increment de immenses quantitats de matèria i energia que irradia del Vent Solar del Sol, i de l'Espai Interplanetari, pels mitjans, prèviament discutits, han començat a precipitar-se en aquestes hendeduras eixamplades de les regions polars causant un escalfament de l'escorça Terrestre, dels oceans, i els casquets dels gels polars. [27].
El nostre estudi de la paleoinversión del camp geomagnètic, i els seus efectes posteriors, ens ha portat a una inequívoca, i directa, conclusió que aquests actuals processos que estan observant-estan seguint precisament els mateixos patrons que aquells dels seus avantpassats distants. Senyals addicionals de la inversió del camp magnètic estan posant més intenses en freqüència i escala. Per exemple: Durant els 25 milions d'anys anteriors, la freqüència de les inversions magnètiques van ser dues vegades en mig milió d'anys, mentre la freqüència de les inversions per a l'últim 1 milió d'anys és de 8 a 14 inversions [43], o una inversió cada 71-125, 000 anys. El que és essencial aquí és que durant els períodes anteriors de màxima freqüència d'inversions hi ha hagut també a nivell mundial una disminució corresponent en el nivell dels oceans (10 a 150 metres) de reducció causada per l'ampli desenvolupament de processos de plecs en la escorça. Els períodes de menor freqüència de les inversions del camp geomagnètic revelen abruptes augments dels oceans mundials, a causa de la prioritat de l'expansió i processos d'estirament de l'escorça. [43-44]. Per tant, el nivell dels oceans de Mundo depèn de les característiques globals en la força dels processos de reducció i expansió en el temps.
La Fase actual, d'augment de la freqüència de la inversió geomagnètica pot ser que no ens porti a un augment en el volum oceànic causa de l'escalfament polar, sinó a una disminució en els nivells de l'oceà. Freqüents inversions signifiquen estirament i expansió, les inversions infreqüents signifiquen contracció. Els processos planetaris, com a regla, ocorren de maneres complexes i dinàmiques que requereixen de la combinació i unió de totes les forces i camps per entendre adequadament el sistema sencer. A més de considerar la redistribució hidrosférica, S'estan desenvolupant esdeveniments que també indiquen una ruptura sobtada i aguda de la maquinària meteorològica de la Terra.
2.2 TRANSFORMACIONS DEL CLIMA.
Atès que l'atenció pública es focalitza en els símptomes de les alteracions més grans, o avaries en la maquinària climàtica i els resultats, i de vegades severs efectes biosfèrics, nosaltres considerarem aquestes transformacions climàtiques en detall. Així, no pretenent caracteritzar completament el període de transició climàtic i biosfèric, proporcionarem una recent sèrie de comunicacions breus respecte a la temperatura, el cicle hidrològic, i la composició material de l'atmosfera de la Terra. El règim de temperatura de qualsevol fase donada de reorganització climàtica es caracteritza per contrastos i inestabilitats. El àmpliament citat i cregut "efecte hivernacle" com a pauta per als canvis climàtics totals és lluny l'explicació més feble, o agregada, considerada per aquesta reorganització. Ja s'ha observat que el creixement en la concentració de CO2 s'ha detingut, i que el volum del metà en l'atmosfera va començar a disminuir [45] mentre el desequilibri de temperatura, i la dissolució del camp de pressió global comú ha començat a créixer .
Va haver-hi informes d'un màxim de temperatura global en 1994, i la quasi ininterrompuda existència de "El Niño" com l'efecte hidrològic. El Satèl·lit de superfície aèria que rastreja la temperatura [49, 50] va permetre el descobriment de 0.22 graus Cº de variació de la temperatura global (dins d'un període de temps específic típic d'aproximadament 30 dies) que es correlaciona amb els registres de les oscil·lacions magnètiques de mitjana freqüència. El règim de temperatura de la Terra està tornant-se més, i més, depenent d'influències externes. Els processos de regulació representatius, o bases, d'aquestes reestructuracions climàtiques generals són:
2.2.1. Una nova distribució de la capa d'ozó.
2.2.2. Material de radiació (plasma) dels fluxos-entrants i descàrregues a través de les regions polars, ia través de les localitzacions de les anomalies magnètiques del món.
2.2.3. El creixement dels efectes ionosfèrics directes en la relació entre la meteorologia (clima), magnetisme, i camps de temperatura, de la Terra.
Hi ha una probabilitat creixent que nosaltres estem passant a un ràpid període d'inestabilitat de temperatura similar a la que va tenir lloc fa 10, 000 anys enrere. Aquesta no tan antiga inestabilitat major va ser revelada per l'anàlisi de mostres de cor de gel perforat a Groenlàndia [51]. L'anàlisi d'aquestes mostres va establir que:
Les temperatures anuals van augmentar en 7 graus centígrads.
Les precipitacions van créixer en un rang de 3 a 4 vegades.
La massa de material pols augment en un factor de 100.
Aquestes transformacions de gran velocitat dels paràmetres dels mecanismes climàtics globals, i els seus efectes sobre les característiques físiques i biosfèriques de la Terra, no s'han estudiat encara rigorosament per la comunitat científica regnant. Però, els investigadors estan insistint ara més i més que els augments de temperatura de la Terra són dependents i directament lligats a, les interaccions espai-terrestres [52, 53]; sigui entre Terra-Sol, Terra - Sistema Solar, i / o Terra-Interestel·lar.
No hi falta cap nova evidència en l'actualitat pel que fa a les variacions en la Hidrosfera (els oceans) per la inversió de temperatura. Al mediterrani de l'Est ha hagut registres d'una inversió de temperatura a profunditats majors de dos quilòmetres des d'una raó de 13.3 a 13.5 graus centígrads a una nova raó de 13.8 a 13.5; juntament amb un creixement en la salinitat de 0, 02% des del 1987. El creixement de salinitat en el Mar Egeu s'ha aturat, i la sortida d'aigua salada de la conca mediterrània a l'Atlàntic ha disminuït. Cap d'aquests processos, o les seves causes, s'ha explicat satisfactòriament. Ja ha estat establert que els augments per evaporació a les regions equatorials causa un augment en la densitat de l'aigua la qual produeix un enfonsament immediat a una profunditat més gran. Finalment això podria obligar a la corrent del Golf, al fet que inverteixi el seu flux. La probabilitat que aquest esdeveniment succeeixi és confirmada a través d'altres senyals així com per models numèrics de paràmetres múltiples [53]. Per tant favorablement el fet més probable per al continent europeu és un refredament agut i sobtat. D'altra banda, la regió Siberiana ha estat experimentant un augment de temperatura estable [58] juntament amb els informes de l'Observatori Novosibirsk Klyuchi, d'un creixement constant amunt dels 30 nanoteslas per any del component vertical del camp magnètic. Aquesta tassa de creixement augmenta significativament a mesura que s'aproxima a l'anomalia magnètica Siberiana Oriental.
Nota d'Actualització 1/8/98: L'Administració Oceànica i Atmosfèrica Nacional va informar avui, 1/8/98, que 1997 va ser l'any més calorós registrat des que els registres van començar el 1880, i que nou dels anys més calorosos des d'aquest temps, van ocórrer en els últims onze anys.
2.3 Redistribució Vertical i Horitzontal del volum d'Ozó.
La redistribució vertical i horitzontal del volum d'Ozó és l'indicador principal, i l'agent actiu, de les transformacions climàtiques generals a la Terra. I hi ha evidència que les concentracions d'Ozó també tenen una influència forta en els processos biosfèrics de la Terra. Els models àmpliament difosos per als "forats d'ozó" que estan a l'estratosfera [7 a 10 milles sobre la Terra] (Antàrtica i Siberiana) estan rebent serioses modificacions correctives donats els informes de redistribució vertical de l'ozó, i el seu creixement a la troposfera [sota les 7 milles]. Está ahora claro que la disminución en el volumen de ozono total de nuestra atmósfera es causado por tecnogénesis [polución industrial de diseño humano], y que el volumen de ozono total tiene efectos serios en general en los procesos de distribución de energía dentro de la envoltura de gas-plasma de la Tierra [atmosférica] [54].
Las capas: Estratosférica, troposférica, y superficial de ozono, están ahora siendo estudiadas [55, 56]. Por fotodisociación del ozono [el proceso por el que una combinación química rompe en sus constituyentes más simples], controla las actividades de oxidación dentro de la troposfera. Esto ha creado una especial atmosférica (fisico-química), circunstancia por la cual la usual concentración troposférica, y vida, del monóxido de carbono, el metano, y otros gases de hidrocarburo son modificados y cambiados, así, con el hecho establecido que una elevación estadísticamente significativa en las concentraciones de ozono ha tenido lugar en las capas de la troposfera entre 5 y 7 millas, y con la sumatoria, y pleno conocimiento, de las propiedades oxidativas del ozono; debemos concluir que una alteración básica y fundamental de la composición del gas y del estado físico de la atmósfera de la Tierra, ya ha comenzado.
Hay continuos informes de la disminución de las concentraciones de ozono en la estratosfera regional [25 a 49% o más sobre Siberia (57)], y de disminuciones globales del volumen de ozono en altitudes de 20-26 millas; con una disminución máxima del 7% en las 24 millas [55]. Al mismo tiempo, no hay ninguna evidencia directa de un crecimiento de radiación de UV hacia la superficie de la tierra [58]. Hay, sin embargo, un número creciente de “ozono alertas” en ciudades europeas grandes. Por ejemplo, en 1994 hubo 1800 “ozono alertas” en París. Además, concentraciones notablemente altas de ozono en la capa de superficie fueron registradas en la Región Siberiana. Hubo “salpicaduras” de concentración de ozono en Novosibirsk que excedieron 50 veces el nivel normal. Nosotros debemos recordar que el olor del ozono es notable en concentraciones de 100 mkg/m3; por ej.: desde 2 a 10 veces el nivel normal.
La preocupación más seria de los aeronomistas viene de la detección de H02 que se está produciendo a una altitud de 11 millas por una fuente o mecanismo completamente desconocido. Esta fuente de HO2 se descubrió como resultado de la investigación de la razón OH/HO2 en el intervalo entre 4.35 y 21.70 millas en la troposfera y estratosfera superior. Este crecimiento significativo de HO2, en el transcurso del tiempo, creará una dependencia de esta substancia para la transferencia de ozono y procesos de redistribución en la más baja estratosfera[56].
La dependencia del régimen dinámico del ozono y la distribución espacial a la arriba fuente desconocida de HO2, significa una transición de la atmósfera de la Tierra a un nuevo proceso físico-químico. Esto es muy importante porque la no-uniformidad en las concentraciones de ozono de la Tierra pueden, y lo harán, causar un crecimiento abrupto en la gradiente de temperatura, que a su vez lleve al aumento en las velocidades de movimiento de las masa de aire, ya irregularidades de patrones de circulación la humedad [46, 59]. La gradiente de temperatura cambia, y alteraciones, sobre el planeta completo podrían crear nuevas condiciones termodinámicas para regiones enteras; sobre todo cuando la Hidrosfera [océanos] empieza a participar en el nuevo no-equilibrio termal.
El estudio [53] apoya esta conclusión, y la consideración de un altamente probable abrupto enfriamiento de los Continentes europeos y norteamericanos. La probabilidad de semejante hecho aumenta cuando se tiene en cuenta los diez a os de inactividad de la bomba hidrot rmica del Atl ntico Norte. Con esto en mente, la creaci n de un global, y ecol gicamente-orientado, mapa clim tico; podr a revelar que estas cat strofes globales est n llegando a ser de importancia cr tica.
3.0 LA LLEGADA DE NUEVAS CONDICIONES Y CONSECUENCIAS
Considerando la relaci n total y secuencial de la situaci n de fondo en curso, y los recientemente formados procesos, provocados por las transformaciones y alteraciones cosmog nicas y antropog nicas Planeto-F sicas declaradas m s arriba, de nuestro clima y sistemas clim ticos por el estado cosmog nico anterior y las transformaciones antropog nicas Planeto-F sicas y las alteraciones de nuestro clima y sistemas clim ticos, encontramos razonable dividir estas materias en sus influencias manifiestas (expl citas) y no-manifiestas (impl citas) en el ambiente de la Tierra.
3.1 Lo Manifiesto o las Consecuencias Expl citas.
Las clases o categor as de efectos acarreados por la fase actual de reorganizaci n de la Tierra son muy diversas. A menudo, sin embargo, ellos tienden a ser tipos de eventos del transiente de alta-energ a. Basado en los resultados de la Conferencia de Yokohama (oto o 1994) ellos pueden llamarse cat strofes significativas. Hay nueve tipos de cat strofes significativas :
Cat strofes Por Tipo: Para el per odo de 1963-1993
N mero $Da os(Billones) Muertes
Inundaciones 76 162 202, 000
Huracanes 73 153, 000
Sequ a 53 167
Escarcha 24
Tormentas 6
Epidemias 100 133, 000
Terremotos 20 102, 000
Hambrunas 18
Derrumbes 54, 000
Adem s, debemos se alar el crecimiento abrupto de cat strofes del tipo climatico/ metereologico, en recientes a os. S lo en la regi n Atl ntica hubo 19 ciclones en 1994; 11 de los cuales se volvieron huracanes. Esto es en registro de 100 a os [60]. El a o actual, 1996, est especialmente abrumado con informes de inundaciones y otros tipos de meteo-cat strofes. El crecimiento din mico de las cat strofes significativas muestra un mayor aumento en la taza de producci n desde 1973. Y en general, el n mero de cat strofes ha crecido en un 410% entre 1963 y 1993.
Debe prestarse atenci n especial al n mero creciente y la variedad de cat strofes, ya sus consecuencias:
A os total Anual total anual total anual
1963-1967 16 3.2 39 7.8 89 17.8
1968-1972 15 3.0 54 10.8 98 19.6
1973-1977 31 6.2 56 11.2 95 19 0
1978-1982 55 11.0 99 19.8 138 27.6
1983-1987 58 11.6 116 23.2 153 30.6
1988-1992 66 13.2 139 27.8 205 41.0
241 8.0 503 16.8 778 25.5
Daño >1% de emergencias >1% producto nacional total de población. > 100 muertes.
Uno debe tener presente que la complejidad creciente de los patrones climáticos y de temperatura señalan una transformación que tiende hacia un nuevo estado, o como el Académico Kondratyev dice; los datos indican que nosotros estamos entrando en la dirección de caos climáticos. En realidad este estado de transición de nuestra maquinaria climática está poniendo nuevos requisitos en la biosfera entera de la Tierra; que incluye a la especie humana. Hay informes en particular, de la Antártica, que muestra una reacción dramática de la vegetación a los recientes cambios en el clima; había 700 especies que se encontraban creciendo en 1964 y 17, 500 en 1990 [61]. Este aumento en la cubierta vegetativa de la Tierra, proporciona evidencia de la reacción de la biosfera al proceso continuado de reestructuración climática.
El modelo global de la generación y movimiento de los ciclones también ha cambiado. Por ejemplo, el número de ciclones que se mueven hacia Rusia del Oeste ha crecido 2.5 veces durante los últimos 10 años. Niveles aumentados del océano causados por el derretimiento de hielo de las regiones polares producirá marcados cambios en las líneas costeras, y una redistribución de la relación entre tierra y mar, y la activación de significativos procesos geodinámicos. Estas son las principales características de esos procesos que llevarán a un nuevo orden climático y biosférico.
3.2 Lo No-Manifiesto o las Consecuencias Implícitas.
Las consecuencias implícitas son esos procesos que están debajo del umbral de la usual percepción humana, y no se traen por consiguiente a nuestra atención común. Registros instrumentales, e incluso observaciones directas, de estos fenómenos a lo largo del campo electromagnético de la Tierra, proporcionan evidencia de que una inmensa transformación del ambiente de la Tierra está teniendo lugar. Esta situación es agravada por el hecho que en los 1990's el poder (humano) antropogénico de producción/consumo aumentó a (1-9) E+26 ergios/por año lo que significa que alcanzó el valor de producción/consumo enérgico conservador de nuestro planeta. Por ejemplo, el consumo de energía anual de la Tierra se comprende de (1-9) E+26 ergios para los terremotos, (1-9)E+24 para las tormentas electromagnéticas, y (1-9)E+28 para la emisión de calor [54].
Hay ya efectos tecnogénicos en el estado funcional del esqueleto electromagnético de la Tierra que han sido registradas y grabadas. Un ciclo tecnogénico de siete-días de variación en los parámetros dinámicos del campo geomagnético se revelo en 1985 [62, 63]. Este ciclo ha afectado muchos de los ciclos cortos en las relaciones Solar-terrestres. Más del 30% de la media de las perturbaciones magnetosféricas son causados por la producción de energía, su transmisión, y consumo. El cinturón de radiación de Van Allen ha disminuido abruptamente sobre la Costa Oriental de EE.UU. de 300 km. a 10 km. Este proceso se asocia con la transmisión de electricidad de los Grandes Lagos al Sur a lo largo de un meridiano magnético, y el uso de frecuencia de resonancia ionosférica (60Hz) de consumo de energía [63]. Hay también registrada una coherencia entre las características del canal de la anomalía magnética brasileña, y el sistema de producción de energía “Hidro-Quebec”. Los Combinados procesos electromagnéticos tecno-naturales en las mega-ciudades son muy complejos y aún no estudiados. Un estudio en1996 acerca de mortalidad por enfermedades cardiovasculares en St. Petersburg, Rusia descubrió una directa relación entre el consumo de energía de la ciudad y la mortalidad. Es más, el aumento en la frecuencia, y alcance, de formaciones auto-luminosas naturales en la atmósfera y en el geoespacio nos obliga a despertarnos, ya tomar nota [64, 65, 66]. Los procesos de generación, y la existencia de tales formaciones, extendiéndose por toda la Tierra, representa un fenómeno físico notable. Lo que es más inusual sobre éstas formaciones auto-luminosas naturales es que, mientras ellas tienen distintos rasgos de muy conocidos procesos físicos, estos procesos están en combinaciones completamente inusuales, y son acompañados por rasgos del proceso que no pueden explicarse en base al existente conocimiento físico, como, rasgos de procesos electromagnéticos intensos que se están encontrando en el espacio, dentro y cerca de estos objetos auto-luminosos naturales. Estos rasgos incluyen:
3.2.1. Intensas emisiones electromagnéticas que van desde el rango de la banda de las ondas micrométricas a través del diapasón visible, a la televisión, y longitudes de onda de radio.
3.2.2. Cambios en el campo eléctrico y magnético que se manifiestan como averías eléctricas, y la magnetización de piedras y objetos técnicos.
3.2.3. Descargas eléctricas destructivas.
3.2.4. Efectos de la gravitación como la levitación.
3.2.5. Otros.
Todas las características de esta clase de fenómenos están requiriendo el desarrollo de nuevas ramas de la física moderna; particularmente la creación de un “modelo de vacío físico no homogéneo”. [67]. Un avance de las ciencias en esta dirección nos permitiría revelar la verdadera naturaleza de estos objetos que están actuando aparente y latentemente, en nuestro ambiente biosférico geológico-geofísico, y en la vida humana [68]. Por consiguiente, nosotros primero debemos tener en cuenta todos los procesos recientemente desarrollados y el estado de nuestro ambiente geológico-geofísico. En su mayor parte, estos procesos se manifiestan a sí mismos en una forma difícil de registrar, y observan las características del esqueleto electromagnético de la Tierra. Estos datos también conciernen al significado geofísico y climático de las Interacciones Solar-Terrestres y Planetario-Terrestres. Esto es especialmente verdad en Júpiter que está magnéticamente conjugado a nuestro planeta. La totalidad de éstos procesos de transformación planetaria se desarrollan precipitadamente, ubicuamente, y diversamente. Es crítico que los políticos estén informados y entrenados para entender estas relaciones globales entre la totalidad de las actividades naturales y antropogénicas, y de las causas y efectos fundamentales [69]. Existe una imperiosa necesidad para comenzar un estudio científico que delinearía los problemas asociados con el actual proceso transformacional de la Tierra, y los efectos que ellos tendrán en la dinámica demográfica global. [70]. El levantamiento abrupto de nuestro sistema tecnogénico de fuerza destructiva a escala planetaria así como cósmica, ha puesto ahora la supervivencia futura de nuestra civilización tecnocrática en cuestionamiento [33, 7]. Adicionalmente, el principio de Supremacía de la naturaleza [72] sobre las actividades y resultados tecnogénicos y psicogénicos integrales de la actual humanidad, se vuelve más y más claro.
CONCLUSIONES
La situación que se ha creado aquí en nuestra Heliosfera es de origen externo, Interestelar, y espacial cósmico, y según aquí se asume, es causada por procesos espacio- físicos, auto-oscilatorios que subyacen fundamentalmente a la creación continua que ha dado forma, y continúa evolucionando nuestro Universo. El presente estado excitado de nuestra Heliosfera existe dentro del todo, o completo, organismo que constituye el Sistema Solar; el Sol, Planetas, Lunas, Cometas, y Asteroides, así como los plasmas, y/o los medios electromagnéticos, y estructuras, del Espacio Interplanetario. La respuesta a esta inyección de materia y energía en nuestra Heliosfera ha sido, y continúa siendo, una serie de procesos energéticos y formaciones recientemente observadas en todos los Planetas; entre los Planetas y sus Lunas, y entre los Planetas y el Sol.
La habilidad de la Tierra de adaptarse a estas acciones externas y transferencia se agrava, y/o se hace más difícil, por las alteraciones tecnológicas que nosotros hemos hecho a la calidad natural, o estado, de nuestro ambiente geológico-geofísico. Nuestro Planeta Tierra está ahora en un proceso de una dramática transformación; que altera el esqueleto electromagnético a través de un cambio en el campo del polo geomagnético, ya través de cambios de composición del ozono, e hidrógeno, y niveles de saturación de la envoltura del gas-plasma. Estos cambios en el estado físico de la Tierra están siendo acompañados por procesos de adaptación climático/atmosféricos y biosféricos resultantes. Estos procesos están poniéndose más intensos, y frecuentes, como es evidenciado por el aumento en tiempo real de “eventos trancientes no-periódicos”; por ej.: catástrofes. Hay razones que favorecen, o apuntan al hecho, de que un crecimiento en la calidad ética, o espiritual, de la humanidad, podría disminuir el número e intensidad de catástrofes complejas. Ha llegado a ser vitalmente importante que un mapa mundial sea preparado estableciendo las regiones favorables, y las catastróficas, en la Tierra tomando en cuenta la calidad del ambiente geológico-geofísico, la variedad e intensidad de las influencias cósmicas, y el nivel real de desarrollo espiritual-ético de las personas que ocupan esas áreas.
Es razonable señalar que nuestro Planeta pronto estará experimentando estas nuevas condiciones de energía creciente que significa la transición a un nuevo estado y calidad de relación Espacio-tierra. Los organismos vivientes de esas regiones de la Tierra que tienen las mayores “entradas”, o atracciones, para las influencias cósmicas, liderarán las reacciones o procesos aptos para la evolución de la vida, a estas nuevas condiciones. Estas zonas de conmutación verticales y de transferencia de energía se están volviendo ya el corazón, o incubadoras en la búsqueda por nuevos sistemas, de adaptación y de transformación mutua. La lista general de estas zonas incluye las regiones polares, las extremidades continentales orientales de las regiones ecuatoriales [Caribe, Madagascar, Filipinas, Mar Amarillo, etc.], y las zonas continentales internas que tienden a plegarse y levantarse [Himalayas, Pamir-Hindukush, sistemas de Altay-Sayan, etc.]
Lo más significativo de estas áreas son las zonas helio-sensibles, las que tienen una intensa respuesta a las actividades solares geoefectivas [Nota #1]; respuestas que incluyen las muy dramáticas e inusuales manifestaciones de vacío no homogéneo, o clásica estructura del dominio del éter no-mecánico. Estas estructuras, u objetos, entonces actúan recíprocamente con las zonas heliosensitivas produciendo profundos y poderosos efectos en el ambiente como la alteración en la actividad sísmica, y las composiciones químicas. Debido a que éstos objetos de dominio del vacío no-homogéneo despliegan características no-de-este-mundo-físico-, como “luz líquida” y ” movimiento no-Newtoniano” es difícil no describir su manifestaciones como procesos “entre-mundos”. Es importante notar que aquéllas zonas heliosensitivas que exhiben medianas y grandes escalas de procesos también son aquéllos que están estrechamente asociadas con éstos “procesos entre-mundos” producido por disturbios físicos en la homogeneidad del vacío. Tales perturbaciones causan, y crean, procesos de transferencia de materia y energía entre el medio etérico y nuestro mundo tridimensional. La multitud de tales fenómenos que son ricos en calidad y variedad, están ahora creciendo rápidamente. Ciento de miles de éstas formaciones auto-luminosas naturales están ejerciendo una influencia creciente en los campos geofísicos de la Tierra y la biosfera. Nosotros sugerimos que la presencia de estas formaciones es la corriente principal que precede a la transformaci n de la Tierra; una Tierra que se vuelve m sym s sujeta a los procesos f sicos de transici n que existen dentro de la zona-l mite entre el vac of sico y nuestro mundo material.
Todos esto pone a la humanidad, ya cada uno de nosotros, cuadrados enfrente de un muy dif cil yt pico problema; la creaci n de un avance revolucionario en el conocimiento, el cual requerir una transformaci n de nuestro pensamiento y Ser, igual a estos nunca-antes-vistos fen menos, ahora manifest ndose en nuestro mundo. No hay ning n otro camino al futuro que una percepci n de la experiencia interior profunda y un conocimiento de los eventos ahora en curso en el ambiente natural que nos rodea. Es s lo a trav s de sta comprensi n que la humanidad lograr un equilibrio con el flujo renovador de los Estados y Procesos Planeto-Fisicos.
Fin del Documento
NOTES
1. Dado que la Tierra es un gran y altamente organizado organismo, cada una de sus unidades estructurales o territorios como, sistemas monta osos, r os, fallas tect nicas, dep sitos minerales, campos de aceite etc., juegan un cierto rol funcional en su vida, y en sus conexiones con el mundo exterior. Por ejemplo, los dep sitos minerales f rricos apoyan la estabilidad del clima porque ellos realizan la conexi n entre la actividad el ctrica en la atm sfera, y la actividad el ctrica bajo la superficie de la Tierra.
2. Hoy en d a todos nosotros sabemos de los trabajos de Tschizhevsky que descubri, y demostr en 1920 s, que existen varias profundas conecciones entre la actividad Solar y los varios procesos vitales. Usando un inmenso material hist rico y estad stico, l mostr a esos actos de actividad Solares como un acelerador y moderador de la biosfera completa, lo que se manifiesta en la frecuencia y cantidad de: nacimientos, muertes, cosechas, epidemias, ataques card acos, emergencias, ca das del banco, cat strofes, suicidios, crecimientos y disminuciones de las poblaciones, etc., etc.
3. Subsecuentemente, zonas diferentes de la Tierra tienen funciones diferentes en el organismo de la Tierra, su respuesta a la actividad Solar tambi n es diferente. Por ejemplo, las regiones polares son las primeras en reaccionar a las perturbaciones Solares, que conocemos bien en la forma de tormentas magn ticas, auroras, y hoy en d a, en el calentamiento del oc ano en 75 grados en las latitudes Nortes. Tambi n sabemos de otros lugares qu demuestran intensas reacciones a los tipos diferentes de actividad solar; es lo que llamamos zonas heliosensitivas. Tales reacciones incluyen disturbios electromagn ticos locales, auroras de baja-latitud, y cambios espec ficos en el modelo de variaciones del campo magn ticas en t rminos de una escala corta. Hay tambi n reacciones a largo plazo en el estado de la biosfera. Uno de nuestros colegas, Ildar Mingazov, encontr, en un estudio de distribuci ny frecuencia de diferente tipos de enfermedades en varias regiones, que la intensidad de frecuencia de enfermedad en correlaci n con la actividad solar var a entre las regiones, y es m xima para las zonas heliosensitivas (por ejemplo, las enfermedades cardiovasculares).
(Notas por: Andrew Tetenov)
Publicado en ruso, Transacciones de IICA, Volumen 4, 1997,
*Profesor de Geolog ay Mineralog a, y Miembro Cient fico Principal,
Instituto unido de Geolog a, Geof sica, y Mineralog a,
Secci n Siberiana de la Academia rusa de Ciencias.
Experto en Ecolog a Global, y Eventos Terrestres de proceso- r pido.
Traducci n del Ruso al ingles y Revisado:
por AN Dmitriev, Andrew Tetenov, y Conde L. Crockett
NOTAS FINALES
REFERÈNCIES
1. Vasil yeva G.Ya., Kuznetsov DA, Shpitalnaya AA En la pregunta de factores lácteos ' influencie en la actividad Solar. “Datos solares”, 1972, N9, pág., 99 – 106 (en ruso).
2. Kurt VG Medio interestelar y es interacción con estrellas. Zemlya i Vselennaya ( Tierra y Universo), 1994, N5, p.3-10. (en ruso).
3. Parker E.. Espacio los campos magnéticos (su formación y manifestaciones). 2-, 1982, 469′.
4. Zakoldaev Yu.A., Shpitalnaya AA, Efimov AA el modelo Cíclico y evolución de geología procesos como consecuencia de la circulación de Sol en anisotropy el espacio interestelar. / / Nuevo
ideas en la interacción de ciencias en la Tierra y Universo (Internat, transacciones de la conferencia). Sanct-Peterburg., 1996. – la pág. 23-24.
5. Kruzhevskii BM, Petrov VM, Shestopalov yo P. En condiciones de la radiación que preven en
espacio interestelar. / Kosmicheskiye Issledovaniya (investigación Espacial), v. 31, no. 6, – 1993. – la pág. 89-103.
6. Dmitriev AN Mahatmas y la Ciencia de nueva calidad de sistema solar. Tomsk.
Las Ciencias humanas Instituyen, “Ciencias Naturales” la serie, 1995.
7. Noticias de la ciencia, 1994. 144. 334.
8. Noticias de la ciencia, 1955. vol. 148, N 21.
9. Dolginov Sh.Sh. Campos magnéticos de Urano y Neptuno: una mirada de la Tierra. // Geomagnetism y aeronomy.33, N 2, 1993. 1-22.
10. Nuevo Científico, 1994. 144. 18.
11. Vuelo espacial. – 1992, v. 34, N 3, pág., 75.
12. Fortov VE, Gnedin Yu.I., Ivanov AV, Ivlev AV, Klumov BA La colisión de
Cometa del zapatero-leva con Júpiter / Sov.Phys.Uspehi, v. 166, N 4, – 1996. – la pág. 391-422.
13. Churyumov KI. Una vez más sobre la colisión de cometa con Júpiter. – Zemlya i Vselennaya
(Tierra y Universo) – 1994, No.1. – la pág. 83-85.
14. Dmitriev AN las contestaciones de Tierra a los procesos de alto-energía en sistema Joviano / /
Novosibirsk, Transacciones de IICA, vol., 1, 1994. – la pág. 16-21.
15. Haynes PL, Balogh A., Douoherty HK, et. Campos nulos en el exterior Joviano
magnetosphere: las observaciones de Ulysses / / Geophys. Res. Zett. – 1994, – 21, N 6. – la pág. 405-408.
16. Archivo inalámbrico, 24, 3. – 1995.
17. “Ciencia popular”, N 4, 1995.
18. Shestopalov IP, Bengin VV, Kolesov G.Ya. al del et.. SCR Flashes y de gran potencia
estructuras en ambiente interplanetario. Una previsión de protón los eventos Solares. / El espacio
Investigación. v. 30. – Moscú: publicadores de Nauka., publ#6, 1992. p.816-825.
19. Ishkov VN la actividad Solar en 1991-1992. (22- ciclo) el calendario de Astronomía para 1994. –
Moscow:1993, pág., 190-197.
20. Ishkov VN 22- ciclo de Actividad Solar: las características principales y evolución / Calendario de astronomía para 1993. – Moscow:1992, p.215-229.
21. los preliminares Informan y Previsión de Fecha Solar-geofísica / el Ambiente Espacial Los servicios Centran, Canto rodado, Colorado EE.UU.: 1992, N 2.
22. Crocker NU Geoeffective espacian tormentas: Abstr. Reunión primaveral. Baltimore, Md, mayo,
23-28, 1994 / / EDS. – 1994. – 75, N 16, Suppl. – la pág. 312-313.
23. Ivanov KG El magnetosphere/Electromagnetic de Tierra y el plasma procesa de Ponga al sol al centro de Tierra. – Moscú: Nauka publishers, 1989. – la pág. 62-75.
24. Kovalevskii IV Algunos aspectos de energetics de las interacciones Solar-terrestre / Ambiente interplanetario y Tierra Magnetosphere – Moscú: publicadores de Nauka, 1982.
• la pág. 25-63.
25. El Carro de mudanzas-Helen la radiación da correazos – dos poblaciones recientemente observadas: Abstr. Reunión primaveral.
Baltimore. Md. 23-28 de mayo de 1994 / Blake JR / / EOS. – 1994. -75. N 16.
26. Drobzhev VI, Kazakov VV, Chepurchenko LV las Fundaciones de helio externo – y
geo – el mando físico de seismicity. / Vestnik de Kazakh SSR Acad. de Sci., No. 3, – 1988. –
pàg. 12-18.
27. Sytinsky AD En el geoeffectivity de viento Solar streams.USSR Acad.Sci. Doklady, 1988,
v. 298, N 6. – la pág. 1355-1357.
28. Ciclos solares y el rendimiento Solar: Abstr. AGU Fol Reunión. San Francisco Calif. Dic. 7-11,
1992 / las PÁG.ES de Mclntosh. / / EOS. – 1992 – 73, N 43. Suppl. – la pág. 436.
29. “Cartas de la Investigación geofísicas.” vol. 21, 1994.
30. Mogilevsky EI el coronal del Sol agujerea energía y las distribuciones del geomagnetic recurrentes. //
Geomagnetism y aeronomy. 1995, . 35, N 6. – 11-19.
31. Kazimirovsky ES, Kokourov VD la Meteorología efectúa en ionosphere(a inspeccione) / /
Geomagnetism y aeronomy. 1995, .35, N 3. – . 3-23.
32. Nuevo Científico. 1995.- 147. 11.
33. Dmitriev AN Technogeneous impactan en Geospace (los problemas de ecología global).
• Novosibirsk, Novosibirsk Estado Universidad, 1993. – la pág. 68.
34. Zanetti J., Potoma A., Anderson BJ los et pusieron. Correlación de satélite los auroral observaron
las corrientes indujeron en un poder el sistema generador: Abstr. Oeste de AGU. Pacif. Geophys. Encuéntrese.,
Hong-Kong, 25-29 de julio de 1994.
35. Físicas de los Rayos espaciales: la investigación continúa en SNG. Acad.Sci ruso. Vestnik, v. 63,
N 7, 1993. – la pág. 650-654.
36. Nesmenovich EI Resonancia en sistema solar / / los problemas de las físicas Espaciales. Kiev, 1984,
N 19. – la pág. 84-93.
37. Rodionov BU las Posibles manifestaciones de la geofísica de monopoles magnético. Preprint de
Moscú Eng.Phys.Institute – 1995 – N 021 – 95. – p.1-24.
38. Sumaruk Yu.P., Sumaruk PV las variaciones Seculares de campo del geomagnetic en medio
las latitudes y su relación al geomagnetic y la actividad solar. / El Periódico de la geofísica N 6,
1995, – v. 17. – la pág. 59-62.
39. Zhidkov MP, Lihacheva NA la influencia del campo Anómala en la colocación y crecimiento de
ciudades. / Acad ruso. Sci. Izvestiya, serie de geografía. N 1, 1996. – la pág. 71-84.
40. Fedorova NVThe investigan de largo-ola las anomalías de gran potencia sobre norteño Eurasia / Doklady RAN, 1996, vol 347, N 5, pág., 681-684.
41. Kopytenko A.Yu., Pochtarev VI En la dinámica de Tierra los polos magnéticos. / Geomagnetism
y aeronomy.. v. 32, 1992, N 5 – la pág. 201-202.
42. Kuznetsov VV La posición de polo magnético Norte en 1994 (previsión y descubrimiento)
/Doklady RAN, 1996, vol 348, No.3, p.397-399, .
43. Milanovsky la EEOn fase correlación de geomagnetic campo inversiones frequencing,
Océano mundial la disminución nivelada y corteza de Tierra deformaciones plegaduras que fortalecen fases en
Mesozoic y Cainozoic. / Geotectonics, 1996, N 1. – la pág. 3-11.
44. Ryskunov AL La comparación de características de la balanza grandes de campos del gephysic. / URSS
Acad.Sci. Doklady, v. 267, N 6, 1982. – la pág. 1336-1340.
45. Kondratyev K.Ya. Fase moderna de investigación de cambio global: el programa americano
/ /Investigation de Tierra de N 2 espacial, 1995. – la pág. 98-105.
46. Wilson N. Las temperaturas globales se acercan valores del registro / / J. Meteorol. – 1995. – 20, N,
200. – la pág. 194-196.
47. “Noticias de la ciencia”, 1994.146.13.
48. Nuevo Científico, 1995. 146. 18.
49. “Cartas de la Investigación geofísicas”, 1994, v. 21.
50. “Nuevo Científico”, 1995, vol., 145, N 1962.
51. Nuevo Científico, 1995, vol., 145, N 1967.
52. Netreba SN En relación de pulsación termodinámica corto-periódica de atmósfera
capa del límite con emisión de la Radiografía Solar. / / La meteorología y hidrología, N 4, – 1996. – la pág.
95-101.
53. Nuevo Científico, 1995, vol., 147, N 1993.
54. Dmitriev AN Belyaev GKTechnogeneous causa de ozono total la disminución satisfecha. (
URSS Ac.Sci. Instituto de la Rama Siberiano de Geología y preprint de la Geofísica No. 15)
Novosibirsk, 1991.
55. Claude H., Schnenborn F., Stethbrecht W. Nueva evidencia para vaciamiento de ozono en el
estratosfera superior / / Geophys. Res. Lett. – 1994. – 21, N 22. – la pág. 2409-2412.
56. Wemberg PO, Hanisco TF, Stimphl RM, Japson LB, Anderson JG En situ medidas de andin el troposphere superior y estratosfera / / J. Athmos. Sci. – 1995, – 52, N 19. – la pág. 1413-1420.
57. Karol ' ML, Klyatina LP, Romashkina KI, Shalaminskii AM el ozono Sumamente bajo
volumen la Rusia anterior en 1995 invierno. / / La meteorología y hidrología, N 6, – 1995. – la pág.
115-116.
58. Vozhkov RD, Fioletov VE, Kadygrova TV el al del et. Estimación de disminución de ozono para
Eurasia en 1973-1993 en una base de registros de ozonometer de filtro puso en correlación datos. //
La meteorología y hidrología, N 9, – 1995. – p.30-40.
59. “Noticia volante de Cambio global”, 1994, N 19.
60. Noticias de la ciencia. vol. 148. N 25, 1995.
61. Noticias de la ciencia. vol. 146. N 334, 1994.
62. Tsirs GP, Loginov GA Las características de movimientos semanales de geomagnetic oscilaciones 1985, v. 25, N 2. – la pág. 153-154.
63. Biryukov AS, Grigoryan SR, Garkusha VI el al del et. Fuentes de radiación de frecuencia bajas.
Su acción en la radiación de Tierra da correazos. (un estudio) – Moscú: VINITI #5204-88, 1988. –
1236.
64. Generación del plasma en energía las zonas activas. / Dmitriev AN, Poholkov Yu.P., Protasyevic '
ET, Skavinskii VP / USSR Ac.Sci. Instituto de la Rama Siberiano de Geología y Geofísica –
Novosibirsk, 1992.
65. Fenómenos transeúntes no-periódicos en ambiente: II taller interdisciplinario transacción-Tomsk, Tomsk Polytech.Inst., 1990.
66. Dmitriev AN Corregiendo dfunction de heliocentered los fenómenos atmosféricos raros. /
Izvestiya Vis'shih Uch.Zaved., Physics, Tomsk, v.35, 1992, N 3, pág., 105-110.
67. Dmitriev AN, Dyatlov VL modelo de vacío físico no-homogéneo y natural
formaciones mismo-luminosas. Transacciones de /IICA Novosibirsk, 1996, v.3 – la pág. 65-76.
68. Ambiente que supervisa y problemas de físicas solar-terrestres. / Las tesis de
simposio internacional el 18-21 1996 de junio – Tomsk, Tomsk Univ., Sib.Phys. – Tech.Inst.,
1996.
69. Natek K. La necesidad de políticos futuros que aprenden relaciones globales entre natural
procesos y actividad del antropogeneous. / / Los Cambios globales y Geogr.: IGU Conf. Moscú.
Ago. 14-18, 1995: Abstr. – Moscú, 1995, – 251.
70. Kondratyev K.Ya. Cambio global y Demografía dynamics.Rus.Acad.Sc.Vestnik, 1996, v. 66, N 4. – la pág. 364-375.
71. Dmitriev AN. Tecnogeneous desafían a la Tierra planetaria. / Vestnik Vys'shei Shkoly,
1989, N 7. – la pág. 38-44.
72. Kosygin Yu.A.. La carretera de síntesis. / La Geología Pacífica, 1995, v. 14, N 6. – la pág. 8-15.
